50. El programa d’Aula Compartida: Una resposta per atendre l’alumnat amb greus problemes d’absentisme i d’integració escolar

Presentació

Entre un 3% i un 6% dels estudiants d’un institut d’educació secundària presenten un acusat grau d’absentisme i dificultats per a la integració escolar. L’Institut desenvolupa un programa grupal alternatiu a l’aula ordinària (Aula Compartida o AC) orientat a reconciliar aquests estudiants amb l’entorn acadèmic i amb l’aprenentatge. Per al desenvolupament del programa AC es requereix la cooperació de diversos agents educatius i socials.

Síntesi del cas →

L’Institut d’Educació Secundària es troba ubicat en un municipi d’uns 70.000 habitants de la província de València molt proper a la capital. És un municipi amb sectors de població que presenten notables dèficits socioeconòmics i culturals i determinades zones deprimides. També hi ha un important col·lectiu d’ètnia gitana. En els últims 15 anys ha augmentat el nombre de ciutadans procedents de països estrangers. Com a conseqüència de la crisi econòmica, la població estrangera comença a disminuir. Els centres públics atenen la major part de la població amb necessitats de compensació educativa. L’entorn descrit demostra l’heterogeneïtat del nostre alumnat. En el nostre centre estan matriculats 540 alumnes. Els nivells impartits són ESO, Batxiller i un cicle formatiu de grau superior (Tècnic en Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat). El centre posseeix un Pla d’atenció a la diversitat amb diferents línies d’intervenció educativa que procuren donar resposta a la “diversa realitat diversa” del nostre alumnat. El claustre està integrat per 58 professors, el 70% amb destinació definitiva.

Plantejament de la situació

Des del curs 2008-2009, a l’institut es desenvolupa una línia d’intervenció educativa dirigida a pal·liar els greus problemes d’absentisme i d’integració escolar que planteja un reduït, però significatiu, nombre d’alumnes del centre. Aquesta mesura no només ha permès pal·liar els problemes descrits, sinó també que alguns alumnes que estaven a la vora del “desnonament educatiu” hagin titulat o adquirit les competències professionals bàsiques per incorporar-se al món laboral. Aquest curs són un 2,5% de l’alumnat de secundària. En cursos anteriors ens hem acostat al 6%. Aquest programa s’ha transformat aquest curs en el Programa d’Aula Compartida. Els objectius que es pretenen aconseguir són els recollits en l’article 30 de l’ORDRE 38/2016, de 27 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport que regula el Programa d’Aula Compartida, d’ara endavant AC.

L’AC es planteja partint del programa INTEGRA, un programa experimental que va brindar la possibilitat d’oferir una resposta educativa a un sector de l’alumnat, menor de 16 anys, amb greu risc d’absentisme i d’abandonament escolar primerenc, que arrossegava un retard escolar de més de dos anys i que no tenia expectatives de titular. En el nostre cas, la conselleria d’Educació, els centres participants en el programa i l’ajuntament van fer possible que alumnes d’aquest perfil poguessin cursar un currículum diferent i que l’entitat local participés cedint uns espais i dos mestres de tallers.

Deu cursos d’experiència ens han ajudat a evolucionar i a adaptar-nos a les necessitats educatives de l’alumnat. Però, sempre hi ha aspectes que millorar. Tenim serioses dificultats per a què les famílies col·laborin. Un equip educatiu mixt (docents, educadors de l’ajuntament i mestre i monitors de tallers dependents de l’ajuntament) i dos espais diferents (el centre i els tallers) plantegen dificultats de coordinació. Tot i que el professorat empra una metodologia molt pràctica i adaptada, el seu treball és molt dur. Finalitzada l’experiència, ja preparats per donar el salt a un PMAR (abans PDC) o incorporar-se a la FPB, alguns abandonen els seus estudis. Aquí estan els nostres reptes pendents.

Desenvolupament de l’experiència

Els objectius en el plantejament de l’AC són:

  1. Reduir l’absentisme escolar amb una oferta educativa diversa adaptada a aquest alumnat.
  2. Prevenir l’abandonament escolar prematur i fomentar la integració socioeducativa de l’alumnat.
  3. Reforçar les competències clau i les aptituds per prevenir comportaments disruptius.
  4. Oferir un espai alternatiu que millori l’experiència educativa de l’alumnat.
  5. Crear un entorn de cooperació entre l’administració educativa, els centres i l’entitat local.
  6. Optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat.

D’acord amb els articles 31 i 33 de l’Ordre 38/2016, l’AC s’organitza al nostre centre de la manera:

  • El grup està integrat per 10 alumnes. Un és repetidor de 1r d’ESO. Els altres són repetidors de 2n d’ESO o alumnes que han promocionat automàticament de 1r a 2n d’ESO. Tots han nascut al 2000 o al 2001.
  • El currículum que estudien correspon als nivells de 1r i 2n d’ESO, adaptats a les seves necessitats educatives, en uns casos amb ACI i en altres amb ACIS. El professorat que els atén ha elaborat les programacions partint del seu nivell de competències. Es plantegen alguns projectes interdisciplinaris per promoure la creativitat i la motivació. L’alumnat segueix un Pla d’acció tutorial específic.

L’alumnat reparteix les seves 30 hores setmanals de la següent manera:

  • Àmbit acadèmic. Activitats desenvolupades en el centre: Àmbit matemàtic (3 h), Àmbit científic (3 h), Àmbit lingüístic (3 h), Àmbit Social (3 h), Educació Física (2h), Tutoria (1h).
  • Aula taller. Activitats desenvolupades en aules taller del centre polivalent de l’ajuntament (15h).

L’alumnat inicia les seves activitats lectives a les 8:00 hores a l’institut. Finalitzat l’esbarjo, a les 11:15 h, i acompanyat per un professor, es trasllada a les dependències de l’ajuntament. Allà continua les activitats, organitzades en dues aules taller, una de perruqueria i estètica i una altra de fusteria, pintura, jardineria, etc. Mentre romanen en les instal·lacions de l’ajuntament sempre hi ha un professor de l’institut que supervisa l’ordre de les activitats i comunica qualsevol incidència. A les 14:00 hores finalitzen la seva jornada lectiva.

L’equip docent està integrat per 5 professors, 2 professors de taller, la coordinadora de l’ajuntament (enllaç entre el centre i l’ajuntament), l’orientadora i la directora del centre. En l’horari del professorat està planificada una hora setmanal de coordinació i seguiment del programa.

Desenllaç

No es pot fer un balanç d’un programa acabat d’iniciar, però sí tenim la perspectiva de deu anys de treball. Aquesta estructura organitzativa de centre i curricular s’ha d’entendre com una mesura educativa excepcional i dinàmica. Hem aconseguit que el 60% de l’alumnat participant millorés els seus resultats acadèmics. El camí és dur, però val la pena.

El nostre repte per a aquest curs és que el 80% de l’alumnat participant promocioni i pugui incorporar al curs vinent a la FPB o a un grup PMAR de 3r d’ESO.

Síntesi del cas

ContextInstitut en municipi proper a un gran capital. ESO/Batxiller i un cicle superior. Alumnat molt heterogeni
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
Equip directiu
AccióAtenció a la diversitat
Participants5 professors, 2 professors taller, coordinadora ajuntament, orientadora i directora de l’institut
Desenvolupament• Es planteja una mesura excepcional d'atenció a la diversitat.
• Destinataris: alumnat amb necessitats de compensació educativa, entre 14 i 16 anys amb greus problemes d'absentisme i integració escolar (ACI o ACIS).
• Currículum mixt: 15 hores Àmbit acadèmic i 15 hores Aula taller.
• El 60% de l'alumnat millora els seus resultats acadèmics.
DuracióAlguns cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

43. No vull anar a l’institut!

Presentació

A un centre d’educació secundaria, caracteritzat per la seva atenció a la diversitat, la inspecció educativa incorpora un alumne amb un important trastorn psicològic: Fòbia Escolar. A pesar de les acciones inicials, les sinergies de l’institut no permeten fer una adequada atenció i no s’obtenen els resultats esperats. A final de curs hi ha un canvi metodològic i la situació varia.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba a una població del cinturó industrial d’una gran ciutat. La seva població s’ha ampliat i s’ha vist rejovenida, i durant els passats anys 90 i fins el final de la bombolla immobiliària ha rebut molta població nova de mitjana edat de tipus socioeconòmic mig-alt.

Es tracta d’un institut d’educació secundaria amb tres grups oficiales a l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) desdoblats en quatre, dos a 1r de Batxillerat i un a 2n de Batxillerat. El claustre està format per 45 professors i professores dels que la meitat son definitius al centre, una quarta part està en comissions de serveis i la resta son interins.

Plantejament de la situació

Jonathan es un adolescent de 15 anys amb un historial de fracàs escolar molt important. Ha estat tractat per diferents psicòlegs i des de la primària hi ha un seguiment de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de la zona. Com a resultat del seu historial acadèmic, Jonathan ara pateix Fòbia Escolar: rebutja tot el que esta relacionat amb els centres educatius, inclús manifesta continus mals de cap, vòmits, diarrees …, durant el període escolar.

Desenvolupament de l’experiència

Aquest any l’inspector, juntament amb l’EAP, ha decidit traslladar-lo al centre, després de diversos episodis desagradables en un altre institut i per haver patit assetjament per part d’alguns companys de l’aula. La família es conscient de la situació i veu aquest canvi com una oportunitat per a la millora psicològica del seu fill.

Durant les reunions d’inici de curs, l’equip directiu, l’EAP i la família acorden que l’objectiu principal del curs sigui integrar l’alumne en un grup-classe i que, poc a poc, deixi de manifestar el seu rebuig escolar. Es planteja també que l’alumne intenti recuperar totes les matèries suspeses de 1er cicle ja que es veuen greus dificultats per aconseguir les competències i continguts de 3er d’ESO. Tota aquesta informació es traspassada a l’Equip Docent i es demana molt especialment que hagi un control de la seva assistència i es comuniqui qualsevol incidència a la tutora substituta.

Els mesos van passant i es detecta que l’alumne s’ha integrat en el grup-aula però es relaciona amb alumnes amb un currículum bastant deficient i força disruptius. En canvi, Jonathan no s’ha trobat en cap situació conflictiva. Sí que s’observa una baixada en el rendiment escolar i les notes de la pre-avaluació i de la 1ª avaluació no son gens satisfactòries. També es detecta que l’alumne comença a faltar a primeres hores i posteriorment també algunes últimes. En canvi, l’Equip Docent no pren cap mesura específica i s’espera la seva evolució.

Després de les vacances de Nadal s’incorpora el Tutor i pràcticament passa tot el 2n trimestre fins que coneix perfectament el seu grup-classe i els problemes existents. Durant aquest període, l’absentisme de Jonathan augmenta i el rendiment acadèmic decreix (no presenta tots els treballs, no estudia, manté una actitud apàtica a l’aula, etc.).

Al tercer trimestre i després de diverses reunions del Tutor amb la família i l’alumne, i amb l’Equip Directiu, el Tutor presenta a l’Equip Docent una guia amb les actuacions a realitzar. Demana que se li comuniquin per correu electrònic totes les faltes d’assistència cada dia; si arriba tard, especialment després dels patis; si fa els deures i el tipus d’actitud a classe. El professorat mostra algunes inquietuds respecte a aquest treball extra, especialment durant el 3r trimestre, i no veu la funcionalitat real ja que considera que es massa tard. El Tutor reconeix que es una sobrecarrega però recorda la tasca dels docents i les sinergies negatives existents. Davant dels seus arguments, es consensua fer-ho. D’aquesta manera ell enviarà a la família un informe setmanal amb l’evolució de Jonathan.

Desenllaç

S’aconsegueix que durant el darrer mes l’alumne rebaixi la seva angoixa i pugui tornar a classe amb certa normalitat i participi en el treball de síntesi. En canvi però, suspèn al setembre el 60% de las matèries i es un dels candidat a repetir curs. El Tutor insisteix a la darrera reunió de l’Equip Docent que se li faci una adaptació curricular en el material de recuperació de setembre.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’educació secundària
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióTutoria
ParticipantsAlumne amb fòbia escolar, tutora substituta, tutor i equip docent
Desenvolupament• Alumne que pateix fòbia escolar
• Aquest alumne es trasllada a un nou centre a instancies de la inspecció i de l’EAP
• Es fixa com a principal objectiu la seva integració al centre i la disminució de la seva ansietat. Com a objectiu secundari s’estableix que aprovi les matèries de cursos anteriors
• Després d’un bon inici de curs, canvia la seva evolució i es necessària una intervenció dràstica del nou tutor per a reorientar la situació
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

4. Grup de reforç o grup ordinari per donar una millor resposta educativa

Presentació

Un estudiant amb mals resultats acadèmics i manca d’habilitats socials rep activitats de reforç però rebutja l’ajut. Repeteix segon d’Educació Secundària Obligatòria i és enviat a un grup de reforç però cada vegada treballa menys, tot i que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas →

Context

      Característiques del barri

Es tracta d’una població (37.000 habitants) del cinturó d’una gran ciutat, amb fort creixement demogràfic i urbanístic a partir del 1950. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà i mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sudamericana.

      Característiques del centre

És un institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1988-90. Hi ha 350 alumnes, en tres línies d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva.
Segons les necessitats, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys.

Els principals valors que manifesta treballar, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) són els següents:

  • Connectar el centre amb l’entorn.
  • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida d’alumnes nouvinguts.

Plantejament de la situació                       

Es tracta d’un noi de 13 anys que, tot i tenir un nivell intel·lectual normal – alt (té l’etapa d’educació primària superada a un centre de la població) repeteix 2n d’ESO. Es considera que pertany a una família amb greu risc social, coneguda i atesa pels serveis socials de la població i, també, per l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Té els pares a la presó, viu des de molt petit amb l’àvia, un oncle disminuït, la germana petita (que té 3 anys menys) i, també, amb altres oncles i tietes. Mostra greus problemes d’hàbits, tot i que, aparentment, l’atenció bàsica és correcta (menjar, vestir, higiene, material escolar.).

Desenvolupament de l’experiència

En iniciar 1r d’ESO, a partir de la informació obtinguda de l’etapa d’educació primària i de les primeres observacions, es detecten dificultats escolars importants com la manca d’hàbits de treball, poca concentració, desorganització personal, no dedicació de temps a l’estudi. Ben aviat es detecten molt mals resultats acadèmics i es mostra immadur i infantil.

A 1r d’ESO va ser atès individualment per la psicopedagoga (la professora d’orientació educativa del centre), la qual arribà a la conclusió que no necessitava reforç escolar des del punt de vista dels continguts, sinó suport personal i emocional (organització, motivació, connexió…). En aquell curs, va dur a terme una activitat de reforç amb la psicopedagoga (hàbits, motivació, habilitats socials…) i hi va haver connexió amb serveis socials (extraescolars, suport familiar…).

Les accions dutes a terme es van centrar en: sessions individuals de dues hores setmanals amb la psicopedagoga, sessions d’una hora setmanal a casa (des de serveis socials es destinà una educadora de l’EAIA en coordinació amb l’institut), i participació en activitats extraescolars a l’esplai i a la biblioteca (no vol fer esports).

Va acabar el curs molt just escolarment però es va detectar una millora important en els hàbits i l’organització. Tanmateix, mostrava poca autonomia i poc treball d’estudi. Es va valorar que durant el curs va tenir un bon contacte amb la psicopedagoga, però a finals de curs es va a començar a detectar un inici de rebuig a l’ajuda externa: va deixar l’esplai i, tot i que va anar sempre a les sessions, començà a verbalitzar: “no ho vull fer”, “¿per què he de venir jo?”.

A 2n d’ESO, en tornar de l’estiu, observem molt rebuig a l’ajuda (segueix anant a les sessions, però verbalitza que no ho vol). Simultàniament, es produeix un descens en el servei de l’EAIA, que ha deixat el cas de manera directa i només fa el seguiment puntual. Emocionalment se’l veu molt inestable, sembla que no vol créixer, que no es vol fer gran, i té pocs amics. El segon trimestre no vol fer l’activitat de reforç, no supera el curs i ha de repetir.

En la repetició de 2n d’ESO, el posem en un grup de reforç amb vuit alumnes, on no hi encaixa des del punt de vista de capacitats, però sí que hi encaixa per la poca autonomia, poc treball i pels problemes emocionals. Continua verbalitzant que no vol ajuda, però la va acceptant (verbalitza que esta bé en el grup). El nivell del grup està molt per sota del seu; treballa poc, però va aprovant just. Continua el seu infantilisme, amb un cert aïllament, i sembla que van apareixent aspectes depressius: “em dóna el mateix”, “no vull aprendre”, “no sé perquè estic aquí”, “no penso fer res”. És un noi molt baixet, la joguina del grup, i sembla que aquest paper li agrada.

Desenllaç 

El curs següent (a 3r d’ESO) comprovem que per capacitats i model es troba millor en un grup ordinari, però, per necessitats d’atenció i acolliment, està millor en un grup de reforç. Tot i així, cada vegada treballa menys, malgrat que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas

ContextInstitut, aula de reforç. Família desestructurada, en greu risc social
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, professorat de l’aula de reforç i aula ordinària, psicopedagoga, EAIA
Desenvolupament• Alumne amb dificultats escolars, amb mals resultats acadèmics i amb manca d'habilitats socials
• Atenció individual psicopedagògica. Activitats de reforç
• Rebuig progressiu de l'ajuda. Repeteix segon d'ESO
• Es enviat a un grup de reforç
• Fracàs escolar
DuracióTres cursos acadèmics: 1r d'ESO, 2n d'ESO i repetició de 2n d'ESO

↑ torna a dalt

icono_questions

3. Complicitat amb l’educador de l’aula-taller

Presentació

En un entorn d’aula-taller, un estudiant amb dificultats socials, familiars, personals i de futur acadèmic-laboral impulsa que l’equip docent adopti diferents recursos per estimular l’aprenentatge i l’autoestima. Un dels recursos que resulta determinant és la relació que, de forma intencional, s’estableix amb un dels educadors.

Síntesi del cas →

Context

Característiques del centre

Aquest cas es desenvolupa en el marc d’una fundació. En aquesta fundació fa 5 anys que acompanyem adolescents i joves en el procés de fer-se grans i d’afrontar el futur. Lluitem per la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu i social: oferim a l’adolescent i al jove un lloc i un espai per desenvolupar un aprenentatge i per créixer com a persones.

El nostre recorregut com a institució educativa orienta el nostre treball sobre la manera com s’ha d’acompanyar els adolescents en el seu itinerari de formació, després d’un recorregut de fracàs escolar i personal, i a començar a pensar en el seu futur de formació i d’ocupació.

Context sociofamiliar

En Ferran fa dos anys que està al nostre centre. Té 16 anys. La mare del Ferran és molt depressiva i cuida dels dos fills pràcticament sola, perquè el pare treballa fora del país i passa poc temps amb la família.

El fill gran també és molt depressiu i pràcticament no surt de casa. Diuen que és superdotat, tanmateix ha passat uns anys sense fer res (ni treballar ni estudiar) i ara torna a estudiar Batxillerat, tot i que falta contínuament a classe perquè s’adorm.

El Ferran considera el seu germà com un rival que li pren tot el protagonisme. El germà tracta amb rebuig el Ferran, li pren les coses i li fa la vida impossible. Tenen molt mala relació i només s’entenen en el tema del consum de marihuana.

Ara el pare ha tornat al país i viu amb els fills. Es presenta com un pare sobreprotector, que ha de recuperar els anys perduts defensant els seus fills i protegint-los com si fossin nens petits (intervé en baralles del Ferran amb amics i en problemes que té). Sembla, a més, agressiu verbalment i molt autoritari. Diu que els problemes que hi ha a casa han estat provocats per la manca de la figura paterna i d’autoritat.

Plantejament de la situació

Els trets que dificulten el procés d’aprenentatge del Ferran, que cursa 4t d’ESO en format d’aula-taller són:

  • Manifesta molt poca tolerància a la frustració i fa molta demanda d’atenció de l’adult.
  • És molt obsessiu en el seu comportament. Quan se li fica alguna cosa al cap no raona.
  • Fa tractament psiquiàtric des de fa uns anys i ho manifesta amb total normalitat.
  • S’infravalora i això fa que se senti nerviós i molt insegur en tot el que fa.
  • Necessita constantment el reforç de l’adult, si no el té, perd el control amb facilitat i es bloqueja. A les aules reclama l’atenció constantment, tot i que pot treballar sol la inseguretat el supera.
  • En la classe d’orientació laboral manifesta un discurs madur, vol aconseguir un curs i seguir els passos del seu pare.
  • Manifesta malestar amb continuïtat. Sempre té algun mal. És molt hipocondríac.
  • Menja obsessivament. No pot fer el canvi de classe sense menjar entrepà i ho fa de manera compulsiva.
  • Té problemes de son. Li costa molt aixecar-se als matins i si no el desperta la mare no ho aconsegueix, perquè diu que és incapaç de sentir el despertador.
  • Es preocupa pel consum de porros: contínuament diu que en vol fumar menys. El preocupa enganxar-s’hi.
  • En síntesi, és un noi madur, que és conscient de les seves dificultats personals, sap que el seu futur es presenta complicat i això li crea molta angoixa i impotència.

L’educadora presenta el cas d’aquest adolescent en una de les reunions de l’equip docent del centre. Necessitem temps per comprendre què li passa a aquest noi, i per elaborar hipòtesis que després serveixin per establir una línia de treball conjunta de tot l’equip. El seu comportament cada vegada és menys sostenible: a determinats tallers, en els quals se sent incapaç de poder-hi participar, comença a trobar-se molt malament, té la necessitat que algú l’escolti i l’enviï a casa, que li doni permís per “victimitzar-se” i que, d’aquesta manera, pugui respondre que efectivament és impotent i que no pot.

Els motius principals de preocupació són:

  • Els brots d’agressivitat i violència.
  • Com ha de treballar la finalització d’aquest últim trimestre: a causa de la seva obsessió amb el graduat i que sabem que l’institut en el qual està matriculat no li vol donar la possibilitat.
  • La impossibilitat de poder treballar en determinats tallers. Ja no pot entrar-hi, i a la primera reunió de trimestre torna a manifestar aquesta impossibilitat.
  • La sortida del centre, s’acaba l’escolaritat obligatòria i hem de pensar en el seu futur més immediat, respecte a la formació o bé des de la vessant més laboral.

 Desenvolupament de l’experiència

El curs passat es va sentir malament en el grup, ja que per maduresa és un grup molt infantil. Es queixava repetidament de la seva desmotivació per aquest motiu, de que ningú li feia cas. Acabà el curs amb moltes dificultats, ja que no es vinculà amb la figura de l’educadora i constantment la qüestionava.

Aquest curs el va començar motivat. Està més tranquil amb el grup, ja que és molt més madur i s’hi troba a gust. També encaixa amb la seva educadora i estableixen un bon vincle. Necessita molt parlar del que li passa, que algú valori la seva feina i s’esforça molt per agradar i treballar. Està obsessionat amb el graduat, que hauria de certificar-se a l’institut de referència. Però amb el seu institut de referència hi ha dificultats tant per donar-lo d’alta de matrícula com per rebre’l en escolaritat compartida, ja que no el volen veure per l’institut. El noi es passa tot el primer trimestre preguntant si podrà anar-hi. Des de l’institut no responen a la nostra demanda i l’intentem tranquil·litzar.

Els resultats del primer trimestre del curs són bons. No fa el taller de perruqueria pel fàstic que manifesta a tocar els cabells. La veritat és que és una mania que té i creiem que això li serà insuportable, així que adaptem la tarda de dimecres a altres tallers que fa de manera individualitzada.

Un altre aspecte que cal destacar d’aquest trimestre i curs és que la impuntualitat millora al principi de trimestre, tot i que al final comença a tenir més problemes. La mare s’adorm com ell i ningú s’aixeca a casa.

Comença el segon trimestre del curs amb moltes angoixes. Se sent malalt contínuament. Parla d’un malestar general que li impedeix treballar. Parla d’un nus a l’estómac. Al principi li passava menjant, però cada vegada és més intens i es presenta amb més freqüència. El seu germà, a casa, també comença a llençar la tovallola i, segons ell, al germà se li permet tot. En canvi, a ell se l’obliga a anar a l’escola tot i que es trobi malament. Diu que a casa ningú li fa cas, que és l’últim en tot. Està molt sensible i perd el control amb facilitat, tot i que sempre torna a parlar; el vincle amb l’educadora li permet tornar a començar. Té diversos rampells i se’l veu molt més nerviós i té molt poca espera i control. Sembla que hagi sofert un brot. No suporta els comentaris dels companys, es torna despectiu i mira de reüll.

No assisteix cap dimecres a la tarda als tallers (que se li van oferir en comptes d’anar a la perruqueria). Durant aquest trimestre s’ha aprofitat per fer-lo col·laborar en el taller de mecànica. Ve dos dies molt content, però després diu que no ho suporta i que ell no ve a treballar per a ningú i que ell ve a fer els tallers i punt. Deixa d’assistir-hi.

També deixa d’assistir als tallers d’electricitat i de serralleria. Cada vegada que toca aquest taller ja comença a tenir diversos mals i ho comença a avisar dues hores abans que toqui. Al principi entra al taller, però no para de queixar-se i busca que li diguem que marxi. Com que això no succeeix es posa molt nerviós i al final acaba marxant. L’últim mes ja ni aconsegueix entrar.

Vol aconseguir una feina, tot i que s’adona de totes les dificultats que comporta. El seu gran problema és que és conscient de tot el que li passa i això el desespera.

Desenllaç

Graduat

És un tema que té oblidat, està més tranquil, tot i que en la reunió del tercer trimestre no aconseguia sortir del discurs: “que si no tindré graduat digueu-m’ho que no continuo”. Com que no depèn exclusivament de l’aula–taller, ajornem el tema per tal de poder continuar treballant amb l’institut, i amb ell, per poder treballar la via més laboral.

De moment, el tema està funcionant i l’última setmana ja es va plantejar que faria el curs vinent amb Graduat o sense Graduat.

Tallers

Quan tenim la reunió del tercer trimestre ell manifesta que, tot i que vol el graduat, no sap si aconseguirà assistir als dos tallers que ha deixat. No sap què li passa, però no aconsegueix entrar-hi i voldria fer-ho, ja que és per aquesta via que vol enfocar el seu futur laboral.

Tenim la hipòtesi que el mestre que porta els tallers, en els quals s’obsessiona per no entrar, li recorda la figura paterna, la perfecció que el fa imperfecte i no suporta evidenciar que ell no pot fer les coses de manera correcta. Per això, tractem que aquest mestre es pugui apropar a en Ferran per buscar la seva ajuda i que li manifesti que també hi ha moltes coses que ell no sap. Ho hem provat durant el mes i mig que portem de trimestre i en Ferran no ha faltat a cap de les seves classes. Es mostra amb menys angoixa, treballant al seu ritme.

L’estratègia d’un tipus d’atenció més personalitzada, estones de conversa i la flexibilitat per rebaixar el grau d’exigència que no tolera i el desborda, recondueixen la situació, i es presenta un escenari de tranquil·litat i calma que li permet continuar el procés d’aprenentatge.

Síntesi del cas

ContextAula-taller
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
ParticipantsEstudiant, equip docent aula-taller, educador
DesenvolupamentEn dues situacions d’aula, s’observa:
• Tipus d’interacció entre professor/a i alumnat i continguts
• Estudiant derivat a una aula-taller. Amb dificultats socials, familiars, personals i de futur acadèmic-laboral
• El primer grup on s’incorpora no estimula la seva autonomia. El següent curs millora inicialment. Hi destaca la nova relació amb l’educadora
• Malgrat que l’estudiant percep que el seu lloc és l’aula-taller, manté el seu interès per incorporar-se o relacionar-se amb l’institut de referència, que s’associa amb la possibilitat de treure’s el títol de Graduat. Aquest interès no és correspost
• Progressivament, augmenten les seves angoixes i disminueix el seu rendiment acadèmic. Mostra rebutjos gairebé obsessius, especialment si pot relacionar la tasca amb la figura paterna
• Atenent el conjunt d’aspectes, l’equip educatiu aposta per enfortir la relació amb un educador de taller masculí
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions