19. Sense llibre de text a classe

Presentació

En un grup – classe hi ha problemes molt importants de disciplina durant la classe d’anglès. Es contracta una nova professora que canvia la manera de treballar, substituint el llibre de text com a eina principal d’aprenentatge per altres recursos didàctics.

Síntesi del cas →

Context

El centre d’educació secundària d’aquest cas s’ubica en un barri de classe mitjana de la ciutat de Morelia, a l’estat de Michoacán, Mèxic, en una zona molt comercial. És un centre que es caracteritza per ser tranquil i molt conegut al barri. El professorat és força tradicional i es regeix principalment pels llibres de text. La relació entre professorat, alumnat i famílies és cordial.

Als tres mesos d’haver començat el curs, han passat per un grup – classe tres professors diferents. Finalment, el grup es queda sense professor i, durant tres setmanes, no tenen classe d’anglès. El director del centre ha de recórrer a una professora d’anglès amb experiència amb estudiants de secundària que, en aquest moment, està cobrint una plaça de primària.

Plantejament de la situació

Un grup de tercer grau de secundària (17 nois i 3 noies) manifesta greus problemes de conducta en l’assignatura d’anglès. El professorat, en general, ha pogut controlar el grup, però la classe d’anglès ha esdevingut un problema preocupant. El grup, a més de no mostrar interès per l’assignatura, es dedica durant la classe a planificar boicots i bromes de mal gust.

Desenvolupament de l’experiència

La professora que assumeix el grup, decideix involucrar l’alumnat en el desenvolupament de la classe. Així, el primer dia, realitza una dinàmica de grup: cada alumne s’ha de descriure a si mateix, tenint en compte aspectes positius i negatius.

Per tal de conèixer millor el grup, la professora pregunta quins són els seus gustos, aficions i interessos. Durant aquest intercanvi d’opinions, detecta que l’alumnat no té gens d’interès a continuar treballant amb el llibre de text, que és el mateix que han utilitzat l’any anterior.

La professora conclou que, en aquesta situació, abans que complir amb el programa d’estudi, és prioritari dur a terme activitats que despertin novament l’interès de l’alumnat per l’assignatura.

Aquestes són les activitats que engega:

  • Jocs: la professora elabora les preguntes amb la gramàtica utilitzada en el llibre de text i els estudiants juguen en equips.
  • Dramatitzacions: treballant també en equip, els alumnes han d’elaborar una història tot utilitzant les regles gramaticals.
  • Temes de conversa: la professora tria un tema, tenint sempre present el temari del programa de l’assignatura, i es fan converses en anglès.
  • Pel·lícules i debats: l’alumnat visiona diverses pel·lícules prèviament seleccionades per la professora, tenint en compte el temari i l’interès del grup per determinats temes. Els debats (en anglès) que es fan després del visionat dels films són molt intensos.
  • Elaboració d’un còmic: per equips, els alumnes han d’elaborar un còmic en anglès, amb dibuixos i diàlegs.
  • Música: per equips, escriuen una cançó fent servir vocabulari i estructures gramaticals que s’han treballat a classe i, amb l’ajut dels companys que toquen algun instrument, posen música a les cançons.

Quan s’acosta el final del curs, cal presentar-se a un examen amb validesa oficial, que certifica el nivell d’anglès. La coordinadora de l’assignatura expressa neguit i desconfiança: la seva percepció de la classe és que els alumnes només es dediquen a jugar i fer gresca dins de l’aula durant la classe d’anglès.

La professora, tanmateix, assenyala el progrés del grup. Tot i no haver seguit el pla d’estudis de l’assignatura, ha pogut integrar el grup en la classe i han pogut treballar i revisar el temari de l’assignatura, des d’una altra perspectiva i considerant altres elements i dinàmiques d’aprenentatge. Sobretot, considera que el grup ha tornat a tenir interès per l’assignatura, es respecten entre ells i respecten la professora.

Desenllaç

Els estudiants es presenten a l’examen per poder obtenir la certificació: 8 dels 20 alumnes obtenen la nota més alta; un d’ells obté  un 7, mentre que la resta assoleix una puntuació entre 8 i 9. La professora pot continuar amb el grup i acabar el curs.

Síntesi del cas

ContextGrup-classe a l’assignatura d’anglès en una ciutat de Mèxic
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióMetodologia
ParticipantsAlumnat, Professorat, Direcció
Desenvolupament• Detecció de problemes molt importants de disciplina en un grup de secundària durant la classe d’anglès
• Canvis constants de professors i renúncia de l’últim
• Contractació d’una professora externa
• Canvi en la manera de treballar de la professora amb els alumnes durant la classe
• Substitució del llibre de text com a eina principal d’aprenentatge
DuracióUn trimestre

↑ torna a dalt

icono_questions

11. Què pot canviar en la gestió i organització d’aula?

Presentació

En un institut públic, l’ambient d’aprenentatge d’una aula canvia favorablement sense variar les condicions institucionals, d’infraestructura general, ni econòmiques. La variació, que afecta diversos elements de la vida de l’aula, sembla que venen de la mà d’una professora nova.

Síntesi del cas →

Context

Característiques del barri

Es tracta d’una població (37.000 habitants) del cinturó d’una gran ciutat, amb fort creixement demogràfic i urbanístic a partir del 1950. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà i mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sud-americana.

Característiques del centre

És un institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1988-90. Hi ha 350 alumnes, en tres línies d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva.

Segons les necessitats, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys.

Els principals valors que manifesta treballar, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) són els següents:

    • Connectar el centre amb l’entorn.
    • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
    • Convivència i aprenentatge.
    • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
    • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida d’alumnes nouvinguts.

Plantejament de la situació

L’alumnat cursa la matèria d’educació visual i plàstica a segon i quart d’ESO; és de dues hores setmanals. La professora d’aquesta matèria té plaça definitiva en aquest centre.

Des que hi ha aquesta professora, s’ha detectat un greu problema a l’aula respecte al comportament de l’alumnat. Hi ha molta disbauxa i l’alumnat es queixa que no fa res, que treballa poc i no aprèn.

Després d’un temps d’observació, la persona encarregada de fer un desdoblament a aquesta assignatura (resposta donada per l’institut per tal d’intentar reduir els problemes de comportament i disciplina) comenta que:

      • La matèria es treballa de manera molt conceptual (llibre de text, apunts, exercicis i activitats escrites).
      • L’ambient a l’aula és de total indisciplina: l’alumnat parla, s’aixeca, crida, no segueix cap norma.
      • La professora no imposa les seves normes, i com a tota resposta quan l’ambient és insuportable, aplica el protocol de disciplina a l’alumnat: expulsió de l’aula, “lletres de mal comportament”.

Després d’aquestes observacions, l’equip directiu (en concret, la coordinadora pedagògica), ha parlat reiteradament amb aquesta professora, li ha comentat aquests aspectes i li ha ofert alternatives de millora en vistes a l’organització de l’aula, l’enfocament de la matèria i el control del comportament de l’alumnat; però no s’ha observat cap millora. Per tant, el centre segueix oferint hores del professorat d’atenció a la diversitat per al desdoblament en aquesta hora.

Desenvolupament de l’experiència

A finals del segon trimestre, per un problema personal, la professora agafa la baixa, i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya envia una nova professora, fins a finals de curs. La sorpresa de tothom és que des del primer dia que arriba la nova professora s’observa un canvi importantíssim, en sentit positiu, en el comportament de tot l’alumnat. Estan contents, els agrada la professora, diuen que aprenen molt i treballen en un entorn molt calmat.

El professor que fa el desdoblament (i que a partir d’aquest moment ja no el farà més per decisió conjunta de la professora i l’equip directiu del centre) i la mateixa professora comenten com a canvis que:

      • L’aula està sempre preparada amb el material i el treball que cal fer quan arriba l’alumnat.
      • La professora explica només durant els 5-10 minuts inicials, i sempre amb un o diversos models penjats a l’aula del que demana a l’alumnat que faci, després els passa els models (uns quants a l’aula) i l’alumnat comença a treballar.
      • Hi ha material adient per a l’assignatura: colors, papers, cartolines.
      • La distribució física de l’alumnat és diferent a la de les altres aules (en forma d’U). La professora comenta que ho fa perquè és bo que l’alumnat observi que aquesta assignatura és diferent de les altres (a part que va millor per observar els models que cal fer).
      • Quan l’alumnat treballa hi ha música de fons.
      • Els treballs que fan decoren l’aula i els passadissos del centre.
      • Cada alumne té una carpeta a l’aula amb els treballs que va fent, i la professora els revisa entre classe i classe i si pot els “arregla” una mica perquè l’alumne els valori positivament quan els vegi el dia següent (sobretot els d’aquells alumnes a qui els costa més).
      • La professora, el primer dia que va entrar a l’aula, ja s’havia mirat la fotografia del tots els alumnes, havia intentat memoritzar alguns noms i comenta també que els primers dies intentà observar alguna cosa positiva de cadascun dels alumnes i comentar-los-la.
      • Considera molt important una bona relació personal, mirar-los als ulls, conèixer alguna cosa seva, comentar aspectes positius… de tots els alumnes de cada grup.
      • Comenta que els primers dies dedicava moltíssim temps a tots aquests aspectes (conèixer els alumnes, tenir el material preparat, l’aula preparada sempre), però que a mesura que passen els dies, l’esforç disminueix.
      • Evidentment, té la programació molt clara i preparada.

Desenllaç

El canvi positiu es manté fins a final de curs i, tot i que apareixen algunes dificultats, en general l’evolució és bona.

Síntesi del cas

ContextAula de l’assignatura d’Educació Visual i plàstica
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióAtenció a la diversitat
Metodologia
ParticipantsProfessora d’aula, Professor de suport a l’aula, Coordinadora pedagògica, Equip educatiu
Desenvolupament• Problemes de manca de control i d’aprenentatge en una aula d’institut
• Desdoblament de professorat en l’aula de l’assignatura (Educació Visual i Plàstica). Situació estable: manteniment de la situació
• Canvi de professora (finals segon semestre, per baixa de la titular). Amb la nova professora, nous criteris de gestió i organització d’aula. Variació positiva en convivència i aprenentatge
• Anul·lació de desdoblament. Situació de nou estable: amb variacions habituals, però valoració general positiva
DuracióUn curs escolar, especialment tercer trimestre

↑ torna a dalt

icono_questions

6. Buscant el compromís de l’estudiant

Presentació

Un professor aplica els principis del contracte didàctic amb un estudiant en dificultats. Cerca per fer-ho adaptar-se a les característiques bàsiques del contracte d’aprenentatge: que sigui un acord formalitzat, que hi hagi una relació de contraprestació recíproca, una implicació personal i un marc temporal d’execució.

Síntesi del cas →

Context

Ens situem en un institut de la perifèria de Barcelona, amb un alt percentatge d’alumnat immigrant, un 25% aproximadament. D’aquest conjunt d’alumnat immigrant, la majoria són alumnes que fa anys que viuen a Catalunya, fins i tot alguns han nascut aquí. D’altra banda, una minoria (els anomenats immigrants d’incorporació tardana) van arribant i s’incorporen al centre a mesura que avança el curs escolar.

L’organització particular de l’àrea de Matemàtiques, amb grups heterogenis a partir del 2n curs de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), fa que la majoria d’alumnat immigrant principalment conclogui el curs amb un baix rendiment acadèmic. Aquests alumnes solen tenir un nivell més baix d’èxit, però no vol dir que tinguin un nivell inferior de capacitats, evidentment. Als alumnes d’incorporació tardana o amb baix nivell d’adquisició de la llengua se’ls assigna l’aula d’acollida.

Plantejament de la situació

En Maikel ja fa quatre anys que va arribar de l’Equador i actualment cursa 1r d’ESO. En general, podríem dir que no li agrada l’escola, ni tampoc el motiva estudiar. Aquest primer trimestre va suspendre 6 assignatures. A més de no estudiar i no treballar, últimament està prenent un paper negatiu respecte a la resta de la classe. Interromp la classe, fa massa bromes, no fa cas al professor, l’han expulsat de classe diverses vegades, no porta el material que se li demana, no té quadern de treball, etc.

Em vaig incorporar a la feina de professor de matemàtiques en aquest institut i amb aquest grup d’alumnes principalment durant el mes de desembre, concretament la tercera setmana.

La professora que feia la substitució anterior em va passar el quadern de notes i unes quantes indicacions de com era el grup i qui era en Maikel. “No serà fàcil”, vaig pensar.

Desenvolupament de l’experiència

Les primeres classes amb el grup no van anar gaire bé. Fins i tot vaig haver de fer fora alguns alumnes de la classe, entre ells a en Maikel. Jo sentia que com a professor podia fer-ho millor. L’expulsió ha de ser l’últim recurs (de supervivència) quan ja no tens més recursos (els productius). No és cap solució. Ajornar un problema és “pa per avui i fam per demà”.

El punt d’inflexió en la situació no va arribar fins al gener, fora de la classe de matemàtiques, amb una conversa. Jo estava de guàrdia i en Maikel va arribar a la sala de professors amb un Comunicat d’Expulsió de l’assignatura de Llengua Castellana. Aquests moments de comunicació, tard o d’hora, arriben; s’han de buscar i estar preparat, però no s’han de forçar.

Els elements més rellevants d’aquella conversa els escric a continuació. Li vaig preguntar què va passar, tot i que jo ja sabia que em diria que la culpa era del professor. L’important era que ell fos conscient que m’interessava per ell i que l’estava escoltant. Havia de parlar llevant tensió a la conversa. A continuació li vaig explicar anècdotes meves, de quan tenia la seva edat i també tenia problemes amb els professors de llengua o de matemàtiques. El més important no és si aquestes anècdotes són reals o mig inventades, l’important és si són adequades o no.

Vista la bona acollida de les meves paraules, vàrem continuar parlant d’algun aspecte i d’alguna ciutat típica del seu país que jo coneixia, per passar després a interessar-me per l’escola a l’Equador. Fins i tot em va explicar un mètode diferent per fer divisions, que va aprendre a l’escola primària del seu país.

Amb aquesta conversa el que estava fent era obrir una porta i crear un espai de complicitat amb en Maikel. Aquest és el pas previ si vols que t’escolti i et faci cas. A més, durant aquestes converses, sempre hi ha algun element personal de l’alumne que et pot ajudar a aconseguir els teus objectius com a professor de matemàtiques mitjançant un acord amb ell. L’element personal que faria servir en el cas d’en Maikel seria el sentiment d’agraïment que ell tenia cap al seu pare; ell sempre havia treballat molt per portar diners per la mare i els germans i s’aixecava a les 5:30 h. cada dia per anar a treballar.

Quant als objectius, calia prioritzar i, pel que fa als acords, haurien de ser realistes. En aquest cas, els objectius eren (per ordre d’importància): no ser expulsat de la classe, portar el llibre i el quadern, estar callat quan cal estar callat i parlar quan s’ha de parlar, prestar atenció a les explicacions a classe, treballar a classe, fer els deures i estudiar a casa.

L’acord va ser que en Maikel faria un esforç extra per no ser expulsat i que portaria el llibre i el quadern a classe. En Maikel va acceptar aquest acord després de sentir algunes de les meves paraules: “Al teu pare, li agradaria saber que no portes el llibre?”, “Jo no trucaré ara mateix al teu pare per dir-li el que està passant, perquè tinc confiança en tu”, “El proper dia sí que portaràs el llibre i la llibreta”, “Si no els portes el pròxim dia no em deixaràs altra opció que parlar amb ell”. Finalment ell mateix va veure que no estava fent les coses bé a la classe de matemàtiques, no ja només pel seu pare, sinó per ell mateix.

Desenllaç

Naturalment, els canvis no succeeixen de la nit al dia, sinó que és un procés amb els seus propis alts i baixos. En qualsevol cas, vaig decidir no tornar expulsar a en Maikel de la classe mai més i pràcticament cada dia portava el llibre i el material. Ell va anar progressant. A poc a poc va començar a participar d’una manera positiva en la dinàmica de la classe, malgrat les seves mancances de coneixements en matemàtiques. Fins i tot un dia va ser el protagonista positiu de la classe, perquè va acceptar el meu oferiment d’explicar a la pissarra al grup el mètode de divisió que va aprendre al seu país i que em va explicar durant la conversa que vam tenir, mesos enrere.

Síntesi del cas

ContextInstitut, a la perifèria d’una gran ciutat amb un 25% d’alumnat immigrant
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
Estudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsEn Maikel i el professor de matemàtiques substitut
Desenvolupament• A en Maikel no li agrada estudiar / té problemes de comportament (interromp classes, no fa cas al professor, no porta material)
• Expulsions d'aula reiterades
• Punt d'inflexió de la situació, al marge de la classe de matemàtiques: conversa en horari de guàrdia. El professor mostra interès i escolta l'alumne
• Sobre la base de la confiança i la complicitat, s'arriba a acords sobre uns objectius realistes i assolibles a curt termini
DuracióPrimeres classes i intervenció finals del primer trimestre del curs

↑ torna a dalt

icono_questions

5. Una expulsió indefinida

Presentació

Un alumne de 3r d’ESO és expulsat reiteradament de l’institut i, malgrat les intervencions del professorat i especialistes, el Consell Escolar determina la seva inhabilitació fins a final de curs.

Síntesi del cas →

Context

L’equip directiu observa que el centre rep poques sol·licituds de places en el termini oficial de preinscripció i que un terç de la matriculació a 1r d’ESO procedeix d’alumnat no preinscrit. Bona part d’aquestes matrícules fora de termini són adreçades al centre per la Inspecció Educativa, ja que queden places vacants i és un centre que sap tractar l’alumnat problemàtic.

La direcció del centre analitza les escoles de procedència de la zona i observa que una escola envia quasi la totalitat de l’alumnat —és l’escola que escolaritza a bona part del col·lectiu gitano del barri—, i que les altres dues escoles de la zona envien només un terç de l’alumnat que ha acabat el darrer curs de Primària, la majoria dels quals presenta necessitats educatives especials o actituds de rebuig escolar.

En les primeres setmanes de classe, s’observa una conflictivitat molt intensa a totes les aules de primer, que es manifesta en expulsions de classe, en la incomunicació davant l’activitat lectiva en la majoria d’assignatures i en una tensió extrema entre el professorat per gestionar l’aula.

Pel que fa a l’acció tutorial, el seguiment i l’orientació de l’alumnat, el tutor del grup classe i l’equip docent es reuneix setmanalment. Fan una entrevista inicial a cada alumne i els passen uns exercicis sobre competències lingüístiques i matemàtiques. Les dades es comenten en les reunions de l’equip docent. També segueixen regularment la dinàmica de la classe i de cada alumne.

En l’assemblea setmanal, el tutor procura analitzar amb el grup el funcionament de la classe. L’equip docent es comunica les incidències i procura coordinar les actuacions d’aula. Davant situacions de conflicte, en primer lloc el tutor parla amb l’afectat. Després ho fa tot l’equip docent, que estableix un pacte amb l’alumne corresponent. En cas de persistir el conflicte, el cap d’estudis convoca la família amb l’acord del tutor.

Pel que fa a seminaris, equips o departaments d’àrea, els equips docents consideren que el currículum organitzat en 10 àrees curriculars (més matèries optatives, de reforç…) dispersa excessivament els referents de l’alumnat, sobretot perquè és excessiu el nombre de professors que els atenen. L’estructura horària i l’espai aula no s’adapta a l’estil d’aprendre d’alguns alumnes.

Pel que fa a la programació i treball d’aula, alguns professors manifesten que un sector de l’alumnat no aprèn a través de la lectura i l’explicació del professor, sinó que necessiten fer activitats variades, canviants i interessants. L’equip docent també ha identificat que l’alumnat té poca autonomia i una baixíssima autoestima i que necessita molta guia i ajuda del professorat. També manifesten que és molt important que el professor dirigeixi i controli el ritme de la classe.

El psicopedagog del centre duu a terme diferents tasques: adaptacions curriculars d’alumnes amb dificultats, assessorar els tutors i els equips educatius quan aquests li adrecen alumnat per fer valoracions psicopedagògiques, entre altres. La professional de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) es reuneix setmanalment amb el psicopedagog de centre, el qual li comenta els casos problemàtics, els analitzen conjuntament i entrevista aquells alumnes que li sol•licita el tutor o l’equip docent. Sobretot es tracta d’alumnat amb baixa motivació, dificultats per concentrar-se, hàbits de treball insuficients, mancances importants en els aprenentatges bàsics, o amb una estructura familiar poc estable. En ocasions també se li demana que assisteixi a la reunió d’algun equip docent quan es parla d’algun cas o situació conflictiva, com ara: faltes de respecte al professorat, qüestionament de la seva autoritat, dificultats per seguir-ne les indicacions o necessitat d’un seguiment més individualitzat.

Plantejament de la situació

En Kevin és un alumne de 14 anys que ha ingressat a 3r d’ESO a l’institut. Mostra més interès per les activitats d’aprenentatge en què el treball que s’ha de dur a terme parteix d’unes pautes inicials, és més autònom, i tenen una càrrega teòrica més reduïda, com per exemple les àrees curriculars de tecnologia, informàtica i educació física.

En les primeres quatre setmanes del curs en Kevin ha estat expulsat tretze vegades de classe per set professors diferents per les raons següents: interrompre contínuament la marxa de la classe parlant, cridar i no fer cas al professorat, faltar al respecte al professor i mofar-se, guixar les taules amb el llapis i no fer cas de les advertències de la professora, o barallar-se amb els companys de classe. La descripció que fa el tutor del seu comportament és:

  • Des de l’inici de curs en Kevin presenta una conflictivitat constant. És nerviós, no controla les seves accions i és irreflexiu i agressiu davant l’autoritat del professorat.
  • Provoca els altres de manera constant: escridassa els companys, es canvia de cadira, no para quiet, pinta les taules, retalla papers, dibuixa, etc. No para gens d’atenció.
  • Es nega a fer-me cas i em desafia davant de tota la classe.
  • Els crits, les amenaces, les baralles i el joc amb adhesius són les activitats habituals a la meva classe.
  • És intel·ligent, desobedient i mal educat.
  • Provoca la teva reacció i així gaudeix enormement.
  • No té cap interès pel treball acadèmic.

Desenvolupament de l’experiència

Abans de començar el següent curs, en Kevin és entrevistat per una de les professores d’atenció a la diversitat de l’institut, i la informació que obté és que el curs passat va ser expulsat de l’institut anterior durant la major part del curs. Les seves expectatives futures són cursar un cicle formatiu de grau mitjà d’una branca tecnològica.

En l’àmbit familiar, el noi viu amb la mare, el seu company i l’avi matern. Es mostra molt crític amb el company de la seva mare i en canvi manté un fort lligam afectiu amb ella. El pare és fora de la llar familiar des de fa quatre anys. Des de fa 3 mesos també viu el nou company de la mare amb el qual no hi ha bona relació, s’enfronten constantment i ni l’avi ni ell l’han acabat d’acceptar. En Kevin té una forta relació de dependència de la mare i no accepta cap altra figura masculina entre ell i la mare.

Durant les dues primeres setmanes de classe, diversos professors parlen amb ell per fer-lo reflexionar sobre el seu comportament. A la tercera setmana, conversa novament amb la professora d’atenció a la diversitat durant una hora. El noi diu que el company de la mare el fa posar molt nerviós i que molts dies, quan arriba a l’institut, ja està molt alterat i no pot controlar-se. Reconeix alguns mals comportaments vers el professorat i en nega d’altres. Es queixa d’una expulsió injusta. Diu que està a l’institut per aconseguir el títol, que no li agraden les classes en què ha d’escriure tota l’estona. El noi no vol de cap manera que s’avisi la mare.

El professorat li proposa un pacte i un termini de 15 dies per comprovar que el compleix. S’acorda que no s’avisarà la mare si en els propers 3 dies el comportament ha millorat, i, en el cas que s’hagi de parlar amb ella, se li farà saber que el noi manifesta que està nerviós per l’ambient de casa. En els 3 dies següents a la reunió, se’l torna a fer fora tres cops de classe. Parla amb el cap d’estudis, se l’expulsa 6 dies i se li diu que torni a l’institut amb la mare per mantenir una entrevista.

El tutor parla amb la mare després de la primera expulsió. La mare defensa el fill i no reconeix els comportaments que exposa el professorat. El noi torna a classe i firma un nou contracte. L’endemà d’haver parlat la mare amb el tutor, és expulsat d’una classe i l’alumne diu que ha estat sense cap raó. Se l’expulsa fins a la reunió del proper Consell Escolar .

En el Consell Escolar compareix la mare, que nega les afirmacions del professorat, i s’inicia el procés d’expedient disciplinari. A partir d’aquest, un professor instrueix l’expedient: entrevista el noi, la mare, el professorat, al psicopedagog del centre i demana a la psicopedagoga de l’EAP que faci un informe i que parli amb el noi. La psicopedagoga es nega a fer un informe per a l’expedient, però accepta entrevistar el noi. La mare diu a l’instructor que en poc temps han mort dos fills seus i germans del Kevin, que s’ha separat del marit i que viu amb un company, amb qui el noi està enfrontat.

Desenllaç

Passat el Consell Escolar, i mentre actuen els psicopedagogs, l’equip de professors considera que, després de dos mesos i mig des del començament de curs, és evident que en Kevin no ha canviat gens el seu comportament, que no es pot esperar que millori en el futur, que és un element molt negatiu per a la classe, atès que moltes vegades impedeix que es pugui treballar, i que no reconeix cap autoritat en el professorat. En el Consell Escolar, l’instructor proposa inhabilitar l’alumne per assistir al centre fins a final de curs i s’aprova.

Síntesi del cas

ContextInstitut amb 1/3 de la matriculació de 1r d’ESO que procedeix d’alumnat no preinscrit i a proposta de la Inspecció Educativa
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne de 3r d’ESO i família, tutor del grup de classe i equip docent, professora d’atenció a la diversitat, psicopedagogs del centre i de l’EAP, professor instructor de l’expedient d’expulsió
Desenvolupament• Alumne de 3r d’ESO expulsat 13 cops de classe durant les primeres 4 setmanes de curs
• Diversos professors parlen amb Kevin durant les dues primeres setmanes de classe perquè reflexioni sobre el seu comportament
• Professora d’atenció a la diversitat l’entrevista
• Proposta de pacte per a un termini de 15 dies. Expulsions reiterades
• El tutor entrevista la mare i el cas passa al Consell Escolar
• Intervenció dels psicopedagogs del centre i de l’EAP
• El Consell Escolar determina la inhabilitació definitiva

DuracióDos mesos i mig un cop iniciat el curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions