55. L’aula competent

Presentació

El cas presenta una manera d’abordar la diversitat a un aula de Primària, d’augmentar la participació de tot l’alumnat i d’incrementar la motivació intrínseca que condueixi a un major treball a l’aula.

Síntesi del cas →

Context

Ens trobem a una escola pública catalana del Vallès d’una població força gran i amb un nivell socioeducatiu i econòmic de les famílies mig-baix, de les quals el 30% són immigrants. És una escola de doble línia en la que domina una visió tradicional del procés d’ensenyament-aprenentatge. A la classe de tercer de primària bona part de l’alumnat no està gens atent ni motivat pel treball d’aula, es mostren molts dispersos, immadurs i només pensen en treballar poc i en jugar. A més, costa que estiguin com cal en una classe (evitar picabaralles, passar-se notetes, respectar les indicacions del professorat sense gaire demora, interrupcions…).

Plantejament de la situació

Comença un nou curs escolar amb una tutora nova. És una classe amb molta diversitat tant pel que fa a dificultats d’aprenentatge, ritmes i comportament.

A banda de l’alumnat que arrossega baixa autoestima lligada en part a les seves dificultats acadèmiques (el curs anterior els treien de reforç fora de l’aula tres cops per setmana i alguns els feia sentir malament aquesta situació), ens trobem amb un altre % amb poca maduració i per tant molt poca responsabilitat, s’aixequen quan volen de classe o solucionen els seus conflictes del dia a dia de manera no assertiva.

Per un altre cantó, trobem problemes de relacions que s’arrosseguen d’altres cursos, especialment entre 4 nens i nenes, però a més, es van donar situacions en les quals l’alumnat que ostentava el lideratge social de l’aula va provocar temporades d’un cert rebuig per d’altres.

Alhora comptem amb alguns alumnes amb força timidesa, fet que els impedeix el seu complet desenvolupament a l’aula: relació amb companys/es, participació… No obstant això, en general és una classe molt poc participativa.

Una part important de l’alumnat, incloent l’acadèmicament més potent, manifesta sovint el seu desig de treballar poc, pregunten sovint quan s’acaba la feina. Fins i tot algú té un pobre rendiment en relació amb les seves capacitats per falta de motivació per les tasques escolars.

Desenvolupament de l’experiència

Per començar es va procedir a recordar el valor de les normes d’aula i a construir de manera conjunta, tutora i classe, les que consideraven que eren necessàries pel bon funcionament de la classe, resumides en treballar i conviure bé.

Es va organitzar la classe amb grups de treball cooperatius amb dos càrrecs (responsable del grup i del material) a cada grup (4 o 5 nens i nenes), per tal d’implicar-los de manera intensa en el funcionament de la classe. Els càrrecs es rotaven cada setmana (tothom els feia) però abans de canviar-los cada alumne s’havia d’autoavaluar oralment i la resta del seu grup havia de valorar com havia fet la feina. Per facilitar la convivència de tota la classe, quan tothom havia fet els dos càrrecs als grups de treball es canviaven de lloc.

També des de l’inici es va introduir la flexibilitat en el ritme de treball, explicant el mínim necessari perquè l’alumnat fos el màxim el protagonista i a treballar cadascú al seu ritme però en equip per resoldre els dubtes, permetent així a la mestra una intervenció més propera amb tot l’alumnat, especialment els que necessiten més, i mediar en els conflictes. Alhora, les tres hores de reforç amb que comptava la classe es van fer dins de l’aula.

Passades tres setmanes, un cop els grups de treball funcionaven prou bé i s’havien corregit en part aspectes que dificultaven el funcionament de les classes, a tutoria se’ls va plantejar la possibilitat de treballar fent racons, per començar només a l’àrea de matemàtiques per tal d’incrementar la seva motivació intrínseca, productivitat, implicació i amb la diversificació d’activitats arribar més i millor a tot l’alumnat. Se’ls explica que a banda de les activitats més habituals farien jocs i activitats més manipulatives. La seva primera reacció va ser de rebuig, veient que haurien de treballar massa ja que implicava fer més feina de l’habitual, i tot i que una part de l’alumat volia es va postposar la idea per més endavant.

Passats uns dies més, se’ls torna a preguntar si volen provar els racons, i aquest cop sí és un desig majoritari. Ràpidament veuen que els agrada la dinàmica, malgrat les dificultats inicials de tenir tanta autonomia i responsabilitat, ben aviat els resultats són prou bons a nivell d’implicació, treball, motivació…

Durant tot el procés, a banda de la coordinació i seguiment tutorial amb la resta d’especialistes que tenia l’alumnat, va ser necessària la col·laboració de les famílies per reconduir els aspectes conductuals més destacats, per la qual cosa des de la tutoria es va intensificar la comunicació amb elles per anar treballant de manera conjunta.

Desenllaç

Passat un parell de mesos es pot detectar que l’alumnat cada cop és més motivat, autònom i responsable, tant pel que fa al seu comportament com a l’hora de treballar. S’han anat resolent, encara no del tot, els antics problemes de relació perquè la tutora els ha assegut junts i ha estat mediant en el dia a dia. Alhora, amb diferent mesura, l’alumnat més tímid ha fet una progressió molt gran i la classe en general té una predisposició molt més positiva envers el treball.

Síntesi del cas

ContextAula de tercer d’Educació Primària d’una escola catalana
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitAula
AccióGestió d'aula
ParticipantsTutora, grup classe, equip docent i famílies.
Desenvolupament• Augment de la participació de l’alumnat a classe per millorar el clima d’aula i aspectes personals.
• Acció tutorial per mediar en els conflictes de l’alumnat i el seu comportament.
• Coordinació equip docent i famílies.
• Treball amb ritme flexible en equips de treball que s’ofereixen suport mutu tan pel que fa a aprenentatge com a comportament.
• Increment de la motivació intrínseca amb major protagonisme de l’alumnat i racons.
DuracióDos mesos

↑ torna a dalt

icono_questions

51. Disseny i desenvolupament del pla de convivència

Presentació

La convivència escolar és una de les variables més importants en l’educació secundària obligatòria (ESO) que no només comporta una gran dedicació per part de tots els membres de la comunitat educativa, sinó que és un dels eixos estratègics del centre per a l’èxit escolar, i que fa necessari plantejar-se el disseny i desenvolupament d’un Pla de Convivència.

Síntesi del cas →

Context
Es tracta d’un centre escolar d’ESO ubicat en un municipi del Gran Bilbao d’uns 24.000 habitants. La població està majoritàriament constituïda per la segona o tercera generació d’immigració de la resta de l’estat. Les famílies, majoritàriament, treballen en la indústria i en serveis. El nivell socioeconòmic de les mateixes és mitjà baix i la seva llengua vehicular és el castellà en més del 90% dels estudiants, amb un 10% que parla euskara.

El centre escolar té 232 alumnes que es troben distribuïts en tres grups en 1r i 2n de l’ESO i en dos grups ordinaris i un de diversificació a 3r i 4t. El nombre de professors i professores és de 31, dels quals 25 compten amb plaça definitiva.

Entre els principis, valors i senyals d’identitat que es recullen en el Projecte Educatiu del Centre cal destacar els de pluralitat, inclusió, compensació, plurilingüisme, coeducació, equitat, tolerància, respecte, participació, vinculació, responsabilitat i laïcitat. A més, alguns dels projectes que es desenvolupen són: Agenda 21, Normalització Lingüística, Animació lectora, PREE (Programa de Reforç Educatiu Específic), Programa de millora de l’aprenentatge i rendiment mitjançant la Diversificació Curricular, Bidelagun (Abans PROA), Convivència, TIC (Sare-Hezkuntza), HAUSPOA.

Plantejament de la situació

En el curs 2011-12 els problemes de convivència eren habituals en l’esdevenir diari. El nostre centre havia passat de ser centre concertat a públic uns anys abans i això va portar a un gradual canvi de tipologia de l’alumnat. El nivell socioeconòmic va passar de ser mitjà alt a mitjà baix i amb això van canviar els interessos de l’alumnat. El professorat, però, va seguir donant les mateixes respostes i això no va funcionar en el nou context. Les queixes de la comunitat escolar no tenien fi. Hi havia normes però la disparitat de criteris a l’hora d’aplicar-les generava més conflictes. L’alumnat no se sentia part del centre i el professorat sentia un alt grau de malestar.

Davant d’això es planteja a nivell de comunitat fer un Pla de Convivència per a tractar de donar una resposta positiva a aquesta situació. Per a això es crea una comissió formada per: director, cap d’estudis, orientadora, 1 professor, 1 professora, 3 pares / mares de l’OMR, encarregat del menjador i 1 representant de l’alumnat per cada nivell. L’esmentada comissió, bàsicament, es va dedicar primer a reflexionar sobre el que estava passant i més tard va elaborar els esborranys de diferents propostes per ser aprovades per la comunitat escolar a nivell de claustre, representants de famílies en l’OMR i Junta Directiva de l’AMPA i la comissió de representants de l’alumnat.

Desenvolupament
La primera proposta que fa aquesta comissió és la definició de convivència amb la qual es tracta de donar resposta a tots els interrogants i preocupacions que s’havien plantejat a nivell de centre. Per a la comissió era molt important partir d’una única definició consensuada per després anar desenvolupant les diferents propostes d’acord amb la mateixa. I així va quedar la nostra definició un cop aprovada per tota la comunitat:

La convivència del Centre es basa en valors com la comunicació, el respecte, l’empatia, l’agraïment, el compromís, la confiança, la col·laboració, la solidaritat i el diàleg entre els components de la comunitat educativa que ens movem en aquest espai. Així, és fonamental que tots / es siguem valorats  i construir el projecte educatiu comú, impulsant el sentit de pertinença de tots els membres de la comunitat educativa. Volem que els conflictes, basant-nos en la reflexió, la presa de consciència i el diàleg, siguin una oportunitat per canviar. En aquest context, es decidiran les normes amb la major participació i consens possibles.

Una vegada acordada la nostra definició, la comissió va proposar els següents vuit objectius de millora que van ser ratificats per la comunitat escolar:

  1. Conèixer la normativa establerta i unificació dels criteris per a la seva aplicació.
  2. Organitzar activitats formatives sobre la convivència, resolució de conflictes i educació emocional, per a tots els membres de la comunitat educativa.
  3. Crear un servei extern i intern de consultoria i ajuda per als membres de la comunitat educativa.
  4. Implementar un Pla d’acollida per a l’alumnat nou.
  5. Iniciar un Pla d’acollida per al professorat nou.
  6. Facilitar que l’alumnat se senti part activa de la vida escolar.
  7. Introduir en el pla de tutoria l’educació emocional.
  8. Apropar els interessos de l’alumnat a nivell curricular.

Amb posteritat, en el pla anual del centre de cada curs, s’han anat establint les diferents activitats per a la consecució d’aquests objectius. A continuació es detallen algunes activitats tipus que s’estan duent a terme actualment:

      1. Coneixement de la normativa establerta i unificació dels criteris per a la seva aplicació.

– Treballar amb l’alumnat el decret de drets i deures, i el protocol d’aplicació que se seguirà en el centre, durant dues sessions de tutoria al mes de setembre. Així mateix, es revisen algunes normes internes que han estat acordades amb participació de l’alumnat.
– Treballar per equips de professorat de nivell tota la normativa interna i externa, i unificar els criteris d’aplicació, dedicant mitja jornada durant els dies de setembre previs a l’arribada de l’alumnat.
– Abordar en les reunions amb les famílies, a començament de curs, algun aspecte normatiu acompanyat dels diferents punts a seguir en cas d’algun conflicte o malestar.

        1. Organització d’activitats formatives sobre la convivència, resolució de conflictes i educació emocional, per a tots els membres de la comunitat educativa.
          – Incloure una activitat formativa relacionada amb la resolució de conflictes i / o educació emocional dins del pla de formació del professorat. Aquesta activitat es desenvolupa durant els primers dies de setembre abans de l’arribada de l’alumnat.
          – Organitzar una sessió de treball sobre resolució de conflictes per al col·lectiu laboral no docent.
          – Organitzar tallers sobre resolució de conflictes per a tot l’alumnat dins l’horari lectiu.
          – Organitzar un taller trimestral sobre resolució de conflictes i educació emocional per a les famílies.
          1. Creació d’un servei extern i intern de consultoria i ajuda per als membres de la comunitat educativa.

– Crear l’aula de convivència on l’alumnat de manera individual treballarà les seves mancances durant un període de 4/5 sessions, amb l’ajuda d’un mediador.
– Crear un grup format per alumnat voluntari al qual se’l forma prèviament en resolució i mediació en conflictes.

          1. Implementació del Pla d’acollida per a l’alumnat nou.

– Informar les famílies en el període de matriculació per part de la direcció del centre
– Recollir informació individual sobre l’alumnat per part de l’orientadora.
– Ensenyar el centre al nou alumnat per part del grup de mediació.
– Preparar dinàmiques perquè l’alumnat es conegui i es crei grup.
– Fer una sortida lúdica la primera quinzena de setembre.

            1. Iniciació del Pla d’acollida per al professorat nou.

– Reunir al professorat nou per part de la direcció del centre, el primer dia de setembre, per explicar el funcionament general del centre.
– Lliurar un petit dossier de funcionament.
– Visitar el centre i donar explicacions del funcionament concret per part del / a cap  de seminari.

            1. Facilitació perquè l’alumnat se senti part activa de la vida escolar.

– Fer la foto oficial de cada classe al començament de curs, per després penjar-les a l’entrada del centre.
– Treballar, comentar i analitzar trimestralment algun aspecte de la vida escolar amb la comissió de l’alumnat, en la qual estan tots els / les representants de l’alumnat.
– Potenciar la participació de l’alumnat creant diferents comissions: Agenda 21, Normalització lingüística, Mediació i Representants de l’alumnat.

            1. Introducció de l’educació emocional dins del pla de tutoria.

– Treballar en cada nivell l’Educació Emocional durant 4-5 sessions de tutoria.

            1. Acostament als interessos de l’alumnat a nivell curricular.

– Implementar l’ús de les TIC a l’aula.
– Implementar progressivament el treball per projectes.
– Implementar progressivament el treball cooperatiu.

Desenllaç

Malgrat el temps transcorregut en l’aplicació d’aquesta experiència (curs 2012-13), considerem que s’ha millorat considerablement la convivència en el centre així com la vinculació de l’alumnat amb el mateix, però seguim pensant que cal mantenir la mateixa línia de treball i no baixar la guàrdia.

Síntesi del cas

ContextInstitut públic a Bilbao, País Vasc. Classes de 1r a 4t d’ESO
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitComunitat Educativa
Equip directiu
AccióOrganització i gestió
Participants232 alumnes y 31 professors y professores
Desenvolupament• Creació d'una comissió formada pel director, cap d'estudis, orientadora, professors, pares de família, encarregat de menjador i alumnat.
• Anàlisi de la situació actual del centre i necessitat de desenvolupar un pla d'acció.
• Plantejament de vuit objectius de millora.
• Desenvolupament de diferents activitats per a la consecució d'aquests objectius
DuracióUn curs lectiu

↑ torna a dalt

icono_questions

28. El repte d’integrar i implicar a l’estudiant

Presentació

Es presenta el cas d’un estudiant amb alt rendiment, però amb una alteració funcional de la comunicació verbal; es decideix treballar amb la família i en el procés, es detecta que es tracta d’un noi  amb altes capacitats, i  se l’ubica a una classe de nivell superior.

Síntesi del cas →

Context

Aquest cas s’ubica en un barri amb una població d’uns 80.000 habitants de nivell adquisitiu mig alt i perfil treballador, amb zones tranquil·les, llars d’infants, instituts i àrees comercials. Disposa de serveis socials, escoles, centres de temps lliure i de salut, i compta amb un alt índex de voluntariat.

El centre educatiu en el que es desenvolupa el cas és confessional; està constituït per educació infantil, primària i secundaria obligatòria (ESO); la prioritat de l’equip educatiu es que s’obtinguin les màximes qualificacions amb el millor rendiment.

La secundaria s’organitza en tres nivells: A, B y C, on el nivell A acull a aquell alumnat que obté un alt nivell i rendiment acadèmic i C, a aquell que es considera d’inferior nivell acadèmic.

Plantejament de la situació

En Kevin es un noi que cursa segon d’educació secundaria obligatòria i va a la classe de nivell B. Es un alumne amb un rendiment escolar excel·lent, amb matricules d’honor de forma continuada, treballador, però caracteritzat per una profunda disfèmia, una alteració funcional de la comunicació verbal que provoca ensopecs, espasmes i repeticions en l’expressió.

El trastorn que pateix en Kevin el cohibeix i l’impedeix relacionar-se amb la resta de companys i companyes, sortir a la pissarra i realitzar exàmens orals davant la classe. Tot això li provoca distraccions i continus moviments incòmodes i badalls a classe, donant lloc a la preocupació de l’equip docent, que no sap què fer amb ell, a pesar de tractar-se d’un alumne excel·lent en quant al seu nivell d’aprenentatge.

Desenvolupament de l’experiència

Passat el primer trimestre del curs, els docents estan preocupats per en Kevin: cada cop s’exclou més de la classe i sembla no estar atent a les lliçons, escrivint sempre a la seva llibreta quelcom que no ensenya.

La seva tutora parla amb ell, però en Kevin mai contesta, es limita a escoltar. Durant setmanes, la psicòloga del centre també es reuneix amb ell, sense obtenir cap resposta.

Un dia, aquesta professional es planteja perquè en Kevin obté tan bones notes, sense prendre apunts, no dur els llibres, ni relacionar-se amb ningú. Decideix parlar amb els pares i prenen l’acord que l’escola i família realitzin un projecte en comú d’aprenentatge. Després de passar-li uns tests i del seguiment amb la família, es va resoldre que en Kevin era un noi amb altes capacitats, amb un coeficient intel·lectual superior a 130, el que explicava el seu malestar constant i el seu passotisme en horari escolar, juntament amb l’obtenció d’unes notes impecables.

En parlar amb la família de la situació, els van comentar que ja ho sabien, però volien que el seu fill fos «normal» i estudies en un centre d’educació ordinària com la resta de nois i noies, pel que no havien comentat res de la situació.

Respecte a la seva timidesa, els pares van explicar que era degut a la seva disfèmia; l’havien apuntat a una logopeda que en Kevin havia abandonat als tres mesos, perquè ho passava malament.

Desenllaç

En el centre van decidir pujar en Kevin a la classe A, el que va comportar un augment de la seva autoestima. Es va optar pels «agrupaments flexibles per alt» degut a que per primera vegada creien en ell.

En Kevin va reprendre les seves sessions de logopèdia, amb les que, encara essent un procés lent, va anar obtenint a llarg termini, una millora en la relació amb els seus companys i companyes de classe.

Encara que en Kevin necessitava altre tipus d’educació enfocada a persones amb alts coeficients intel·lectuals, la col·laboració amb la família va permetre que focalitzes el seu elevat nivell d’intel·ligència en mitjans extraescolars.

Síntesi del cas

ContextCentre confessional en un barri residencial
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
Equip educatiu
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, Professorat, Psicòloga, Família
Desenvolupament• Alumne amb alteració funcional de la comunicació verbal i alt rendiment, però amb desinterès i manca d’integració en el grup
• Intervenció de la psicòloga, que decideix treballar conjuntament amb la família. Es detecta que l’alumne té altes capacitats
• Es pren l’acord de pujar-lo al nivell més alt, amb el que augmenta la seva autoestima i s’origina una millora progressiva de la seva situació
DuracióTres mesos

↑ torna a dalt

icono_questions

26. Aprenentatge cooperatiu: quan l’alumne ensenya

Presentació

El cas exposat presenta com una professora de matemàtiques descobreix el potencial de l’aprenentatge cooperatiu entre l’alumnat en una accidentada trobada amb un estudiant amb baix rendiment acadèmic.

Síntesi del cas →

Context

Ens situem a Xile, en un liceu (centre educatiu públic d’ensenyament secundari) d’alta exigència, d’alumnat exclusivament masculí. En aquest centre educatiu es cursa des del 7è bàsic fins al 4t mitjà (aquest equival al segon de batxillerat espanyol), normalment en classes de 45 estudiants, amb 40 hores presencials a la setmana.

Plantejament de la situació

En Carlos és un adolescent amb bons amics, respectuós, que ha desenvolupat la seva vida estudiantil al liceu des dels primers anys al costat del seu grup classe. No obstant això, se’l reconeix com un jove introvertit, amb baixa autoestima i de baix rendiment acadèmic, especialment en matemàtiques. S’observa en ell un escàs esforç i poca motivació a les classes. L’any anterior, en Carlos va suspendre el 2n mitjà (equivalent a 4t d’ESO) i es troba novament en risc de fracassar si suspèn l’assignatura de matemàtiques. D’acord amb la normativa del centre, un suspès per segona vegada és motiu d’expulsió. De les set avaluacions del semestre, té una mitjana molt baixa i necessita una nota de 5,5 (d’un màxim de 7,0) en l’examen global, que mesura tots els continguts cursats durant l’any.

En l’examen, en Carlos obté una puntuació molt per sota del que s’esperava, sent l’únic alumne suspès en la seva classe. Un grup de companys de curs, sabent la situació personal d’en Carlos, va sol·licitar en defensa d’ell una nova oportunitat d’examen extraordinari. La docent empatitza amb el noi, li ha atorgat reiterades oportunitats de millores durant l’any i el noi no les ha aprofitat. A més, les possibilitats de suport per la seva part són mínimes, ja que atén a més de 180 alumnes, no existeix una xarxa de suport psicopedagògic i la situació d’en Carlos obeeix a circumstàncies de llarga durada, alienes al context escola.

Desenvolupament de l’experiència

La professora sap que en Carlos és molt valorat com a persona per un gran nombre de companys i intueix que aquí hi ha una oportunitat. Desafiant i amb la mirada fixa a la cara del noi, sentencia amb veu enèrgica davant les demandes del curs: «Carlos, tens l’última oportunitat! i si aproves el curs, jo estic disposada a tenyir-me els cabells de ros!».

A l’instant salten crits esvalotats d’alegria. Per a la mestra no cal afegir res, ella sap que darrere de Carlos estarà el suport dels seus companys, però també sap que hi ha molt poques possibilitats que el noi aconsegueixi un repte tan gran.

Dues setmanes després, aquí estava assegut en Carlos amb paper i llapis. Un grup d’amics esperava fora, al passadís. La prova va durar hora i mitja i tot seguit va començar la revisió. Van analitzar la prova junts i, per a sorpresa de la professora, en Carlos estava superant bé aspectes mecànics en les primeres respostes. A la meitat de la sessió, els seus companys van demanar permís per participar en la revisió. Van començar a sumar punt per punt, victorejant i defensant cada encert d’en Carlos en les seves respostes, mentre consultaven la taula d’equivalències de notes. Llavors la docent va començar a veure seriosament que aquella aposta amenaçava amb la decoloració dels seus cabells.

En Carlos va aconseguir superar bé aspectes mecànics com les definicions, resolució d’exercicis i en menor mesura va enfrontar la resolució de problemes, però no va ser capaç de realitzar demostracions d’hipòtesis, reduccions i contradiccions. Era evident que la maduresa d’aquest tipus de raonaments no es podria aconseguir en tan curt termini. No va completar la puntuació, però per molt poques dècimes.

Novament els companys van advocar. Aquesta vegada la docent li va dir a en Carlos: «Hi ha algun motiu perquè jo hagi de considerar aquestes dècimes que et falten?». Sense treure-li els ulls de sobre i modulant lentament la veu, en Carlos va respondre: «Que ara sí que ho he entès». La docent va saber que aquells companys es van ajuntar a estudiar amb ell a casa seva, totes les tardes. Li van explicar de totes les formes possibles, van buscar múltiples estratègies per ensenyar-li, li van exigir i ell no es va rendir.

Desenllaç

La docent no es va tenyir els cabells, però va donar per aprovat a en Carlos. Ell va continuar sent el «fluixet» de sempre, però va poder descobrir una nova mirada de si mateix a través dels seus companys. Anys més tard, en Carlos li va escriure una nota d’agraïment a la docent, explicant-li que cursava el segon any d’universitat.

Síntesi del cas

ContextAula de 2n d’ensenyament mitjà de un liceu en Xile, equivalent a 4t d’ESO en un institut espanyol
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióGestió d'aula
ParticipantsProfessora de matemàtiques, Alumne amb problemes de rendiment, Companys de curs
Desenvolupament• Desafiament a les capacitats d’un alumne amb implicacions cooperatives, per part dels seus companys
• Compromís d’alumnes amb bon rendiment acadèmic en ensenyar a un alumne amb dificultats d’aprenentatge
• Valoració de la docent en termes d’assoliment concret de l’alumne
• Valoració de la docent sobre l’aprenentatge entre iguals
• Comprensió d’un nou àmbit d’investigació-acció: l’aprenentatge col·laboratiu
DuracióTres setmanes

↑ torna a dalt

icono_questions

25. Reforç per a l’autosuperació

Presentació

Els premis concedits als millors estudiants de la classe, i que tenen com a objectiu motivar la superació, no sempre generen aquest efecte. Contràriament, poden provocar desànim i desmotivació, per la frustració que causen en aquells que pensen que mai aconseguiran un reconeixement. En canvi, el reconeixement a les millores individuals de cada estudiant pot potenciar i motivar l’autosuperació, des de la percepció que tots poden millorar, no només els millors.

Síntesi del cas →

Context

Aquest cas se situa en una ciutat de la zona centre de Xile, en un col·legi científico-humanista que acull més de 2.000 estudiants, distribuïts en cursos des de preescolar fins a ensenyament secundari i, concretament, en un curs de segon any d’aquest últim nivell, que equivaldria a quart curs de l’ESO a Espanya.

El nivell acadèmic i disciplinari general és bo. Cada curs té un professor o professora cap que, durant dos anys, és el tutor o guia encarregat d’orientar els estudiants en la formació humanista i en valors que l’escola proposa clarament en el seu projecte educatiu institucional, basat en les lleis educatives del país, que protegeixen el desenvolupament de les persones, a més del desenvolupament acadèmic.

Plantejament de la situació

A les escoles de Xile, és una pràctica habitual premiar determinats estudiants en cada curs. És un reconeixement d’aquells estudiants que obtenen la millor mitjana semestral o anual, i de l’alumne integral, que és aquell alumne que destaca acadèmicament i que participa en gran quantitat i varietat d’activitats extracurriculars. Aquests premis tenen l’objectiu de reconèixer l’esforç i el compromís dels estudiants en el seu desenvolupament acadèmic, i motivar altres estudiants a lluitar per aconseguir-los.

En aquest context i en la meva tasca de professora cap, havia de triar l’«alumne integral» del segon any mitjà, per al primer semestre. Va ser una comesa difícil, ja que tenint en compte les característiques del curs hi havia més d’un estudiant que reunia els requisits exigits. Davant d’aquest dilema, vaig decidir triar una alumna que, tot i no tenir l’acompliment acadèmic més alt, sí destacava pels seus millors rendiments en la constància mostrada al llarg de la seva trajectòria escolar, pel seu elevat compromís amb les activitats del curs, i pel seu destacat acompliment esportiu, artístic i literari a l’escola.

Després de lliurar la distinció en un acte públic, vaig tenir una entrevista amb la mare d’aquesta estudiant, que volia donar-me les gràcies pel premi de la seva filla, que després de deu anys d’estudis a l’escola, d’esforç constant i de participació activa, per primera vegada havia vist reconegut el compromís significatiu amb el seu propi desenvolupament i amb el centre. Vaig entendre en aquell moment que aquest reconeixement havia generat un gran impacte, no només en l’estudiant, sinó en tota la seva família.

Desenvolupament de l’experiència

El gran impacte que havia provocat el premi en el cas d’aquesta alumna i la seva família em van fer plantejar un seguit de preguntes: Aquests premis provoquen l’efecte desitjat? Què passa amb aquells estudiants que mai aconseguiran els rendiments que els permetin ser premiats? El reconeixement els motiva a continuar esforçant-se?

Vaig voler saber-ne més, i vaig decidir parlar amb l’estudiant premiada. Ella em va confessar que havia estat una gran sorpresa ser elegida per aquest premi, ja que sabia que sempre era concedit a determinats estudiants (val a dir que aquests premis havien rotat històricament entre tres estudiants que sempre obtenien les millors mitjanes).

L’alumna mai va deixar d’esforçar-se, perquè volia arribar a la universitat. A més, els seus pares li feien costat en tot el que es proposava, i havien reconegut sempre els seus assoliments. Vaig parlar també amb altres estudiants que mai havien rebut cap d’aquestes distincions. Tots coincidien a afirmar que aquests premis no tenien importància per a ells, ja que mai els aconseguirien, malgrat el seu esforç: «sempre els rebrien uns altres, els millors». Tot plegat em va empènyer a cercar alguna cosa que provoqués un canvi d’actitud, pensar en la manera d’ajudar-los a entendre el significat de l’esforç, de la superació, i de ser millor.

La idea va ser molt senzilla, però amb efectes sorprenents i fabulosos. Vaig buscar els registres acadèmics de l’any anterior de tots els estudiants, amb la finalitat de contrastar-los amb els resultats parcials en aquell moment i determinar les millores del seu rendiment en totes o algunes de les assignatures. Amb aquests antecedents, vaig redactar una carta per a cadascun dels meus estudiants amb l’objectiu de felicitar-los per l’esforç que havien fet i que els havia permès superar el seu nivell d’aprenentatge, i els vaig convidar a continuar en aquest camí de superació.

Desenllaç

La carta va ser lliurada en un claustre, amb l’assistència dels estudiants i els seus pares. Van rebre aquestes agradables notícies que, sens dubte, van generar molts bons moments familiars i que van provocar millores en tot el curs durant el semestre següent.

Síntesi del cas

ContextCurs de segon any d’ensenyament mitjà, equivalent a quart d’ESO espanyol
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAula
AccióGestió d'aula
ParticipantsProfessora cap o tutora, Alumnat de segon any, Pares i mares
Desenvolupament• Selecció d’estudiant per concedir el premi a l’alumne integral
• Agraïment de la mare i de l’estudiant
• Anàlisi de l’efecte d’aquests premis en els estudiants no premiats
• Reconeixement a tot el grup per l’esforç de superació
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

24. La integració d’alumnes de la USEE

Presentació

El cas que exposem presenta la integració d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE) en un institut i com els seus alumnes formen part activa de la comunitat educativa del centre.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba en un municipi del cinturó industrial d’una gran ciutat. La seva població s’ha ampliat i rejovenit, i durant els anys noranta i fins al final de la bombolla immobiliària, ha rebut molts nous habitants de mitjana edat, de tipus socioeconòmic mig alt i provinents de Barcelona ciutat, amb més possibilitats econòmiques i amb inquietuds socials.

Es tracta d’un institut de secundària amb tres grups oficials a 1r, 2n i 4t d’ESO, dos a 3r d’ESO, dos a 1r de batxillerat i un a 2n de batxillerat. El claustre està format per 45 professors, dels qual la meitat són definitius al centre, una quarta part està en comissions de serveis i la resta són interins. L’institut es defineix per uns principis generals adaptats als de l’escola pública catalana.

Plantejament de la situació

El centre es troba encara llastrat pel fet de ser l’institut de la zona més marginal de la localitat i, al llarg de la seva història, ha dedicat grans esforços a l’atenció a la diversitat. Així, es fan els següents desdoblaments:

  • Els grups de 1r i 2n ESO es desdoblen en totes les matèries de 3 a 4.
  • A més, a 1r i 2n ESO hi ha grups de diferent ritme d’aprenentatge a les matèries instrumentals.
  • A 3r ESO hi ha dos grups heterogenis i un grup d’aula oberta.
  • A 4t ESO hi ha dos grups heterogenis i un grup que segueix un programa de diversificació curricular amb hores d’estada en empreses.
  • A banda, hi ha l’equip de psicopedagogia i un tècnic d’integració social.

Desenvolupament de l’experiència

El curs 2008-2009, es va establir al centre una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE) amb dos psicopedagogs i una educadora social, i des del febrer del curs 2009-2010 s’ha mantingut el mateix equip docent. Aquest espai acull nois i noies del centre, però també d’altres instituts de la població i de pobles propers. Per tant, no és un servei diferenciat del centre ni un tipus d’atenció individualitzada propi. L’institut és la seu física, l’alumnat de la USEE fa la integració a les aules del centre i és d’on parteix tota la documentació acadèmica i burocràtica. Tampoc correspon a l’institut decidir quin alumnat hi accedeix, sinó que aquest hi va destinat per l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de la zona, amb un informe previ.

Hi ha hagut una evolució en el nombre d’alumnes que hi assisteixen: curs 2008-2009: 5 alumnes, 2009-2010: 6; 2010-2011: 6; 2011-2012: 7; 2012-2013: 9. La USEE acull alumnes de tots els nivells de l’ESO (durant el curs 2012-2013 hi va haver 4 alumnes de 1rESO, 2 de 2n ESO, 2 de 3r ESO i 1 de 4t d’ESO) amb gran variabilitat en les síndromes que pateixen (síndrome d’Asperger, síndrome negativista desafiant, comportament disruptiu, trastorn del desenvolupament i TDAH en diversos casos). Durant els dos primers cursos, la majoria de nois i noies presentaven problemes de conflictivitat educativa i social.

Desenllaç

La integració d’aquest alumnat és importantíssima, si volem ser una escola inclusiva. Per tant, ha de participar-hi tota la comunitat educativa, i això es pot aconseguir vinculant aquests alumnes amb un grup classe de referència i no només al grup USEE. Per això assisteixen a les classes amb els grups estàndard gran part del seu ho- rari. Per fer-ho, en moltes ocasions, van acompanyats del professorat de la USEE que els dóna suport durant el desenvolupament de les sessions.

El professorat de la USEE té unes funcions i unes tasques cabdals, ja que guia l’alumnat en l’acompanyament durant el procés d’inclusió en el centre i és el seu referent adult. Aquest professorat també és l’encarregat d’establir els criteris d’organització horària, del seu agrupament, dels nivells d’aprenentatge, de realitzar una proposta d’horari (revisable) i del seguiment individual continu.

Cal tenir en compte que aquest alumnat té més llibertat de moviment pel centre que la resta. En ocasions, quan es veuen desbordats per la situació viscuda durant el desenvolupament d’una classe, aquests nois i noies poden sortir de l’aula per anar a l’aula USEE, on sempre hi ha professors de guàrdia que els ajuden a tranquil·litzar-se o a entendre les vivències viscudes (especialment en el cas d’alumnes amb síndrome d’Asperger).

S’ha detectat en aquest alumnat una major taxa de conflictivitat, especialment durant l’esbarjo. De vegades, s’atribueix a la seva manca de recursos personals per poder resoldre els problemes (no emprant únicament la violència!), i en d’altres ocasions al fet de no prendre la medicació corresponent. En aquestes situacions, no sempre és estrictament aplicable el reglament de règim interior en l’apartat disciplinari: és aconsellable la mediació entre els membres de la comunitat, i els resultats obtinguts fins a l’actualitat en aquest sentit han estat satisfactoris

Síntesi del cas

ContextInstitut d’una gran ciutat que es caracteritza per l’atenció a la diversitat del seu alumnat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
AccióRecursos i serveis
Atenció a la diversitat
ParticipantsProfessorat de l’institut, Professorat de la USEE, Alumnat del centre
Desenvolupament• Integració d’una aula USEE en el funcionament d’un institut
• Integració dels alumnes de la USEE en els grups d’un centre de secundària
• Tipus d’interaccions entre centre educatiu, recursos psicopedagògics de l’entorn i famílies
DuracióDiversos cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

21. Incrementar la matrícula al batxillerat

Presentació

El cas presenta la situació produïda en un centre de secundària durant el període de preinscripció de batxillerat, atesa la manca de demanda i les sinèrgies socials del passat de la població i de l’institut, que condicionen el present i el futur del centre.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba en una població del cinturó industrial d’una gran ciutat, amb un fort creixement demogràfic i urbanístic a partir dels anys cinquanta. Durant els anys noranta, i fins a la fi de la bombolla immobiliària, el barri ha rebut nova població de mitjana edat de tipus socioeconòmic mig alt provinent de la capital. La població de la zona s’ha rejovenit i ampliat amb gent amb més possibilitats econòmiques i majors inquietuds socials.

Fins al curs 2006-2007, l’institut estava situat en un barri amb una forta problemàtica social i econòmica. El trasllat a la ubicació actual (2007) ha significat una millora inqüestionable dels recursos, les possibilitats educatives i l’entorn socioeconòmic i cultural.

Al centre hi ha tres grups oficials de1r, 2n i 4t d’ESO, dos grups de 3r d’ESO, dos grups de 1r de batxillerat i un grup de 2n de batxillerat.

El claustre està format per 45 professors, del quals aproximadament la meitat és professorat definitiu, una quarta part és professorat en comissions de serveis i la resta són professors interins. Des del trasllat a la ubicació actual ha augmentat el professorat definitiu i ha disminuït considerablement el professorat interí.

Plantejament de la situació

A la població hi ha quatre centres de secundària, dos dels quals són públics (l’altre centre ofereix, a més del batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i superior) i els altres dos són concertats religiosos, però només un d’ells té batxillerat. La distància entre els dos centres públics i el concertat només d’ESO no és gaire gran.

El nostre centre es troba encara llastrat pel fet d’estar a la zona més marginal de la localitat. Sota la seva visió de l’educació, l’equip docent ha dedicat grans esforços a l’atenció a la diversitat. Així, es fan una sèrie de desdoblaments en els grups següents:

Els grups de 1r i 2n d’ESO es desdoblen en totes les matèries de 3 a 4. A 1r i 2n d’ESO hi ha grups de diferent ritme d’aprenentatge a les matèries instrumentals.

A 3r d’ESO hi ha dos grups homogenis  «estàndards»  i  un  grup d’aula oberta.

A 4t d’ESO hi ha dos grups homogenis «estàndards» i un grup que segueix un programa de diversificació curricular amb algunes hores d’estada en empreses.

A banda, hi ha l’equip de psicopedagogia i el tècnic d’integració social.

En arribar el període de preinscripció de l’ESO i el batxillerat, es comença a respirar un cert neguit al centre.

Desenvolupament de l’experiència

Tradicionalment, l’institut no omplia les places que oferia a 1r d’ESO i es nodria d’alumnat que l’escollia en segona opció o per comissió d’escolarització. Ara bé, des de fa tres cursos ençà, hi ha hagut un augment espectacular de la demanda. Cosa que no es produeix en les preinscripcions del batxillerat, on hi ha moltíssimes dificultats per poder tenir dos grups de 1r.

Les famílies de la població coneixen el centre i valoren molt positivament la tasca realitzada amb els seus fills i filles a l’ESO. Consideren que l’atenció a la diversitat és variada i adequada a les necessitats dels diferents perfils d’alumnat. Tanmateix, aquesta opinió canvia respecte del batxillerat. Les famílies consideren que el batxillerat és poc exigent i que els seus fills i filles tindran dificultats en les proves d’accés a la universitat (PAU). A més, l’orientació que es fa a la famílies des del centre concertat que només ofereix ESO és esbiaixada: es considera que a aquest institut hi ha d’arribar l’alumnat dels grups de reforç que no vol fer un cicle formatiu.

D’altra banda, molts dels alumnes que acaben 2n de batxillerat opten per cursar un cicle formatiu de grau superior, ja que veuen una sortida laboral més ràpida. Això fa que l’interès per les PAU sigui escàs.

Desenllaç

Davant d’aquesta situació, tant l’equip directiu com l’equip de professors decideixen considerar certes mesures, algunes d’elles són:

  • Dur a terme una campanya més intensa amb l’alumnat de 4t d’ESO dels grups estàndards del centre, per potenciar l’opció del batxillerat. Donar una atenció més individualitzada als alumnes de batxillerat amb dificultats, però sense oblidar els objectius terminals de l’etapa.
  • Donar més i millor publicitat als resultats positius obtinguts a les PAU, encara que hi hagi pocs alumnes.
  • Durant la jornada de portes obertes, donar una atenció preferent al possible alumnat de batxillerat.

Amb les actuacions anteriors, durant el curs 2012-2013 hi ha hagut un increment en el nombre de matrícules de 1r, però es dubta de si és un canvi puntual o es perpetuarà en el temps.

Síntesi del cas

ContextInstitut situat en el cinturó industrial metropolità d’una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
AccióRelació amb l'entorn
ParticipantsProfessorat del centre de secundaria, Famílies de la població
Desenvolupament• Percepció docent i percepció de les famílies
• Percepció de l’entorn educatiu
• Tipus d’interaccions establertes entre les famílies, el claustre i els agents socials de la població
DuracióAlguns cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

15. El Pla Individualitzat i l’acreditació de les etapes educatives

Presentació

Una noia amb un desenvolupament normal que als 4 anys pateix una lesió neurològica que li provoca un retard maduratiu lleu. Com a conseqüència, ha de repetir P5 i durant la repetició de 2n d’Educació Primària es planteja l’elaboració d’un Pla d’Individualitzat. Aquest pla té per objectius estructurar l’acció educativa dels docents que hi intervenen en el curs actual i en els futurs; i plantejar una educació emocional que li permeti expressar els seus sentiments i millorar les relacions entre iguals.

Síntesi del cas →

Context

La Blanca està escolaritzada a 2n d’Educació Primària en una escola concertada ordinària de Barcelona ciutat, ubicada en un districte de nivell socioeconòmic alt. És un centre que imparteix classes des de P2 fins a 2n de Batxillerat, amb quatre línies de P2 a 6è d’EP, i l’ESO i el Batxillerat amb 3 línies. La ràtio de nens i nenes a l’educació primària és de 22 alumnes.

És una escola molt completa pel que fa a instal·lacions i recursos materials i humans, amb serveis externs tipus menjador, formació musical, d’idiomes i artística. L’equip de professionals especialistes està format per un psicòleg per a cada etapa educativa, 3 en total, i molts mestres especialistes en anglès, ja que és una llengua molt treballada, i d’educació física. El centre té molt poc contacte amb organismes i serveis educatius de caràcter públic com ara l’EAP, el CRP, el CREDA, el CSMIJ…

Plantejament de la situació

La Blanca és una nena de 9 anys que viu a Barcelona. Va néixer d’una família saludable i amb uns bons hàbits. És la primera filla del matrimoni i la gran de tres germans més. Sempre han viscut a la mateixa ciutat, però a causa de la procedència xilena de la mare, han passat llargues temporades en aquest país. El nivell socioeconòmic de la família de la Blanca és elevat, i tota la família paterna viu a Barcelona, mentre que tota la família materna, la més nombrosa, viu a Xile.

La Blanca sempre ha anat a la mateixa escola. És una nena que va tenir un desenvolupament normal fins als 4 anys. Va ser llavors quan la ingesta d’un aliment en mal estat li va produir un coma durant un mes a causa d’una síndrome Hemolític-Urèmic. A partir d’aquest fet la Blanca presenta seqüeles neurològiques que l’afecten bàsicament a la via visual i als dos hemisferis (sobretot l’esquerre).

Les seves avaluacions no surten quantitativament baixes per tipificar-la de retard maduratiu, però sí com a persona que està al llindar de la normalitat (borderline). Aquest fet és degut bàsicament a què des de ben petita, la família de la Blanca ha lluitat i treballat perquè rebés una educació el més ordinària possible, fins i tot ha mantingut les activitats extraescolars que ella ha volgut (dansa i teatre).

La família s’ha abocat en tot moment a oferir-li els tractaments més adequats per a ella, sobretot els de reeducació. Actualment la Blanca assisteix a revisions optomètriques periòdiques, fa reeducació amb un psicòleg dos cops per setmana i també realitza activitats de psicomotricitat un cop a la setmana.

Desenvolupament de l’experiència

La Blanca és una nena molt inhibida en general i amb moltes dificultats per relacionar-se amb els iguals. Tot i conèixer bé els seus companys i companyes, es mostra insegura i només accedeix a jugar amb algunes nenes de la classe. Per altra banda, cada cop més passa desapercebuda dins del grup, ja que la distància entre ells respecte a l’adquisició d’aprenentatges és més gran.

Tot i esforçar-se molt, li costa expressar les seves idees i sobretot els seus sentiments, i aquest fet fa que la comunicació amb la mestra encara mostri mancances.

És una nena que s’activa en el treball individualitzat i es mostra molt més oberta, dinàmica i contenta; té ganes de treballar i intenta superar-se a través de molt d’esforç tot i les seves dificultats evidents. S’ha d’anar amb compte perquè la Blanca s’adona cada cop més de les seves dificultats i això comença a repercutir en la seva autoestima.

Escolarment, la Blanca és una alumna que ja ha fet una repetició a P5 i una altra a 2n. Actualment està repetint 2n d’Educació Primària a l’escola ordinària i es troba treballant objectius del 1er trimestre de primer d’Educació Primària. Rep suport 3 hores a la setmana de la mestra de reforç i alhora fa reeducació 2 hores a la setmana fora de l’escola.

Encara no s’ha elaborat el Pla Individualitzat (PI). Davant aquesta situació la tutora i la mestra de reforç es proposen iniciar el procés d’elaboració del PI. Primer de tot, es fa una recollida d’informació, analitzant tota la documentació que tenen de la Blanca al llarg de la seva escolaritat. Seguidament es concerta una entrevista amb la professional que realitza la reeducació externa per ajustar les expectatives i comprovar com van les tasques escolars, en gran grup i individualment.

Tenint en compte que l’avaluació ha de proporcionar una descripció del trastorn i trobar els camins possibles per a dur a terme una intervenció ajustada a les necessitats de la Blanca, es proposa fer una descripció el més completa possible de les seves característiques posant èmfasi en els punts forts i febles, alhora que es té en compte l’explicació del trastorn i el diagnòstic que facilita l’especialista. L’objectiu és poder tenir elements de comparació respecte als aprenentatges adquirits en posteriors avaluacions poder mesurar els canvis que es realitzen.

Però a més a més, s’inclou en aquesta intervenció a la família, ja que la seva participació és cabdal per poder fer una atenció acurada i generalitzada en tots els àmbits. També caldrà acompanyar-los en tot el procés d’elaboració del PI fent-los sentir importants en aquesta intervenció de millora.

La proposta d’elaborar un PI per a la Blanca té com a objectiu estructurar la intervenció educativa, però també la seva funció burocràtica per a què pugui acreditar la primària i posteriorment l’ESO, i accedir al món laboral amb les millors condicions tenint en compte les seves capacitats.

Aquest PI ha d’afavorir a la Blanca, en tant que servirà de pauta orientativa per a estructurar l’acció educativa que els docents duran a terme. En ser un pla estratègic consensuat a nivell de claustre i de centre, li permetrà adquirir uns aprenentatges significatius i de qualitat, amb les metodologies ajustades a les seves capacitats i amb una avaluació d’acord amb la manera en què s’ha vist el seu progrés, reajustant-lo en cada moment segons els avenços o les irregularitats que vagi mostrant. Tot aquest disseny, flexible i individualitzat, aportarà seguretat a la nena, ja que es veurà capaç d’afrontar els reptes de les tasques escolars en més bones condicions i podrà experimentar un sentiment de competència i control propi respecte de la tasca. Tenir èxit repercutirà enormement en la seva autoestima.

Pel que respecta a la metodologia, es pensa incorporar en el PI la realització d’activitats multinivell i de cooperació a l’aula. Aquest fet afavorirà no tan sols a la Blanca sinó també a altres alumnes del grup-classe amb dificultats d’aprenentatge o amb més possibilitats. Serà perfectament implementable en les àrees més conceptuals: coneixement del medi social i natural, religió i llengua anglesa. En les àrees de llengua catalana i castellana i en matemàtiques caldrà fer adaptacions més especifiques per consolidar conceptes bàsics. En les àrees d’educació física, plàstica i música, no caldrà fer cap adaptació curricular, ja que la Blanca supera aquests aprenentatges, en ser àrees on es valora més la part creativa i participativa.

La realització d’activitats cooperatives on la Blanca pugui tenir cert protagonisme i s’hagi de responsabilitzar de la part que té més assolida o domina, reforçaran el sentiment de competència sobre la tasca i alhora els companys la tindran més en compte.

Desenllaç

Un dels punts que es vol remarcar en el PI és que, tant en les activitats plantejades a l’aula com en el tarannà amb el qual els docents treballen, aparegui en tot moment un treball específic en la part emocional, no només per a la Blanca sinó per a la resta dels companys de l’aula. L’expressió d’emocions, el treball en habilitats socials, l’autoconeixement, el treball de la pròpia autoestima i/o el sentiment de pertinença al grup, són elements que cal contemplar com a transversals en aquesta acció educativa i que ens serviran per disminuir la distància entre la noia i el grup-classe. Adonar-se que tots tenim limitacions, que tots tenim defectes però que tenim una vinculació amb la resta de companys i amb els docents, ajudarà als alumnes a obtenir seguretat en els reptes que dia a dia proposa l’escola, no tan sols acadèmics sinó de relació.

Síntesi del cas

ContextEscola concertada
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitEstudiant
AccióCurrículum
Atenció a la diversitat
ParticipantsBlanca i família, Mestra tutora, Mestra de reforç
Desenvolupament• Desenvolupament normal d’una noia fins els 4 anys, quan pateix una lesió neurològica produïda per un estat de coma. Retard maduratiu lleu
• Repetició a P5 i 2n d’EP. Plantejament d’elaboració d’un Pla Individualitzat a la repetició de 2n d’EP
• Sensibilització i implicació familiar en la reeducació de la Blanca
• En les àrees instrumentals bàsiques precisa d’adaptacions curriculars específiques
• En les àrees de coneixement del medi social i natural, religió i llengua anglesa precisa un plantejament metodològic multinivell
• En les àrees d’expressió corporal, plàstica i música supera els aprenentatges
• Problemes en la relació amb els coetanis i baixa autoestima. Es fa un reforç en l’expressió de sentiments, del treball d’habilitats socials i d’autoconeixement
DuracióA partir de 2n, per al període d’escolarització primària

↑ torna a dalt

icono_questions

14. De la Unitat de Suport a l’Aula Ordinària

Presentació
El cas presenta una estudiant de 13 anys, d’ètnia gitana, que assisteix regularment a l’assignatura optativa que es realitza a l’aula ordinària acompanyada per una de les professores de la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE). El fet d’incorporar-se a un altre grup que no sigui el de la USEE, li crea angoixa i inseguretat.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un Institut d’Ensenyament Secundari (INS), situat en un barri perifèric amb molts problemes de desocupació i marginació social. La població del barri és diversa des del punt de vista cultural. Un 20% pertany a la cultura gitana i es registra un augment de població immigrant del Marroc, Àsia i d’alguns països llatinoamericans.

El perfil d’una part significativa de l’alumnat del centre respon a les següents característiques:

  • Situació socioeconòmica familiar mitja-baixa.
  • Pocs hàbits de treball intel·lectual i escolar.
  • Baixa motivació per a l’estudi.
  • Forta dependència mediàtica, especialment de la televisió.
  • Baixa autoestima.
  • Desestructuració familiar i problemes de conducta

Aquest és el segon curs que el INS disposa d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE). Aquesta unitat de suport s’ha trobat amb certes dificultats, principalment per a integrar els alumnes que assisteixen a les activitats de l’aula ordinària. Això és degut, sobretot, als prejudicis i estereotips del professorat per acceptar a les seves aules alumnes amb necessitats educatives especials i els professors que han d’acompanyar-los.

Durant el segon curs, tots els alumnes de la USEE participen en les assignatures optatives de segon i en l’assignatura d’Educació Física, juntament amb els alumnes de l’aula ordinària.

Plantejament de la situació

La majoria dels alumnes de la USEE experimenten satisfacció i il·lusió en la seva incorporació en certes assignatures del grup ordinari, s’han adaptat i se senten totalment integrats al grup de referència, excepte una de les alumnes, a qui el fet d’anar a un altre grup (que no sigui de la USEE), li crea angoixa i inseguretat. Es tracta d’una nena de 13 anys, d’ètnia gitana, que assisteix regularment a l’assignatura optativa acompanyada per una de les professores de la USEE.

Desenvolupament de l’experiència

Durant les primeres sessions, la nena posa moltes reticències i no vol assistir a l’assignatura, però s’arriba a un acord amb ella i accedeix a participar en aquesta assignatura malgrat la seva inseguretat.

L’alumna, durant tot el primer trimestre, no té problemes d’absentisme i està molt integrada en totes les activitats, però en el moment en què inicia la incorporació a l’aula ordinària, s’absenta en els dies que es realitza l’assignatura optativa. A més, si hi ha algun dia que la professora de la USEE no la pot acompanyar, es nega a anar-hi, dient que ella sola no hi va, que ningú la pot obligar i que no se sent bé. Fins i tot ha arribat a escapar-se amb altres amigues del centre i a amagar-se durant la classe per no assistir.

Arran d’aquest comportament, les professores de la USEE han parlat en nombroses ocasions amb ella per tractar d’entendre per què aquesta por i inseguretat. S’intenta acompanyar-la més sovint al grup ordinari i portar tot el material adaptat perquè ella pugui seguir els aprenentatges, però sense resultat.

Desenllaç

Finalment l’equip docent arriba a la conclusió que el fet d’assistir a un grup ordinari en el qual no hi ha cap alumne més d’ètnia gitana, fa que l’alumna se senti aïllada i que tingui por de no saber o no seguir correctament els aprenentatges i per això no vol participar en el grup ordinari.

D’altra banda, el fet que l’INS acceptés la creació de la USEE, però qüestionant l’entrada, durant tot el curs, als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), té conseqüències en l’alumna. Aquesta situació no afavoreix la seguretat de l’alumna enfront de certs aprenentatges («jo no puc anar a la classe normal perquè no sé”, “jo sóc diferent») i entorpeix d’alguna manera la relació d’amistat amb altres nois i noies del seu curs. L’establiment de llaços afectius i d’amistat en l’adolescència els dóna seguretat, els motiva per aprendre i facilita el seu desenvolupament com a persones.

Per aquest motiu, en properes incorporacions s’intentarà que sempre vagi acompanyada d’un altre alumne de la USEE i/o participi en un grup de referència, on tingui amigues del barri. D’altra banda, en un futur, la creació d’una nova USEE en l’INS hauria de considerar la implicació de tot l’equip docent de l’institut, la formació del professorat per saber portar una classe amb alumnes amb necessitats educatives especials i desenvolupar la convicció que tots i totes són professors de qualsevol alumne de l’institut, tingui o no necessitats educatives especials.

Síntesi del cas

ContextInstitut, situat en un barri perifèric amb molts problemes de desocupació i marginació social, i amb una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE)
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne de 13 anys d’ètnia gitana que pertany a la USEE, Professorat USEE, Professorat de l’Aula Ordinària, Equip docent d’ESO
Desenvolupament• Dificultats d'inclusió a l'aula ordinària d'alumnat amb necessitats educatives especials
• Dificultats per incorporar el professorat de suport a l'aula ordinària
• Actitud «hostil» del professorat ordinari d'ESO (prejudicis i estereotips)
• Incorporació d'alumnat de l'aula de USEE a assignatures optatives i a Educació Física
• Absentisme en augment. Angoixa i inseguretat
• Suport individual a l'aula ordinària. Acompanyament socialitzador
• Rebuig progressiu a la incorporació a l’aula ordinària
DuracióUn curs i mig aproximadament

↑ torna a dalt

icono_questions

9. La revisió de criteris en els agrupaments de l’ESO

Presentació

Amb la pretensió d’atendre millor la diversitat d’alumnat del centre es valoren els resultats d’aprenentatge i el nivell de convivència a les aules, donant lloc a la revisió dels criteris d’agrupament en el diferents nivells de l’ESO i del protocol d’aplicació de les normes de convivència del centre.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’una població del cinturó de Barcelona (d’uns 37.000 habitants), amb fort creixement demogràfic i urbanístic. La població és, majoritàriament, constituïda per la segona o tercera generació d’immigració de la resta de l’estat, poc integrada culturalment. Les famílies dediquen una gran part del seu horari a l’ocupació laboral, en la indústria i els serveis. Es tracta d’un barri molt divers, de nivell sociocultural i econòmic mitjà – mitjà baix. Actualment ha arribat i arriba al barri la nova immigració, sobretot sud-americana.

L’Institut d’Ensenyament Secundari funciona des de 1988-1990. El claustre el componen 47 professors i professores, 30 dels quals amb plaça definitiva. Acull 350 alumnes, en tres línies d’ESO i dues de batxillerats. Depenent de les necessitats dels alumnes, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. A primer cicle d’ESO la ràtio és molt alta i a segon cicle es dóna un alt percentatge d’abandonament als 16 anys, malgrat no tenir el graduat escolar.

Quant als principis del centre, es reconeixen i s’adopten els valors de l’escola pública: gestió democràtica, obertura a l’entorn, igualtat d’oportunitats, participació, educació de qualitat, escola inclusiva, model integrador i flexible. Els principals focus de treballar, que es recullen en el Projecte Educatiu de Centre (PEC), són:

  • Connexió del centre amb l’entorn.
  • Contribució a la cohesió social (acceptació de les diferències i equitat, escola inclusiva).
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoció de la innovació i de la formació.

Les concrecions d’aquests principis es recullen en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida de l’alumnat nouvingut, entre altres documents.

Plantejament de la situació

Som a final del segon trimestre. L’equip de coordinació del centre (coordinadors de nivell, coordinadora pedagògica i psicopedagoga) es planteja com ha d’organitzar l’atenció a la diversitat en el centre per al curs vinent, per tal de donar una resposta educativa tan adaptada com sigui possible a totes les necessitats educatives de l’alumnat. Fins aquest curs, l’institut funciona amb tres cursos per nivell i els recursos següents:

  • Desdoblament en alguna matèria (anglès, ciències experimentals, tecnologia), del que es fa càrrec el professorat dels departaments i dos professors d’atenció a la diversitat.
  • Atenció de petits grups de 2-4 alumnes fora de l’aula per part de la psicopedagoga de l’institut.
  • Aula d’acollida per l’alumnat nouvingut.

Desenvolupament de l’experiència

La Comissió d’Atenció a la Diversitat es proposa confeccionar un full de recollida de dades que es lliurarà als quatre equips docents (de 1er a 4r d’ESO), per tal de:

  • Avaluar els resultats de l’alumnat per grup (resultats acadèmics, aprovats i suspesos, nombre d’alumnes que abandonen sense la titulació).
  • Avaluar el nivell de convivència a les aules i a l’institut en general (comportament, actitud, treball a l’aula.).

A partir de les dades, es farà una proposta d’organització per al curs vinent. Les dades recollides fan palès que:

  • Hi ha un nombre molt alt d’alumnat que abandona l’ESO sense haver obtingut el graduat (al voltant d’un 40%).
  • Les normes de disciplina a l’aula i al centre en general no estan clares per a tothom, ni tot el professorat les aplica de la mateixa manera.
  • Hi ha grups amb resultats acadèmics molt baixos, al voltant d’un 60% de suspesos.

Desenllaç

A partir de l’estudi dut a terme, es fa una proposta d’organització per al curs següent, on s’hi remarquen, en primer lloc, els aspectes que componen el criteri marc per prendre la decisió:

  • La voluntat de ser una escola inclusiva.
  • La premissa que l’atenció a la diversitat és responsabilitat de tot el professorat de l’institut, per tant, de tots els departaments.
  • El repte de donar resposta a les necessitats educatives en el moment que es detectin.
  • El criteri de repartir l’alumnat amb problemes de comportament i poca motivació per a l’aprenentatge en els diferents grups del nivell.

Es fa una proposta de funcionament que afecta dos elements: l’agrupament de l’alumnat i la convivència. Respecte a la proposta per al curs vinent respecte de l’agrupació de l’alumnat, es considera que hi hagi:

  • Fer 4 grups (en comptes de tres) a 1r d’ESO. D’acord amb la informació que es reculli de les escoles de primària, es confeccionaran quatre grups, tres dels quals seran heterogenis (amb barreja de diferents nivells d’aprenentatge) i un grup serà de reforç. Aquest grup tindrà una ràtio que no superarà els 15 alumnes, i aquests tindran les característiques següents: no haver superat la primària, poca autonomia en l’aprenentatge, mals hàbits de treball i nivell cognitiu just. La metodologia de treball prioritzarà els continguts procedimentals, l’acció tutorial més individualitzada i el treball a l’aula.
  • Fer 4 grups (en comptes de tres) a 2n d’ESO. Aquests grups tindran les mateixes característiques que a primer, però es concretaran en: dos grups heterogenis, i dos grups de reforç, atès que durant l’any de primer, s’ha detectat un grup d’alumnes que treballen molt poc a casa i, per tant, cal un treball i un seguiment més individualitzat des de l’institut.
  • Fer 3 grups a 3r i a 4t d’ESO. D’aquests grups, dos seran heterogenis i un d’aula oberta. Cal considerar que, a partir del curs actual, tercer i quart ja incorporen un grup reduït d’alumnes d’aula oberta que segueixen una modificació curricular, amb llibres i material diferenciat dels altres grups. L’objectiu és treballar les competències bàsiques i poder acreditar l’ESO.

Respecte a la proposta per al proper curs en quant a la convivència, es considera la necessitat de revisar el protocol d’aplicació de les normes del centre, i s’apunta com a principals finalitats d’aquest procés de reflexió i revisió:

  • Intentar concretar les línies bàsiques d’actuació, els passos a seguir iguals per a tot el professorat.
  • Consensuar les mesures correctores en funció de la gravetat de les faltes.

Sintesis del cas

ContextInstitut de l’àrea metropolitana d’una gran ciutat, amb 3 línies d’ESO i dues de Batxillerat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEquip educatiu
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsEls quatre equips docents d’ESO. Equip de coordinació del centre (coordinadors de nivell, coordinadora pedagògica i psicopedagoga).
Desenvolupament• Es pretén atendre millor la diversitat al centre
• Es recullen dades mitjançant un qüestionari als membres dels equips docents
• S’acorda revisar els criteris d’agrupament de l’alumnat: s’augmenta el nombre de grups a 4 per cada línia al primer cicle d’ESO. Es mantenen 3 grups a segon cicle d’ESO
• S’acorda revisar el protocol d'aplicació de les normes de convivència del centre
DuracióTercer trimestre del curs

↑ torna adalt

icono_questions