48. “Ho critiquem perquè ho milloris”: una experiència que potencia el treball col·laboratiu

Presentació

En aquest cas es comparteix el paper d’un docent de secundària que treballa des dels errors per construir aprenentatges col·lectius. Quan a l’aula es potencia la participació dels estudiants molts factors influeixen en la motivació i converteixen els errors en font d’aprenentatge.

Síntesi del cas →

Context

Aquest cas se situa en un institut públic de Barcelona que és part de la xarxa d’instituts innovadors i que destaca per promoure la participació a l’aula dels seus estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) d’una manera diferent. Es tracta de buscar experiències d’aprenentatge davant de possibles respostes errònies i veure-les com a oportunitat per aprendre.

Plantejament de la situació

Es considera que el fet d’equivocar-és una oportunitat per a l’aprenentatge. Autors com Claparède i Dewey presentaven la necessitat de «permetre» als estudiants «cometre errors». Així, es qüestiona la percepció dels errors en educació per obrir pas a un paper del docent vist com algú que ajuda a la superació d’inconvenients.

Desenvolupament de l’experiència

Es van observar classes d’un professor de secundària. Primerament, cal tenir en compte que l’institut públic compta amb el suport de les tecnologies i que cada alumne /a té un Ipad. Les observacions van ser a 1r d’ESO i en una matèria on es treballa de manera transdisciplinar anomenada “Treball Globalitzat”. Es narra una situació viscuda en una classe sobre patrimoni en el marc de la unitat “Vam muntar una exposició” com a exemple per veure els errors com a oportunitat de creixement.

Des del començament, l’element clau era la participació. El professor va convidar a que els estudiants discutissin sobre què era el patrimoni familiar. Cridava l’atenció l’interès de tots /es a exposar la seva opinió. Més de la meitat de la classe aixecava la mà per participar, mentre la resta escoltava atentament.

Després d’un participatiu col·loqui, el professor va proposar una petita activitat escrita, prevista per a 15 minuts. Les instruccions eren:

Tria un element del patrimoni familiar:

1. Descriu-lo.
2. Explica quin valor té per a la família.
3. Classifica quin tipus de patrimoni és, segons sigui tangible o intangible (aquests dos conceptes van ser explicats).

El docent va especificar que l’activitat s’havia de fer en silenci per connectar-se amb les pròpies reflexions. La ubicació de les taules permetia que el docent pogués desplaçar-se amb facilitat per l’aula i acompanyar el treball dels seus estudiants.

En acabar l’activitat el professor va demanar que intercanviessin els Ipads per llegir el treball del company. Es va explicar que l’objectiu era que cada un /a pogués fer recomanacions sobre la tasca de l’altre. Posteriorment a les correccions, el docent va realitzar un exercici oral per rescatar totes les idees i conclusions sobre el patrimoni familiar dels seus estudiants, els quals van aixecar les mans per compartir la seva tasca. Sense tenir la seguretat de si estava bé la feina escrita, tots i totes participaven amb molta motivació. Els joves no sentien por de donar respostes errònies.

Es veien molts braços aixecats amb la intenció de poder expressar-se. El docent li va dir a un estudiant que expliqués la vivència que havia tingut amb la companya amb la qual havia corregit la feina, sense procurar que fos aquell que ho hagués fet “bé”. L’objectiu era valorar les respostes i donar el missatge que per a participar no era necessari tenir la seguretat que la redacció estava ben feta. L’activitat va concloure amb la frase del docent: “Ho critiquem perquè ho milloris”, d’aquí el títol d’aquesta experiència.

Desenllaç

Saber com superar els errors que influeixen en l’aprenentatge és complex, però amb aquest exemple podem convocar una reflexió sobre el tema. Si realitzem pràctiques en què proporcionem espais per a participar sense por, podríem facilitar i descobrir noves respostes i noves trobades amb els nostres estudiants. Amb l’error, els estudiants s’adonen que no poden tenir actituds passives i superficials, per tant, ofereix un ambient per a l’autocrítica i per aprendre dels errors i els fracassos.

Síntesi del cas

ContextInstitut d’Educació Secundària amb currículum transdiciplinar. Matèria: Treball Globalitzat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitAssignatura
AccióMetodologia
ParticipantsAlumnat del grup-classe, Docent
Desenvolupament• Plantejament de l’activitat
• Treball individual en silenci
• Intercanvi de la tasca amb un company o companya
• Comentari a la tasca del company o companya per a corregir les errades en conjunt
• Lectura en veu alta de les tasques corregides mentre el docent fa un esquema a la pissarra
DuracióDues hores

↑ torna a dalt

icono_questions