38. Treball en grup col·laboratiu conjunt per a diverses assignatures

Presentació

Aquest cas descriu un treball conjunt per a dues assignatures que té continuïtat en dues assignatures més del següent semestre. El treball consisteix en realitzar un diagnòstic socioeducatiu en grup col·laboratiu, amb tutories de seguiment, un informe de procés i la presentació final.

Síntesi del cas →

Context

L’experiència es desenvolupa des de fa alguns cursos a l’ensenyament d’Educació Social de la Facultat d’Educació en el tercer semestre del grau amb grups-classe d’aproximadament 60-65 estudiants. Es tracta de la realització d’un treball en petit grup al llarg del semestre conjuntament per a dues assignatures impartides per dos departaments de la Facultat. Les conclusions d’aquest treball serviran a l’estudiantat per dissenyar projectes en el següent semestre en un altre treball conjunt per a dues assignatures més. L’experiència, per tant, suposa la coordinació de quatre assignatures obligatòries, de 6 crèdits i 4 hores setmanals cadascuna (classes de 2 hores).

Aquest treball conjunt té un valor del 40% sobre el total de la qualificació, per a cadascuna de les assignatures implicades. Pel que fa a l’assignatura que imparteixo, les altres evidències d’avaluació són l’anàlisi d’un cas (30% de la qualificació) i una prova de coneixements (també un 30% de la qualificació). Mitjançant aquest treball es pretenen desenvolupar les competències transversals de treball en equip i de capacitat comunicativa, així com les competències específiques d’identificar i valorar les necessitats i els interessos dels subjectes de l’educació social, i  d’analitzar, avaluar i investigar els contextos socials, culturals i educatius.

Plantejament de la situació

En l’assignatura que imparteixo es pretén que els estudiants realitzin el diagnòstic socioeducatiu d’una institució, estudiant el seu context i les característiques institucionals i portant a terme una anàlisi de necessitats i potencialitats socioeducatives. Les conclusions del diagnòstic seran el punt de partida per dissenyar projectes d’intervenció socioeducativa en una assignatura del semestre següent.

Des de fa alguns anys, aquesta tasca la realitzen conjuntament per a dues assignatures. Aquesta opció pretén dona resposta a les següents problemàtiques:

–        Excés de treballs d’avaluació

–        Visions parcials i no sistèmiques sobre la realitat per part de l’estudiantat

–        Dificultat d’entendre la necessitat d’un projecte d’institució quan la pròpia universitat no té projectes d’aquest tipus i no mostra treball conjunt entre les diferents assignatures.

Per altra part, el treball s’ha de realitzar en grup col·laboratiu mirant de respondre d’aquesta manera a les dificultats que tenen els i les estudiants per treballar d’aquesta manera.

Desenvolupament de l’experiència

Curs rere curs l’experiència s’ha anat enfortint, gràcies a l’intercanvi i al contrast entre el diferent professorat implicat i a l’anàlisi de com ha funcionat en cada curs. L’experiència comença el segon dia de classe amb una presentació conjunta del projecte formatiu compartit per part de tot el professorat del grup-classe implicat. En aquesta presentació s’exposa la justificació del projecte i els principis en que es fonamenta, l’aportació de cadascuna de les quatre assignatures i com es concreta el projecte. Després d’aquesta presentació que sol durar una mitja hora, el professorat del primer semestre presenta les pautes del treball a realitzar en aquest semestre.

El treball consisteix en la realització i presentació oral i escrita d’un diagnòstic socioeducatiu que inclogui les anàlisis i reflexions conceptuals i teòriques que pertoquin. Aquest treball s’ha de realitzar i presentar en petit grup de 5 components (acceptem alguns grups de 4 i de 6).

El funcionament dels grups s’entén com a col·laboratiu. En aquest tipus de grups els objectius dels participants estan íntimament lligats, de tal manera que ningú pot arribar als seus objectius si els altres components del grup no hi arriben. Es tracta que el grup assoleixi uns objectius compartits, en aquest cas realitzar el diagnòstic socioeducatiu. Per tant, s’avaluarà la tasca del grup com a tal, no pas la de cada persona en particular. El repte de cada component és col·laborar i aconseguir que el grup funcioni bé i faci la seva feina. En els grups col·laboratius són els estudiants els que dissenyen l’estructura de les interaccions i mantenen el control sobre les diferents decisions que repercuteixen en el seu aprenentatge.

Aquesta concepció de treball en grup sovint xoca amb els hàbits que han anat adquirint els estudiants quan treballen en grup i, per tant, és molt important desenvolupar a l’aula aquest concepte de grup i assegurar que queda clara la seva importància per aprendre realment a cooperar amb els altres en la realització de tasques complexes. Entre altres activitats, a la classe es demana que els grups analitzin els seus punts forts i febles, tant interns del propi grup com del context, i que elaborin propostes per a millorar les febleses i aprofitar les potencialitats. Així mateix, a classe es treballa sobre els diferents rols que poden desenvolupar les persones en un grup, tant rols que faciliten la tasca a realitzar, rols que faciliten el manteniment del grup com rols individuals que dificulten la feina o la cohesió grupal.

Un cop formats lliurement els grups, cadascun d’ells cerca un centre o institució on fer el diagnòstic. Una vegada posats en contacte amb el centre i establert un acord de col·laboració, es dissenya i posa en marxa un procés d’anàlisi del context, de la institució i, posteriorment, de les necessitats i potencialitats socioeducatives. Al cap d’uns dies, el professorat penja al campus virtual una llista de control o checklist per orientar els grups, com informació complementària de les pautes inicials del treball a realitzar.

Passats uns dies des de l’inici d’aquesta activitat, es posa en marxa un calendari de tutories que es realitzen alguns dies en la primera o darrera mitja hora de classe, mentre els altres grups poden aprofitar per avançar la seva feina. Cada tutoria reuneix tres grups i el professor de l’assignatura, amb la intenció que es faciliti l’intercanvi entre els propis grups. El calendari de tutories en preveu unes amb el professor d’una de les assignatures i altres amb el professor de l’altra assignatura.

A mig semestre, cada grup ha de lliurar un informe de seguiment del treball als dos professors. Al cap d’aproximadament una setmana, es dediquen les sessions de classe de les dues assignatures a tutories de retorn de l’informe, grup per grup. Aquestes tutories les fan conjuntament els dos professors.

Al final del semestre, els grups han de presentar el diagnòstic realitzat al conjunt de la classe (15 minuts per grup) i, pocs dies després, lliurar-lo al professorat.

L’avaluació la fa cada professor prenent com a referència els indicadors d’avaluació inclosos en la pauta del treball. Aquests indicadors fan referència al procés de realització del treball,  a la presentació oral, als aspectes formals de la presentació escrita, als components d’aquesta i al seu contingut (coherència i aportacions complementàries). Cada professor avalua focalitzant l’atenció en aquells aspectes més directament relacionats amb els continguts de cada assignatura i cada professor qualifica el treball, una vegada feta una reunió entre els dos professors per contrastar les seves avaluacions.

Desenllaç

El treball conjunt per a dues assignatures (i la seva continuïtat en el semestre següent) és valorat per la majoria d’estudiants com a coherent i com a font d’aprenentatge, tot i les dificultats (o potser gràcies a elles) que han hagut d’anar superant durant la seva realització. Des del punt de vista del professorat en fem també una valoració molt positiva i constatem que la coordinació és cada curs millor, a mesura que anem compartint l’experiència.

Síntesi del cas

ContextTreball conjunt de dues assignatures obligatòries en l'ensenyament d'educació social. Grup-classe d’uns 60 estudiants
Nivell educatiuSuperior
ÀmbitAula
AccióMetodologia
ParticipantsEstudiants del grup-classe, Professorat de quatre assignatures
Desenvolupament• Plantejament d'un treball conjunt de dues assignatures que tindrà continuïtat el semestre següent en dues assignatures més
• Constitució de grups col·laboratius, disseny de la tasca i realització: estudi i diagnòstic d'una institució socioeducativa
• Suport tutorial en sessions de tres grups
• Informe de seguiment i devolució conjunta per part dels dos professors
• Presentació oral del treball a la classe i presentació del treball escrit al professorat
DuracióUn semestre

↑ torna a dalt

icono_questions

27. Un projecte interdisciplinari de centre

Presentació

L’Administració educativa ofereix l’oportunitat d’implementar un nou projecte globalitzador, interdisciplinari i competencial a un centre de secundària caracteritzat per la seva atenció a la diversitat. Quins nous reptes es generen? Quines són les actuacions i respostes de l’alumnat, de les famílies, del claustre i dels agents educatius externs?

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba en una població del cinturó industrial d’una gran ciutat. La seva població s’ha ampliat i rejovenit, i durant els anys noranta i fins al final de la bombolla immobiliària ha rebut abundant nova població de mitjana edat de tipus socioeconòmic mitjà-alt.

Es tracta d’un institut de secundària amb tres grups oficials a l’ESO desdoblats en quatre, dos a primer de batxillerat i un a segon de batxillerat. El claustre està compost per 45 professors i professores. D’aquests, la meitat són definitius en el centre, una quarta part està en comissió de servei i la resta són interins.

Plantejament de la situació

El centre està involucrat en diversos projectes d’innovació educativa, ja que s’ha detectat que és el mecanisme real de canvi de les metodologies d’ensenyament-aprenentatge més tradicionals. També té una llarga tradició d’atenció a la diversitat.

La proposta de ser centre pilot es relaciona també amb els resultats no gaire reeixits en les últimes proves externes de segon cicle en l’àmbit de matemàtiques.

És, en aquest marc, en el qual fa un curs l’Administració educativa va proposar a l’institut la posada en marxa d’un projecte d’integració de l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències experimentals, utilitzant mètodes innovadors i atractius. Un projecte que, a la vegada, potencia el desenvolupament i l’adquisició de les competències i un treball de caràcter interdisciplinari, i en el qual els temes ambientals i els mètodes d’indagació són bàsics.

A més dels objectius anteriors, el projecte és una estratègia més per prestigiar el centre educatiu en l’entorn i per millorar la seva dinàmica general.

Desenvolupament de l’experiència

El projecte se sustenta en tres estaments. D’una banda, l’institut, amb el suport de l’Administració educativa. De l’altra, una fundació privada que proporciona un partenariat econòmic d’accés a institucions de referència i d’externalització dels resultats. I el marc teòric pedagògic el proporciona el departament didàctic de les ciències experimentals i les matemàtiques d’una universitat catalana. Aquesta mateixa institució estableix el contacte amb altres importants organismes d’investigació científica de Catalunya.

L’objectiu inicial era la creació d’un nucli amb professorat de l’àmbit científic-matemàtic que liderés el projecte, i poder fer-lo extensiu en un parell de cursos a la resta del claustre, de manera que la nova metodologia de treball fos independent de l’àrea de coneixement i impulsés l’adquisició de les competències per part de l’alumnat.

Per aconseguir-ho, s’ha dut a terme una intensa formació, tant en el grup inicial com en el claustre, i s’estan generant sinergies de treball comú. Les activitats de formació han pres formes molt diverses (xerrades, seminaris, tallers …) per possibilitar el projecte a llarg termini.

Tot i la bona predisposició de tots els estaments, es detectava una desconfiança inicial que ràpidament va desaparèixer per originar un treball col·laboratiu molt intens. Com a resultat, s’han creat i implementat durant el primer curs quatre unitats didàctiques en 1r i 3r d’ESO.

En aquestes unitats, els alumnes i les alumnes treballen a partir d’una aposta per la interdisciplinarietat i per la funcionalitat dels aprenentatges (per poder aplicar-los en nous contextos). L’alumnat serà un dels focus d’atenció, ja que si el projecte està ben dissenyat la seva predisposició cap a la institució educativa probablement virarà, i deixarà de tenir un paper més passiu en favor d’un més actiu, en el qual construirà el seu propi coneixement i en què aprendrà al mateix temps que es diverteix.

Desenllaç

La visió de l’alumnat ha passat de la sorpresa inicial a un entusiasme final, ja que ha construït activament el seu propi coneixement, modulant-lo segons interessos, capacitats, etc. I per al professorat ha estat enriquidor deixar les classes tradicionals per una nova metodologia en la qual el seu paper és bàsicament d’orientador.

En relació amb els nivells educatius en què no s’ha posat en marxa el projecte a l’aula durant el primer curs, s’han realitzat tallers, conferències i pràctiques de laboratori lúdiques, amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat i fer-li entendre que es tracta d’un projecte de centre.

En el professorat que no ha estat directament involucrat en el projecte s’ha produït, en general, una evolució positiva en el seu posicionament. S’ha passat del recel inicial a una actitud de col·laboració i de generació d’idees per a futures actuacions conjuntes entre departaments didàctics. Aquest canvi es deu, en part, a la formació rebuda des de la universitat, que tenia per objectiu últim fer de la interdisciplinarietat un tret metodològic de l’institut.

Durant l’aplicació del projecte en el primer curs, les famílies no han tingut un paper destacat. No obstant això, és evident que s’ha de produir un canvi de posicionament en el futur, i que cal crear situacions afavoridores de que puguin participar activament, ja que és un projecte de centre i elles són un dels seus estaments.

Síntesi del cas

ContextInstitut situat en el cinturó industrial metropolità d'una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
AccióMetodologia
ParticipantsProfessorat i alumnat de l’institut, Universitat catalana, Fundació privada
Desenvolupament• Institut amb tradició d'innovació pedagògica i d'atenció a la diversitat. Institut amb resultats millorables en l'àmbit de les matemàtiques
• Implementació d'un nou projecte multidisciplinari centrat inicialment en l'àmbit científic-matemàtic
• Extensió de la nova metodologia a tot el currículum i participació de tots els departaments didàctics
• Creació de sinergies entre l'institut, les institucions externes, els recursos de l'entorn i les famílies
DuracióTres cursos escolars amb el partenariat

↑ torna a dalt

icono_questions