7. Un alumne nouvingut a les aules de secundària

Presentació

Un noi nouvingut magrebí continua la seva escolarització a l’ESO. Però es mantenen els problemes de discriminació que ja patia a la primària i ara s’incrementen. Hi ha diverses intervencions des de l’institut, entre elles, l’assignació a un grup-classe adaptat o mesures de mediació de conflictes. En el nou grup s’observa una evolució positiva en els aprenentatges del noi i una major integració entre iguals.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un municipi costaner de 20.000 habitants aproximadament, amb un nucli de població dispers, ja que està constituït per una sèrie d’urbanitzacions al voltant del nucli urbà. És una població en creixement constant, amb procedència molt variada i amb poca estabilitat.

El centre és de caràcter públic, té al voltant de 800 alumnes i 80 professors, on s’imparteixen ensenyaments d’ESO, batxillerat i cicles formatius. També disposa de diferents recursos per a l’atenció a la diversitat: aula d’acollida, aula oberta, grups d’adaptació, unitat d’escolarització compartida (UEC), tècnica d’integració social (TIS), mestra de pedagogia terapèutica i psicopedagoga.

Plantejament de la situació

El cas és d’un alumne de 1r d’ESO, que té 12 anys. Es tracta d’un alumne de procedència magrebina que fa quatre anys que ha arribat; viu al nucli urbà amb la família nuclear (pare, mare i un germà més petit).

És un nen no integrat socialment, la seva problemàtica ja va començar a l’escola de primària. Els companys el rebutgen, se’n riuen i el peguen. No té amics, ni entre els mateixos alumnes magrebins. La problemàtica es fa encara més greu quan surt del centre (va sol a casa i algun professor l’ha hagut d’acompanyar alguna vegada perquè els nens del centre l’esperen a la sortida del centre per pegar-li). Ell no té habilitats socials ni relacionals, i la seva família tampoc.

En l’àmbit escolar no té hàbits d’estudi, té dificultats d’atenció i de concentració i d’organització personal. Tot això fa que s’endarrereixi en l’aprenentatge.

Desenvolupament de l’experiència

A l’inici de curs s’observa la problemàtica de l’alumne, que és global. S’intervé en tres àmbits per tal de millorar-ne el procés d’inclusió:

1. Resolució dels conflictes que es plategen de maner immediata:

a) es fan diferents mediacions entre alumnes, i

b) s’aplica el reglament de règim interior i les conseqüents sancions als implicats.

2. Prevenció sobre el context dels conflictes:

a) la tècnica en integració social fa observació i seguiment a l’hora del pati i, fins i tot, algun dia fa l’acompanyament de l’alumne a casa, i

b) s’incideix en el grup–classe treballant el problema a l’hora de tutoria.

3. Intervencions a llarg termini:

a) se li assigna un grup-classe d’adaptació que resulta ser un grup més reduït, amb més hores d’incidència del tutor (possibilitat de rebre una atenció més individualitzada),

b) se li assigna un cotutor, que en algunes hores de tutoria treballa hàbits personals amb ell, habilitats socials i organització, alhora que fa seguiment de la problemàtica,

c) a la tutoria surt un company que voluntàriament li farà acompanyament i l’ajudarà en la incorporació al nou grup,

d) es deriva el cas a l’equip d’assessorament pedagògic (EAP) perquè faci una valoració de la seva personalitat i l’alumne és derivat al centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), i

e) es demana seguiment de la família als serveis socials.

Desenllaç

L’alumne es troba integrat en el grup-classe d’adaptació, es relaciona amb “normalitat” amb un grup d’alumnes (amics), han desaparegut les conductes d’agressions, a dins del centre i al carrer, i encara està en procés d’adaptació als aprenentatges perquè li costa molt organitzar-se i ser responsable.

Síntesi del cas

ContextInstitut, 1r d’ESO
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
Recursos i serveis
ParticipantsEstudiants, TIS, professor d’aula i grup-classe d’atenció a la diversitat
Desenvolupament• Un noi nouvingut magrebí continua l’escolarització a l’ESO
• Manté els problemes d’integració social que ja provenen de primària: és assetjat per companys tant al centre escolar com al carrer
• A l’institut es prenen mesures de mediació de conflictes i de règim disciplinari. La TIS també fa actuacions a nivell personal i tutorial d’integració
• Finalment el noi és assignat a un grup-classe adaptat on s’observa un canvi positiu en l’adaptació escolar i en l’adquisició d’aprenentatges
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions