42. Nens i nenes del CRAE en el món escolar

Presentació

La Sara és una nena de 9 anys d’ètnia gitana que des de ben petita resideix en un Centre Residencial d’Acció Educativa. Actualment la Sara està cursant 4rt d’educació primària en una escola pública. És una nena que al llarg de la seva escolarització ha anat desenvolupant dificultats d’aprenentatge a l’escola i no segueix el ritme del seu grup classe. Des de l’escola i el CRAE, s’està valorant quin és el millor recurs per poder ajudar a la nena.

Síntesi del cas →

Context

La Sara va a una escola pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És un dels principals centres educatius de la ciutat. Està ubicada al centre històric d’una ciutat d’uns 133.000 habitants.

L’escola disposa d’instal·lacions noves, adaptades i acollidores per a una bona pràctica educativa. Existeixen dues línies d’educació, la infantil i la primària. Segons l’escola, el seu professorat té una formació actualitzada, amb una mentalitat integradora i cohesionada, per tal de donar una bona atenció psicopedagògica i cultural als seus alumnes. A més, s’engloba dins d’un projecte d’escola acollidora per a que els nouvinguts se sentin integrats el més aviat possible. Les nacionalitats dels infants són diverses.

Plantejament de la situació

La Sara porta des dels 3 anys residint al CRAE, junt amb el seu germà. Les relacions entre ells són bones, tenen una relació fraternal. Actualment la nena té 9 anys i ell 14. La Sara sent  la petita, té com a referent el seu germà gran. Es protegeixen i s’estimen molt. Hi ha moltes mostres de suport per ambdues parts i estan molt units. És una nena complaent i busca sempre agradar als altres. Li agrada ser el centre d’atenció i utilitza recursos per sentir-se acollida d’una manera molt individual. A més, tenen un bon vincle afectiu amb els educadors/es del centre. El seu creixement en el CRAE, amb la conseqüent llarga estada al centre i la bona pràctica socioeducativa dels professionals, ha afavorit en les bones relacions amb els educadors/es. Els germans tenen contacte amb la seva família biològica d’una manera intermitent.

Durant l’etapa de parvulari i el primer curs de primària, la Sara anava a una escola concertada on va realitzar P3, P4, P5 i 1r de primària. En aquesta escola elaboren un informe final d’etapa valorant aspectes personals i l’assoliment de les capacitats bàsiques adequades i acceptables.  A més, valoren positivament les relacions amb els companys i l’adquisició d’hàbits, l’assoliment de la seguretat afectiva i emocional, amb una imatge positiva d’ella mateixa, un bon progrés en la comunicació i l’expressió en diferents situacions, on també hi consta una iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, acceptació de la diversitat i mostra un comportament d’acord amb les normes de convivència.

Durant el curs de 1r de primària tenia un tutor atent, ell responia a les demandes afectives atenent a la nena. Quan aquest va haver de marxar del centre perquè estava cobrint una baixa va tornar la professora titular. A partir d’aquest moment van començar els problemes, la tutora va estigmatitzar la nena i quan hi havia algun problema a l’aula, l’enviava sempre al despatx del director. Les notes de la nena i la seva motivació i ganes d’aprendre van començar a baixar notablement.

Des del CRAE es va observar que la professora li quedaven dos anys per jubilar-se i se’n volia desentendre.  Degut a la divergència d’opinions respecte als nens provinents del CRAE, i la mala relació establerta entre tutors d’ambdós centres, van decidir canviar-la d’equipament escolar.

A partir d’aquí, la Sara va començar l’escolarització primària a un centre públic. L’acollida en aquesta nova escola va ser bona. La Sara tornava a tenir un professor implicat en la seva feina, respectuós, proper en les dificultats que es presentaven i molt conscient de la realitat de la nena.

Durant el transcurs del 2n curs de primària va anar tot dins de la normalitat. Les notes continuaven sent una mica baixes, però no hi va haver aldarulls. Tenia un nivell adequat de comprensió oral, però presentava dificultats en el nou vocabulari i manca d’atenció a l’hora de treballar.

En el curs següent, és a dir, a 3r de primària, comencen a haver-hi problemes greus en l’aprenentatge, amb un nou canvi de tutor a l’escola. Desenvolupa un tarannà inquiet, molesta als companys, i es mostra despistada i desorganitzada amb les tasques escolars. Suspèn 5 assignatures de 7. Tot i els insuficients, des de l’escola decideixen passar-la de curs.

En el transcurs de l’escolarització, decideixen posar-la en un grup de suport dins de l’escola. Així doncs, en les assignatures instrumentals surt de l’aula 3 hores amb un grup reduït d’alumnes que necessiten una atenció especial en el desenvolupament de les matèries.

Desenvolupament de l’experiència

Actualment la Sara està cursant 4rt de primària i li queden dos cursos per finalitzar l’escolarització en aquest centre. Normalment no causa problemes a l’aula. Puntualment es comporta d’una manera no acceptada a l’aula perquè vol fer riure als seus companys i ser el centre d’atenció.  Aquesta actitud li fa baixar les notes. Està ben integrada dins del grup classe i es relaciona amb normalitat amb tots els companys, principalment amb les nenes.

Les valoracions des de l’escola són que la Sara és una nena poc participativa i col·laboradora, amb una manca de competència en l’escriptura, no porta mai els deures fets i li costa molt seguir les normes. Continua sortint 3 hores a un grup reduït de suport, ja que només es concentra quan hi ha algú pendent d’ella tota l’estona. El seu nivell d’aprenentatge cada vegada està més endarrerit del grup classe. Les seves notes no són significatives perquè a l’escola consideren que avaluar-la d’una manera real podria ser molt perjudicial per la nena. Segons el criteri d’algun professor, li aproven l’assignatura encara que justifiquen que el nivell de la Sara està molt per sota de la mitjana del grup classe. La seva tutora, expressa que les dificultats de la nena a l’aula són degudes a la manca d’un entorn afectiu que l’ajudi a tenir interès per les coses. Això es tradueix en que ha perdut la il·lusió per estudiar i té dificultats per seguir el ritme de l’aula.

A més a més de l’escola, acudeix a un centre d’audició i llenguatge per treballar les seves dificultats. Des d’aquest es valora que la Sara presenta dificultats d’aprenentatge en la lectoescriptura. Té mancances perceptuals (visual, espacial, auditiva i temporal), confon alguns colors, no té una noció clara de l’abans i el després i altres conceptes temporals, té una lectura lenta, la comprensió lectora és fluixa, fa moltes faltes d’ortografia, segmenta malament les paraules d’una frase i li costa organitzar el llenguatge escrit. La Sara ha entrat en una dinàmica de no voler aprendre. A més a més, la nena no explica res de la seva vida personal.

El tècnic de l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), valora que les dificultats de la Sara a l’escola són per culpa dels educadors/es socials del CRAE. Des de l’EAP, van decidir derivar la nena al CSMIJ (Centre de Salut Mental d’Infants i Joves), però la terapeuta va resoldre que si la Sara no tenia cap mena de predisposició per parlar, deixarien la teràpia per més endavant ja que podria arribar a ser contraproduent. Quan la nena rep l’atenció que ella demana, és quan reacciona.

Des del CRAE veuen que la nena pren consciència de la seva situació a mida que passen els anys. Quan arriben dates importants per a ella, és quan mostra un comportament agressiu. És una nena que pateix molt a causa de que no exterioritza els seus sentiments. Té mancances emocionals degut a la seva trajectòria vital.  No té una afecció per les coses materials i creuen que la manca de motivació a l’hora d’estudiar és perquè té altres preocupacions.

Desenllaç

A partir d’aquestes valoracions, el tutor de la nena al CRAE, valora la situació i decideix concretar una reunió amb l’escola per valorar les possibles actuacions futures per la nena. En aquesta reunió, es convoca a la directora del centre educatiu, el tutor de la nena a l’escola, el coordinador del grup de petits del CRAE i el tutor d’aquesta en el mateix centre, el tècnic de l’EAP i la pedagoga del centre d’audició i llenguatge, per tal de valorar quines són les línies d’actuació a partir d’aquest moment.

L’escola aconsella que la Sara aquest any no repeteixi 4rt de primària, independentment de l’evolució que tingui la nena d’ara a final de curs. Des de direcció al·leguen que repetir seria molt perjudicial per la Sara perquè els nens i nenes amb qui li tocaria anar a classe l’any vinent, són “com ella” i amb els que hi ha “ja en tenen prou.” Valoren que continuï amb el seu grup classe ja que aquest és un bon recolzament per la Sara.

Des del CRAE creuen que abans de prendre qualsevol decisió s’ha d’esperar a l’evolució de la nena d’ara fins a final del trimestre. La nena cada dia fa els deures i sovint a les nits abans d’anar a dormir demana per llegir un conte. El dia que no fa els deures és perquè són llarguíssims i no els pot acabar, ja que no acaba d’entendre què és el que està fent. Els educadors/es del CRAE treballen amb la nena la responsabilitat dels seus actes conflictius a l’escola. Si la situació continua com fins ara, els educadors/es recolzen la idea de que és bo per la nena que repeteixi curs, ja que les seves notes no són bones i temen que quan arribi a l’institut, el contacte amb la realitat sigui molt pitjor.

Els acords i compromisos pactats a la reunió per tal d’afavorir el desenvolupament de la Sara són els següents:

  • L’escola: Revisar si porta els deures fets, donar reforços positius quan hagi realitzat bé la feina, supervisar que apunti tots els deures a l’agenda, aconseguir que tingui uns bons hàbits de treball, realitzar un dossier adaptat d’exercicis, treballar coordinadament amb tots els professors/es implicats, i fer un retorn al CRAE de com evoluciona.
  • El CRAE: Revisar l’agenda i la motxilla cada migdia i cada tarda quan l’educador/a de torn la vagi a recollir, realitzar els deures cada dia que en tingui per tal de que assoleixi la dinàmica i la responsabilitat que li manca, fer un seguiment exhaustiu dels deures, aconseguir que tingui uns bons hàbits de treball, avaluar l’evolució d’aquí a final de curs, i vetllar perquè les decisions que es prenguin siguin les millors per al futur de la nena.
  • EAP: Realitzar un seguiment de les actuacions realitzades i programar periòdicament trobades entre els professionals implicats.

Síntesi del cas

ContextEscola pública
Nivell educatiuPrimària
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
ParticipantsAlumna, Tutor del CRAE, Coordinador del grup de petits del CRAE, Tutora de l’escola, Directora de l’escola, Tècnic del EAP, Pedagoga del centre d’audició i llenguatge, Educadora social en pràctiques
Desenvolupament• Alumna que resideix en un CRAE i relació que s’estableix amb l’escola
• Dificultats d’aprenentatge i risc de fracàs escolar
• Canvi d’escola i variabilitat en la implicació dels tutors i tutores
• Assistència a un grup de suport i cerca d’ajuda especialitzada
• Divergència d’opinions entre l’escola i el CRAE en relació a la realització dels deures i la promoció de curs
• Reunió conjunta dels agents implicats i presa d’acords i compromisos
DuracióCurs acadèmic i següents

↑ torna a dalt

icono_questions

21. Incrementar la matrícula al batxillerat

Presentació

El cas presenta la situació produïda en un centre de secundària durant el període de preinscripció de batxillerat, atesa la manca de demanda i les sinèrgies socials del passat de la població i de l’institut, que condicionen el present i el futur del centre.

Síntesi del cas →

Context

El centre es troba en una població del cinturó industrial d’una gran ciutat, amb un fort creixement demogràfic i urbanístic a partir dels anys cinquanta. Durant els anys noranta, i fins a la fi de la bombolla immobiliària, el barri ha rebut nova població de mitjana edat de tipus socioeconòmic mig alt provinent de la capital. La població de la zona s’ha rejovenit i ampliat amb gent amb més possibilitats econòmiques i majors inquietuds socials.

Fins al curs 2006-2007, l’institut estava situat en un barri amb una forta problemàtica social i econòmica. El trasllat a la ubicació actual (2007) ha significat una millora inqüestionable dels recursos, les possibilitats educatives i l’entorn socioeconòmic i cultural.

Al centre hi ha tres grups oficials de1r, 2n i 4t d’ESO, dos grups de 3r d’ESO, dos grups de 1r de batxillerat i un grup de 2n de batxillerat.

El claustre està format per 45 professors, del quals aproximadament la meitat és professorat definitiu, una quarta part és professorat en comissions de serveis i la resta són professors interins. Des del trasllat a la ubicació actual ha augmentat el professorat definitiu i ha disminuït considerablement el professorat interí.

Plantejament de la situació

A la població hi ha quatre centres de secundària, dos dels quals són públics (l’altre centre ofereix, a més del batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i superior) i els altres dos són concertats religiosos, però només un d’ells té batxillerat. La distància entre els dos centres públics i el concertat només d’ESO no és gaire gran.

El nostre centre es troba encara llastrat pel fet d’estar a la zona més marginal de la localitat. Sota la seva visió de l’educació, l’equip docent ha dedicat grans esforços a l’atenció a la diversitat. Així, es fan una sèrie de desdoblaments en els grups següents:

Els grups de 1r i 2n d’ESO es desdoblen en totes les matèries de 3 a 4. A 1r i 2n d’ESO hi ha grups de diferent ritme d’aprenentatge a les matèries instrumentals.

A 3r d’ESO hi ha dos grups homogenis  «estàndards»  i  un  grup d’aula oberta.

A 4t d’ESO hi ha dos grups homogenis «estàndards» i un grup que segueix un programa de diversificació curricular amb algunes hores d’estada en empreses.

A banda, hi ha l’equip de psicopedagogia i el tècnic d’integració social.

En arribar el període de preinscripció de l’ESO i el batxillerat, es comença a respirar un cert neguit al centre.

Desenvolupament de l’experiència

Tradicionalment, l’institut no omplia les places que oferia a 1r d’ESO i es nodria d’alumnat que l’escollia en segona opció o per comissió d’escolarització. Ara bé, des de fa tres cursos ençà, hi ha hagut un augment espectacular de la demanda. Cosa que no es produeix en les preinscripcions del batxillerat, on hi ha moltíssimes dificultats per poder tenir dos grups de 1r.

Les famílies de la població coneixen el centre i valoren molt positivament la tasca realitzada amb els seus fills i filles a l’ESO. Consideren que l’atenció a la diversitat és variada i adequada a les necessitats dels diferents perfils d’alumnat. Tanmateix, aquesta opinió canvia respecte del batxillerat. Les famílies consideren que el batxillerat és poc exigent i que els seus fills i filles tindran dificultats en les proves d’accés a la universitat (PAU). A més, l’orientació que es fa a la famílies des del centre concertat que només ofereix ESO és esbiaixada: es considera que a aquest institut hi ha d’arribar l’alumnat dels grups de reforç que no vol fer un cicle formatiu.

D’altra banda, molts dels alumnes que acaben 2n de batxillerat opten per cursar un cicle formatiu de grau superior, ja que veuen una sortida laboral més ràpida. Això fa que l’interès per les PAU sigui escàs.

Desenllaç

Davant d’aquesta situació, tant l’equip directiu com l’equip de professors decideixen considerar certes mesures, algunes d’elles són:

  • Dur a terme una campanya més intensa amb l’alumnat de 4t d’ESO dels grups estàndards del centre, per potenciar l’opció del batxillerat. Donar una atenció més individualitzada als alumnes de batxillerat amb dificultats, però sense oblidar els objectius terminals de l’etapa.
  • Donar més i millor publicitat als resultats positius obtinguts a les PAU, encara que hi hagi pocs alumnes.
  • Durant la jornada de portes obertes, donar una atenció preferent al possible alumnat de batxillerat.

Amb les actuacions anteriors, durant el curs 2012-2013 hi ha hagut un increment en el nombre de matrícules de 1r, però es dubta de si és un canvi puntual o es perpetuarà en el temps.

Síntesi del cas

ContextInstitut situat en el cinturó industrial metropolità d’una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitCentre
AccióRelació amb l'entorn
ParticipantsProfessorat del centre de secundaria, Famílies de la població
Desenvolupament• Percepció docent i percepció de les famílies
• Percepció de l’entorn educatiu
• Tipus d’interaccions establertes entre les famílies, el claustre i els agents socials de la població
DuracióAlguns cursos escolars

↑ torna a dalt

icono_questions

20. Una necessitat educativa emmascarada

Presentació

La intervenció educativa davant de dificultats d’aprenentatge originades per determinats trastorns emocionals es reorienta, sovint, cap a una atenció més psicològica, deixant en segon pla els aprenentatges més conceptuals i procedimentals.

Síntesi del cas →

Context

És un institut de quatre línies, des de 1r fins a 4rt d’ESO, i amb 2 línies de batxillerat. Els trets d’identitat que el defineixen són els següents: pluralisme, coeducació i integració. La seva línia metodològica respecta la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals. Acull una població escolar multicultural i plurilingüe de nivell socioeconòmic baix.

Compta amb diferents recursos i suports específics; entre ells, el psicopedagog de centre, grups de reforç en les matèries instrumentals, desdoblaments en els tallers creatius…

Plantejament de la situació

En aquesta realitat educativa, trobem a un alumne que cursa 4t d’ESO, moment en què se li diagnostica dislèxia.

Des què els pares es van separar i la mare el va abandonar, el noi ha estat sota la tutela legal dels avis, però ha viscut sempre amb els seus oncles, que tenen dos fills. Manifesta alguns problemes en la relació familiar, ja que es veu al marge de la dinàmica familiar. La família sempre s’ha mostrat interessada per col·laborar amb el centre en el que se li demani.

Al llarg de la seva escolaritat, el noi ha manifestat sentiments d’abandó i regressió, i des de molt aviat (1r d’educació primària) ha assistit al centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) del municipi. Des d’aquest servei, sempre s’ha prioritzat la intervenció de caràcter emocional per sobre de les seves dificultats de llenguatge.

Des de l’escola d’educació primària, es va observar una manca de fluïdesa i dificultats en les seves possibilitats comunicatives, que han afectat el seu procés d’aprenentatge. Sempre va rebre atenció individualitzada a l’aula d’educació especial.

Actualment s’està observant un estancament i es pretén que, quan finalitzi 4t, aconsegueixi superar les dificultats de parla i de lectura, per a passar a batxillerat, tal com desitja la família.

Desenvolupament de l’experiència

El noi manifesta molt bona predisposició pels aprenentatges, tenint presents les seves mancances. Sovint manifesta un comportament variable, motivat per la seva situació familiar.

Pel que fa a les seves expectatives escolars, té una baixa autoestima, però es veu compensada per la bona acceptació i relació amb els companys i amb el professorat.

Ha participat en grups reduïts de suport de llenguatge, on s’han observat dificultats en el comportament lector: omissió i canvi de sons, canvis en el sentit de la paraula, lentitud exagerada, etc.

Sent conscients del moment educatiu, el centre sol·licita la intervenció de l’EAP (equip d’assessorament i orientació psicopedagògica).

Des del EAP es procedeix a realitzar una descripció del comportament comunicatiu i lingüístic per justificar la sol·licitud al CREDA (centre de recursos per a deficients auditius) i valorar l’atenció educativa necessària. En aquest sentit, es destaca que a nivell d’expressió oral no manifesta problemes significatius. En general, el contingut de la seva comunicació és molt bàsic, i es refereix al seu entorn més immediat i a interessos molt concrets.

Un cop valorades les seves necessitats educatives especials pels diferents serveis específics, es defineix el comportament comunicatiu i lingüístic de dislèxia, originat per un trastorn emocional i per l’adquisició d’un mal hàbit lector.

Desenllaç

Per això es pren la decisió d’incorporar-lo a la UAC (unitat d’adaptació curricular) durant els dos últims trimestres, rebre atenció individualitzada per part de la logopeda del CREDA, i la intensificació de tutories per orientar la seva formació personal i professional.

Els dos últims mesos, el comportament del noi davant l’aprenentatge és positiu, mostra interès i s’esforça en la mesura de les seves possibilitats. Donada la manifestació de les seves preferències professionals en l’àmbit de la jardineria, es considera la possibilitat d’accedir a un PQPI (programa de qualificació professional inicial) de jardineria i horticultura el proper curs.

Síntesi del cas

Context4rt d’ESO d’un Institut. Aula ordinària
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióRecursos i serveis
Atenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, Família, Psicòleg extern, Professorat, Professionals específics
Desenvolupament• Dificultats d'inclusió a l'aula ordinària d'alumnat amb necessitats educatives
• El noi manté una relació familiar complexa
• Rep atenció psicològica del CSMIJ des dels 4 anys
• A l’escola d’educació primària rep atenció individualitzada per part de la mestra d’EE. En l’educació secundària assisteix a grups de reforç de llenguatge
• L’EAP i el CREDA valoren les necessitats educatives del noi i se li diagnostica dislèxia. Es reorienta la continuïtat d’estudis, atenent a les seves possibilitats i expectatives
DuracióPeríode d’escolaritat obligatòria

↑ torna a dalt

icono_questions

16. Atenció a un alumne nouvingut amb necessitats especials

Presentació

Un alumne nouvingut de 4 anys té problemes d’aprenentatge, dificultats d’atenció i concentració i parla inintel·ligible. Per atendre’l, s’estableix una coordinació amb l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i es fa una derivació al Centre de Desenvolupament i Atenció Primerenca.

Síntesi del cas →

Context

L’escola on assisteix en Cesc és una escola pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d’una capital de comarca. És una escola de dues línies d’Educació Infantil i Primària. L’edifici de l’escola ha estat remodelat i condicionat a partir d’una construcció dels anys 30 del segle XX. L’escola va ser inaugurada oficialment el 1935. Està situada en un barri que consta d’una població de 41.138 habitants dels quals el 29,4% són població estrangera (destacant el 32,8% de població americana principalment d’Equador i República Dominicana i un 32,5% de població asiàtica, on predominen pakistanesos i filipins). S’ha de destacar que la població jove és primordialment immigrant (el 46,14% dels joves de 15 a 29 anys són estrangers) i la taxa d’atur és superior a la mitja de la resta de la ciutat.

Respecte als estudis, només un 12,6% de la població del barri té estudis superiors i el 38,4% primaris. De la població activa un alt percentatge desenvolupen professions obreres, amb la qual cosa podem afirmar que el nivell econòmic i cultural no és alt.

Alguns trets d’identitat que caracteritzen l’escola són:

  • Compta amb els pares en l’acció educativa.
  • Treballa en equip, comparteix, col·labora, consensua i fomenta l’esperit crític. El diàleg és l’eina principal de treball.
  • És una escola integradora, laica, pluralista, democràtica, oberta a les famílies i als canvis socials del seu entorn.
  • Fomenta la qualitat de l’educació donant eines per saber interpretar l’entorn per aconseguir un aprenentatge significatiu.
  • Forma nois i noies capaços d’integrar-se en la societat tot assumint els reptes del seu futur acadèmic.
  • Potencia la convivència i l’esperit de col·laboració entre tota la comunitat educativa i l’aprenentatge entre iguals. Vetlla per l’adquisició de l’autonomia personal.
  • El català és la llengua pròpia de l’escola. La llengua castellana s’introdueix a 1r curs de Primària i la llengua anglesa a pàrvuls 4 anys (P4).
  • Es treballa l’àrea de matemàtiques en grups reduïts adequats al nivell de l’alumne.
  • Estableix mètodes d’avaluació individualitzats per determinar el grau d’assoliment dels objectius plantejats.
  • Atén i s’enriqueix en la diversitat dels alumnes tant culturalment com en els aprenentatges. Disposa de dues especialistes d’Educació Especial i d’un servei d’Assessorament Psicopedagògic.
  • Fa ús de les noves tecnologies com una eina més en el procés d’aprenentatge.
  • Afavoreix la comprensió i l’expressió orals en el taller de teatre, que també aporta, a més del seu valor cultural per definició, un coneixement de les emocions i sentiments que fomenta una relació solidària amb la resta del grup.
  • Fomenta l’educació artística amb la pràctica de danses i l’aprenentatge de disciplines musicals com el cant coral i la flauta.
  • Organitza sortides educatives a tots els nivells, colònies a final de cicle – P5, 2n, 4t i 6è-, i celebra les festes tradicionals.
  • Participa amb diferents entitats i institucions en diverses activitats acadèmiques: piscina a 1r, danses a 1r, 2n i 3r. Com escola sostenible participa en el projecte AGENDA 21 escolar.
  • Disposa d’aula d’informàtica, ciències, psicomotricitat, aula d’acollida, un petit hort i dos patis, un d’ells, destinat als més petits, amb sorral.
  • Compta amb una Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) que participa activament en la marxa de l’escola i organitza l’acollida matinal i les activitats extraescolars.

Plantejament de la situació

L’alumnat de l’escola procedeix majoritàriament del barri. Hi ha algunes famílies amb un nivell cultural mitjà convençudes que l’educació intercultural dels seus fills representa una avantatge per a adquirir valors de respecte i solidaritat. Aquestes famílies participen en la vida de l’escola i s’associen per a col·laborar en els seus objectius.

Actualment moltes famílies immigrants, de seguida que troben una feina o unes condicions millors per viure, canvien d’habitatge i també d’escola. La majoria marxen fora de la ciutat. Aquesta mobilitat no és puntual, ja que fa uns quants anys que l’estan patint. Durant el curs passat, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) del centre va veure la necessitat d’elaborar un informe global de necessitats educatives especials derivades de situacions socioculturals desafavorides per tal de deixar constància del gran nombre d’alumnat en aquestes situacions.

L’alumnat nouvingut de l’escola procedeix de força països diferents. La majoria d’aquest alumnat s’ubica a un nivell inferior al que li tocaria per edat a conseqüència dels resultats de la prova de nivell que es realitza en el moment de formalitzar la matrícula, sigui pels diferents sistemes educatius, sigui per no haver estat escolaritzats amb anterioritat de manera regular, etc. L’escola pensa que d’aquesta manera dóna l’oportunitat a l’alumnat de seguir amb èxit l’escolarització. L’alumnat de l’escola parla una gran quantitat de llengües familiars. En el cas del català, aquesta llengua esdevé d’ús minoritari; la majoria usa el castellà. L’escola en el seu projecte lingüístic fomenta el coneixement i l’ús del català; esdevé un objectiu prioritari pel centre.

Desenvolupament de l’experiència

En Cesc és un alumne de 4 anys que assisteix al centre i actualment està cursant el nivell de P4 d’Educació Infantil. La família d’en Cesc és de l’Equador.

El nen presenta un retard en els aprenentatges acadèmics. Després de realitzar una observació dins i fora de l’aula i realitzar algunes activitats pròpies de la seva edat, el tutor va determinar que coneix els colors i les formes bàsiques, fa agrupacions segons una característica, té nocions de quantitat diferenciades, sap comptar i reconeix només fins al número tres, reconeix i sap escriure el seu nom, així com els conceptes espacials i temporals propis d’un nen de quatre anys. També en el dibuix de la figura humana, on se li va demanar que dibuixes una persona, el nen espontàniament va dibuixar el pentinat de les mestres per diferenciar-les. No obstant això, el seu nivell d’aprenentatges està per sota del nivell general del seu grup classe, malgrat que de tant en tant -com diu el seu tutor- “es connecta” i és ben capaç de realitzar més tasques de les que mostra habitualment. Quan té una atenció individualitzada i una supervisió constant demostra prou capacitats per accedir als aprenentatges però té poca capacitat d’atenció. És dispers i juganer.

En Cesc té molta intenció comunicativa, de fet es pot afirmar que és un nen xerraire i molt expressiu, amb un discurs llarg i ganes de comunicar. També té un bon nivell de comprensió però moltes vegades es dispersa i la seva manca d’atenció fa que no entengui tot el missatge. Mostra dificultats d’articulació que fan que no es pugui comprendre tot el seu discurs, de tal manera que ni el tutor ni la mestra d’educació especial l’entenen. En Cesc es pot expressar verbalment amb frases senzilles i ben estructurades però, fins i tot la seva mare, ha comentat en alguna ocasió que no l’entén.

L’alumne presenta unes capacitats motrius molt adequades a la seva edat, té totalment establerta la dominància lateral (dretà), coneix i anomena parts del cos i el seu domini de la marxa és total. No presenta cap dificultat o aspecte a ressaltar en aquest apartat. El seu nivell de motricitat fina és correcte i adequat a la seva edat i també ho és pel que fa a grafomotricitat. No obstant això, té moltes dificultats per mantenir l’atenció i fer la tasca que se li demana per la qual cosa moltes vegades el resultat no és correcte. Per aconseguir que la feina encomanada sigui realitzada correctament necessita supervisió constant i diverses estratègies, ja que de seguida es dispersa.

En Cesc està ben integrat dins del grup classe i es relaciona principalment amb altres nens amb els quals comparteix interessos i estils relacionals semblants. Necessita una supervisió a l’hora de realitzar alguns hàbits (per exemple, posar-se la bata, tenir cura de les seves coses, etc.) perquè no posa gaire atenció i es pot descuidar. Encara que va sol al lavabo i fa petits recorreguts per l’escola, el tutor pensa que no podria fer petits encàrrecs, com anar a la classe del costat a demanar alguna cosa, per la seva manca d’atenció. Normalment respecta les normes de joc grupal proposades per l’adult i en el joc simbòlic mostra preferències pels jocs més actius (córrer, moure’s), ja que necessita el moviment de tot el cos.

El curs passat (P3), en Cesc va ser derivat per part de la psicopedagoga de l’EAP al CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca), però aquesta visita encara no s’ha produït, ja que la família es mostra poc implicada i participativa amb l’escola i això ha fet que no es produeixi aquesta visita al CDIAP.

Desenllaç

El tutor de Cesc és el mateix del curs passat, és un mestre implicat que té alumnes diversos amb diferents necessitats dins l’aula i que coneix de ben a prop el cas i la situació del nen.

En Cesc rep mitja hora de reforç setmanal a l’escola amb la mestra d’educació especial (MEE). Amb aquesta mitja hora es pretén ajudar-lo en el seu endarreriment en els aprenentatges.

Durant aquest curs escolar s’han trobat amb què l’escola té una nova professional de l’EAP, aquesta es va incorporar al setembre i com que no s’havia produït cap visita al CDIAP i no es tenia constància del cas, el tutor i la MEE decideixen fer una nova demanda, ja que observen que el cas està aturat. El context de col·laboració entre el tutor i la professional de l’EAP ja està creat, donat que aquesta porta diversos casos del grup classe d’en Cesc.

Síntesi del cas

ContextEscola pública en una ciutat capital de comarca
Nivell educatiuInfantil
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne i família, Mestra tutora, Mestra d’EE, Professional de l’EAP
Desenvolupament• Alumne nouvingut, escolaritzat a l’escola des de P3, amb nivell d’aprenentatges inferior al grup classe de referència, dificultats d’atenció i concentració, i parla inintel·ligible. Desenvolupament normal a nivell motriu
• Família poc implicada a l’escola
• Coordinació amb serveis específics: EAP. Derivació al CDIAP
DuracióPrimer trimestre del curs acadèmic

↑ torna a dalt

icono_questions

14. De la Unitat de Suport a l’Aula Ordinària

Presentació
El cas presenta una estudiant de 13 anys, d’ètnia gitana, que assisteix regularment a l’assignatura optativa que es realitza a l’aula ordinària acompanyada per una de les professores de la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE). El fet d’incorporar-se a un altre grup que no sigui el de la USEE, li crea angoixa i inseguretat.

Síntesi del cas →

Context

Es tracta d’un Institut d’Ensenyament Secundari (INS), situat en un barri perifèric amb molts problemes de desocupació i marginació social. La població del barri és diversa des del punt de vista cultural. Un 20% pertany a la cultura gitana i es registra un augment de població immigrant del Marroc, Àsia i d’alguns països llatinoamericans.

El perfil d’una part significativa de l’alumnat del centre respon a les següents característiques:

  • Situació socioeconòmica familiar mitja-baixa.
  • Pocs hàbits de treball intel·lectual i escolar.
  • Baixa motivació per a l’estudi.
  • Forta dependència mediàtica, especialment de la televisió.
  • Baixa autoestima.
  • Desestructuració familiar i problemes de conducta

Aquest és el segon curs que el INS disposa d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE). Aquesta unitat de suport s’ha trobat amb certes dificultats, principalment per a integrar els alumnes que assisteixen a les activitats de l’aula ordinària. Això és degut, sobretot, als prejudicis i estereotips del professorat per acceptar a les seves aules alumnes amb necessitats educatives especials i els professors que han d’acompanyar-los.

Durant el segon curs, tots els alumnes de la USEE participen en les assignatures optatives de segon i en l’assignatura d’Educació Física, juntament amb els alumnes de l’aula ordinària.

Plantejament de la situació

La majoria dels alumnes de la USEE experimenten satisfacció i il·lusió en la seva incorporació en certes assignatures del grup ordinari, s’han adaptat i se senten totalment integrats al grup de referència, excepte una de les alumnes, a qui el fet d’anar a un altre grup (que no sigui de la USEE), li crea angoixa i inseguretat. Es tracta d’una nena de 13 anys, d’ètnia gitana, que assisteix regularment a l’assignatura optativa acompanyada per una de les professores de la USEE.

Desenvolupament de l’experiència

Durant les primeres sessions, la nena posa moltes reticències i no vol assistir a l’assignatura, però s’arriba a un acord amb ella i accedeix a participar en aquesta assignatura malgrat la seva inseguretat.

L’alumna, durant tot el primer trimestre, no té problemes d’absentisme i està molt integrada en totes les activitats, però en el moment en què inicia la incorporació a l’aula ordinària, s’absenta en els dies que es realitza l’assignatura optativa. A més, si hi ha algun dia que la professora de la USEE no la pot acompanyar, es nega a anar-hi, dient que ella sola no hi va, que ningú la pot obligar i que no se sent bé. Fins i tot ha arribat a escapar-se amb altres amigues del centre i a amagar-se durant la classe per no assistir.

Arran d’aquest comportament, les professores de la USEE han parlat en nombroses ocasions amb ella per tractar d’entendre per què aquesta por i inseguretat. S’intenta acompanyar-la més sovint al grup ordinari i portar tot el material adaptat perquè ella pugui seguir els aprenentatges, però sense resultat.

Desenllaç

Finalment l’equip docent arriba a la conclusió que el fet d’assistir a un grup ordinari en el qual no hi ha cap alumne més d’ètnia gitana, fa que l’alumna se senti aïllada i que tingui por de no saber o no seguir correctament els aprenentatges i per això no vol participar en el grup ordinari.

D’altra banda, el fet que l’INS acceptés la creació de la USEE, però qüestionant l’entrada, durant tot el curs, als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), té conseqüències en l’alumna. Aquesta situació no afavoreix la seguretat de l’alumna enfront de certs aprenentatges («jo no puc anar a la classe normal perquè no sé”, “jo sóc diferent») i entorpeix d’alguna manera la relació d’amistat amb altres nois i noies del seu curs. L’establiment de llaços afectius i d’amistat en l’adolescència els dóna seguretat, els motiva per aprendre i facilita el seu desenvolupament com a persones.

Per aquest motiu, en properes incorporacions s’intentarà que sempre vagi acompanyada d’un altre alumne de la USEE i/o participi en un grup de referència, on tingui amigues del barri. D’altra banda, en un futur, la creació d’una nova USEE en l’INS hauria de considerar la implicació de tot l’equip docent de l’institut, la formació del professorat per saber portar una classe amb alumnes amb necessitats educatives especials i desenvolupar la convicció que tots i totes són professors de qualsevol alumne de l’institut, tingui o no necessitats educatives especials.

Síntesi del cas

ContextInstitut, situat en un barri perifèric amb molts problemes de desocupació i marginació social, i amb una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE)
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne de 13 anys d’ètnia gitana que pertany a la USEE, Professorat USEE, Professorat de l’Aula Ordinària, Equip docent d’ESO
Desenvolupament• Dificultats d'inclusió a l'aula ordinària d'alumnat amb necessitats educatives especials
• Dificultats per incorporar el professorat de suport a l'aula ordinària
• Actitud «hostil» del professorat ordinari d'ESO (prejudicis i estereotips)
• Incorporació d'alumnat de l'aula de USEE a assignatures optatives i a Educació Física
• Absentisme en augment. Angoixa i inseguretat
• Suport individual a l'aula ordinària. Acompanyament socialitzador
• Rebuig progressiu a la incorporació a l’aula ordinària
DuracióUn curs i mig aproximadament

↑ torna a dalt

icono_questions

10. Un treball en equip coordinat

Presentació

La possibilitat de fer un treball d’equip coordinat amb els professionals d’un Institut de secundària, amb altres professionals de serveis especialitzats externs, i la família, permet elaborar conjuntament la proposta i aplicació d’una adaptació curricular d’un noi de 1r d’ESO amb discapacitat física.

Síntesi del cas →

Context

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà, mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sud-americana. Té una població d’uns 37.000 habitants aproximadament i es troba al cinturó d’una gran ciutat, amb un fort creixement demogràfic i urbanístic a partir dels anys 50. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

En quant al centre, és tracta d’un Institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1990. Hi ha uns 350 alumnes, amb tres línies d’Educació Secundària Obligatòria i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva. Segons les necessitats, desdoblen internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys, malgrat no tenir el graduat escolar. Té els valors de l’escola publica: gestió democràtica, obertura a l’entorn, igualtat d’oportunitats, participació, educació de qualitat, escola inclusiva, model integrador i flexible. Els principals valors que treballen, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC), són els següents:

  • Connectar el centre amb l’entorn.
  • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida. per a l’alumnat nouvingut.

Plantejament de la situació

noi de dotze anys, amb necessitats educatives especials (NEE) derivades d’una discapacitat física (paràlisi cerebral), amb un reconeixement del 51%. A més, té greus dificultats socials i familiars. La mare es soltera, té un nou company i tres germans petits seguits. També hi ha problemes econòmics greus i de salut. La mare i la seva parella són alcohòlics. Han viscut a diferents ciutats d’Espanya amb familiars diversos (tiets, avis, cosins, entre altres). Han arribat aquest estiu a Catalunya.

El noi té unes capacitats normals – baixes, però amb molta motivació per l’estudi, li agrada aprendre i sobretot llegir. Té bons hàbits de treball i d’autonomia personal dins les seves limitacions físiques i mostra una molt bona actitud i comportament. Demana ajuda quan la precisa, l’accepta i la valora.

Desenvolupament de l’experiència

Segons el dictamen de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògica (EAP), el noi precisa una adaptació curricular, sobretot a nivell d’accés al currículum (no de continguts), de temps i de material. Per part dels Serveis Socials (SSSS), en l’informe destaca  una necessitat de suport econòmic, social i personal (menjador, materials, activitats extraescolars, acompanyament a l’institut).

Valorades les necessitats del noi es procedeix a elaborar una proposta d’actuació a partir d’un treball en equip coordinat amb els professionals de la Unitat Tècnica d’Adequació Curricular (UTAC), la Federació ECOM (Moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física), l’EAP, els Serveis Socials, l’Institut i la família. Es dissenya una adaptació curricular individualitzada per 1r d’ESO, coordinada per la psicopedagoga de l’institut, i en la que es consideren els següents aspectes claus:

  • Accés al currículum:

-Taula adaptada,

-Ordinador per escriure,

-Mobilitat i desplaçament, i

-Moviments – fisioteràpia (no educació física).

  • Adaptació temporal: més temps per a les diferents feines i, també, diferent distribució de les matèries al llarg dels cursos escolars.
  • Adaptació horària: absència d’educació física i donar més temps per fer les feines de les diferents assignatures.
  • Atenció individualitzada de la psicopedagoga: seguiment personal, suport i reforç escolar (ajuda a l’estudi i organització dels deures). Ensenyar nous programes informàtics.
  • Ajuda per a l’assistència a l’institut (alumnes batxillerat, voluntariat).
  • Coordinació amb la família.
  • Integració en activitats extraescolars

Desenllaç

El noi ha anat seguint els cursos, és treballador i autònom dins les seves limitacions. El treball d’equip entre els professionals ha donat lloc a aplicar i revisar els suports establerts en l’adaptació curricular. La implicació de la mare ha estat cabdal per al progrés i desenvolupament del noi. Es preveu que aconsegueixi el Graduat d’ESO en 5 cursos.

Síntesi del cas

ContextInstitut de l’àrea metropolitana d’una gran ciutat
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitComunitat educativa
Equip educatiu
AccióAtenció a la diversitat
Currículum
Recursos i serveis
ParticipantsNoi de dotze anys amb necessitats educatives especials, família, psicopedagoga del centre, Unitat Tècnica d’Adequació Curricular (UTAC), Federació ECOM (Moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física), Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)
Desenvolupament• Necessitats educatives especials derivades d’una disminució física (paràlisi cerebral)
• Greus dificultats socials i familiars
• Treball d’equip coordinat
• Adaptació curricular
• El noi va seguint els cursos. Aconseguirà el graduat en l’ESO
DuracióUn curs escolar

↑ torna a dalt

icono_questions

4. Grup de reforç o grup ordinari per donar una millor resposta educativa

Presentació

Un estudiant amb mals resultats acadèmics i manca d’habilitats socials rep activitats de reforç però rebutja l’ajut. Repeteix segon d’Educació Secundària Obligatòria i és enviat a un grup de reforç però cada vegada treballa menys, tot i que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas →

Context

      Característiques del barri

Es tracta d’una població (37.000 habitants) del cinturó d’una gran ciutat, amb fort creixement demogràfic i urbanístic a partir del 1950. Majoritàriament, els habitants són de segona i tercera generació d’immigració de la resta de l’Estat, poc integrada culturalment. El teixit associatiu és feble. La ciutat es dedica sobretot a la indústria i als serveis. Les famílies ocupen una gran part del seu horari en l’ocupació laboral.

El barri on s’ubica el cas és molt divers, amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà i mitjà baix. Actualment hi ha nova immigració, sobretot sudamericana.

      Característiques del centre

És un institut d’ensenyament secundari que funciona des de 1988-90. Hi ha 350 alumnes, en tres línies d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i dues de Batxillerat. El claustre està constituït per 47 professors i professores, 30 amb plaça definitiva.
Segons les necessitats, desdobla internament un o dos cursos d’ESO. El primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta. En el segon cicle es dóna un percentatge alt d’abandonament als 16 anys.

Els principals valors que manifesta treballar, recollits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) són els següents:

  • Connectar el centre amb l’entorn.
  • Contribuir a la cohesió social (acceptació de les diferències) i a l’equitat, escola inclusiva.
  • Convivència i aprenentatge.
  • Currículums dinàmics i oberts que es puguin adaptar.
  • Promoure la innovació i formació.

Aquests valors es recullen també en el Pla d’Acció Tutorial (PAT), el Projecte Lingüístic i el Pla d’Acollida d’alumnes nouvinguts.

Plantejament de la situació                       

Es tracta d’un noi de 13 anys que, tot i tenir un nivell intel·lectual normal – alt (té l’etapa d’educació primària superada a un centre de la població) repeteix 2n d’ESO. Es considera que pertany a una família amb greu risc social, coneguda i atesa pels serveis socials de la població i, també, per l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Té els pares a la presó, viu des de molt petit amb l’àvia, un oncle disminuït, la germana petita (que té 3 anys menys) i, també, amb altres oncles i tietes. Mostra greus problemes d’hàbits, tot i que, aparentment, l’atenció bàsica és correcta (menjar, vestir, higiene, material escolar.).

Desenvolupament de l’experiència

En iniciar 1r d’ESO, a partir de la informació obtinguda de l’etapa d’educació primària i de les primeres observacions, es detecten dificultats escolars importants com la manca d’hàbits de treball, poca concentració, desorganització personal, no dedicació de temps a l’estudi. Ben aviat es detecten molt mals resultats acadèmics i es mostra immadur i infantil.

A 1r d’ESO va ser atès individualment per la psicopedagoga (la professora d’orientació educativa del centre), la qual arribà a la conclusió que no necessitava reforç escolar des del punt de vista dels continguts, sinó suport personal i emocional (organització, motivació, connexió…). En aquell curs, va dur a terme una activitat de reforç amb la psicopedagoga (hàbits, motivació, habilitats socials…) i hi va haver connexió amb serveis socials (extraescolars, suport familiar…).

Les accions dutes a terme es van centrar en: sessions individuals de dues hores setmanals amb la psicopedagoga, sessions d’una hora setmanal a casa (des de serveis socials es destinà una educadora de l’EAIA en coordinació amb l’institut), i participació en activitats extraescolars a l’esplai i a la biblioteca (no vol fer esports).

Va acabar el curs molt just escolarment però es va detectar una millora important en els hàbits i l’organització. Tanmateix, mostrava poca autonomia i poc treball d’estudi. Es va valorar que durant el curs va tenir un bon contacte amb la psicopedagoga, però a finals de curs es va a començar a detectar un inici de rebuig a l’ajuda externa: va deixar l’esplai i, tot i que va anar sempre a les sessions, començà a verbalitzar: “no ho vull fer”, “¿per què he de venir jo?”.

A 2n d’ESO, en tornar de l’estiu, observem molt rebuig a l’ajuda (segueix anant a les sessions, però verbalitza que no ho vol). Simultàniament, es produeix un descens en el servei de l’EAIA, que ha deixat el cas de manera directa i només fa el seguiment puntual. Emocionalment se’l veu molt inestable, sembla que no vol créixer, que no es vol fer gran, i té pocs amics. El segon trimestre no vol fer l’activitat de reforç, no supera el curs i ha de repetir.

En la repetició de 2n d’ESO, el posem en un grup de reforç amb vuit alumnes, on no hi encaixa des del punt de vista de capacitats, però sí que hi encaixa per la poca autonomia, poc treball i pels problemes emocionals. Continua verbalitzant que no vol ajuda, però la va acceptant (verbalitza que esta bé en el grup). El nivell del grup està molt per sota del seu; treballa poc, però va aprovant just. Continua el seu infantilisme, amb un cert aïllament, i sembla que van apareixent aspectes depressius: “em dóna el mateix”, “no vull aprendre”, “no sé perquè estic aquí”, “no penso fer res”. És un noi molt baixet, la joguina del grup, i sembla que aquest paper li agrada.

Desenllaç 

El curs següent (a 3r d’ESO) comprovem que per capacitats i model es troba millor en un grup ordinari, però, per necessitats d’atenció i acolliment, està millor en un grup de reforç. Tot i així, cada vegada treballa menys, malgrat que intel·lectualment és el millor del grup.

Síntesi del cas

ContextInstitut, aula de reforç. Família desestructurada, en greu risc social
Nivell educatiuSecundària obligatòria
ÀmbitEstudiant
AccióAtenció a la diversitat
ParticipantsAlumne, professorat de l’aula de reforç i aula ordinària, psicopedagoga, EAIA
Desenvolupament• Alumne amb dificultats escolars, amb mals resultats acadèmics i amb manca d'habilitats socials
• Atenció individual psicopedagògica. Activitats de reforç
• Rebuig progressiu de l'ajuda. Repeteix segon d'ESO
• Es enviat a un grup de reforç
• Fracàs escolar
DuracióTres cursos acadèmics: 1r d'ESO, 2n d'ESO i repetició de 2n d'ESO

↑ torna a dalt

icono_questions