bibliografia

BIBLIOGRAFIA

  1. Aigneren, M. (2002). La técnica de recolección de información mediante grupos focales. Revista Electrónica del Centro d'Estudiós de Opinión. Disponible en: http://ccp.ucr.ac.cr/bvp/texto/14/grupos_focales. htm. (Revisat el 26 d’octubre de 2010).
  2. American Psychiatric Association. (2000). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-IV-TR) (4th Revised Edition). Washington, DC: American Psychiatric Assocation Press.
  3. Ausubel, D. P. (2002). Adquisición y retención del conocimiento. Una perspectiva cognitiva. Barcelona: Paidós
  4. Banegas, J.R. i Diez, L. (2008). Tabaco y Salud Pública.  En Piedrola Gil Medicina Preventiva y Salud Pública. Barcelona: Elsevier.
  5. Bulechek, G. M., Butcher, H. K. i McCloskey-Dochterman J. (2009) Clasificación de Intervenciones de Enfermería (NIC), (5ª ed.). Madrid: Elsevier.
  6. Bruno, F. J. (1997). Diccionario de términos psicológicos fundamentales. Barcelona: Paidós Studio.
  7. Cabello, F. i Lucas, M. (2002). Manual Medico de Terapia Sexual. Madrid: Psimática.
  8. Cabrero, J. i Richart, M. (2000). El debate: investigación cualitativa frente a investigación cuantitativa. Enfermería clínica, 6(5), 212-217.
  9. Cibanal, L. Genograma Familiar. Disponible en: http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/apunt_terap_famil_8.htm.
  10. Cofer, C. N.; Appley, M.H. (1971) Psicología de la motivación: teoría e investigación. México: Trillas.  
  11. De la Revilla L. (1994) Conceptos e instrumentos de la atención familiar. Barcelona. Doyma.
  12. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya (2007). Protocol de les Activitats per al Cribatge del Càncer de Coll Uterí a l’Atenció Primària. Col. Planificació i Avaluació: Autor.
  13. Diccionari Enciclopèdic de Medecina. (1990). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  14. Diccionario Mosby de Medicina, Enfermería y Ciencias de la Salud (5ª ed.). (2000) Madrid: Harcourt S.A.
  15. Direcció General de Planificació i Avaluació. (1ª ed.). (2006). Pla Director de Salut Mental i Addiccions. (pàg. 10). Barcelona: Autor.
  16. Direcció General de Planificació i Avaluació. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. (2009). Pla Director d’Oncologia: Objectius 2010. Autor. Disponible en:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2045/spescm.htm. (Consultado 27-10-2010)
  17. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997- 2010. Barcelona.
  18. Fernández-Abascal, E. i Palmero,F. (1999). Emociones y Salud. Barcelona: Ariel Psicología.
  19. Galvez Vargas, R. y Rodriguez-Contreras, P.R. (2008). Teoría de la causalidad en epidemiología. En Piedrola Gil, G., Del Rey Calero, J., Domínguez Carmona, M., Cortina Graus, P., Galvez Vargas, R., Sierra López, A. et al. Medicina Preventiva y Salud Pública (11ª ed). Barcelona: Masson.
  20. García, MB., Plaza, JC. i García, A. (2007). Atención de enfermería domiciliaria al paciente con EPOC reagudizada y con tratamiento antibiótico intravenosa. Rev. Nursing 25(9):62-66
  21. Gatell, J. M., Clotet, B., Podzamczer, D, Miro, J. M. i Mallolas, J. (1990). Guía practica del Sida. Clínica, diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Masson.
  22. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Direcció General de Planificació i Avaluació (2006) Pla director de Salut Mental i Adiccions. Autor
  23. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. (2010) La salut mental a Catalunya. Autor. Disponible en: <http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/doc33221.html
  24. Guies per la pràctica clínica. Guia de Maneig de la demència: Disponible en: www.grupsagessa.com/documents/.../pai_demencies-catala.pdf
  25. Gordis, L. (2005). Epidemiologia (3ª ed.). Madrid: Elsevier España SA.
  26. Grzib, G. (2002). Bases cognitivas y conductuales de la motivación y emoción. Madrid: Centro de estudios Ramón Areces
  27. Hernández, R., Fernández-Collado, C. i Baptista, P. (2006). Metodología de la investigación. México: McGrawHill.
  28. Icart  M.T., Fuentelsaz C., Pulpón A.M. (2001). Elaboración y presentación de un proyecto de investigación y una tesina. Barcelona: Edicions  Universitat de Barcelona
  29. Icart, M. T., Guàrdia, J. i Isla, P. (2003). Enfermería Comunitaria II. Epidemiología (2ªed.). Barcelona: Masson.
  30. Isla, P. (2003). La Comunicación y la Educación para la Salud. En Icart, M. T., Guardia, J. i Isla. P. Enfermería Comunitaria II. Epidemiología. (pp. 293-306). Barcelona: Manuales de Enfermería. Masson, S.A..
  31. Isla P. (2003). Metodología Pedagógica. Métodos y técnicas didácticas en la EpS. En Icart T, Guardia J, Isla P. Enfermería Comunitaria II. Epidemiología  (pp.307-318). Barcelona: Masson.
  32. Johnson, B. (1999). Enfermería Psiquiátrica y de Salud Mental. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
  33. Knobel, F., Polo, R. i Escobar, I. (2000). Recomendaciones GESIDA/SEFH/PNS para mejorar la adherencia al tratamiento antirretroviral. Enferm Infecc Microbiol Clin, 18 (1):27-39.
  34. Lacroix, A., Assal, J. (1998). L’education thérapeutique des patients. Nouvelles approaches de la maladies chronique. París: Vigot
  35. Lalonde, M. (1974). New perspective on the health of canadians. Office of the Canadian Minister of national Health and Welfare. 
  36. Le Mone, P. i Burke, K. (2009) Enfermería medicoquirúrgica. Pensamiento critico en la asistencia del paciente (4ª ed.) Madrid: Pearson-Prentice Hall.
  37. Lewis, SM., Heitkemper, MMc. i Dirksen, SD. (2004) Enfermería medicoquirúrgica. Valoración y cuidados de problemas clínico. (6ª ed.) Madrid: Elsevier Mosby
  38. Lluch, M. T., Sabater, P., Boix, M. i Corrionero, J. (2002).  Enseñanza del autocuidado de la salud (física y mental) desde la enfermería psicosocial. Trabajo presentado en el II Congreso Internacional Virtual de Educación.
  39. Lopez, C. (2001). Evolucion de la pandemia. Transmisión del VIH. Educación sanitaria y cuidados de enfermeria en la etapa asintomática. En Faura T. VIH-Sida Una guia para los cuidados de enfermeria. Barcelona: Rol.
  40. Macclelland, D.C. (1989). Estudio de la Motivación Humana. Madrid: Narcea
  41. Marques, F. i Guayta, R. (2004). Métodos i Medios en Promoción y Educación para la Salud. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
  42. Marsahll, Reeve, J. (1999). Motivación y Emoción. Madrid: MacGraw-Hill
  43. Martín-Zurro, A. i Cano, J. F. (2003). Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica. Barcelona: Doyma.
  44. Martorell, C. (1997). Entrevista y consejo psicológico. Madrid: Síntesis Psicologia.
  45. McCloskey, J. i Bulechek, G. M. (2005). Clasificación de Intervenciones de Enfermería (NIC) (4ª ed.). Madrid: Mosby.
  46. Maslow, A.H. (1999). Motivación y Personalidad. Madrid: Díaz de Santos.
  47. Miller, W.R. y Rollnick, S. (1999) La Entrevista motivacional. Barcelona: Paidós
  48. Ministerio de Sanidad y Consumo. (2007). Estrategia en salud mental del sistema nacional de salud. (pag.74). Autor.
  49. Ministerio de Sanidad y Política Social. (1981-2010). Plan Nacional sobre el SIDA. Autor.
  50. Ministerio de Sanidad y Política social. (2007). Alcohol y menores. El alcohol te destroza por partida doble. Disponible en: http://www.msps.es/campannas/campanas07/alcoholmenores7.htm. (Revisado 27/10/2010)
  51. Moorhead, S., Johnson, M. i Maas, M. (2004). Clasificación de Resultados de Enfermería (NOC) (3ª ed.). Madrid: Mosby.
  52. Moorhead, S. (2009). Clasificación de resultados de Enfermería (NOC). (5ª ed.). Madrid: Elsevier
  53. Morrison, M. (1998). Fundamentos de enfermería en salud mental. Madrid: Harcourt Brace.
  54. Morse, J. M. i Richards L. (2002). Read me first. For a user’s guide to qualitative methods. Thousand Oaks: Sage Publications.
  55. Mustieles, D. (2007). La entrevista psicosocial. Madrid : Col. Acebo.
  56. Myers, D. (2003). Psicología. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
  57. NANDA Internacional Diagnósticos Enfermeros.(2007). Definiciones y Clasificación, 2007-08. Madrid: Elsevier
  58. NANDA Internacional Diagnósticos Enfermeros.(2010). Definiciones y Clasificación, 2009-11. Madrid: Elsevier
  59. NANDA Internacional 2009-2011 + Interrelaciones NANDA, NOC y NIC. (2010). Madrid: Elsevier.
  60. Novel, G. (1991). Aspectos psicosociales del enfermo crónico. Enfermería psicosocial, 2, 239-241.
  61. Novel, G., Lluch, M. T. i Miguel, M.D. (2007). Enfermería psicosocial y salud mental. Barcelona: Masson.
  62. Organización Mundial de la Salud. O.M.S. (2005). Acción sobre los factores sociales determinantes de la salud: aprender de las experiencias anteriores. Comisión sobre determinantes sociales en la salud. Autor. Disponible en: http://www.who.int/social_determinants/en/ (Revisado 30 abril 2009)
  63. Orem, D. E. (1993). Modelo de Orem. Conceptos de enfermería en la práctica. Barcelona: Masson Salvat Enfermería.
  64. Peña, D. i Romo, J. (1997). Introducción a la Estadística para las Ciencias Sociales. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U.
  65. Pita, S. i Valdés, F. A. (2001). Determinación de factores pronósticos. Cuadernos de Atención Primaria, 4: 26-29
  66. Programa de Actividades Comunitarias en Atención Primaria. Disponible en: http://www.pacap.net
  67. Rice, M.J. (2008).  Evidence-Based Practice in Psychiatric and Mental Health Nursing: Qualitative
  68. Rigol, A. i Ugalde, M. (2001). Enfermería de Salud Mental y Psiquiátrica (2ª ed.). Reimpresión 2010. Madrid: Elsevier.
  69. Salas, K., Girbau, M. R. i Galimany, J. (2007). Bases de demografia sanitària. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de  Barcelona.              
  70. Salud Familiar. Disponible en: http://cambiodemodelo.blogspot.com/2007/11/genograma.html
  71. Santrock, J. (2006). Psicología del desarrollo: El ciclo vital (10ª ed.). Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
  72. Sayed-Ahmad, N., Vicente, J. i Río  Mª. J. (2004). Salud Mental: el proceso de adaptación al hecho migratorio y problemas de salud derivados. En Lobato, P., Regato, P., Iglesias, C., Vázquez, J., (editores) Manual de atención sanitaria a inmigrantes (2ª ed.) (pp.59-70). Fundación Progreso y Salud y Consejería de Salud de la Junta de Andalucía..
  73. Sayed-Hadmad, N., García, R. i Gónzalez, E. (2008). Salud mental en la inmigración. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública. Colección inmigración y salud. 
  74. Seguranyes, G. i Costa, D. (2004). Enfermería maternal. Barcelona: Masson.
  75. Sentís, J., Pardell, H., Cobo, E. i Canela, J. (2003). Bioestadística (3ª ed.). Barcelona: Masson.
  76. Serrano, I. (2002). Cambios sociosanitarios del siglo XXI. La Educación para la Salud en el Siglo XXI. Comunicación y Salud. Madrid: Díaz de Santos.
  77. Shelley, E. T. (2007). Psicología de la Salud. México: McGraw-Hill Interamericana.
  78. Shives, L. R. (2007). La Enfermería psiquiátrica y de salud mental: conceptos básicos (6ª ed.). Madrid: McGraw-Hill.
  79. Sigerist, H.E. (1984) Hitos en la Historia de la Salud Pública (2ª ed.) Madrid: Siglo XXI.
  80. Smeltzer, SC. i Bare, BG. (2005).Enfermería Medicoquirúrgica de Brunner y Suddarth. (10ª ed.) Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
  81. Sociedades Científicas Españolas. Documento de Consenso de las Vacunas profilácticas frente al VPH. (2008). Disponible en: http://www.who.int/immunization/documents/WER_report_HPV_Spanish.pdf. OMS (consulta novembre 2010).
  82. TERMCAT. (2007). Centre de Terminologia. Diccionari de psiquiatria. Barcelona: Elsevier-Doyma.
  83. TERMCAT. (2008). Centre de Terminología. Diccionari d’infermeria. Barcelona: Elsevier-Doyma.
  84. Torrens, R. M., i Martínez, C. (2009). Enfermería de la mujer (2ª ed.). Madrid: DAE.
  85. Stuart, G. W., i Laraia M.T. (2006). Enfermería Psiquiátrica. Principios y práctica (8ª ed.). Madrid: Elsevier
  86. Ubeda I. i Roca M. (2005). Atención a la familia. En Roca M., Caja C. i Úbeda I. Elementos conceptuales para la practica de la enfermera comunitària. Barcelona: Monsa-Prayma
  87. Vallejo, J. (2002). Introducción a la psicopatología i la psiquiatría. Barcelona: Masson S.A.
  88. Villar, F. i Triadó, C. (2009). El estudio del ciclo vital a partir de historias de vida: Una propuesta práctica. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  89. Visauta, B. (2007). Análisis estadístico con SPSS 14. Estadística básica (3ª ed.). Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U.
  90. Wayne W. D. (2005). Base para el análisis de las ciencias de la salud (4ª ed.). México: Limusa, S.A.