Cas 1. Noemi. Glossari

Glossari

• Acomodació: Procés mitjançant el qual la persona modifica els seus esquemes per poder incorporar a la seva estructura cognoscitiva nous objectes.

• Activitats comunitàries: Conjunt d’activitats d’intervenció i participació que es fa amb grups que presenten característiques, necessitats o interessos comuns i dirigides a promoure la salut, incrementar la qualitat de vida i el benestar social, potenciant la capacitat de les persones i els grups per abordar els seus propis problemes, demandes o necessitats.

• Activitats preventives: Conjunt d’activitats relacionades amb les fases de la història natural de la malaltia.

• Adaptació: Estat en què la persona estableix una relació d’equilibri i falta de conflictes amb el seu ambient social. Capacitat de sentir-se còmode en una nova situació després d’haver-la entès a través de l’assimilació de nous esquemes de comportament  formats a partir d’esquemes anteriors. Mecanisme biològic proposat per Piaget que caracteritza el funcionament d’intel·ligència i que és considerat com l’equilibri entre els  processos d’assimilació i acomodació.L’adaptació és un procés gradual i implica la mobilització de recursos físics de superació, psicològics o de conducta.

• Adherència: Tot i que no existeix una definició universalment acceptada, es proposa la següent per als pacients amb VIH: «Adherència és la capacitat del pacient d’implicació correcta en l’elecció, inici i control del tractament, que permeti mantenir-ne el compliment rigorós amb l’objectiu d’aconseguir una adequada supressió de la replicació viral».  

• Adolescència:Etapa del desenvolupament evolutiu (des dels 11-12 anys fins als 17-18 anys) que està marcada fonamentalment per la importància dels canvis que viuen els adolescents en l’esfera corporal, intel·lectual, afectiva i social.

• Amenorrea:Absència temporal o definitiva de la menstruació (es considera a partir de 2-3 mesos).

• Angoixa: Sensació d’opressió precordial i epigàstrica amb desassossec, en resposta a la impressió subjectiva d’una amenaça imminent.

• Ansietat: Resposta emocional complexa, potencialment adaptativa, caracteritzada per un estat d’ hipervigilància, tensió, inseguretat extrema i inquietud com a conseqüència de la impressió d’una amenaça imminent. L’ansietat té components fisiològics, cognitius i conductuals, i provoca símptomes molt variats, com ara trastorns del son, cefalea, irritabilitat, astènia, minva del desig sexual o trastorns neurovegetatius.

• Ansiolític: Psicofàrmac que actua contra l'ansietat i que és utilitzat per alleugerir la tensió emocional.

• Anticossos:Substància defensora (proteïna) sintetitzada pel sistema immunològic com a resposta a la presència d’una proteïna estranya (antigen) que l’anticòs neutralitza.

• Antidepressiu: Psicofàrmac emprat en el tractament de les depressions i altres trastorns mentals, que augmenta la disponibilitat de norepinefrina i serotonina al sistema nerviós central.

• Aprenentatge significatiu:Tipus d’aprenentatge que es produeix quan l’estudiant vincula la informació nova amb la que ja té adquirida, reajustant-la i així reconstrueix les dues informacions. Es pot definir també com la manera amb què l’estructura dels coneixements previs condiciona els nous coneixements i experiències i aquests, a la vegada, modifiquen i reestructuren els que ja existien.L’aprenentatge significatiu condueix a la transferència. Aquest aprenentatge serveix per utilitzar el que aprenem en situacions noves, en un context diferent, per la qual cosa més que memoritzar s’ha de comprendre.

• Assimilació: Procés mitjançant el qual el subjecte transforma la realitat per poder incorporar-la als seus esquemes previs.

• Autoculpabilització (autoacusació): Pràctica d’activitats que un individu es fa a si mateix com a resultat d'un sentiment de culpabilitat profund.

• Autocura:Pràctica d’activitats  que els individus fan en favor de si mateixos per mantenir la vida, la salut i el benestar. Per a D. Oren, l’autocura és una activitat apresa pels individus, orientada cap a un objectiu. Es defineixen tres requisits d’autocura segons els objectius que es volen assolir: 1) Requisits d’autocura universal, comuns a tots els individus; 2) Requisits d’autocura del desenvolupament que consisteixen a promoure les condicions necessàries per a la vida i la maduració dels diferents moments del procés evolutiu o del desenvolupament de l’ésser humà; 3) Requisits d’autocura de desviació de la salut, que van sorgir o són vinculats als estats de salut.

• Autòlisi: Suïcidi. Acció de llevar-se la pròpia vida intencionadament.

• bradipsíquia: Lentitud anormal dels processos psíquics. La persona que presenta bradipsíquia parla poc, amb un discurs lent i fa la impressió que li costa pensar.

• Centre d’atenció primària: És l’estructura física i funcional que permet l’adequat desenvolupament de l’Atenció Primària de Salut per part de l’equip de professionals sanitaris i no sanitaris que hi presten els seus serveis.

• Centre de salut mental(CSM): Dispositiu ambulatori que en primer terme atén pacients amb consultes clíniques, rehabilitació i inserció a psiquiatria i salut mental corresponents a un districte o una àrea geogràfica determinada. El CSM també fa tasques encaminades a la prevenció de les malalties mentals i la potenciació de la salut mental.

• Coeficientde correlació: Mesura de la relació entre dos variables que resumeix la informació del gràfic de dispersió i que no depèn de les unitats de mesura.

• Constant d’estudi:Característica comuna a tots els individus d’estudi.

• Counselling(aconsellament):Estratègies de suport i ajuda.

• Dades independents: Un disseny amb dades independents és aquell en què cada individu només pertany a un grup experimental i, per tant, únicament pot rebre un tractament. Aquest disseny descriu la relació lineal entre les observacions de la mostra en dues variables.

• Depressió: Estat subjectiu en què la persona percep poques alternatives, o cap, o eleccions personals i és incapaç de mobilitzar l’energia en el seu propi profit (NANDA-I). Nota: La denominació depressió inclou, entre d'altres, les depressions majors i el trastorn distímic.

• Desesperança: Tendència afectiva, motivacional i cognitiva que comporta en l'individu una perspectiva negativa del futur. La desesperança pot ser un predictor de risc suïcida.

• Desviaciótípica: Valor numèric (arrel quadrada de la mitjana de les desviacions a la mitjana al quadrat) que expressa la idea de variabilitat de les dades al voltant de la mitjana. La desviació típica mesura la dispersió i pren valors no negatius.

• Diabetis mellitus:Trastorn crònic del metabolisme a causa d’un dèficit absolut o relatiu d'insulina. Es caracteritza perquè la persona presenta hiperglucèmia i per alteració del metabolisme de tots els principis immediats. En la DM1 es produeix un dèficit absolut de glucèmia, mentre que la DM2 és el resultat de la resistència a la insulina sumada a una deficiència relativa d’insulina. Es calcula que aproximadament el 90 % dels casos corresponen a la DM2.

• Dispersió:Es refereix a la varietat que mostren unes observacions determinades.

• Distribució de freqüències:Taula que presenta les classes o categories de la variable i les seves respectives freqüències i constitueix el resum més important de la informació continguda en una variable qualitativa.

• Desig sexual hipoactiu: (DSH) Disminució (o absència) de fantasies i desitjos d’activitat sexual de forma persistent o recurrent.

• Emoció: Procés i estat afectiu originat per una situació, un pensament o una imatge, que transforma de manera momentània, però brusca, l’estat psicofísic de l’individu.Per exemple, l’alegria, la tristesa, la por o la còlera.

• Entrevista: Tècnica de recollida d’informació.

• Estadi o període de desenvolupament:Expressió utilitzada enreferència a les principals fases del desenvolupament individual, que implica canvis qualitatius i estructurals de tipus general i es caracteritza per tenir estabilitat i homogeneïtat durant la fase. Aquestes fases tenen un principi i un final. Es delimiten a partir d’un succés o uns successos específics, i quan una etapa comença marca el final de l’altra.

• Estadístic oestimador: Valor que es pot calcular a partir de les dades mostrals i que proporciona informació sobre un paràmetre.

• Estadística descriptiva:Disciplina que s’ocupa de la recol·lecció, l’organització, el resum i l’anàlisi de les dades.

• Estimacióper interval: Rang de valors entre els quals hi ha d’haver estar el paràmetre amb una determinada precisió.

• Estimaciópuntual: Únic valor numèric utilitzat per estimar el paràmetre corresponent a la població.

• Estrès: Estat de tensió de l’organisme provocat per una situació d’amenaça o d’agressió fisiològica, psíquica, etc.

• Estressor (factor d’estrès): Esdeveniment o canvi vital que pot estar associat en el temps amb l’aparició o exacerbació d’un trastorn mental.

• Factor de risc: Fenomen de naturalesa física, química, orgànica o psicosocial, que es produeix per característiques hereditàries, d’estils de vida i/o exposició ambiental que augmenten les probabilitats de contreure una malaltia, patir un accident o, fins i tot, morir.

• Factor estressant: Forma part dels anomenats estressors, que suposen els elements o fenòmens capaços de produir estrès (convé recordar que el que produeix estrès en una persona pot no produir-li a una altra, i a l’inrevés).

• Factor protector de salut: Element o actuació que afavoreix la salut. No vol dir que impedeixi emmalaltir, sinó que en condicions adequades és favorable i protegeix d’altres problemes. Un exemple clar és prendre el sol, perquè potencia la vitamina D, però cal tenir en compte que abusar-ne pot produir càncer.

• Fenomenologia: Ciència que estudia la relació que hi ha entre els fets (fenòmens) i l’àmbit en què es fa present aquesta realitat.

• Fórmula obstètrica o de paritat: TPAV/TPAL:T =nombre de gestacions a terme. P = nombre de parts preterme o prematurs. A= nombre d’avortaments. V = nombre de fills vius en l’actualitat. (L: Live).

• Freqüència absoluta:Nombre d’observacions a cada classe.

• Freqüència acumulada:Per construir la freqüència acumulada només s’han de sumar les freqüències de cada classe amb les de la classe anterior.

•  Freqüència relativaacumulada:  La mateixa idea que la freqüència acumulada, però per obtenir les freqüències relatives acumulades s’utilitzen les relatives.

•  Freqüència relativa: Proporció de dades en cada una de les classes.

•  Genograma familia  r: Representació gràfica d’una constel·lació familiar multigeneracional (almenys tres generacions) que registra informació sobre els membres d’aquesta família i les seves relacions. S’estructura en forma d’arbre, proporciona una imatge ràpida de les complexes relacions familiars i és una bona font d’hipòtesis sobre com un problema clínic pot estar relacionat amb un context familiar i la seva evolució a través del temps.

•  Hemoglobina glicada : L’hemoglobina és un component de la sang vinculat a les hematies (glòbuls vermells) i al seu color vermell. L’hemoglobina reacciona amb la glucosa circulant formant un complex força estable (HBA1 o HbA1c). Si mesurem l'hemoglobina glicada, el resultat obtingut reflectirà la glucèmia mitjana existent durant el període aproximat de les vuit setmanes prèvies a la seva determinació.

• Hidrats de carboni:La seva estructura química bàsica és el carboni, que forma cadenes més o menys llargues que es combinen amb oxigen i hidrogen amb enllaços de diferent consistència. Constitueixen un dels nutrients bàsics que hi ha en la composició dels aliments. Els hidrats de carboni es troben principalment en cereals llegums, fècules, fruites i la llet.

• Hiperglucèmia:Situació en la qual els valors de glucosa en sang (glucèmia) estan per sobre del normal.

• Hipoglucèmia: Situació en la qual els valors de glucosa en sang (glucèmia) estan per sota del normal.

• Hipòtesisestadística: Afirmació respecte d’una característica de la població.

• Ipotímia: Estat d’ànim anormalment baix.

• Idees de suïcidi: Idea constituïda per pensaments o plans de suïcidi, que poden ser transitoris o vagues en grau divers.

• Índex demassacorporal (IMC): Valor que serveix per mesurar i diagnosticar l'obesitat. S'obté dividint el pes d'un individu entre la seva talla al quadrat. Valors del normopès IMC = entre 24 i 25.

• Inferènciaestadística: Procediment mitjançant el qual s’arriba a una conclusió referent a una població acord amb els resultats que s’obtenen d’una mostra extreta d’aquesta població.

• Insomni de conciliació (insomni inicial): Insomni que es manifesta com a dificultat per adormir-se.

• Insulina:Hormona de l’aparell digestiu que té la missió de facilitar que la glucosa que circula per la sang penetri en les cèl·lules i sigui aprofitada com a energia.

• Malaltia crònica: Trastorn orgànic funcional que obliga a una modificació del mode de vida del pacient que és probable que persisteixi durant un període llarg de temps. Les malalties cròniques constitueix un desafiament important que ha hagut d’assumir la salut pública en la darrera meitat del segle xx. Són una causa important de l’augment del cost sanitari i s’estima que als països occidentals són responsables del 75 % de la despesa sanitària i de més del 80 % de la despesa farmacèutica.

• Menarquia:Edat de la primera menstruació.

• Mesures repetides: Un disseny amb dades aparellades és aquell en què cada individu experimental passa per totes les situacions experimentals a estudi, és a dir, cada individu rep tots els tractaments que estem intentant comparar. 

• Metaanàlisi:Integració estructurada amb una revisió qualitativa i quantitativa dels resultats de diversos estudis independents sobre un mateix tòpic.

• Mitjana aritmètica:Idea de mitjana que formalitza el concepte intuïtiu de punt d’equilibri o centre de gravetat de les observacions.

• Mitjana: Mesura de posició que expressa el centre de les dades com el punt (o els punts, no té per què ser únic) que separa les observacions ordenades de menor a major, en dos grups amb el mateix nombre d’elements.

• Mode o classe modal:Dada o classe de major freqüència. És el valor d’un conjunt de valors que té lloc amb més freqüència.

• Morbiditat:Quantitat de persones d’un grup o població que estan afectades per una malaltia determinada. O nombre i distribució de les malalties que pateix una població en un moment donat.

• Mortalitat:Relació del nombre de defuncions comptabilitzades en períodes anuals (d’una població concreta, per gran o petita que sigui).

• Mostra:Conjunt representatiu d’elements d’una població.

• Paradigma: Model o patró en qualsevol disciplina científica o context epistemològic.

• Paràmetre: Característica que determina la població.

• Població: Univers d’objectes a què es refereix l’estudi que es pretén fer.

• Primer quartil:Mitjana de la meitat que conté les dades més petites.

• Proporció: Relació per quocient entre una part de la població i la població total considerada (a/a+b).

• Prevenció primària: Pretén impedir l’aparició, o disminuir-ne la probabilitat, de patir una malaltia determinada.

• Prevenció secundària: Pretén aturar l’evolució de la malaltia mitjançant accions desenvolupades en la fase preclínica.

• Prevenció terciària:Està dirigida al tractament i la rehabilitació d’una malaltia prèviament establerta, n‘alenteix la progressió o l’aparició de complicacions.

• Qualitativa: La metodologia qualitativa tracta d’identificar la naturalesa profunda de les realitats, el seu sistema de relacions i la seva estructura dinàmica.

• Quantitativa: La metodologia quantitativa és aquella que permet examinar les dades de manera científica, més específicament en forma numèrica, generalment amb ajuda d’eines del camp de l'estadística.

• Raó o ràtio: Relació per quocient entre dues entitats numèriques o magnituds, que poden ser complementàries o no tenir res a veure aparentment (raó o ràtio d’infermeres/llits).

• Reestructuració cognitiva: Teràpia cognitivoconductual consistent a identificar, d'una manera sistemàtica i realista, pensaments, creences, prediccions o interpretacions negatives, irracionals i depressives, i a substituir-les per supòsits racionals alternatius.

• Relació terapèutica: Tambéanomenada relació d’ajuda o relació cara a cara.  El professional, a través de les seves intervencions, té com a objectiu beneficiar el pacient a partir d’alguna problemàtica que aquest manifesta.

• Resistència a la insulina (insulinoresistència): Situació que es produeix quan les cèl·lules de l'organisme es resisteixen a usar la insulina que circula per la sang, ja que no és identificada pels receptors d'insulina que tenen les cèl·lules.

• Risc:Probabilitat que es produeixi un esdeveniment, com ara l’aparició d’una malaltia, d’un accident o de la mort.

• Resposta positiva a l’estrès:Capacitat de resposta per ajustar-se eficaçment a factors d’estrès, tant interns com externs, influïda per la salut i el creixement.

• Sobrecàrrega: Càrrega afegida a la càrrega ordinària.

• Suport (suport social): Interacció social i comunicativa amb individus significatius o molt propers en situacions d'estrès.

• Taula de contingència: Element que s’utilitza per registrar i analitzar la relació entre dues o més variables.

• Taxa  bruta, crua o global: És la relació per quocient entre un flux d’esdeveniments produïts en un període de temps concret i la població de referència calculada a meitat d’any. És, doncs, una mitjana en el temps.

• Teoria psicosocial: El psicòleg nord-americà Erik Eriksson va elaborar una teoria del desenvolupament de la personalitat en què descriu vuit etapes del cicle vital o estadis psicosocials (crisi o conflictes en el desenvolupament de la vida, que les persones han d’afrontar).

• Teràpia: Conjunt de preceptes destinats al tractament d’un trastorn mental. En el context de la psiquiatria les denominacions teràpia i tractament s’utilitzen sovint com a sinònims.

• Tercer quartil:Mitjana de la meitat formada per les observacions més grans.

• Tipus o fórmula menstrual:S’escriu en forma de fracció: durada menstruació/durada cicle.

• Trastorn depressiu: Trastorn de l’estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l’individu, que inclou tristesa, davallada de l’autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

• Variable:Característica dels elements de la població. Característica que quan s’observa  pren diferents valors en diferents persones, llocs o coses.

• Variant: Mesura de dispersió. Quadrat de la desviació típica.

• Via parenteral: Via que introdueix un fàrmac a l’organisme gràcies a la ruptura de la barrera de la pell mitjançant un mecanisme que habitualment és una agulla, però que també pot ser un instrument tallant o punxant.

• Virus de la immunodeficiència humana: Virus causant de la malaltia anomenada síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida). La sida és un estat avançat de la infecció causada pel VIH, que provoca la destrucció progressiva del sistema immunitari.

• Xarxes de suport formal i informal: Són persones que formen part del nostre entorn més o menys proper i amb les quals mantenim una relació que ens pot beneficiar (amb ajut material, informació i orientació, companyia en un dol, etc.). Si aquest entorn està vinculat a la nostra vida privada (pares, amics, veïns, companys de treball i estudi, etc.) la xarxa de suport serà natural  o informal. Si el vincle el tenim com a ciutadans o habitants d’una comunitat determinada (per exemple, el capellà d’una parròquia, la infermera d’un CAP, la treballadora social del barri), aquesta xarxa es considera formal o artificiali, en definitiva, està constituïda pels professionals que tenim al nostre abast.