Cas 2. Familia Soler. Glossari

Glossari

  • Abús de substàncies: Consum recurrent d’ una substància psicoactiva, amb conseqüències adverses significatives sense arribar a la dependència. L’ abús de substàncies es diferencia de la dependència de substàncies per la gravetat i persistència dels símptomes fisiològics i de comportament i per les conseqüències socials negatives que la dependència comporta.  
  • Acomodació: Procés mitjançant el qual la persona modifica els seus esquemes per poder incorporar a la seva estructura cognoscitiva nous objectes.
  • Activitats comunitàries: Conjunt d’activitats d’intervenció i participació que es fa amb grups que presenten característiques, necessitats o interessos comuns i dirigides a promoure la salut, incrementar la qualitat de vida i el benestar social, potenciant la capacitat de les persones i els grups per abordar els seus propis problemes, demandes o necessitats.
  • Activitats preventives: Conjunt d’activitats relacionades amb les fases de la història natural de la malaltia.
  • Adherència: Tot i que no existeix una definició universalment acceptada, es proposa la següent per als pacients amb VIH: «Adherència és la capacitat del pacient d’implicació correcta en l’elecció, inici i control del tractament, que permeti mantenir-ne el compliment rigorós amb l’objectiu d’aconseguir una adequada supressió de la replicació viral».  
  • Adolescència:Etapa del desenvolupament evolutiu (des dels 11-12 anys fins als 17-18 anys) que està marcada fonamentalment per la importància dels canvis que viuen els adolescents en l’esfera corporal, intel·lectual, afectiva i social.
  • Angoixa: Sensació d’opressió precordial i epigàstrica amb desassossec, en resposta a la impressió subjectiva d’una amenaça imminent.
  • Ansiolític: Psicofàrmac que actua contra l'ansietat i que és utilitzat per alleugerir la tensió emocional.
  • Asertivitat: L’ asertivitat és la capacitat per confiar i respectar-se un mateix, valorar els nostres sentiments, estar en contacte amb les nostres emocions i confiar en els missatges que aquestes ens envien, per mitja dels pensaments i accions.
  • Atribucions Causals: Fan referència a les causes a las que atribuïm els aconteixements que ens passen, que tenen que veure amb les nostres capacitats i èxits.
  • Autoconcepte: És un sistema complexe i dinàmic de creencies que un individu considera veritables respecte a sí mateix.
  • Autocura:Pràctica d’activitats  que els individus fan en favor de si mateixos per mantenir la vida, la salut i el benestar. Per a D. Oren, l’autocura és una activitat apresa pels individus, orientada cap a un objectiu. Es defineixen tres requisits d’autocura segons els objectius que es volen assolir: 1) Requisits d’autocura universal, comuns a tots els individus; 2) Requisits d’autocura del desenvolupament que consisteixen a promoure les condicions necessàries per a la vida i la maduració dels diferents moments del procés evolutiu o del desenvolupament de l’ésser humà; 3) Requisits d’autocura de desviació de la salut, que van sorgir o són vinculats als estats de salut.
  • Autoestima:És un component important de l´autoconcepte que fa referència al valor o estimació que cada persona te per i envers si mateixa.
  • Cicle vital familiar: És la seqüència d’estadis que travessa la família des de la seva creació fins a la seva dissolució.
  • Centre d’atenció primària: És l’estructura física i funcional que permet l’adequat desenvolupament de l’Atenció Primària de Salut per part de l’equip de professionals sanitaris i no sanitaris que hi presten els seus serveis.
  • Centre de salut mental(CSM): Dispositiu ambulatori que en primer terme atén pacients amb consultes clíniques, rehabilitació i inserció a psiquiatria i salut mental corresponents a un districte o una àrea geogràfica determinada. El CSM també fa tasques encaminades a la prevenció de les malalties mentals i la potenciació de la salut mental.
  • Counselling(aconsellament): Estratègies de suport i ajuda.
  • Dades independents: Un disseny amb dades independents és aquell en què cada individu només pertany a un grup experimental i, per tant, únicament pot rebre un tractament. Aquest disseny descriu la relació lineal entre les observacions de la mostra en dues variables.
  • Demència: trastorn mental orgànic, amb tendència a una evolució crònica i irreversible, caracteritzat per deteriorament de les funcions intel.lectives de la memòria i de l’ adaptació social de l’ individu, sense alteració del nivell de consciencia.
  • Desviaciótípica: Valor numèric (arrel quadrada de la mitjana de les desviacions a la mitjana al quadrat) que expressa la idea de variabilitat de les dades al voltant de la mitjana. La desviació típica mesura la dispersió i pren valors no negatius.
  • Deteriorament cognitiu: Deteriorament que afecta les funcionalitats bàsiques de la cognició.
  • Dispersió:Es refereix a la varietat que mostren unes observacions determinades.
  • Distribució de freqüències:Taula que presenta les classes o categories de la variable i les seves respectives freqüències i constitueix el resum més important de la informació continguda en una variable qualitativa.
  • Emoció: Procés i estat afectiu originat per una situació, un pensament o una imatge, que transforma de manera momentània, però brusca, l’estat psicofísic de l’individu.Per exemple, l’alegria, la tristesa, la por o la còlera.
  • Entrevista: Tècnica de recollida d’informació.
  • Epidemiologia: És l'aparició d'una sèrie de casos amb característiques comparables i en nombre clarament superior a l’espera’t o habitual, en un temps i lloc determinats.
  • Estadi o període de desenvolupament:Expressió utilitzada enreferència a les principals fases del desenvolupament individual, que implica canvis qualitatius i estructurals de tipus general i es caracteritza per tenir estabilitat i homogeneïtat durant la fase. Aquestes fases tenen un principi i un final. Es delimiten a partir d’un succés o uns successos específics, i quan una etapa comença marca el final de l’altra.
  • Estadístic oestimador: Valor que es pot calcular a partir de les dades mostrals i que proporciona informació sobre un paràmetre.
  • Estadística descriptiva:Disciplina que s’ocupa de la recol·lecció, l’organització, el resum i l’anàlisi de les dades.
  • Estimacióper interval: Rang de valors entre els quals hi ha d’haver estar el paràmetre amb una determinada precisió.
  • Estimaciópuntual: Únic valor numèric utilitzat per estimar el paràmetre corresponent a la població.
  • Estrès: Estat de tensió de l’organisme provocat per una situació d’amenaça o d’agressió fisiològica, psíquica, etc.
  • Estressor (factor d’estrès): Esdeveniment o canvi vital que pot estar associat en el temps amb l’aparició o exacerbació d’un trastorn mental.
  • Estudi longitudinal: Els estudis longitudinals es desenvolupen durant períodes de temps més o menys llargs i suficients com perquè es pugui acceptar o descartar una possible relació causal.
  • Estudi transversal:Els estudis transversals o de tall (cross-sectional) analitzen els fenòmens en un moment donat, es tracta d'una investigació instantània que ocorre en un temps concret i limitat.
  • Factor de risc: Fenomen de naturalesa física, química, orgànica o psicosocial, que es produeix per característiques hereditàries, d’estils de vida i/o exposició ambiental que augmenten les probabilitats de contreure una malaltia, patir un accident o, fins i tot, morir.
  • Factor estressant: Forma part dels anomenats estressors, que suposen els elements o fenòmens capaços de produir estrès (convé recordar que el que produeix estrès en una persona pot no produir-li a una altra, i a l’inrevés).
  • Factor protector de salut: Element o actuació que afavoreix la salut. No vol dir que impedeixi emmalaltir, sinó que en condicions adequades és favorable i protegeix d’altres problemes. Un exemple clar és prendre el sol, perquè potencia la vitamina D, però cal tenir en compte que abusar-ne pot produir càncer.
  • Fenomen:És l'objecte de la investigació. A través del seu examen intentem descobrir la veritat que està en la seva pròpia manifestació.
  • Fenomenologia: Ciència que estudia la relació que hi ha entre els fets (fenòmens) i l’àmbit en què es fa present aquesta realitat.
  • Freqüència absoluta:Nombre d’observacions a cada classe.
  • Freqüència acumulada:Per construir la freqüència acumulada només s’han de sumar les freqüències de cada classe amb les de la classe anterior.
  • Freqüència relativaacumulada: La mateixa idea que la freqüència acumulada, però per obtenir les freqüències relatives acumulades s’utilitzen les relatives.
  • Freqüència relativa:Proporció de dades en cada una de les classes.
  • Genograma familiar:Representació gràfica d’una constel·lació familiar multigeneracional (almenys tres generacions) que registra informació sobre els membres d’aquesta família i les seves relacions. S’estructura en forma d’arbre, proporciona una imatge ràpida de les complexes relacions familiars i és una bona font d’hipòtesis sobre com un problema clínic pot estar relacionat amb un context familiar i la seva evolució a través del temps.
  • Hipòtesisestadística: Afirmació respecte d’una característica de la població.
  • Inferènciaestadística: Procediment mitjançant el qual s’arriba a una conclusió referent a una població acord amb els resultats que s’obtenen d’una mostra extreta d’aquesta població.
  • Impuls: Energia, força que es posa en funcionament per facilitar una acció encaminada a la consecució d’un objectiu.
  • Malaltia crònica: Trastorn orgànic funcional que obliga a una modificació del mode de vida del pacient que és probable que persisteixi durant un període llarg de temps. Les malalties cròniques constitueix un desafiament important que ha hagut d’assumir la salut pública en la darrera meitat del segle xx. Són una causa important de l’augment del cost sanitari i s’estima que als països occidentals són responsables del 75 % de la despesa sanitària i de més del 80 % de la despesa farmacèutica.
  • Mecanismes Cognitius: Processos psicològics que es posen en funcionament a l’hora de resoldre problemes o afrontar qualsevol tipus de situació.
  • Mesures repetides: Un disseny amb dades aparellades és aquell en què cada individu experimental passa per totes les situacions experimentals a estudi, és a dir, cada individu rep tots els tractaments que estem intentant comparar. 
  • MetaanàlisiIntegració estructurada amb una revisió qualitativa i quantitativa dels resultats de diversos estudis independents sobre un mateix tòpic.
  • Mitjana aritmètica: Idea de mitjana que formalitza el concepte intuïtiu de punt d’equilibri o centre de gravetat de les observacions.
  • Mitjana: Mesura de posició que expressa el centre de les dades com el punt (o els punts, no té per què ser únic) que separa les observacions ordenades de menor a major, en dos grups amb el mateix nombre d’elements.
  • Mode o classe modal: Dada o classe de major freqüència. És el valor d’un conjunt de valors que té lloc amb més freqüència.
  • MorbiditatQuantitat de persones d’un grup o població que estan afectades per una malaltia determinada. O nombre i distribució de les malalties que pateix una població en un moment donat.
  • MortalitatRelació del nombre de defuncions comptabilitzades en períodes anuals (d’una població concreta, per gran o petita que sigui).
  • MostraConjunt representatiu d’elements d’una població.
  • Motivació: Impuls i esforç que es genera per satisfer un desig o meta i  s’experimenta  satisfacció un com complert el desig.
  • Paradigma: Model o patró en qualsevol disciplina científica o context epistemològic.
  • Paràmetre: Característica que determina la població.
  • Població: Univers d’objectes a què es refereix l’estudi que es pretén fer.
  • Primer quartil:Mitjana de la meitat que conté les dades més petites.
  • Proporció: Relació per quocient entre una part de la població i la població total considerada (a/a+b).
  • Qualitativa: La metodologia qualitativa tracta d’identificar la naturalesa profunda de les realitats, el seu sistema de relacions i la seva estructura dinàmica.
  • Quantitativa: La metodologia quantitativa és aquella que permet examinar les dades de manera científica, més específicament en forma numèrica, generalment amb ajuda d’eines del camp de l'estadística.
  • Raó o ràtio: Relació per quocient entre dues entitats numèriques o magnituds, que poden ser complementàries o no tenir res a veure aparentment (raó o ràtio d’infermeres/llits).
  • Reestructuració cognitiva: Teràpia cognitivoconductual consistent a identificar, d'una manera sistemàtica i realista, pensaments, creences, prediccions o interpretacions negatives, irracionals i depressives, i a substituir-les per supòsits racionals alternatius.
  • Relació terapèutica: Tambéanomenada relació d’ajuda o relació cara a cara.  El professional, a través de les seves intervencions, té com a objectiu beneficiar el pacient a partir d’alguna problemàtica que aquest manifesta.
  • Risc:Probabilitat que es produeixi un esdeveniment, com ara l’aparició d’una malaltia, d’un accident o de la mort.
  • Resposta positiva a l’estrès:Capacitat de resposta per ajustar-se eficaçment a factors d’estrès, tant interns com externs, influïda per la salut i el creixement.
  • Psicosi: Trastorn greu caracteritzat per la pèrdua del contacte amb la realitat, un comportament inadaptat, la desorganització de la personalitat, alteracions del pensament, el desequilibri de l’ estat d’ ànim i la presencia de deliris i al·lucinacions. 
  • Sobrecàrrega: Càrrega afegida a la càrrega ordinària.
  • Suport (suport social): Interacció social i comunicativa amb individus significatius o molt propers en situacions d'estrès.
  • Tasca de desenvolupament familiar: Les tasques de desenvolupament familiar  són els deures, responsabilitats o funcions  que  permeten a la família satisfer les seves necessitats biològiques, psicològiques, espirituals i culturals i aconseguir l’aprovació social.
  • Taula de contingència: Element que s’utilitza per registrar i analitzar la relació entre dues o més variables.
  • Taxa  bruta, crua o global: És la relació per quocient entre un flux d’esdeveniments produïts en un període de temps concret i la població de referència calculada a meitat d’any. És, doncs, una mitjana en el temps.
  • Teoria psicosocial: El psicòleg nord-americà Erik Eriksson va elaborar una teoria del desenvolupament de la personalitat en què descriu vuit etapes del cicle vital o estadis psicosocials (crisi o conflictes en el desenvolupament de la vida, que les persones han d’afrontar).
  • Tercer quartil:Mitjana de la meitat formada per les observacions més grans.
  • Variable:Característica dels elements de la població. Característica que quan s’observa  pren diferents valors en diferents persones, llocs o coses.
  • Variant: Mesura de dispersió. Quadrat de la desviació típica.
  • Virus de la immunodeficiència humana: Virus causant de la malaltia anomenada síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida). La sida és un estat avançat de la infecció causada pel VIH, que provoca la destrucció progressiva del sistema immunitari.