Lingüística descriptiva i tipologia Alsina/Brumme

Professors

Àlex Alsina (despatx 338) alex.alsina@upf.edu

Enric Vallduví (despatx 302) enric.vallduvi@upf.edu

Programa

L'assignatura se centra en la connexió entre descripció, variació tipològica i teoria lingüística, sobretot pel que fa a la dimensió sintàctica del llenguatge, però sense deixar de banda les qüestions d'interpretació que hi van associades.

Un dels objectius més importants de la teoria lingüística és explicar la variació que s'observa entre llengües. Per satisfer aquest objectiu, cal partir de descripcions acurades de fenòmens lingüístics en llengües concretes que ens permetin establir amb precisió els fets de cada llengua i les diferències entre dues llengües. Sovint les diferències entre llengües s'agrupen en el sentit que la presència d'una determinada propietat en una llengua donada implica la presència d'una altra propietat. La teoria lingüística pretén donar compte d'aquesta "co-variació" de propietats lingüístiques.

Per il·lustrar aquest programa de recerca dins la lingüística, ens fixem, en primera instància, en les diferències entre llengües que poden tenir subjectes nuls i llengües que no poden. Des del punt de vista teòric, s'estudien anàlisis d'aquesta variació lingüística dins dels enfocaments de "Principis i Paràmetres" i de la "Teoria de l'Optimitat".

En segon terme, estudiarem la linealitat (ordre de mots) com a concepte descriptiu i tipològic i també com a element interrelacionat amb la noció de dominància estructural (jerarquia sintagmàtica). Dins d'aquest apartat, (a) s'estudien diferències tipològiques en la (in)flexibilitat de les alternances lineals dins d'una única llengua, (b) es considera a qüestió de les linealitats bàsiques (SVO, SOV, VOS, etc.), (c) es comenten altres fenòmens de linealitat (V2), i (d) s'introdueixen les nocions de "domini" (domain) o "regió" (field) dins de l'espai oracional.

Avaluació

El 20% de la nota s'obté a través de l'avaluació continuada (tasques, comentaris sobre es lectures, participació a classe etc.). El 80% restant prové d'una prova final individual que l'estudiant fa a casa al final del trimestre, durant un període de 7-10 dies.

Alternativament, aquest 80% de la nota pot aconseguir-se mitjançant l'elaboració d'un treball que s'haurà de lliurar a final del curs 06-07. El treball ha d'estar necessàriament relacionat amb un dels temes tractats durant el curs i s'ha de fer sota la supervisió d'un dels dos professors. El treball pot servir per obtenir els crèdits de recerca pertinents (vg. normativa de crèdits de recerca).

Bibliografia

Llista general i orientativa. Una part de la feina de l'assignatura és basarà en la lectura d'articles que s'inclouran en un dossier.

Dekkers, Joost, Frank van der Leeuw i Jeroen van de Weijer (eds.). 2000. Optimality

Theory: Phonology, syntax, and acquisition. Oxford: Oxford University Press.

Freidin, Robert (ed.). 1991. Principles and parameters in comparative grammar. Cambridge, Mass.: The MIT Press.

Haegeman, Liliane (ed.). 1997. The new comparative syntax. Londres: Longman.

Haspelmath, Martin / König, Ekkehard / Oesterreicher, Wulf / Raible, Wolfgang (eds.). 2001. Language Typology and Language Universals. An International Handbook. 2 vols. Berlin / New York: Walter de Gruyter.

Hulk, Aafke i Jean-Yves Pollock (eds.). 2001. Subject inversion in Romance and the theory of universal grammar. Oxford: Oxford University Press (Oxford Studies in
Comparative Syntax).

Jaeggli, Osvaldo i Kenneth Safir (eds.). 1989. The null subject parameter. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers.

Legendre, Géraldine, Jane Grimshaw i Sten Vikner (eds.). 2001. Optimality-theoretic syntax. Cambidge, Mass.: The MIT Press.

Payrató, Lluís. 1996. Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. 3ª. edició corregida i augmentada. València: Universitat de València

Pàgina en construcció, disculpen les molesties