|
Amelia Valcárcel
Doctora en Filosofia. Catedràtica
de Filosofia moral i política a la Universitat d'Oviedo.
Ha dirigit, coordinat i presidit diversos seminaris i congressos,
i ha participat en projectes d'investigació del Consejo
Superior de Investigaciones Científicas.
Ha format i forma part de jurats d'investigació
nacionals i internacionals, així com de consells de redacció
de revistes i col·leccions editorials. Directora de la
revista Leviatán, dirigeix també el projecte
"Paridad" i és Membre del Real Patronato i de
la Comissió permanent del Museo del Prado.
A més d'articles i assaigs apareguts
a revistes especialitzades i a volums col·lectius, com
ara:
El discurso de la mentira, La Obscenidad, La
secularización de pecado, Historia de la Ética,
Historia de la teoría política, La misoginia
romántica
És autora de diverses traduccions
(Tras la Virtud de A. MacIntyre), i ha editat els següents
volums:
El concepto de igualdad (1994), Los desafíos
del feminismo ante el siglo XXI (2000), Pensadoras del
siglo XX (2001).
Ha publicat llibres com: Hegel
y la Ética (1988; finalista del Premio Nacional de
Ensayo 1989)
Sexo y Filosofía (1991), Del miedo a la igualdad
(1993; finalista del Premio Nacional de Ensayo 1994), La política
de las mujeres (1997), Ética contra estética
(1998), Rebeldes (2000), Ética para un mundo
global (2002).
|
