Consúltala aquí

Amb El carrer de les Camèlies, Rodoreda ens permet accedir al món interior d'una altra de les seves heroïnes, o potser hauríem de dir antiheroïnes. La Cecília ens explica ella mateixa la seva història mitjançant un seguit de pensaments inconnexos i caòtics. Aquesta manera de narrar ens dóna accés lliure a la psicologia del personatge i percebem els fets com si ens trobéssim dins dels seus pensaments. Sentint la veu del personatge, el seu món interior pren protagonisme per davant dels fets mateixos i ens arriba a encomanar aquesta sensació d'angoixa i de foscor que vivia una noia jove com la Cecília a la Barcelona de la postguerra. D'altra banda la Cecília també passa aquest micròfon metafòric que Rodoreda li dóna, a altres personatges i a través d'ella també podem sentir la veu d'aquests amb les seves pròpies paraules i expressions.

Els homes juguen un paper crucial en la vida de Cecília, un home la va abandonar i un altre home la va trobar i li va posar el nom d'una nena morta, la seva primera identitat. Aquest fet ens fa pensar en una predestinació de la Cecília a fracassar, a no trobar les seves arrels i a una condemna a haver de vagar cercant alguna cosa que mai no trobarà, com ella mateixa expressa. A més a més, com veiem al fragment que he escollit, es crea una estreta relació entre aquesta recerca i el que ella anomena "enamoraments". Rodoreda lliga aquesta recerca mai satisfeta amb les relacions malaltisses que la Cecília manté amb homes que s'aprofiten d'ella. D'home en home, cada canvi a la vida de Cecília, cada nova etapa i la seva evolució com a persona van sempre estretament lligades a la presències masculines que s'enduen cada cop una mica de la seva joventut. Finalment Cecília evoluciona fins a un punt que aprèn a capgirar la situació i deixar el paper passiu que fins aquell moment havia tingut per treure partit d'ells. Malauradament això no la salva del seu destí.

En aquesta novel·la circular, la Cecília està condemnada des del principi a no trobar aquelles 'coses' que diu que busca. La incapacitat de tenir fills la priva per sempre de la possibilitat de ser una dona completa sota una concepció patriarcal i cruel i això s'afegeix a aquesta predestinació de fracàs. El retrobament final amb l'home que la va trobar la porta a una regressió final al passat la qual cosa tanca qualsevol porta a un futur o a una esperança.