Montserrat Roig va néixer a Barcelona el 1946. Es llicencià en Filosofia i lletres i fou redactora de la Gran Enciclopèdia Catalana. Desenvolupà importants tasques en el camp del periodisme, tant en la premsa escrita com en la direcció i presentació televisives. Les seves obres literàries foren premiades en diverses ocasions: Molta roba i poc sabó... (Víctor Català, 1970) o El temps de les cireres (Sant Jordi 1978) entre d'altres. Morí a Barcelona el 1991.

La veu melodiosa és la història de l'Espardenya. I l'Espardenya encarna la dialèctica -eterna?- entre dues vides o dos móns, entre la memòria i l'oblit. Un món -el primer que coneix el protagonista- és el de dins de casa seva. El senyor Malagelada, tots els intel·lectuals que ell contracta perquè ensenyin al seu nét, la Dolors i els llibres que l'avi i el nen devoren exquisidament ignoren (per desig del patriarca) la realitat per poder crear un món paral·lel. El món nou que coneixerà l'Espardenya en sortir de casa és el de la vida amb els altres, amb tota la incertitud i cruesa que això comporta.

En aquesta narració, el pla de la realitat-Història serveix únicament com a marc referencial que, d'altra banda, és d'una importància fonamental pel tema central del relat. Això vol dir que la novel·la es desenvolupa, en la major part, en una esfera altament "literària", simbòlica. Quan l'Espardenya encara no ha sortit de casa, l'ambient creat per Roig il·lustra amb precisió una idea d'aïllament que té un cert regust de caverna platònica. Una vegada l'Espardenya surt a fora i descobreix la universitat, els companys i l'educació tan diferent que han tingut ells, s'obren davant seu les portes d'un nou món regit pel caos. La descoberta d'aquest món serà el desencadenant del canvi substancial del personatge. Això és: el trencament amb el passat, que veia ideal i gloriós per efecte de l'educació rebuda, i la negació radical de la realitat que l'envolta que, en el pla real-històric, és la Barcelona franquista.

L'autora se serveix de la primera o la tercera persona per a articular la veu narrativa de la història, la major part de la qual és narrada pel personatge de Virginia, on trobem, molt possiblement, la veu de Roig. Virginia narra el desenvolupament dels fets i descriu les inquietuds que l'autora vol transmetre sobre el període en què s'emmarca la història i el que suposà -en clau femenina- per a les seves protagonistes.

Partint, precisament, d'aquest últim punt i contemplant globalment l'obra de Roig, cal parlar del tipus de discurs que podem atribuir a l'escriptora. Autores com Dupláa i Picornell identifiquen l'escriptura de Roig i el que és el seu projecte intel·lectual en la seva totalitat amb el discurs testimonial. És novament en la importància que té el pla històric i la seva concepció genealògica en l'obra de Roig, on trobem les bases d'aquest discurs que és sempre contradiscursiu en tant que posa de relleu una visió de la història contrària a l'hegemònica, identificada amb la dominació (patriarcat, poder, majories, etc.). I és ben clar que Roig sempre va combatre a favor del que considerava una necessitat: la igualtat de gènere, els drets de les classes populars i els del seu poble.