George Sand, pseudònim d'Aurore Dupin, va néixer a París el 1804. Escriptora incansable i d'una forta personalitat, va comprometre's, políticament i intel·lectualment, amb els múltiples i importants esdeveniments que va viure la França del segle segle XIX. La seva extensa obra escrita conté novel·les, teatre, contes, relats autobiogràfics i articles de premsa. Entre les seves novel·les més conegudes destaquen Indiana i Valentine, així com el relat autobiogràfic Histoire de ma vie. Va morir a Nohant, el 1876.

Pauline és una història de contrastos, de dobles, de contraris, teixida sobre la base d'una dualitat. L'obra té dues parts, dues ciutats, dues protagonistes, dos personatges secundaris femenins i masculins i, el més important, dues realitats clarament diferenciades. Pauline i Laurence, les dues amigues, representen cadascuna dos mons que es confronten constantment: el món provincià i burgès de Pauline i el món de l'art i la bohèmia de París, de Laurence. Georges Sand descriu aquests dos mons, el provincià d'una manera hipòcrita, conservadora i claustrofòbica, i el bohemi frívol i superficial, però també ple del "bon goût, l'esprit et la politesse".

L'autora fa un exercici admirable de translació del general al particular i aconsegueix disseccionar perfectament les personalitats de les dues amigues. Sand parla dels sentiments de les dues dones, envoltades de personatges satèl·lits que accentuen les seves personalitats, i els va contraposant.

La reflexió de Sand és molt clara: mostrar la fragilitat de la pretesa superioritat moral de Pauline i del món que representa. Quan Pauline s'ha alliberat de les seves obligacions i pot viure lliurement, aleshores es mostra vanitosa, desconfiada i mesquina. Aquest és el resultat, tal com ho interpreta l'autora, d'haver portat una vida virtuosa i abnegada, en què la contenció és el sentiment predominant. La contenció provoca una sensació de buidor existencial i amargor total que degeneren en la més absoluta gelosia. Aquesta gelosia, que s'havia amagat sota el vel d'una falsa modèstia i pietat, surt amb tota la força i destrueix Pauline i l'amistat amb Laurence. El fracàs de Pauline queda reforçat amb la victòria moral i vital de Laurence.

És interessant observar com a Pauline es reflecteix la voluntat de l'autora de reafirmar-se en l'opció de vida personal que va prendre, una opció totalment trencadora i allunyada de la realitat femenina del segle XIX. El personatge, molt idealitzat, de Laurence és l'exemple personificat d'aquesta reafirmació.

Pauline és, en definitiva, un retrat aprofundit de les emocions i els sentiments dels personatges, impregnat de descripcions molt acurades, constantment matisades, i en alguns moments d'una bellesa lingüística remarcable i d'una subtilesa extraordinàra. Ens trobem davant d'una novel·la de caire psicològic i intimista d'una escriptora emblemàtica del romanticisme literari i ideològic francès que, sortosament, ha estat recuperada de l'oblit en què havia caigut.