El títol de l'assaig pot portar a confusions. Quan pensem en "el buit de la maternitat" ho podem fer des de la perspectiva de la realització personal. El text, però, va per altres camins. L'autora estudia com el terme "Maternitat" (en majúscula) s'ha degradat i s'ha sotmès als imperatius de la societat patriarcal i fal·locràtica; per això és un terme que no existeix, un terme amb significat buit. Per a demostrar aquest buit de la figura de la Mare, versiona el refranyer, "madre no hay más que ninguna", i recorre a fonts de diferents èpoques i de diferents àmbits (psicologia, religió, literatura, política…). L'estil és clar i accessible, amb afany divulgatiu, i fins i tot hi ha lloc per a la ironia: "palabra de Freud-hijo".

La base de l'assaig és que la funció actual de la maternitat és buida perquè es basa en una imposició de la societat patriarcal que allunya les dones-mare de la seva funció original. Sau accepta la funció biològica de la maternitat, però avisa que l'autèntica funció social d'aquesta és abandonada perquè hi ha un procés d'esborrament des de diferents esferes dominades pel patriarcat. Es recorren diverses instàncies que sotmeten les dones-mare a una no-maternitat en termes reals i que són còmplices d'aquest procés d'esborrament. Una de les més importants és la llengua que desvirtua la maternitat; si analitzem els diccionaris —teòricament denotatius— veiem en realitat la voracitat masculina davant allò femení. La literatura, psicologia, religió i poders polítics també són revisats en aquest assaig.

L'interès que les dones no exerceixin la funció de mare, tal com Sau ho explica, ve determinada per una societat on existeix la por a què les dones recuperin el poder. Per aquest motiu, la maternitat ha estat utilitzada per frenar les dones en la seva realització a la vida pública. La maternitat actual és entesa com un símbol d'ostentació del mascle que a través de la seva prole es reafirma i demostra la seva virilitat.

El text resulta polèmic perquè l'autora entra en temes de debat tan universals i atemporals com l'avortament. A més, no està sola en la seva argumentació perquè el text és ple del pensament d'altres autores com Rich Irigaray.

En definitiva, un text de reivindicació de la figura de la Mare, on la tesi que batega és que fins que no s'eradiqui l'ordre patriarcal, la Maternitat no existirà i serà una fal·làcia, un miratge. Per a restablir l'ordre, cal desconstruir els paràmetres que guien la societat, el llenguatge, la política... en definitiva, la vida.