En els articles que va publicar entre 1979 i 1994, agrupats en el recull analitzat en aquesta ressenya, Monique Wittig desenvolupa el seu concepte de straight mind, traduït al català com a pensament heterosexual, tot i que manca vocabulari a l'hora d'especificar què vol dir amb straight. És un concepte que defineix una doble realitat que cap paraula catalana pot cobrir: per una banda designa allò que és recte, ordenat i convencional, i per una altra, les persones heterosexuals.

El tercer article, que dóna nom al recull, presenta la teoria de Wittig segons la qual els discursos que dominen la societat, com la psicoanàlisi i l'estructuralisme, han exercit una pressió sobre els individus, convertint l'heterosexualitat no en una construcció cultural, sinó en una aparent adquisició natural.

El nostre pensament i, per tant, la nostra societat, es basa, des d'Aristòtil, en les parelles binàries que sempre han diferenciat home/dona, masculí/femení, bo/dolent, un/varis. En aquest sentit, Wittig es qüestiona si ha arribat el moment de trencar aquests binomis, i com a conseqüència, el contracte social. L'autora veu, en aquesta ruptura, la possibilitat d'arribar a una pluralitat de gèneres. Si els conceptes d'home i dona no existeixen, llavors la parella opressor/oprimit no té per què existir tampoc. "Deconstruint" el gènere, Wittig intenta destruir el mite de "la-dona". Aquest mite només té sentit en una societat heterosexualitzada en la qual "la-dona" existeix a través de la seva relació amb l'home. La "categoria de sexe" es va inventar, segons ella, per exercir un poder, el de l'home sobre la dona.

"Les lesbianes no són dones". Aquesta negació provocativa de Wittig que, de fet, va suscitar moltes reaccions, posa de relleu el fet que les lesbianes, pel seu rebuig a identificar-se amb la representació home-dona que el pensament heterosexual imposa, no es poden reconèixer en el mite de "la-dona".

Els quatre últims articles del recull són reflexions sobre l'acte d'escriure, sobre el llenguatge i sobre la manera en què Wittig treballa el gènere en les seves novel·les, i més concretament el pronom "elles" a Les Guérillères. Aquesta novel·la és una utopia perquè hi imagina una societat en la qual homes i dones ja no existeixen, cosa que significa que el gènere ha estat deconstruït i, per tant, que la dominació ja no té raó de ser.

"Il n'y a pas de littérature féminine pour moi, ça n'existe pas. En littérature, je ne sépare pas les femmes des hommes. On est écrivain, ou pas. On est dans un espace mental où le sexe n'est pas déterminant. Il faut bien qu'on ait un espace de liberté. Le langage le permet. Il s'agit de construire une idée du neutre qui échapperait au sexuel". (Wittig, Monique, Le Corps lesbien, París, Les éditions de Minuit, 1971)