Ácaros verdes

  • Buela Piedra, Pilar

    Ácaros verdes

Ed. cit.

Ácaros verdes

Santiago de Compostel·la: Sotelo Blanco, 2003

ISBN: 84-7824-437-9 D.L.: C-2631-2003

Baixou a cabeciña e mirou para os seus pés, enfundados en calcetinciños de punto. Non podía romper a chorar por aquela bobada, pero algo había que lle dicía que aquel era un bo momento para chorar, algo que lle viña de dentro empuxando con moita forza pola auga dos seus ollos.

biografia

Pilar Buela Piedra neix a Calo-Teo (Galícia) l'any 1966. Llicenciada en Filologia Hispànica i Galaico-Portuguesa, treballa de professora de llengua i literatura gallegues en un centre d'ensenyament secundari de Galícia. Col·labora amb l'ICE de la Universitat de Santiago. La seva producció bibliogràfica bàsicament està relacionada amb la didàctica. Amb Ácaros verdes, la seva primera obra literària, l'any 2003 obté el Premio Manuel Lueiro Rey de Novela Curta.

sinopsi

Dues dones separades pel ressentiment i l'enveja però unides pel destí. Dues dones maltractades pels pitjors assassins que mai ha conegut la humanitat; la violada i la prostituïda; la mare i l'amant; Magda Goebbels i Eva Braun. Ambdues viuen des del búnker de Hitler els dies previs a la caiguda de Berlín durant la Segona Guerra Mundial.

Ambdues caminen vers la mort, seguint els seus marits, amb el cap cot, sense autodefensa i sense amor. Una altra dona, una altra Eva, anys després agafa el relleu de les primeres i, seguint el neonazi Martin Keiptel, acaba presa per la policia després d'assassinar un vagabund. De nou, impressionada i abandonada. Tancant el cicle de la vida.

ressenya

Pilar Buela demostra amb Ácaros verdes, per sobre de tot, el seu gran domini lingüístic. En alguns moments de la lectura, però, el personal ús lingüístic de l'autora dificulta excessivament la comprensió del text i resta relleu a les connexions entre les seves parts. Gràcies a això, però, el lector pot arribar a tenir la sensació de participar plenament en els pensaments dels diferents protagonistes que Pilar Buela presenta magistralment com a narradora omniscient. Cal dir d'Ácaros verdes, doncs, que és una obra complexa però ben estructurada que sap aprofitar amb efectivitat argumental els salts en el temps que s'hi donen.

Un dels aspectes clau d'aquest relat, tot i que des del meu punt de vista es veu tapat per bona part dels altres esdeveniments, és el paper dels nens. Més concretament el paper intuïtiu i alhora passiu dels fills de Goebbels. Destacaria per ressaltar això el fragment en què Magda no acompanya la seva filla a buscar xocolata a la cuina ja que ha perdut la il·lusió per alimentar els seus fills, que moriran juntament amb ella i el seu marit. Destacaria la reacció de la nena que plora perquè creu que passa quelcom pel que ha de plorar. Intueix la seva pròpia mort a mans de qui l'ha dut al món, l'abandonament d'una mare a la resignació, la pèrdua de l'esperit de supervivència inherent a la persona. I plora passivament, empesa. Com passiva ha estat la vida de la seva mare, d'Eva Braun i, en un últim terme, d'Eva Ripstein.

Pilar Buela juga amb la història i amb la psicologia de tres dones. Dues coetànies, separades pels binomis públic/privat i dona/amant, i una de contemporània als lectors. Amb Eva Ripstein, considero que l'autora pretén mostrar dues coses: el caràcter cíclic dels esdeveniments històrics i la pervivència de certs personatges poderosos (per política o per professió, en aquest cas tots ells vestits de verd) que de tota la vida, sense que la societat se'n pugui desprendre, com dels àcars, han vilipendiat, humiliat i maltractat la dona en el seu sentit més universal. Buela posa de manifest l'atracció que es pot arribar a sentir envers certes persones amb un perfil ideològic molt determinat (Hitler -el més terrible dels criminals de guerra de tots els temps, a qui l'autora es nega a donar veu-, Goebbels, Keiptel), l'abandó per part d'aquest tipus de personatge terrorífic de les persones del seu entorn (especialment les dones) i el mal fi a què les duen. Amb el visionat del pensament del policia que interroga Eva Ripstein, un sicari més del poder, com Goebbels, és denunciat un dels temes amb història que més preocupen la societat dels nostres temps: la dona vista per l'home en situació de superioritat com a objecte sexual passiu i disposat, al seu servei. A la feina, a casa o a la vida.

autopoètica

"O xeito en que viviron os mandatarios nazis a fin da Guerra Mundial é unha curiosidade que me persegue desde hai moitísimos anos, sobre todo a cuestión das mulleres de Hitler e Goebbels."

"Moitas das cousas do libro son datos recollidos con rigor histórico, pero eu non quixen facer unha novela histórica. Eu parei sobre todo nos sentimentos, quería imaxinar a historia desde a literatura."

"A vivencia final desas mulleres é tremendamente tráxica. Trátase dunha situación de punto final e polo tanto afloran as emocións, os sentimentos en bruto. As dúas protagonistas representan sen embargo modos diferentes de pasar por un destino común. Magda Goebbels o vive desde a prespectiva da nai, que sofre sobre todo polos seus seis fillos, e Eva Braun sofre como a amante secreta, sempre censurada, que nunca chegou a ter fillos."

(Buela Piedra, Pilar (2004), "Pilar Buela: 'pensar nun público pode coartarche cando escribes'", El Correo Gallego - Galicia Hoxe, 12/10/2004, <http://www.elcorreogallego.es/periodico/canales/noticias/20040125n6.htm>.)

bibliografia crítica

Folgueiras López, Mónica (2003), "Venturosa carta de presentación", Grial, 162: 88-89.

Martínez Bouzas, Francisco (2004), "Ácaros verdes: unha estrea máis que prometedora", El Correo Gallego - Galicia Hoxe, 12/10/2004, <http://www.elcorreogallego.es/periodico/canales/noticias/20040125n4.htm>.

Requeixo Cuba, Armando (2003), "Da voz nacente de Pilar Buela", A Trabe de Ouro, 56: 527-529.

Edita: Centre Dona i Literatura

Sugranyes i Pérez, Martí

Sugranyes i Pérez, Martí (2005), "Pilar Buela Piedra. Ácaros verdes", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona, data de consulta.

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/acaros-verdes
Facebook Twitter Vimeo Share to Stumble Upon More...