Blood and Guts in High School

  • Acker, Kathy

    Blood and Guts in High School

Ed. cit.

Blood and Guts in High School

Londres, Pan Books, 1984

033028186

No. / NO to you language no to anything but the money-work I’m forced to / do I sit alone in this room how do you get a book to split open, / the object the event no a big flaming NO / and only because of NO do you understand /  Tommy and I are together.

biografia

Kathy Acker (1944-1997) va ser una poeta i novel·lista nord-americana. Vinculada als moviments punks i feministes dels anys 70 i 80 de Nova York, va començar estudis clàssics en aquesta mateixa ciutat. L’any 1979 va rebre el premi Pushcart pel seu relat New York City in 1979, tot i que no va ser fins més tard, quan, traslladada a Londres, va escriure alguns dels seus textos més reconeguts, tals com Great Expectations (1983), Blood and Guts in High School (1984), Don Quixote: Which Was a Dream (1986) o Empire of the Senseless (1988). A la seva tornada als EUA va exercir docència en algunes universitats de Califòrnia i Ohio.

sinopsi

L’obra narra el periple de Janey Smith, una noia que manté relacions sexuals consentides amb el seu pare i que marxarà de casa seva després que aquest l’hagi abandonada. A Nova York, formarà part d’una banda amb qui delinquirà, serà víctima d’un accident de cotxe i raptada a mans d’un traficant que la introduirà en el mercat de la prostitució, d’on més endavant serà expulsada en saber que pateix càncer. En l’última de les tres parts que conformen l’obra, Janey es troba amb l’escriptor Jean Genet a Tànger, on finalment morirà.

ressenya

A través de recursos que excedeixen els marcs de la narrativa convencional, Acker ens presenta un paisatge on la sexualitat descarnada i la violència es troben en primer pla. Janey és l’expressió traumàtica d’un cos travessat per relacions de poder i representacions identitàries sempre parcials, en la mesura en què el desig i la interacció amb altres cossos les transcendeixen contínuament. Tenint en compte la vinculació de l’autora amb els moviments feministes coetanis, una lectura literal de la trama de l’obra pot generar frustració a la lectora o lector, igual com també ho podria fer una lectura al·legòrica, segons la qual Janey quedaria reduïda a la condició de víctima d’un sistema heteropatriarcal. La complexitat de l’obra demana llegir-la deixant la trama en segon pla. Es pot considerar que la resistència a la lectura tradicional és precisament la problemàtica sobre la qual es funda el text, altament antinarratiu, constantment alterat i subvertit per la intrusió d’altres materials textuals, acostant-se així a les teories postestructuralistes que, a jutjar de les referències que trobem al llarg de l’obra, Acker coneixia. La miscel·lània de materials, així com els mecanismes representacionals utilitzats i el xoc d’aquests amb un determinat horitzó d’expectatives del lector/a obren noves possibilitats de lectura. Si bé l’obra és un catàleg de cossos femenins violats, vulnerats i empresonats, aquestes representacions són posades en crisi no només per la composició textual sinó pel mateix llenguatge que les anuncia, en la mesura en què la seva construcció va més enllà d’aquest. Així, la possibilitat d’empatia per part del lector/a amb els personatges queda descartada, i, de la mateixa manera, qualsevol projecció de sentit és mecànicament desplaçada, insuficient per una clausura definitiva del text. El problema del llenguatge es fa palès recurrentment en l’obra quan, per boca de Janey o mitjançant altres veus, es vol fer notar com aquesta herència se’ns imposa, per més que la rebutgem, essent allò que ens permet parlar. Es pot pensar que el gest de l'autora s’inscriu en aquesta tensió: si parla des de categories binàries, estructures fixes, és per desbordar-les amb un moviment que disloca l’afirmació de la cosa i la seva renuncia total, caient, si es vol, al mig del binomi i convertint així el sistema lingüístic heretat en un camp de mines. Acker protesta picant aferrissadament al sostre del llenguatge, però ho fa orientant la capacitat mimètica d’aquest a les seves possibilitats performatives. En última instància, aquest text pot pensar-se com una pràctica del que H. Cixous anomena écriture féminine: una escriptura que permetria restituir, reescrivint, els cossos i els sexes femenins tot evidenciant el sistema ideològic dominant que tradicionalment els ha escrit i, a la vegada, subvertint-lo des del gest literari.

bibliografia crítica

Muth, Kathy R., «Postmodern Fiction as Poststructuralist Theory: Kathy Acker’s Blood and Guts in High School». Narrative 19.1 (2011), pp. 86-110.

Wright, Carmen, Transgressing the ‘Subject’: The Reflexive Concept of Transgression and its interrogation of Subjection in Jean Genet and Kathy Acker, Academia. 10 d’octubre, 2016. <https://www.academia.edu/15033746/Transgressing_the_Subject_The_reflexive_concept_of_transgression_and_its_interrogation_of_subjection_in_Jean_Genet_and_Kathy_Acker>.

Edita: Centre Dona i Literatura

Isern, Maria

Isern, Maria (2018), "Kathy Acker. Blood and Guts in High School", Lletra de Dona in Centre de Recerca ADHUC-Teoria, Gènere i Sexualitat, Barcelona, Centre de Recerca ADHUC-Teoria, Gènere i Sexualitat / Universitat de Barcelona, fecha de consulta.

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/blood-and-guts-high-school
Facebook Twitter Vimeo Share to Stumble Upon More...