Lais

  • Maria de França

    Lais

Ed. cit.

Lais

Traducció del francès de Joan Jubany

Barcelona: Quaderns Crema Vallcorba Editor, 1991

ISBN: 84-7727-073-2 D.L.: B. 36.159-1992

A qui té una bona matèria de què tractar, li sap molt de greu no fer-ho bé. Escolteu, senyor, que Maria us parla de coses del seu temps. La gent ha de lloar aquells que fan benparlar de si mateixos. Ara bé, quan en un país sobresurt un home o una dona de gran valor, els qui tenen enveja de les seves qualitats sovint en diuen ignomínies. 

biografia

Maria de França és una autora del s. XII que probablement va viure a Anglaterra. El seu vast coneixement de llatí, d'anglès i dels autors antics i moderns fa pensar que va pertànyer a alguna família d'alt llinatge. Escriví els Lais i fou la traductora al francès d'un text sobre el Purgatori de Sant Patrici. 

sinopsi

Els Lais són un conjunt de dotze composicions narratives de dimensions desiguals escrites originalment en francès. La rima és consonant i el versos corresponen a l'estructura dels octosíl·labs apariats. Com ens recorda Maria de França, els lais neixen per mantenir viu el record d'un fet. Aquests contes relaten fets d'amor amb una intensitat de sentiments i una varietat de matisos notable. Naus fantàstiques, cavallers encantats, filtres d'amor... ajuden a conformar l'univers màgic dels lais. 

ressenya

Sabem poques coses de Maria de França, però tot i així ningú no dubta de la vàlua d'aquesta escriptora del segle XII. El conjunt de composicions narratives que conformen els Lais sorprèn, d'entrada, per la seva rara originalitat. L'amor és el motiu amb què es configura l'entramat d'aquests contes, un amor que partint de la casuística de la fin'amors acaba fent un tímid intent de convertir la dona en part activa de la iniciativa amorosa. El lector, alhora que el -o la- protagonista, trobarà un seguit d'aventures meravelloses que van emergint sense buscar-les. Es tracta de contes de fades que Maria de França ha anat cisellant amb cura per tal que es conservin en el record de tothom que els llegeixi. L'autora s'expressa com si fos ella qui narrés oralment els lais, que, com ja ens ha dit en el pròleg, està escrivint. El món màgic que ens descriu l'escriptora, a poc a poc, va prenent vida a través d'una veu narrativa que apareix i desapareix quan la raresa dels fets podria posar en dubte la seva versemblança. Tot i que el lector, des del primer moment, resta corprès per la sumptuositat de la nau descrita a Guigemar o la riquesa d'ornaments que decoren la tenda de l'amant de Lanval, no oblida, tanmateix, que els personatges dels contes són éssers de carn i ossos que riuen i ploren, pateixen i es delecten com tots nosaltres. Tal vegada el màxim estímul d'aquestes peces de Maria de França no rau en allò que ens pugui dir de nou, sinó en el fet que sensibilitat i imaginació es combinen creant una nova manera de fer literatura.  

autopoètica

Maria de França es presenta com la continuadora d'una tradició i no pas com l'autora d'aquestes històries. No vol deixar en oblit totes aquelles aventures fantàstiques que ha sentit contar, per això decideix rimar-les i escriure-les. Com diu just abans d'iniciar els contes, "quan un fet exemplar és conegut per molta gent, ja ha esclatat la primera poncella, i, quan és lloat per la majoria, és primavera".  

Edita: Centre Dona i Literatura

Álvarez Verger, Joana

Álvarez Verger, Joana (2004), "Maria de França. Lais", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lais
Facebook Twitter Vimeo Share to Stumble Upon More...