De llengua, diferència i context

  • Lledó, Eulália

    De llengua, diferència i context

Ed. cit.

De llengua, diferència i context

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Català de la Dona, 2005

ISBN: 84-393-6772-4 DL:B.13.624-2005

Vagi, doncs, per davant que aquest quadern no parlarà només de llengua sinó que s'haurà de tenir molt en compte que la ideologia, en aquest cas què es pensa, què se sent, respecte a les dones (i qualsevol aspecte de la realitat que les afecti), tenyirà sempre el discurs.

biografia

Eulàlia Lledó i Cunill (Barcelona, 1952) és doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Paral·lelament a la seva carrera professional com a professora d'institut, s'ha dedicat a analitzar en diverses obres el tema de la presència de les dones en la llengua i, amb especial atenció, en els diccionaris. Fruit d'aquest treball, l'any 2008 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva tasca en evitar els usos sexistes i androcèntrics de la llengua. Ha publicat, entre d'altres, De llengua, diferència i context (2005) i Ús no sexista del llenguatge (2008).  

sinopsi

En aquest llibre, l'autora reflexiona sobre l'ús androcèntric i sexista de la llengua i, a partir d'exemples extrets de la premsa, diccionaris i programes de ràdio, destaca que la presència o absència de la dona en els discursos és, també, una qüestió ideològica; és a dir, depèn del pensament de qui emet les paraules. La seva anàlisi es completa amb la definició dels conceptes fonamentals que caracteritzen aquests usos lingüístics. I la conclusió a què arriba Lledó és que la llengua no és sexista, no hi ha res en la seva forma que obligui a ometre el gènere femení, sinó que som nosaltres mateixos els responsables de la percepció esbiaixada de la realitat humana. 

ressenya

La llengua forma part del patrimoni de la humanitat; és la base de la nostra comunicació amb les altres persones i tothom la fa servir sense necessitat de ser-ne especialista. Aquesta utilització corrent de la llengua facilita que gairebé no ens fixem en l'estructura dels discursos emesos. Per això, l'aparició d'una obra com la d'Eulàlia Lledó és important, perquè ens recorda la necessitat de prestar atenció a l'ús que en fem. D'aquesta manera, la seva anàlisi posa en evidència que la majoria dels discursos orals o escrits ofereixen una visió parcial de la realitat humana, ja que bàsicament es refereixen a l'experiència masculina.

En aquest sentit, cal destacar que el llibre se centra en la problemàtica dels usos androcèntrics i sexistes de la llengua. En el primer cas, els discursos es construeixen sempre des del punt de vista masculí i, en el segon, la presència de la dona s'explica perquè l'emissor té la voluntat de minimitzar-la. Actualment, i gràcies a les campanyes contra la discriminació de les dones, aquest darrer tipus de discursos són rebutjats majoritàriament per la societat però, en canvi, els androcèntrics passen desapercebuts perquè s'accepten com la forma natural d'explicar la realitat. En ambdós casos, l'autora considera que l'educació s'erigeix com l'element fonamental en la lluita per bandejar aquests usos discriminatoris de la nostra llengua. Una tasca llarga i difícil ja que la majoria dels llocs de poder (malgrat les quotes) i de prestigi social estan ocupats pels homes i ja s'hi senten representats, però cal insistir en la necessitar d'evitar aquests discursos, perquè són el reflex d'una determinada manera -la masculina- de veure la realitat social.

En definitiva, Eulàlia Lledó aporta informació actual sobre l'estat de la qüestió i deixa clar que, en el tema de l'ús androcèntric i sexista de la llengua, encara hi ha molta feina a fer: cal seguir treballant per "inscriure la presència femenina en la llengua".  

autopoética

"I si fa deu anys parlava del rau-rau que suposa haver de deixar definitivament un article..., també he après que res mai no queda definitivament clausurat, que sempre pots tornar-hi, mirar d'arrodonir-ho, afegir-hi, retallar-hi, modificar-ho, intentar polir-ne alguna punxa." (Dona balconera. A les penes, llibreries

bibliografia crítica

Lledó, Eulàlia (2008),Ús no sexista del llenguatge, Institut Català de les Dones, Centre de Documentació, Recull temàtic, 14.

Lledó, Eulàlia (2006), Marcar les diferències: la representació de dones i homes en la llengua, Institut Català de les Dones, Quaderns de l'Institut, 10: Cicle de conferències.

Lledó, Eulàlia (2005), Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència.
http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Marc%20euro...

Edita: Centre Dona i Literatura

Peris Vila, Rosa M.

Peris Vila, Rosa M. (2010), "Eulàlia Lledó Cunill. De llengua, diferència i context", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.
 

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/llengua-diferencia-i-context
Facebook Twitter Vimeo Share to Stumble Upon More...