India Song (texto teatro film)

  • Duras, Marguerite

    India Song (texto teatro film)

Ed. cit.

India Song (texto teatro film)

Barcelona, Intermedio, 2009

D.L.: B.21494-2009

Inmovilidad total. No sopla el viento en el parque. El interior, densamente sombrío. ¿Es de noche? No se sabe. Espacio. Ornamentos dorados. Un piano. Lámparas apagadas. Plantas de interior. Nada se mueve, nada salvo el ventilador de una "ficcionalidad" de pesadilla.

biografia

Marguerite Duras és una escriptora, cineasta i intel·lectual francesa, nascuda a Indoxina el 1914. Es va instal·lar a París a principis dels anys trenta. Les seves novel·les han tingut un gran reconeixement de la crítica, i amb L'amant (1984) va assolir també el reconeixement del públic. Va col·laborar en la creació de guions cinematogràfics, com Hiroshima mon amour (1959) d'Alain Resnais, i de textos teatrals. Va dirigir un bon nombre de pel·lícules, entre les quals la més coneguda és India Song (1975). Va morir a París el 1996.

sinopsi

Hi ha una recepció a l'ambaixada de França a Calcuta. La dona de l'ambaixador, Anne-Marie Stretter, rep els convidats i el seu amant, Michael Richardson. Durant la recepció, el vicecònsol de França a Lahore, enamorat d'Anne-Marie Stretter, és rebutjat per ella després de declarar-s'hi. Aquest reacciona amb una espècie de crisi nerviosa que incomoda tots els assistents. Al mateix temps, una captaire indoxinesa canta al jardí de l'ambaixada. Tots aquests elements s'entrellacen a la memòria i els records de veus etèries que expliquen la història dels amors d'Anne-Marie Stretter.

ressenya

Amb la versió "text" i la versió "pel·lícula" d'India Song, Marguerite Duras construeix dos discursos sobre la mort i l'amor a l'Índia. Encara que finalment busquin el mateix efecte, tots dos mostren una sèrie de diferències que són totalment motivades per la naturalesa formal d'un i altre.

Es podria parlar d'una pel·lícula "muda", ja que no hi ha cap diàleg directe entre els personatges que hi apareixen, però sobretot d'una pel·lícula "musical". La música i el so són una part essencial de la imatge i el guió. Fins i tot les veus estan concebudes amb una musicalitat particular que els fa transmetre més sensacions pel seu to i ritme que pel que diuen. El text, encara que només pot transmetre aquestes sensacions a través de l'intel·lecte, no de manera emocional, aconsegueix crear una certa musicalitat a través dels ritmes que s'entrecreuen entre els diàlegs, els silencis i les acotacions.

La pel·lícula es desplaça en el terreny d'allò sensorial, de la insinuació, dels petits matisos, dels canvis de llum, de l'extrema lentitud dels moviments dels actors i la càmera... Tots els elements cinematogràfics es posen en marxa per transmetre la idea de mort, d'immobilitat i de repetició. En el text, les mateixes idees es transmeten amb les acotacions i els comentaris, gràcies a la repetició constant de paraules i de frases curtes, i a l'inesgotable retorn dels mateixos elements, que creen l'atmosfera emocional del text.

Així doncs, l'adaptació del text a la pel·lícula consisteix a trobar la manera de transmetre unes mateixes idees amb un llenguatge diferent. A la pel·lícula, el text queda despullat de tot allò que podia sobrar. La captaire, per exemple, presència incòmoda a les dues versions, apareix físicament al text (evidentment, per la naturalesa mateixa del text, el lector només pot imaginar-la), mentre que a la pel·lícula només és insinuada amb una ombra i un moviment de càmera, cosa que atorga un gran misteri a la seva presència. Allò físic pot deixar de ser misteriós a la gran pantalla, i per això optar pel fora de camp és una bona opció per mantenir la sensació d'absència que es transmet al text.

Els dos discursos són a la vegada similars i diferents. Encara que es reconegui el text dins la pel·lícula, i la pel·lícula dins el text, no es pot establir un ordre entre ells. Tots dos són completament independents. Els dos discursos es desenvolupen de forma paral·lela, i cada un dóna les seves pròpies solucions a les mateixes preguntes.

Edita: Centre Dona i Literatura

Lahuerta Jansana, Adrià

Lahuerta Jansana, Adrià (2012), "Marguerite Duras. India Song (texto teatro film)", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona, data de consulta.

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/india-song-texto-teatro-film
Facebook Twitter Vimeo Share to Stumble Upon More...