La femme et la démocratie de nos temps

  • Allart, Hortense

    La femme et la démocratie de nos temps

Ed. cit.

La femme et la démocratie de nos temps

Paris, Chez Delaunay, Librarie, Palais- Royal et A. Pinard Libraire

Croira-t-on que, dans cette France éclairée, il y a encore vingt mille malheureuses filles enfermées dans les couvents? Rien de moins chaste qu'une chasteté forcée. 

biografia

Hortense Allart (1801-1879) va ser una intel·lectual francesa completa. Escriptora de nombrosos assajos, va reivindicar els drets de les dones, l'amor lliure i la condició femenina. Es va donar a conèixer el 1836 amb La femme et la démocratie de nos temps, però no va ser fins el 1857 quan es va endinsar en el món de la filosofia amb Novum organum ou sainteté philosophique. Després de morir va deixar una quinzena de manuscrits que s'han convertit en peces clau per entendre la història de les dones així com l'evolució del feminisme. 

sinopsi

L'autora presenta en la seva obra un manifest que defensa l'activitat política de les dones en el s. XIX i mostra la manca d'arguments que les desacreditin com a subjectes actius en la presa de decisions socials i civils. Un recorregut al llarg de la història de la política i una anàlisi de la situació de les dones en l'àmbit de les ciències polítiques són l'arma que Hortense Allart fa servir per reivindicar la situació de les dones en els sistemes democràtics europeus de l'època. La democràcia, com a via d'expressió de la voluntat dels subjectes, ha d'incloure en la seva estructura el vot i la participació de les dones. 

ressenya

Hortense Allart planteja un assaig a cavall entre la filosofia i la reflexió política. L'autora centra una primera part de la seva obra en el qüestionament del concepte de superioritat. La superioritat és un fenomen que no resideix en un cos sinó en uns individus: cap cos, sigui de sexe femení o masculí, porta en si mateix un valor de superioritat. És el grup qui condueix la societat, és el grup qui mou els fils de la vida política, qui, fent ús d'autoritat, concedeix superioritat a uns subjectes i no a uns altres. Allart ho diu clarament: "La femme supérieure ressemble à l'homme supérieur" (p. 23). Així doncs, la superioritat no està determinada pel cos.

En una segona part, l'autora estudia l'evolució de la superioritat en la societat, referint-se, així doncs, al grup polític com a col·lectiu dominant i conductor de les poblacions. La democràcia ha estat el sistema amb el que els grups polítics, formats per homes adults, doctes i pertanyents a l'elit, han regit les societats. Aquest sistema ha exclòs les dones, des de la seva creació fins dos segles més tard de la publicació de La femme et la démocratie de nos temps. Des dels romans fins a Napoleó, passant per les monarquies absolutistes i la Revolució Francesa, Allart fa un recorregut sobre la participació dels individus en les decisions polítiques.

Per últim, l'escriptora tracta el paper de les dones en la vida política. Aquestes, no sent considerades com a subjectes i, encara menys, com a ciutadanes, han viscut en una comunitat que ha funcionat al marge de la seva existència. En aquest assaig es reivindiquen les capacitats intel·lectuals i emocionals de les dones com a eines que es poden desenvolupar al si de la democràcia.

Així doncs, Hortense Allart proposa una defensa del dret de les dones a participar en la vida política i prendre el poder dins d'una societat que no ha comptat amb elles. La femme et la démocratie de nos temps s'erigeix com un manifest per l'activisme de les dones en la presa de decisions en qualsevol democràcia. 

Edita: Centre Dona i Literatura

Sanjuán Ruiz, Victòria

Sanjuán Ruiz, Victòria (2009), "Hortense Allart. La femme et la démocratie de nos temps", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/la-femme-et-la-democratie-nos-temps
Facebook Twitter Vimeo Share to Stumble Upon More...