Pauline

  • Sand, George

    Pauline

Ed. cit.

Pauline

Paris, Gallimard, 2007

ISBN: 978-2-07-034208-5

Sa beauté, son esprit, sa belle conduite envers sa mère, la pureté de ses mœurs et de ses pensées, étaient sans cesse là devant elle comme des trésors lentement amassés dont on devait sans cesse lui rappeler la valeur pour l'empêcher d'envier ceux d'autrui.

biografia

George Sand, pseudònim d'Aurore Dupin, va néixer a París el 1804. Escriptora incansable i d'una forta personalitat, va comprometre's, políticament i intel·lectualment, amb els múltiples i importants esdeveniments que va viure la França del segle segle XIX. La seva extensa obra escrita conté novel·les, teatre, contes, relats autobiogràfics i articles de premsa. Entre les seves novel·les més conegudes destaquen Indiana i Valentine, així com el relat autobiogràfic Histoire de ma vie. Va morir a Nohant, el 1876.

sinopsi

Pauline descriu la relació d'amistat entre dues joves, Pauline, una noia de província, i Laurence, una actriu de teatre de París. Les dues amigues se separen i al cap d'uns anys es retroben, casualment, a la ciutat on viu Pauline amb la seva mare. Reviuen intensament la seva amistat durant dos dies. Uns mesos més tard la mare de Pauline mor i la deixa sola i plena de deutes. Aleshores les dues amigues es retrobaran, aquesta vegada a París, quan Laurence decideix fer-se càrrec de Pauline. En aquest segon encontre, la relació esdevindrà molt complexa, basada en la gelosia de Pauline cap a Laurence, i evolucionarà cap a un trencament definitiu de l'amistat entre les dues.

ressenya

Pauline és una història de contrastos, de dobles, de contraris, teixida sobre la base d'una dualitat. L'obra té dues parts, dues ciutats, dues protagonistes, dos personatges secundaris femenins i masculins i, el més important, dues realitats clarament diferenciades. Pauline i Laurence, les dues amigues, representen cadascuna dos mons que es confronten constantment: el món provincià i burgès de Pauline i el món de l'art i la bohèmia de París, de Laurence. Georges Sand descriu aquests dos mons, el provincià d'una manera hipòcrita, conservadora i claustrofòbica, i el bohemi frívol i superficial, però també ple del "bon goût, l'esprit et la politesse".

L'autora fa un exercici admirable de translació del general al particular i aconsegueix disseccionar perfectament les personalitats de les dues amigues. Sand parla dels sentiments de les dues dones, envoltades de personatges satèl·lits que accentuen les seves personalitats, i els va contraposant.

La reflexió de Sand és molt clara: mostrar la fragilitat de la pretesa superioritat moral de Pauline i del món que representa. Quan Pauline s'ha alliberat de les seves obligacions i pot viure lliurement, aleshores es mostra vanitosa, desconfiada i mesquina. Aquest és el resultat, tal com ho interpreta l'autora, d'haver portat una vida virtuosa i abnegada, en què la contenció és el sentiment predominant. La contenció provoca una sensació de buidor existencial i amargor total que degeneren en la més absoluta gelosia. Aquesta gelosia, que s'havia amagat sota el vel d'una falsa modèstia i pietat, surt amb tota la força i destrueix Pauline i l'amistat amb Laurence. El fracàs de Pauline queda reforçat amb la victòria moral i vital de Laurence.

És interessant observar com a Pauline es reflecteix la voluntat de l'autora de reafirmar-se en l'opció de vida personal que va prendre, una opció totalment trencadora i allunyada de la realitat femenina del segle XIX. El personatge, molt idealitzat, de Laurence és l'exemple personificat d'aquesta reafirmació.

Pauline és, en definitiva, un retrat aprofundit de les emocions i els sentiments dels personatges, impregnat de descripcions molt acurades, constantment matisades, i en alguns moments d'una bellesa lingüística remarcable i d'una subtilesa extraordinàra. Ens trobem davant d'una novel·la de caire psicològic i intimista d'una escriptora emblemàtica del romanticisme literari i ideològic francès que, sortosament, ha estat recuperada de l'oblit en què havia caigut.

autopoética

Je veux voir l'homme tel qu'il est. Il n'est pas bon ou mauvais, il est bon et mauvais. Mais il est quelque chose encore, la nuance! La nuance qui est pour moi le but de l'art, —étant bon et mauvais, il a une force intérieure qui le conduit à être mauvais et peu bon, —ou très bon et peu mauvais. (Fragment d'una carta de George Sand a Gustave Flaubert)

bibliografía crítica

Dostoievski, Fiodor, "Algunas palabras sobre Georges Sand", Una revista de literatura, <http://www.lamaquinadeltiempo.com>

López Crespi, Miquel (2004), "Mallorca, George Sand i Frederic Chopin", El talp, agost de 2004, <http://www.racocatala.cat/eltalp>

Edita: Centre Dona i Literatura

Niubó Subirachs, Montse

Niubó Subirachs, Montse (2009), "George Sand. Pauline", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/pauline
Facebook Twitter Vimeo Share to Stumble Upon More...