Administració de substàncies

Una de les pràctiques més habituals en la recerca amb animals és l’administració de substàncies. A l'hora de dur-la a terme cal considerar dos aspectes bàsics: les característiques de la substància i la via d’administració.

Característiques de la substància

Cal considerar els efectes adversos en l’animal deguts a la seva possible toxicitat o caràcter irritant. Els possibles efectes negatius sobre el benestar dels animals, han de ser descrits en el formulari del procediment, han d’estar contemplats en el protocol de supervisió de manera específica així com les mesures correctores previstes.

Via d’administració

• Enteral: fa servir la via natural d’absorció de substàncies a través de l’intestí. Pot ser oral (p.o.) o via rectal (no habitual).
  • Ingesta voluntària: amb l’aigua o el menjar. Es recomana millorar la palatabilitat amb excipients de bon sabor per a afavorir la ingesta.
  • Ingesta forçada: mitjançant sonda gàstrica de 0,8 mm de diàmetre per a ratolins i 1,2 per a rates i conills porquins.
• Parenteral: implica trencar les barreres de l’organisme, pell, mucoses per a dipositar les substàncies en teixits o cavitats internes de l’organisme. 
  • Injecció intradèrmica (id): l’agulla només penetra la pell. La injecció ha de ser lenta. Si és correcte apareixerà una pàpula que desapareix als 10-30 minuts. L’absorció és lenta i local.
  • Injecció subcutània (sc): és la més senzilla i força ben tolerada. Permet administrar volums relativament grans. L’absorció és lenta i sostinguda.
  • Injecció intraperitoneal (ip): és la via d’elecció en rosegadors en els quals l’accés a una via i.v. és difícil o inadequada i la via i.m. limita els volums d’injecció. No és habitual en animals de grandària mitjana. Cal tenir compte en produir lesions dels òrgans abdominals.
  • Injecció intramuscular (im): cal una massa muscular adient. En animals petits el volum a administrar per punt pot ser molt baix. Per a evitar administracions en vasos, cal aspirar abans d’injectar per a comprovar que no flueix sang a través de l’agulla.
  • Injecció intravenosa (i.v.): els efectes dels fàrmacs són ràpids i potents perquè no té lloc el procés d’absorció. Es poden administrar volums elevats a dosis inferiors amb relació a altres vies. Permet l’administració de substàncies irritants o que poden produir dolor o malestar a causa del seu pH, osmolaritat o temperatura. Cal desinfectar la pell per tal de reduir la possibilitat d’infecció.
• Tòpica: les substàncies administrades per via tòpica acostumen a ser pomades i gels. Normalment amb la seva aplicació es busca una acció local.
• Inhalatòria: és la utilitzada per a administrar fàrmacs vaporitzats en l’aire o altre gas que contingui oxigen. És la via per a l’administració d'anestèsics inhalatoris. Aquesta via també permet administrar substàncies diluïdes amb aigua un cop nebulitzades.

Vies d’administració enteral i parenteral. Volums i llocs a administrar segons la via