Mesa I

Memòria i tecnoart

Comitè Científic

• President: José Luis Brea (Universidad Carlos III, Madrid)
• Vocal 1: José Ramón Alcalá (Universidad de Castilla-La Mancha)
• Vocal 2: Claudia Giannetti (especialista en media art)
• Vocal 3: Anna Maria Guasch (Universitat de Barcelona)
• Secretària: Lourdes Cirlot (Universitat de Barcelona)
• Adjunta: Michela Rosso (Universitat de Barcelona)
• Contacte: Michela Rosso - ceha-2008tecnoart@ub.edu

Memòria i tecnoart

L'evident transformació que s’ha operat en el camp de l'Art en els últims anys obre una important via d’investigació als historiadors de l'art. És de vital interès per a tota la comunitat acadèmica debatre qüestions que, per la seva proximitat en el temps, poden resultar complexes en la seva anàlisi.

A partir dels anys seixanta la tecnologia cobra gran presència en el camp artístic –videoart, videoinstal·lacions, etc– fins arribar a l'aplicació de les NNTT en l'actualitat, art digital, computer art, programari art, net.art, etc. Són molts els aspectes que incideixen tant en la creació artística en els àmbits esmentats com en la recepció i en la percepció d’aquestes manifestacions.

L'ampliació d’horitzons que ha experimentat l'art en les denominades «societats de la informació» en ple procés de globalització és d’una envergadura tal que mereix l'atenció dels historiadors de l'art, no només perquè, com en altres èpoques, sigui necessari per poder entendre les creacions actuals, sinó perquè també és necessari per poder comprendre d’una altra manera l'art d’etapes anteriors. La nostra mirada diferent pot descobrir en el passat aspectes insòlits que només es manifestaran si som realment capaços de revelar què s’esdevé avui dia. Per tant, creiem oportú dedicar-hi una mesa i crear un espai de debat multidisciplinari atesa la diversa naturalesa d’aquestes formes artístiques.

Subseccions

1. Antecedents de l’imaginari digital

El subtil fil conductor que posa en contacte l'art més actual amb l'art del passat resulta cada vegada més evident i, alhora, més interessant. Els artistes actuals no es conformen a aproximar-se a la pura iconografia del passat, sinó que estudien el context en el qual va sorgir l'obra, s’interessen per la teoria i per la ideologia que la va fer possible i li proporcionen ells mateixos un nou enfocament. La seva creació es distancia de l'originària, però, alhora, té la missió de recordar-nos-la. Ens trobem, per tant, davant d’un fenomen cultural complex, en el qual l'aspecte conceptual adquireix un caràcter preponderant i, tanmateix, la imatge no deixa de tenir un seductor protagonisme.

Es tractarà, doncs, el tema de l'imaginari artístic en les noves tecnologies per tal d’evidenciar de quina manera es relacionen o poden relacionar-se determinades manifestacions artístiques del passat amb les «propostes o projectes tecnoartístics» actuals.

1.2. Mapes del virtual i la virtualització en l'era de la globalització

No fa ni un quart de segle que habitem en el ciberespai on queden suspeses les barreres espaitemporals i identitàries. I no fa ni deu anys que el talismà del virtual s’ha convertit en el suport no només de l'«obra d'art» –net. art– sinó també de la institució que l'allotja –museu immaterial, exposició en línea–. Poques vegades l'impacte d’un nou mitjà en la formació d’imatges, representacions i opinió pública es deu de manera tan directa a les tecnologies de la comunicació.

D’aquí ve el nostre interès per elaborar un mapa topogràfic de relacions simbòliques en el qual cobri tot el seu protagonisme la «interfície cultural», així com una dimensió híbrida del virtual que transcendeix el terreny del tecnològic i que, en una buscada ampliació del camp imaginari del consumidor, integra aspectes de caràcter filosòfic, antropològic i sociopolític.

2. Mapes del virtual i la virtualització en l'era de la globalització

No fa ni un quart de segle que habitem en el ciberespai on queden suspeses les barreres espaitemporals i identitàries. I no fa ni deu anys que el talismà del virtual s’ha convertit en el suport no només de l'«obra d'art» –net. art– sinó també de la institució que l'allotja –museu immaterial, exposició en línea–. Poques vegades l'impacte d’un nou mitjà en la formació d’imatges, representacions i opinió pública es deu de manera tan directa a les tecnologies de la comunicació.
D’aquí ve el nostre interès per elaborar un mapa topogràfic de relacions simbòliques en el qual cobri tot el seu protagonisme la «interfície cultural», així com una dimensió híbrida del virtual que transcendeix el terreny del tecnològic i que, en una buscada ampliació del camp imaginari del consumidor, integra aspectes de caràcter filosòfic, antropològic i sociopolític.

3. Art, política i nous mitjans

Una part de la creació artística desenvolupada a la xarxa Internet va assumir, des dels seus inicis a mitjans de l'última dècada del segle passat, la tasca de convertir en el seu objecte de reflexió principal els potencials de transformació social i política inherents a aquest nou mitjà. Pensar socialment la xarxa Internet, analitzar políticament les seves dinàmiques de funcionament, les seves exclusions, o les formes en les quals la comunicació podria en elles aconseguir alliberar-se de la colonització per part dels interessos econòmics, es convertia en el compromís principal assumit per alguns dels artistes i col.lectius més compromesos d’aquest nou corrent de la creació artística digital que va ser batejat amb el terme "net.art". Analitzar el desenvolupament i les noves orientacions del compromís polític i social d’aquestes pràctiques artístiques en la transició al model "Web 2.0" serà l'objectiu principal d’aquesta ponència.

 

:: inici : meses : mesa I