Programa de transformació de professorat associat

PROGRAMA DE TRANSFORMACIÓ DE PROFESSORAT ASSOCIAT

COMUNICAT I CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA

Després de diverses reunions de la taula de negociació sobre la regularització del professorat associat, entre el Vicerectorat de Professorat i el Comitè d’Empresa PDI-L,  el Vicerectorat de Professorat ha proposat impulsar un “Programa de transformació de professorat associat, amb serveis previs a l’entrada en vigor del conveni col·lectiu del 2007”, que esperem que es convoqui aviat. 

El Programa de transformació pretén formalitzar un contracte de professor associat de 12 hores (6+6), per un curs acadèmic, retribuït amb el nivell més alt de les taules salarials del professorat associat establertes en el Conveni Col·lectiu (Associat tipus 4, sou base: 956,21€). En una segona fase del programa, i a proposta de la Comissió de Professorat delegada del Consell de Govern, es dotaran noves places de professorat Agregat Interí per a la transformació directa d’alguns dels professors incorporats al programa.
Aquest programa només va dirigit a aquells professors associats acreditats com a lectors o agregats (AQU o ANECA), que han estat contractats amb dedicació P6 i P5, i amb serveis previs a l’entrada en vigor del Conveni (14 de febrer del 2007). Considerem que la regularització del professorat acreditat ha de ser a través de la convocatòria de concursos de professorat lector i/o agregat.

Entenem que aquest programa és un primer pas per respondre a les exigències de la disposició transitòria segona del Conveni, que preveu l’establiment de mesures per tal de regularitzar el col·lectiu de professorat associat en situació inadequada. El compliment d’aquesta exigència, així com la lluita per la millora de les condicions laborals del sector més precari i nombrós de la UB, ha estat sempre una de les prioritats de la CGT- Plataforma de Professors Associats. Però volem deixar ben palès que aquest programa és absolutament insuficient i que no respon als objectius amb els que el Comitè es comprometia quan s’asseia a la mesa de negociacions per a la regularització del professorat associat de la nostra universitat. Recordem que aquests objectius es recullen en el següent informe publicat al novembre del 2014. Aquest document reconeix les situacions de contractació inadequada anteriors i posteriors al 2007, i va ser impulsat i treballat amb intensitat per la CGT. El document també va ser debatut en el marc de diferents assemblees de professorat associat. Destaquem les propostes que va realitzar en el seu moment l’Assemblea de Professorat Reclamant i que vam traslladar al Comitè perquè fossin incorporades.
  
En aquest sentit, els representants de la CGT- Plataforma de Professors Associats seguim collats a la taula de negociació, i no pararem d’aportar arguments ni de fer la pressió necessària per tal d’aconseguir la dignificació i la regularització de tot el professorat precari. Exigim que la resta de forces sindicals del Comitè segueixin treballant per assolir els compromisos presos quan vam aprovar el document referit. 

Per informar en detall d’aquest programa, recollir-ne valoracions i acordar les actuacions pertinents de pressió necessària perquè les negociacions continuïn, us volem convocar dimecres vinent 9 de març a les 14.00 a l’aula 0.1 de l’Aulari Josep Carner (C/ Aribau 2) de la Facultat de Filologia a una assemblea oberta a tot el professorat associat.

Si les negociacions no tenen continuïtat, creiem que ha arribat el moment que aquelles forces sindicals compromeses amb el professorat associat es posin d’acord per fer front a la inadmissible situació dels falsos associats amb actuacions de caire jurídic.

Confederació General del Treball
secció sindical CGT – UB
http://www.ub.edu/cgt/

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

La CGT de Catalunya davant els atacs al dret de vaga

El conjunt de la CGT de Catalunya no podem quedar impassibles davant els greus atacs al dret de vaga, la criminalització de les plantilles i les mentides que s’estan produint arran dels arton9524-2f574conflictes laborals al Metro i Bus de Barcelona.

No entrarem a valorar la gestió d’aquests conflictes duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona, doncs els comitès de vaga de Metro i del Bus ja ho han fet reiteradament, així com les nostres seccions sindicals.

Ara bé, si que volem remarcar que el conjunt de la CGT considerem inacceptable les actituds que deslegitimin, ataquin el dret de vaga o l’intentin minimitzar per a convertir la força de les plantilles en irrellevant. L’argumentari que estan fent servir els responsables del govern municipal de Barcelona és més aviat propi de la ideologia de la patronal: Negar la capacitat negociadora de la vaga, criminalitzar la plantilla per a enfrontar-la amb altres treballadors, pressionar amb cartes per a que no es faci vaga o reclamar un increment de serveis mínims (pactats anteriorment) per a minimitzar la seva força.

Finalment la pressió municipal ha assolit el seu objectiu i la vaga de dimecres tindrà un 15% més de serveis mínims, que suposen un 65% del servei normal en hora punta i un 45% la resta del dia..

Aquests greus atacs tenen un agreujant: en produir-se des d’opcions polítiques amb certa influència dins de la classe treballadora, els seus missatges antisindicals no són tan fàcilment percebuts com una amenaça i contribueixen de forma més eficient a estendre els dogmes de les classes dominants. Especialment els que fan referència al fet mateix del conflicte i la necessitat dels i les treballadores per a actuar amb força per a assolir els seus justos objectius.

Aquest sorprenent viratge ha rearmat la patronal per aprofitar el moment i apuntar més alt. Ahir Foment del Treball ja demanava una llei de vaga que introdueixi més motius per a il·legalitzar vagues i en minimitzi encara més la seva força.

Davant tot això, volem fer saber:

– El dret de vaga és un dret essencial de la classe treballadora arrencat a la burgesia amb una història de morts, empresonats i torturats. I el defensarem com i on calgui i per la via dels fets.

– Tothom que ataqui aquest dret, sigui de forma directa o amb el silenci còmplice davant les agressions, ens tindrà al davant per a denunciar-ho i impedir els seus objectius.

– La CGT de Catalunya considera que l’assemblea de treballadores i la mobilització són les eines més eficients per a impedir les injustícies que el Poder, el d’abans i el d’ara, exerceix sobre tots nosaltres.

Barcelona, 24 de febrer de 2016

Secretariat Permanent del Comitè Confederal la CGT de Catalunya

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Declaracions masclistes i resposta de la UB

A tot el personal:
 
La secció sindical CGT celebrem la decisió de l’equip rectoral de la UB al assumir i exercir les responsabilitats institucionals vers un greuge masclista, en aquest cas rescindint el contracte del professor Àlex de Jaureguizar per les seves declaracions masclistes a les xarxes socials.
 
Volem recordar que la Universitat de Barcelona no sempre ha actuat en aquesta línia i que a la institució hi ha hagut casos de violència masclista davant els quals la institució no ha volgut, o no ha estat, a la alçada de les circumstàncies (ans al contrari).
 
Considerem que la resposta de la UB en aquest últim cas pot esdevenir un precedent protocol·lari i que caldria que el rectorat manifesti coherència actuant amb la mateixa contundència davant de tots els casos de violència masclista, independentment de la situació contractual dels implicats.
 
I, tot seguit, reproduïm –literalment– la carta que ens ha enviat el Rectorat UB.
 
“a/a: Secció Sindical CGT – UB
 
Benvolguts / Benvolgudes,
 
Per al vostre coneixement i en referència al vostre correu de 4 de gener, us comuniquem que, en relació a les expressions realitzades pel Sr. Alejandro de Jaureguizar a la xarxa social “Twitter” el proppassat dia 3 de gener, la Universitat de Barcelona ha iniciat ja el procediment de rescissió del contracte del Sr. Jaureguizar, que preservarà el seu dret de defensa.
 
Amb aquesta decisió la Universitat de Barcelona vol fer palès que els valors de respecte a la dignitat de les persones i de lleialtat institucional, com a principis bàsics i fonamentals, no es poden traspassar ni obviar.
 
Rebeu una salutació cordial.
 
Rectorat Universitat de Barcelona”

 

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Prou masclisme a la UB

 

Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.31.41

Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.32.10Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.31.08A l’atenció del Sr. rector Dídac Ramírez i de tot l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona,

Des de la Secció sindical CGT- Plataforma de professorat associat, rebutgem i condemnem l’actitud misògina i de violència envers les dones del professor del Departament de Comptabilitat de la UB, Àlex de Jaureguizar realitzades el dia 3 de gener a les xarxes socials. Aquestes afirmacions no poden tenir cabuda en una institució com és la Universitat de Barcelona, no només perquè ha de preservar i defensar els valors d’igualtat i llibertat de les dones com a part de la seva missió, sinó perquè no pot tolerar més cap acció que promogui la violència contra les dones.

La declaració emesa per la UB a la xarxa social Twitter no està a l’alçada de les greus circumstàncies provocades per aquest professor. Per això com a CGT exigim a la UB que tingui un posicionament contundent i que prengui mesures al respecte el més aviat possible.

 

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

17 desembre, Per TU un gest FàCiL però Molt IMPORTANT

Company/a;

Aquest dijous 17 de desembre ÉS EL DIA DEL TEU VOT telemàtic (online/espai personal d’intranet UB). Un gest o acció que per a tu és d’allò més fàcil però que alhora esdevindrà molt important i transcendent pel teu futur, i pel del teu col·lectiu.

A major participació que obtinguem en aquesta votació online, més força tindrem per poder treballar i negociar en el desbloqueig de la situació actual que pateixen els nostres drets al trasllat i a la promoció; i no tant sols d’això. Ens hi juguem molt del nostre present i futur.

FES-HO PER TU i PER TOT EL COL·LECTIU.

Dijous 17 desembre vota, i vota vull les meves places com a LABORAL.

CGT – PAS – UB

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Arrenca la campanya de solidaritat amb les 27 imputades de la UAB

Amb el lema “Som 27 i més” comença la campanya de suport a les 27 persones que aniran a judici per tancar-se al rectorat de la UAB la primavera de l’any 2013, després d’una vaga estudiantil

DANI FONT – 20/11/2015 – Directa

L’acte de presentació de la campanya solidària “Som 27 i més” es va celebrar dijous al teatre de la Plaça Cívica de la UAB, que es va quedar petita per a l’ocasió. Hi van participar algunes de les imputades com ara Eudald Calvo, alcalde d’Argentona i aleshores estudiant de la UAB o Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT-Catalunya. A més de demanar l’absolució de les imputades, les persones que van prendre la paraula van criticar la gestió i l’actuació de l’equip de govern de la UAB durant l’ocupació per la seva negativa en tot moment a parlar amb els estudiants. En especial es va assenyalar a Sílvia Carrasco, Vicerectora d’Estudiants i Cooperació quan van succeir els fets, responsable d’acusar davant dels Mossos a 10 de les 27 encausades.

Totes les participants en l’acte van mostrar la seva solidaritat amb les encausades, entre les quals es troben dos delegats sindicals, diversos regidors de Santa Coloma de Gramenet, Igualada i l’alcalde d’Argentona. El portaveu de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) durant l’okupació, Javier Rubio, va destacar que l’objectiu de la tancada era assegurar l’execució d’unes mesures aprovades en el Claustre, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, entre les quals hi havia la retirada de les mesures que afectessin les condicions laborals de les treballadores de la UAB o que la universitat desobeís la pujada de taxes del 66%.

Entre les participants hi havia Anna Gabriel, diputada i professora a la UAB, que va recordar també els desallotjaments del Casal Tres Lliris de Gràcia i l’amenaça contra el casal autogestionat Espai pels Somnis d’Igualada, afirmant que “fem el que fem, nosaltres molestem i se’ns persegueix”. En al·lusió a l’informe elaborat per la UAB on s’assenyalava a la CAF, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la CUP i la CGT com a autors intel·lectuals de la tancada, Gabriel va parlar de “falta de rigor i anàlisi, que recorda més al passat d’aquest país, acompanyat d’un llenguatge inquisidor i d’apriorismes on s’identifiquen culpables per Twitter”. La diputada va fer palès que “en l’obsessió per perseguir i criminalitzar, ni una sola línia de l’informe analitza que és el que demanen les estudiants”. Ella va ser una de les persones a qui les estudiants van demanar que mediessin amb el rectorat quan aquest va cridar els Mossos d’Esquadra per desallotjar-los. “No va haver-hi mediació, ningú aixecava el telèfon al rectorat. Es va matar la lluita i el mediador”.

En la mateixa línia es va pronunciar Ermengol Gassiot reconeixent que la seva voluntat era dialogar “ho vam dir el 2008 i la resposta van ser porres i repressió, estudiants denunciats i assenyalats per la seva activitat. L’abril de 2013 volíem ser part del debat sobre com ha de ser la nostra societat, la UAB i el país, perquè volem ser persones que puguem projectar la nostra manera de ser. La resposta de la UAB va ser allò que ha assumit com a normal, la policia”.

Pressió policial al campus

Durant l’acte es va explicar que els darrers anys la presència de Mossos d’Esquadra s’ha normalitzat al campus de la UAB. “Quan el 1986 i 1992 entren per primer lloc els antidisturbis al campus, allò ens recordava un règim dictatorial, avui això és una situació normalitzada que ens neguem a assumir”, va reblar Gassiot.

Xavier Pellicer, membre d’Alerta Solidària, recordava que “malauradament la UAB és un dels espais on més feina hem tingut, però això vol dir que és també un dels espais que més ha lluitat. Parlem d’una repressió que vol que s’abandonin les lluites. No només dels 27 i més, l’acció repressiva ve d’anys i anys on la UAB ha estat punta de llança, amb un rectorat ’progre’ que s’exaltava quan va entrar la policia del govern d’Aznar i ara demana que entrin els Mossos”. Pellicer va assenyalar a Sílvia Carrasco i va afirmar que “el rectorat és un dels principals inquisidors del moviment estudiantil. Han fet llistes negres d’estudiants, i ells ho revesteixen dient que han provocat danys, desordres, lesions i no es preocupen pel motiu de fons, tan sols busquen justificar la seva actitud repressiva”.

Una de les persones imputades és l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, que va bromejar amb l’obsessió que semblava tenir per ell la Vicerectora Sílvia Carrasco: “Quan es parlen de llistes negres, la senyora Carrasco em situa sempre. La seva funció a la universitat és denunciar els seus propis estudiants”. La repressió no succeeix tan sols a les universitats tal com va descriure Lluís Blanco, membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), sinó que forma part “d’una estratègia general contra les lluites socials, com les detencions recents de companyes anarquistes”. El sindicalista va destacar que moltes entitats en lluita com la seva es troben molt ofegades per multes econòmiques de grans xifres com les que es demanen a algunes de les 27 imputades.

Visions oposades del model d’universitat pública

Un altre dels fils que es va desenvolupar durant l’acte va ser el xoc entre dues visions oposades del que és o hauria de ser la universitat: la dels estudiants amb capacitat crítica de pensament i la de l’equip de govern de la UAB. Miriam Ferrandiz, regidora de Sabadell per la Crida, va lamentar que les universitats han deixat de ser “espais on es fomenti pensament crític, per fomentar el pensament únic”. Segons Calvo, “també lluitem per uns mínims democràtics de funcionament de la UAB, que funciona per estaments, com en l’època medieval, on el rector d’avui no és el més votat”, en al·lusió al 21% dels vots totals aconseguits per l’actual cap de la UAB en les darreres eleccions al rectorat.

“No som clients de la universitat, som els propietaris perquè són part del nostre patrimoni col·lectiu i així les hem defensat” afirmava Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola per Compromís. També es va exigir una universitat sense jerarquies, tal com explicava Gassiot denunciant que “no és cert que un professor valgui més que un PAS (Personal d’Administració o Serveis) o un estudiant. Les aules no són espais de poder, sinó d’aprenentatge compartit. Probablement per tot això la UAB ens denuncia i ens vol veure entre reixes”.

L’acte es va cloure recordant el nou repte que tenen obert les estudiants, l’aplicació del model 3+2, i recollint autoinculpacions i adhesions a favor de les encausades en aquest procés judicial.

https://directa.cat/actualitat/arrenca-campanya-de-solidaritat-amb-27-imputades-de-uab

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Manifest de CGT contra la violència masclista. 25 de novembre 2015: Dia Internacional contra les violències masclistes

Manifest CGT contra la violència masclista. 25 de novembre

2015: Dia arton11582-434aaInternacional contra les violències masclistes

Com cada any, el dia 25 de novembre recordem que estem fent un recompte macabre: cada mes, o cada setmana, una dona és assassinada amb la complicitat de l’estat masclista. Cada 25 de novembre recordem que no només es tracta d’assassinats, que no perdem la vida, que ens maten pel fet de ser dones, pel fet de ser potencials possessions, potencials víctimes, potencials éssers a controlar i agredir. Cada 25 de novembre provem de destacar que no es tracta només de parlar de les dones malauradament mortes, es tracta de pensar que això és només la punta de l’iceberg. Podríem comptabilitzar les dones vexades, insultades, humiliades, maltractades, agredides de manera quotidiana? Podem, doncs, de mesurar fins a quin punt ens veiem abocades a viure, en les nostres relacions, espais i temps, en una constant agressió individual i col·lectiva?

Cada 25 de novembre hem de recordar i recordar-nos que les violències masclistes no són una qüestió casual i anecdòtica, són una qüestió sistèmica i política perquè estem parlant de molt més que abusos, estem parlant de l’intent sistemàtic de sotmetre les dones a relacions verticals i de poder, sotmetre’ns a l’autoritat patriarcal, a la vida patrilineal i obligadament heterosexual i matrimonial. El degoteig constant de dones assassinades no hauria de ser una normalitat, però malauradament està naturalitzada aquesta situació com si fos un mal quasi inevitable. I aquesta és una manera superficial de tractar la situació que la buida de tot contingut polític i que ens condemna a les dones a no donar una bona definició a allò que ens és tant necessari dir pel seu nom.

Com cada 25 de novembre, hem de destacar que la mirada patriarcal segueix inundant els discursos públics en tots i cada un dels assassinats. Així, els mitjans de comunicació segueixen parlant de dones que moren a mans de les seves parelles o ex parelles, i d’aquesta manera passen de puntetes per sobre de la realitat. I és que no morim, ens maten. Descafeïnar aquest fet és, encara que sigui per omissió, amagar que el que passa és que el patriarcat domina i assassina.

Seguim explicant cada 25 de novembre que les administracions i el circuit i els recursos institucionals encarats a la prevenció i al tractament de la violència masclista són escassos i retallables, perquè segurament no resulten importants. Són insuficients. I el que és pitjor és que no s’informa a les dones dels drets que tenen en tots els punts del circuit d’intervenció, no està fet des del punt de vista d’una dona maltractada i, a més a més, no està pensat per a ser empàtic i entendre quin és el procés psicològic pel que passa una dona maltractada o violada. No n’hi ha prou amb dir “has de denunciar”. Així, els pocs pedaços que es fan es fan mal fets, doncs la violència comença ja des d’abans de néixer, perquè, com dèiem i no deixarem de repetir, això és una qüestió política i sistèmica.

Només traçant un suport mutu entre les dones i fent els circuits i protocols des d’un punt de vista feminista ens podrem donar l’empoderament necessari a totes aquelles que ens trobem en situacions d’agressió i de violència. Precisament som les dones les que hem d’actuar com a necessaris agents de lluita contra la violència de gènere, definint els paràmetres de la prevenció i de les eines i respostes que s’hagin d’utilitzar i de donar.

A les nostres mans tenim un ampli ventall. Des de la millora local dels circuits de prevenció i intervenció en casos de violència de gènere, des de la lluita per la remunicipalització dels serveis que ara estan en mans privades, des dels acompanyaments a les dones vexades i maltractades, des dels grups locals i barrials de promoció i sensibilització feminista contra la violència de gènere, des de totes aquestes eines, tant les formals i les informals, a les eines de l’autodefensa i el foment de noves maneres de relacionar-nos. Una autodefensa més enllà d’allò físic, centrada en les dones com a col·lectiu que es pot empoderar, però també que es pot organitzar per a respondre a les agressions i per a proposar noves maneres de fer i de tractar els casos de violència de gènere. Una autodefensa basada en la reflexió i l’explicació però també en l’acció, aquesta capacitat d’acció que ens han usurpat i que forma part de l’actuació política de qui pateix situacions d’opressió.

Aquest 25 de novembre, triem on posem la mirada, on posem el focus, en les coses que el patriarcat no fa per a nosaltres, en les coses que el patriarcat fa per a que seguim en el nostre lloc políticament correcte, o ens enfoquem a nosaltres mateixes i a tot el que podem fer, les eines que podem utilitzar. Tenim a les mans totes les eines possibles, tenim a l’abast la capacitat d’organitzar-nos més enllà dels paràmetres que ens marquen, i tenim la capacitat d’autogestionar tot allò que ens han pres. Així doncs, aquest 25 de novembre no podem fer una altra cosa que deixar ben clara quina és la nostra resposta a la violència masclista: organitzar-nos, empoderar-nos, autogestionar-nos, explicar i sobretot actuar. Perquè no ens maten, ens assassinen: contra el patriarcat acció directa feminista!

Barcelona, a 10 de novembre de 2015

Secretariat permanent deL Comitè Confederal de CGT Catalunya

 

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

CGT contra la violència masclista. 7N – Marxa estatal contra les violències masclistes

Marxa Estatal contra les Violències Masclistes 7n_2014_1

7 de novembre Madrid

MANIFEST

El moviment feminista DENUNCIA que les violències masclistes suposen la manifestació més violenta de la DESIGUALTAT DE GÈNERE I REPRESENTEN la més greu violació dels DRETS HUMANS DE LES DONES que pateix la nostra societat.

Des de l’any 1995, 1.378 dones han sigut assassinades pel terrorisme masclista. Enguany s’han perpetrat 70 feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes: només l’estiu de 2015 han sigut assassinades 37 dones i 8 menors a mans de les parelles, pares o parelles de les mares. Dones i menors sofreixen violència patriarcal en múltiples formes. I això només és la punta de l’iceberg.

Els últims anys hem patit les retallades sistemàtiques en els recursos públics generals, en els drets sexuals i els drets reproductius, retallades en la interrupció voluntària de l’embaràs de les menors d’entre 16 i 17 anys i retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes. La cultura patriarcal ens culpabiliza sense que la societat, els mitjans de masses i els poders públics s’enfronten als mites misògins i antifeministes.

El moviment feminista considera que les violències, que vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat, i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvaloració, la cosificació dels nostres cossos i la falta de respecte a les nostres decisions. Igualment, aquestes agressions són inseparables d’aquelles que sofreixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.

Per tot això, el moviment feminista convoca la marxa contra les violències masclistes el 7-N per a:

EXIGIR:

  • Que la lluita contra el terrorisme masclista siga una qüestió d’estat.

  • Que es desenvolupe i implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW, i es reforme la llei 1/2004 perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.

  • Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita.

  • Que la lluita i els recursos incloguen tant la violència que exerceix la parella o l’exparella com les agressions sexuals, l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i totes les violències masclistes.

  • Que totes les instàncies de govern es comprometen realment en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència i la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es troben les dones.

  • Que l’accent es pose en la protecció de les afectades, facilitant diferents sortides que impliquen una veritable recuperació vital, econòmica i social d’elles així com dels fills i filles.

  • Que la prevenció siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.

  • Que els mitjans de comunicació es comprometen a fer tractament adequat de les diferents de violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

  • L’eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no-cessió de la pàtria potestat als maltractadors.

Prenguem consciència d’una vegada que el masclisme mata i fa que siga impossible la convivència exigible en una democràcia.

Estem ací presents per fer una crida a cada persona, a cada institució, a cada partit polític, a cada govern perquè no siguen còmplices d’aquesta barbàrie.

La meitat de la humanitat ha de seguir vivint, no podem permetre ni un assassinat més.
Per això us esperem el proper 7 de novembre a Madrid, on realitzarem una marxa que eixirà del Ministeri de Sanitat al passeig del Prado, a les 12 h, a la plaça d’Espanya.

ENS VOLEM VIVES! JA N’HI HA PROU!

Página web: http://marcha7nmadrid.org/

Twitter: @Marcha7Nmadrid https://twitter.com/Marcha7Nmadrid

Facebook: https://www.facebook.com/Marcha7N?fref=ts

Pots descarregar-te el manifest.

Moció per a presentar als ajuntaments

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

CONCURS TRASLLAT PERSONAL AUX SERVEIS UB

Company/a;

En els darrers anys, l’anomenada “Crisis”, ha estat una excusa agosaradament recurrent per a suprimir, extreure i/o abandonar moltes “bones pràctiques” pel personal treballador; també al PAS dins de la UB.

Ara dirigim la mirada cap als Concursos de Trasllat (i avui serà la 1a part, però continuarem…). Per suposat que en tots els Grups i Concursos demanarem transparència i publicitat, a més de demanar que surtin a la llum totes les places vacants “sense errors ni omissions”.

Avancem que en la següent part d’aquests monogràfics sobre concursos ens hi dedicarem als Grups I, II i III del PAS de la UB. No obstant avui ens centrem en els concursos de trasllat pel personal de Grup IV: places d’Auxiliar de Serveis (hi ha PAS laboral i funcionari ocupant-les).

Des del març de 2010 no ha tornat a haver-hi cap concurs de trasllat per aquest personal, les causes de no haver-hi hagut no poden ser imputades ni la crisis ni cap raó de cost pressupostari per a la UB, si no que és una rotunda falta de voluntat per a “posar fil a l’agulla” i el fet afegit (però no baladí) de que al febrer de 2013 la UB va modificar aquestes places mixtes sobre RLT publicant-les al DOGC com a places exclusivament funcionàries.

Aquests fets són sols la “punta de l’iceberg” de la manca de voluntat per a convocar i resoldre un concurs que no ha de comportar despeses de ni un sols cèntim afegit per a la UB. Mentrestant la UB no té cap disposició manifesta per resoldre el conflicte existent sobre el règim jurídic d’aquest personal per a que pugui gaudir dels seus legítims drets. Una situació equiparable o comparable a la que pateix també el PAS de Grup III en les Biblioteques de la UB (i alguna més de Grups I-II).

REFERÈNCIA ESPECÍFICA AL CONCURS DE TRASLLAT PEL PAS AUX DE SERVEIS UB:

A la CGT què volem?

Concurs immediat de trasllat pel personal auxiliar de serveis, sense més demores ni excuses.

Condicions que estimem irrenunciables:

Mateixes bases del concurs de la convocatòria corresponent al Full Informatiu núm. 152 de la Gerència de la UB, de data 5 de març de 2010.

Podríem arribar a acceptar què, pel que fa a la Comissió de Valoració d’aquest concurs de trasllat del personal auxiliar de serveis, hi hagi present un/a membre de la Junta del PAS; donat que hipotèticament pot voler, i hi té dret a concursar, algun/a dels VUIT auxiliars de serveis funcionari/es que encara romanen dins d’aquest perfil de lloc de treball del PAS de la UB.

Exigim transparència i publicitat de tots els criteris i d’altres ítems d’aplicació en les bases d’aquest concurs específic de trasllat d’auxiliar de serveis de la UB

Què, els i les possibles desplaçaments de personal no fix, sigui cap a les noves places lliures/vacants disponibles rere la resolució del concurs de personal fix; desplaçament que s’ha de dur a terme amb total immediatesa i amb continuïtat o diligència concatenada amb el mateix tipus de contracte temporal (o similars) de que disposava la persona afectada a la data de la publicació del concurs de trasllat objecte; o, en el seu defecte, amb un nou contracte sobre plaça vacant; tal com preveu la normativa pel PAS laboral de les UUPPCC.

Final:

Qualsevol altra proposta o afegit que vingui a millorar aquest posicionament, serà benvingut i el valorarem; sempre i quan respecti, no menyscabi, ni menystingui, ni conculqui, ni qüestionin…, cap dels drets legítims i legals d’aquest PAS laboral de la UB.

En cas de modificació substancial de les bases de concurs del Full Informatiu 152, abans de ser acordades unes noves bases, aquestes hauran de ser informades al personal i sotmetre-les a aprovació pel personal afectat; bé sigui en assemblea o en referèndum vinculant per a la part social i, si s’escau, també per a la Gerència de la UB.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Valoració eleccions sindicals PAS 2015

Company/a;
FlyerCuadradoBajaRe

A la CGT també ens toca fer una primera valoració del resultat de les eleccions sindicals per a la renovació del Comitè d’empresa del PAS de la UB. Els resultats (al marge de l’abstenció) ens obliguen a l’autocrítica.

Nosaltres no hem sabut (?) comunicar el nostre treball o bé no va ser el que s’esperava?

La pèrdua d’una delegació ens obliga, en primera instància, a no acceptar cap càrrec dins del comitè i a racionalitzar i centrar els esforços en els canvis que ara sí, ja patim ben al sobre.

Hem de dir al nostre favor que hem estat una secció sindical que ha donat la possibilitat a l’entrada de gent nova amb inquietuds per conèixer des de dins l’activitat sindical diària, per oferir els seus grans de sorra i aire fresc en la defensa dels drets que hom a de tenir com a treballadores i treballadors. Això referenda el fet que la meitat de les nostres delegacions al nou comitè ho són per primer cop. Creiem en la combinació d’experiència i renovació.

Hem esperat a fer aquesta primera valoració del nou comitè per algunes raons:

La primera, i no per ordre d’importància, és què una valoració en una situació com la nostra s’ha de fer amb una certa calma.

La segona és què la situació en la que hem quedat ens converteix en l’objectiu fàcil de totes les crítiques. Només penseu que amb quatre delegats/des i un empat tècnic dels dos sindicats majoritaris fa que tinguem la responsabilitat de decantar la bàscula en una o altra direcció i això pot ser utilitzat mal intencionadament per justificar la manca de capacitat de negociació. Ens comprometem a ser un sindicat que escolta i valorarà amb criteri i independència tot el que se’ns exposi i treballarem en conseqüència. A més, és clar, de ser un sindicat que treballar i aporta propostes davant dels conflictes del personal.

La tercera raó per la qual no hem fet abans la valoració és perquè (tot i que la resta de sindicats sí ho van fer abans i és totalment lícit fer-ho) però nosaltres entenem que això enrocaria postures que després es fan molt difícils de superar o conciliar dins del comitè.

Per la mateixa raó anterior ara no profunditzarem més, donat que el comitè s’ha constituït el proppassat dimecres 1 de juliol, amb la Presidència però sense candidatures definitives per a cobrir en ferm la Secretaria; el comitè prosseguirà el proper dia 15 de juliol de 2015.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page