Cremat el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya

La nit de diumenge a dilluns, el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya va ser cremat a un carrer de Terrassa i ha quedat totalment calcinat.

Ens preocupa que aquest fet hagi passat pocs dies després d’una manifestació sorpresa pel centre de Barcelona contra la repressió del cas ‘Som 27 i més’, on ell és un dels 27 imputats a qui demanen més d’onze anys de presó per defensar la universitat pública. Ens preocupa que hagi cremat a la ciutat on ha tornat a viure fa 15 dies i on va militar des de l’assemblea d’okupes per construir espais d’autogestió i des d’on es va enfrontar al poder i les seves injustícies. Ens preocupa que hagi cremat el cotxe del secretari general de la nostra organització, un sindicat compromès de manera radical amb la lluita de la classe treballadora.

No volem pensar que aquest incendi és una amenaça cap a ell o cap a tota la militància de la CGT per intentar condicionar la nostra acció sindical i social. Si els nostres temors es confirmen, volem deixar clar que aquest tipus d’agressions no aconseguiran de cap manera el seu objectiu.

Si ens toquen a una, respondrem totes.
Visca la lluita de la classe obrera!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
20 de setembre de 2016

29174174723_22c8-9ac4d

29172318284_bddf-6697c

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

MANIFEST PER LA DESPENALITZACIÓ DE LA DISSIDÈNCIA A LA UNIVERSITAT

NO al judici a 25 estudiants, 1 tècnic i 1 professor de la UAB
Des de fa dècades acceptem que les universitats són un espai on hi hauria de regnar la llibertat, el pensament crític i reflexiu, la innovació teòrica, el qüestionament de paradigmes polítics o científics i l’impuls a la construcció de referents per a la transformació de la vida social, amb la finalitat de millorar les condicions de vida de les dones i els homes que vivim en el present. Per aquesta raó la nostra societat trasllada a l’espai universitari la producció de nous coneixements i la transmissió a la resta de la societat dels avenços científics i de la crítica de dogmes i de pràctiques. En la realitat quotidiana de l’entorn de la majoria de les universitats no sempre és així. Però el reconeixement que les universitats són llocs on ha de prevaler la llibertat està assumit, i la llibertat acadèmica és un dels principis que donen sentit a l’àmbit universitari, d’acord amb les Recomanacions de la UNESCO en la seva Conferència General de 1997, i ratificades per tots els Estats membres d’aquest organisme (1).

Com a conseqüència de l’anterior, els atacs a la llibertat acadèmica, del professorat o de l’alumnat universitari, són considerats un símptoma que un Estat no s’ajusta als mínims requerits per a ser considerat “democràtic”, ni tan sols per les menys exigents de les definicions que s’atorguen a aquest terme. Els processos penals contra personal universitari, derivats de l’exercici de l’adopció de posicions dissidents davant l’statu quo, de la manifestació d’opinions i postures polítiques o de l’actuació per fer públiques les mateixes, s’han associat sempre a accions de caràcter autoritari, quan no directament antidemocràtiques o feixistes.

A l’Estat Espanyol, una de les accions de la dictadura del general Franco que va tenir més repercussió internacional, pel que comportava d’atac a la llibertat acadèmica i a qualsevol principi rector de l’espai universitari, va ser la destitució de tres professors en un procés que es va desenvolupar durant les mobilitzacions estudiantils de 1965. En aquell moment, el Govern de Franco, a través del seu Consell de Ministres, expulsava de la Universitat als professors José Luis López-Aranguren Jiménez, Agustín García Calvo i Enrique Tierno Galván, i sancionava per dos anys a altres dos professors (2). Les acusacions que van impulsar aquesta actuació feien referència a la inducció a activitats subversives a l’alumnat universitari, en el context de mobilitzacions estudiantils i d’ocupació de facultats ( “adhesió a la insubordinació”, “incitació i estímul de manifestacions col·lectives”, “presència al capdavant de reunions estudiantils”…) d’acord amb la resolució del Tribunal Suprem de 1967 que va ratificar la decisió (3). La Llei d’Amnistia de l’any 1977 (Llei 46/1977, de 15 d’octubre) revocaria aquestes decisions governamentals i judicials, davant l’evident naturalesa antidemocràtica de l’acció punitiva.

Durant els següents 50 anys no s’han tornat a produir situacions similars, d’acció repressiva contra la dissidència en política universitària. Fins que hem tornat a veure com l’acció del Govern, en aquest cas a través del Ministeri Fiscal, de nou actua en contra de personal i l’alumnat universitari. I amb arguments equiparables als esgrimits per les autoritats franquistes.

La mobilització social contra les polítiques dels recents governs de l’Estat Espanyol, sobretot des de l’any 2010, coincidint amb l’anomenada “crisi” associada al col·lapse en 2008 del capitalisme financer, unida a l’impuls d’un programa neoliberal extrem des de la Unió Europea i des dels governs estatal i autonòmics, es va incrementar notablement.

En aquest context, les mobilitzacions estudiantils es van plantejar qüestionar una orientació de les universitats públiques cap a funcionaments similars als de les universitats privades. I, entre altres coses, es van plantejar fer front a la pujada de taxes de matrícula, que seguien un ritme de creixement que ha dificultat l’accés o la permanència en la universitat de sectors cada vegada més amplis d’estudiants. El sistema universitari de l’Estat Espanyol s’ha situat entre els més cars d’Europa. Aquest fenomen és especialment acusat a Catalunya, on les taxes universitàries han crescut per sobre de les d’altres universitats de l’Estat i la inversió pública en educació superior és una de les més baixes (4).

La protesta contra el preu de les matrícules universitàries, juntament amb la reclamació que s’aturessin els acomiadaments de personal derivades de les retallades en el finançament de les universitats, que s’apliquessin les resolucions aprovades al Claustre, i alguns aspectes organitzatius van impulsar al mes d’abril de 2013 a diversos col·lectius estudiantils de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a traslladar la mobilització a l’Edifici del Rectorat de la universitat. Com en moltes altres mobilitzacions, l’espai del Rectorat va ser ocupat, igual que havia passat a les esmentades protestes durant el govern de Franco, o com s’havia fet en altres països ( “Maig del 68”) o durant les lluites del Professorat No Numerari (PNN) en els anys de l’anomenada “Transició Espanyola” els anys 70 del segle passat. Formes de protesta que han tingut continuïtat en múltiples ocasions també en els últims anys.

La mobilització estudiantil a la UAB va comptar ràpidament amb el suport explícit de diversos sindicats de treballadores i treballadors de la Universitat i, a títol individual, de docents que van impartir classes en els espais ocupats per l’alumnat durant diverses setmanes.

La resposta de les autoritats acadèmiques va ser l’immobilisme. Oïdes sordes a les peticions de diàleg. Cap concessió a allò que, en definitiva, eren les resolucions de l’òrgan més plural de la universitat: el Claustre. Finalment, al cap d’un mes l’ocupació del Rectorat va ser abandonada per voluntat pròpia de qui la protagonitzaven.

Mentrestant, el Rector de la UAB i diversos membres del seu Equip de Govern van denunciar a la policia i la fiscalia a una sèrie d’integrants de la comunitat universitària que eren coneguts per la seva participació en mobilitzacions dins de la mateixa universitat i per les seves posicions crítiques. Entre les persones denunciades hi ha 25 alumnes. I també un professor i un treballador del PAS (Personal d’Administració i Serveis) que, a més de ser representants sindicals, havien tingut un paper rellevant en una candidatura anterior al Rectorat, així com en diverses mobilitzacions en defensa del caràcter públic de la universitat. El professor encausat, Ermengol Gassiot, a banda de docent d’arqueologia prehistòrica, és actualment secretari general del sindicat Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya. Per altre banda, el membre del PAS encausat, Jordi Gassiot i Pintori, es tècnic mitjà (audiovisuals) de la UAB i actualment forma part de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

A l’inici d’aquest passat mes de juliol hem sabut que la Fiscalia ha sol·licitat formalment penes d´un mínim de 11 anys i 5 mesos de presó per a les 27 persones, a més d’una prohibició de trepitjar la UAB durant 5 anys. Ens trobem que les institucions espanyoles tornen a actuar contra la dissidència universitària, com en època del Govern de Franco, i buscant un càstig desorbitat, que supera fins i tot al que la Dictadura va imposar en 1965. I els arguments no s’aparten dels que trobàvem llavors. En el seu escrit d’acusació el fiscal utilitza les militàncies socials, sindicals i polítiques dels i les encausades per argumentar que seguien un “pla criminal”, que s’incentivava i impulsava de manera conspirativa la mobilització estudiantil (5).

L’escrit d’acusació del fiscal garanteix que tots els encausats/es seran jutjades i, d’acord amb les elevades peticions, amb un risc real de ser condemnades. I si això succeeix, seria la primera vegada des de fa més de 40 anys que universitaris/es van a la presó per la seva postura política dins de la mateixa universitat, per aixecar la veu davant el que consideren injust, per ser dissidents.

Per tot això, els i les signants d’aquest manifest, treballadors / es i membres d’universitats de Catalunya, de la resta de l’Estat Espanyol i del món, fem una crida d’alerta. Ens preocupa profundament una situació que pot ser indicativa de la pèrdua de pluralisme i de llibertat a les universitats. Considerem que el pensament crític i el debat públic obert i dinàmic són actius imprescindibles del món acadèmic i que aquesta denúncia, aquest processament penal, obre de nou un camí aterridor que, si no reaccionem amb fermesa, ens conduirà a la progressiva expulsió de la llibertat de pensament de la Universitat.

Per tot l’exposat, sol·licitem:

1) A la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​que a través del seu nou Equip de Govern retiri la demanda civil que encara manté contra els i les encausades i, especialment, que manifesti públicament el seu desacord amb la persecució penal de membres de la comunitat universitària: estudiants, (ex)estudiants i treballadors, tant docents com d’administració i serveis.

2) A les autoritats judicials, que emprenguin les actuacions pertinents per arxivar la causa judicial sense cap acció contra les persones encausades.

3) A les institucions competents en política universitària, científica i judicial, que duguin a terme les mesures oportunes per tancar aquest procés, tant en la seva versió penal com civil.

4) A totes les formacions polítiques, sindicats i altres organitzacions socials, que mantinguin un compromís inequívoc per garantir la llibertat d’expressió, la llibertat política i la llibertat acadèmica a les universitats de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol.

Signa aqui

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

15 de JULIOL – Benvinguda a la Caravana a Grècia! #ObrimFronteres‏

050ea5e6-c060-4b5d-aa5e-74e3fc9e2691

Del 16 al 25 de Juliol una caravana d’autobusos solidaris anirà des de Barcelona fins a Tessalònica, procedent de diverses ciutats de l’estat espanyol per denunciar les polítiques migratòries europees i exigir als estats que compleixin amb les seves obligacions davant els i les sol·licitants d’asil.

En relació a la caravana, us fem arribar la CRIDA DE SUPORT CATALÀ A LA CARAVANA. És molt important que que el DIVENDRES 15 JULIOL a les 19hs, donem la benvinguda als autobusos que arriben a Barcelona el dia 15 i que partiran l’endemà cap a Grècia. Veniu a donar suport!
A les 20h tindrà lloc l’acte reivindicatiu amb intervencions i música, al final de la Rambla de Poblenou – Front Litoral. (veure el seu manifest)

També us recordem que el DIJOUS 14 JULIOL a les 12hs, tindrà lloc una roda de premsa davant l’oficina de la UE al Passeig de Gràcia, 90. Portarem la pancarta de les Jornades “Dones lliure en territoris lliures, obrim les fronteres!”. Podeu consultar la nota de premsa al següent enllaç.

Animem a tots els grups que vulguin, a signar i adherir-se al manifest, enviant un correu a l’adreça: caravanafeministagrecia@gmail.com indicant a l’assumpte “suport caravana”.

Cridem ben fort contra les polítiques patriarcals -armes, guerres, fronteres- que separen la humanitat en dues parts:
qui té dret a la vida i qui no en té!

‪#caravanaagrecia‬ ‪#obrimfronteres #refugiadesbenvingudes #DDHH

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

CGT-Plataforma de Professors Associats del Comitè d’Empresa PDI-L acaba d’interposar un CONFLICTE COL•LECTIU

Captura de pantalla 2016-05-31 a las 11.28.27

Al juny de 2012 la secció sindical CGT-Plataforma de professors associats va integrar el comitè d’empresa PDI-L de la UB. Des de llavors, hem tractat de portar a la taula de negociacions amb rectorat dues reivindicacions històriques del col·lectiu de professorat associat: la correcció de la situació de discriminació que afecta al col·lectiu en el còmput de la seva dedicació docent en el PDA (que es fa de manera diferent a la resta de categories laborals), i el reconeixement de la problemàtica dels falsos associats amb l’aplicació de mesures que vagin en el sentit de regularitzar com a figures a temps complet el col·lectiu contractat en situació inadequada, tal com exigeix la disposició transitòria segona del conveni laboral del nostre sector.

En relació a aquesta segona reivindicació tot el que rectorat ha ofert és un programa, al que anomenen de transformació d’associats que, en essència, no modifica la situació de contractació inadequada que afecta massivament al col·lectiu, i que CGT-Plataforma de professors associats no  ha donat el seu vot favorable en el marc de comitè d’empresa. 

En relació a la primera reivindicació, rectorat s’ha negat a reconèixer en tot moment de les negociacions que els criteris que actualment regeixen el PDA constitueixin una discriminació dels associats respecte  les altres categories laborals.

Davant aquesta intransigència i uns resultats de les negociacions que només podem jutjar de insatisfactoris, la CGT-Plataforma de Professors Associats del Comitè d’Empresa PDI-L acaba d’interposar un CONFLICTE COL·LECTIU contra la Universitat de Barcelona per donar solució al greuge comparatiu que afecta el còmput de la dedicació docent de tot el professorat associat de la UB.

Entenem aquesta acció dins de la nostra lluita contra la precarització de la universitat pública i en la defensa dels drets dels treballadors/es. En el cas de la Universitat de Barcelona, aquesta precarització està augmentant de manera alarmant tal i com podeu comprovar a la següent taula:

 

DADES PDI agost 2012 agost 2013 abril 2014 juny 2015 maig 2016
Professors associats 2011 2106 2230 2489 2749
Percentatge de professorat associat 35% 37% 38% 41% 44%
Titulars d’Universitat 1298 1289 1252 1218 1173
Total PDI 5701 5717 5798 6044 6189

Esperem doncs que les accions judicials puguin redreçar aquesta situació que ha assolit ja proporcions inacceptables.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Programa de transformació de professorat associat

PROGRAMA DE TRANSFORMACIÓ DE PROFESSORAT ASSOCIAT

COMUNICAT I CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA

Després de diverses reunions de la taula de negociació sobre la regularització del professorat associat, entre el Vicerectorat de Professorat i el Comitè d’Empresa PDI-L,  el Vicerectorat de Professorat ha proposat impulsar un “Programa de transformació de professorat associat, amb serveis previs a l’entrada en vigor del conveni col·lectiu del 2007”, que esperem que es convoqui aviat. 

El Programa de transformació pretén formalitzar un contracte de professor associat de 12 hores (6+6), per un curs acadèmic, retribuït amb el nivell més alt de les taules salarials del professorat associat establertes en el Conveni Col·lectiu (Associat tipus 4, sou base: 956,21€). En una segona fase del programa, i a proposta de la Comissió de Professorat delegada del Consell de Govern, es dotaran noves places de professorat Agregat Interí per a la transformació directa d’alguns dels professors incorporats al programa.
Aquest programa només va dirigit a aquells professors associats acreditats com a lectors o agregats (AQU o ANECA), que han estat contractats amb dedicació P6 i P5, i amb serveis previs a l’entrada en vigor del Conveni (14 de febrer del 2007). Considerem que la regularització del professorat acreditat ha de ser a través de la convocatòria de concursos de professorat lector i/o agregat.

Entenem que aquest programa és un primer pas per respondre a les exigències de la disposició transitòria segona del Conveni, que preveu l’establiment de mesures per tal de regularitzar el col·lectiu de professorat associat en situació inadequada. El compliment d’aquesta exigència, així com la lluita per la millora de les condicions laborals del sector més precari i nombrós de la UB, ha estat sempre una de les prioritats de la CGT- Plataforma de Professors Associats. Però volem deixar ben palès que aquest programa és absolutament insuficient i que no respon als objectius amb els que el Comitè es comprometia quan s’asseia a la mesa de negociacions per a la regularització del professorat associat de la nostra universitat. Recordem que aquests objectius es recullen en el següent informe publicat al novembre del 2014. Aquest document reconeix les situacions de contractació inadequada anteriors i posteriors al 2007, i va ser impulsat i treballat amb intensitat per la CGT. El document també va ser debatut en el marc de diferents assemblees de professorat associat. Destaquem les propostes que va realitzar en el seu moment l’Assemblea de Professorat Reclamant i que vam traslladar al Comitè perquè fossin incorporades.
  
En aquest sentit, els representants de la CGT- Plataforma de Professors Associats seguim collats a la taula de negociació, i no pararem d’aportar arguments ni de fer la pressió necessària per tal d’aconseguir la dignificació i la regularització de tot el professorat precari. Exigim que la resta de forces sindicals del Comitè segueixin treballant per assolir els compromisos presos quan vam aprovar el document referit. 

Per informar en detall d’aquest programa, recollir-ne valoracions i acordar les actuacions pertinents de pressió necessària perquè les negociacions continuïn, us volem convocar dimecres vinent 9 de març a les 14.00 a l’aula 0.1 de l’Aulari Josep Carner (C/ Aribau 2) de la Facultat de Filologia a una assemblea oberta a tot el professorat associat.

Si les negociacions no tenen continuïtat, creiem que ha arribat el moment que aquelles forces sindicals compromeses amb el professorat associat es posin d’acord per fer front a la inadmissible situació dels falsos associats amb actuacions de caire jurídic.

Confederació General del Treball
secció sindical CGT – UB
http://www.ub.edu/cgt/

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

La CGT de Catalunya davant els atacs al dret de vaga

El conjunt de la CGT de Catalunya no podem quedar impassibles davant els greus atacs al dret de vaga, la criminalització de les plantilles i les mentides que s’estan produint arran dels arton9524-2f574conflictes laborals al Metro i Bus de Barcelona.

No entrarem a valorar la gestió d’aquests conflictes duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona, doncs els comitès de vaga de Metro i del Bus ja ho han fet reiteradament, així com les nostres seccions sindicals.

Ara bé, si que volem remarcar que el conjunt de la CGT considerem inacceptable les actituds que deslegitimin, ataquin el dret de vaga o l’intentin minimitzar per a convertir la força de les plantilles en irrellevant. L’argumentari que estan fent servir els responsables del govern municipal de Barcelona és més aviat propi de la ideologia de la patronal: Negar la capacitat negociadora de la vaga, criminalitzar la plantilla per a enfrontar-la amb altres treballadors, pressionar amb cartes per a que no es faci vaga o reclamar un increment de serveis mínims (pactats anteriorment) per a minimitzar la seva força.

Finalment la pressió municipal ha assolit el seu objectiu i la vaga de dimecres tindrà un 15% més de serveis mínims, que suposen un 65% del servei normal en hora punta i un 45% la resta del dia..

Aquests greus atacs tenen un agreujant: en produir-se des d’opcions polítiques amb certa influència dins de la classe treballadora, els seus missatges antisindicals no són tan fàcilment percebuts com una amenaça i contribueixen de forma més eficient a estendre els dogmes de les classes dominants. Especialment els que fan referència al fet mateix del conflicte i la necessitat dels i les treballadores per a actuar amb força per a assolir els seus justos objectius.

Aquest sorprenent viratge ha rearmat la patronal per aprofitar el moment i apuntar més alt. Ahir Foment del Treball ja demanava una llei de vaga que introdueixi més motius per a il·legalitzar vagues i en minimitzi encara més la seva força.

Davant tot això, volem fer saber:

– El dret de vaga és un dret essencial de la classe treballadora arrencat a la burgesia amb una història de morts, empresonats i torturats. I el defensarem com i on calgui i per la via dels fets.

– Tothom que ataqui aquest dret, sigui de forma directa o amb el silenci còmplice davant les agressions, ens tindrà al davant per a denunciar-ho i impedir els seus objectius.

– La CGT de Catalunya considera que l’assemblea de treballadores i la mobilització són les eines més eficients per a impedir les injustícies que el Poder, el d’abans i el d’ara, exerceix sobre tots nosaltres.

Barcelona, 24 de febrer de 2016

Secretariat Permanent del Comitè Confederal la CGT de Catalunya

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Declaracions masclistes i resposta de la UB

A tot el personal:
 
La secció sindical CGT celebrem la decisió de l’equip rectoral de la UB al assumir i exercir les responsabilitats institucionals vers un greuge masclista, en aquest cas rescindint el contracte del professor Àlex de Jaureguizar per les seves declaracions masclistes a les xarxes socials.
 
Volem recordar que la Universitat de Barcelona no sempre ha actuat en aquesta línia i que a la institució hi ha hagut casos de violència masclista davant els quals la institució no ha volgut, o no ha estat, a la alçada de les circumstàncies (ans al contrari).
 
Considerem que la resposta de la UB en aquest últim cas pot esdevenir un precedent protocol·lari i que caldria que el rectorat manifesti coherència actuant amb la mateixa contundència davant de tots els casos de violència masclista, independentment de la situació contractual dels implicats.
 
I, tot seguit, reproduïm –literalment– la carta que ens ha enviat el Rectorat UB.
 
“a/a: Secció Sindical CGT – UB
 
Benvolguts / Benvolgudes,
 
Per al vostre coneixement i en referència al vostre correu de 4 de gener, us comuniquem que, en relació a les expressions realitzades pel Sr. Alejandro de Jaureguizar a la xarxa social “Twitter” el proppassat dia 3 de gener, la Universitat de Barcelona ha iniciat ja el procediment de rescissió del contracte del Sr. Jaureguizar, que preservarà el seu dret de defensa.
 
Amb aquesta decisió la Universitat de Barcelona vol fer palès que els valors de respecte a la dignitat de les persones i de lleialtat institucional, com a principis bàsics i fonamentals, no es poden traspassar ni obviar.
 
Rebeu una salutació cordial.
 
Rectorat Universitat de Barcelona”

 

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Prou masclisme a la UB

 

Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.31.41

Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.32.10Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.31.08A l’atenció del Sr. rector Dídac Ramírez i de tot l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona,

Des de la Secció sindical CGT- Plataforma de professorat associat, rebutgem i condemnem l’actitud misògina i de violència envers les dones del professor del Departament de Comptabilitat de la UB, Àlex de Jaureguizar realitzades el dia 3 de gener a les xarxes socials. Aquestes afirmacions no poden tenir cabuda en una institució com és la Universitat de Barcelona, no només perquè ha de preservar i defensar els valors d’igualtat i llibertat de les dones com a part de la seva missió, sinó perquè no pot tolerar més cap acció que promogui la violència contra les dones.

La declaració emesa per la UB a la xarxa social Twitter no està a l’alçada de les greus circumstàncies provocades per aquest professor. Per això com a CGT exigim a la UB que tingui un posicionament contundent i que prengui mesures al respecte el més aviat possible.

 

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

17 desembre, Per TU un gest FàCiL però Molt IMPORTANT

Company/a;

Aquest dijous 17 de desembre ÉS EL DIA DEL TEU VOT telemàtic (online/espai personal d’intranet UB). Un gest o acció que per a tu és d’allò més fàcil però que alhora esdevindrà molt important i transcendent pel teu futur, i pel del teu col·lectiu.

A major participació que obtinguem en aquesta votació online, més força tindrem per poder treballar i negociar en el desbloqueig de la situació actual que pateixen els nostres drets al trasllat i a la promoció; i no tant sols d’això. Ens hi juguem molt del nostre present i futur.

FES-HO PER TU i PER TOT EL COL·LECTIU.

Dijous 17 desembre vota, i vota vull les meves places com a LABORAL.

CGT – PAS – UB

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Arrenca la campanya de solidaritat amb les 27 imputades de la UAB

Amb el lema “Som 27 i més” comença la campanya de suport a les 27 persones que aniran a judici per tancar-se al rectorat de la UAB la primavera de l’any 2013, després d’una vaga estudiantil

DANI FONT – 20/11/2015 – Directa

L’acte de presentació de la campanya solidària “Som 27 i més” es va celebrar dijous al teatre de la Plaça Cívica de la UAB, que es va quedar petita per a l’ocasió. Hi van participar algunes de les imputades com ara Eudald Calvo, alcalde d’Argentona i aleshores estudiant de la UAB o Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT-Catalunya. A més de demanar l’absolució de les imputades, les persones que van prendre la paraula van criticar la gestió i l’actuació de l’equip de govern de la UAB durant l’ocupació per la seva negativa en tot moment a parlar amb els estudiants. En especial es va assenyalar a Sílvia Carrasco, Vicerectora d’Estudiants i Cooperació quan van succeir els fets, responsable d’acusar davant dels Mossos a 10 de les 27 encausades.

Totes les participants en l’acte van mostrar la seva solidaritat amb les encausades, entre les quals es troben dos delegats sindicals, diversos regidors de Santa Coloma de Gramenet, Igualada i l’alcalde d’Argentona. El portaveu de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) durant l’okupació, Javier Rubio, va destacar que l’objectiu de la tancada era assegurar l’execució d’unes mesures aprovades en el Claustre, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, entre les quals hi havia la retirada de les mesures que afectessin les condicions laborals de les treballadores de la UAB o que la universitat desobeís la pujada de taxes del 66%.

Entre les participants hi havia Anna Gabriel, diputada i professora a la UAB, que va recordar també els desallotjaments del Casal Tres Lliris de Gràcia i l’amenaça contra el casal autogestionat Espai pels Somnis d’Igualada, afirmant que “fem el que fem, nosaltres molestem i se’ns persegueix”. En al·lusió a l’informe elaborat per la UAB on s’assenyalava a la CAF, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la CUP i la CGT com a autors intel·lectuals de la tancada, Gabriel va parlar de “falta de rigor i anàlisi, que recorda més al passat d’aquest país, acompanyat d’un llenguatge inquisidor i d’apriorismes on s’identifiquen culpables per Twitter”. La diputada va fer palès que “en l’obsessió per perseguir i criminalitzar, ni una sola línia de l’informe analitza que és el que demanen les estudiants”. Ella va ser una de les persones a qui les estudiants van demanar que mediessin amb el rectorat quan aquest va cridar els Mossos d’Esquadra per desallotjar-los. “No va haver-hi mediació, ningú aixecava el telèfon al rectorat. Es va matar la lluita i el mediador”.

En la mateixa línia es va pronunciar Ermengol Gassiot reconeixent que la seva voluntat era dialogar “ho vam dir el 2008 i la resposta van ser porres i repressió, estudiants denunciats i assenyalats per la seva activitat. L’abril de 2013 volíem ser part del debat sobre com ha de ser la nostra societat, la UAB i el país, perquè volem ser persones que puguem projectar la nostra manera de ser. La resposta de la UAB va ser allò que ha assumit com a normal, la policia”.

Pressió policial al campus

Durant l’acte es va explicar que els darrers anys la presència de Mossos d’Esquadra s’ha normalitzat al campus de la UAB. “Quan el 1986 i 1992 entren per primer lloc els antidisturbis al campus, allò ens recordava un règim dictatorial, avui això és una situació normalitzada que ens neguem a assumir”, va reblar Gassiot.

Xavier Pellicer, membre d’Alerta Solidària, recordava que “malauradament la UAB és un dels espais on més feina hem tingut, però això vol dir que és també un dels espais que més ha lluitat. Parlem d’una repressió que vol que s’abandonin les lluites. No només dels 27 i més, l’acció repressiva ve d’anys i anys on la UAB ha estat punta de llança, amb un rectorat ’progre’ que s’exaltava quan va entrar la policia del govern d’Aznar i ara demana que entrin els Mossos”. Pellicer va assenyalar a Sílvia Carrasco i va afirmar que “el rectorat és un dels principals inquisidors del moviment estudiantil. Han fet llistes negres d’estudiants, i ells ho revesteixen dient que han provocat danys, desordres, lesions i no es preocupen pel motiu de fons, tan sols busquen justificar la seva actitud repressiva”.

Una de les persones imputades és l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, que va bromejar amb l’obsessió que semblava tenir per ell la Vicerectora Sílvia Carrasco: “Quan es parlen de llistes negres, la senyora Carrasco em situa sempre. La seva funció a la universitat és denunciar els seus propis estudiants”. La repressió no succeeix tan sols a les universitats tal com va descriure Lluís Blanco, membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), sinó que forma part “d’una estratègia general contra les lluites socials, com les detencions recents de companyes anarquistes”. El sindicalista va destacar que moltes entitats en lluita com la seva es troben molt ofegades per multes econòmiques de grans xifres com les que es demanen a algunes de les 27 imputades.

Visions oposades del model d’universitat pública

Un altre dels fils que es va desenvolupar durant l’acte va ser el xoc entre dues visions oposades del que és o hauria de ser la universitat: la dels estudiants amb capacitat crítica de pensament i la de l’equip de govern de la UAB. Miriam Ferrandiz, regidora de Sabadell per la Crida, va lamentar que les universitats han deixat de ser “espais on es fomenti pensament crític, per fomentar el pensament únic”. Segons Calvo, “també lluitem per uns mínims democràtics de funcionament de la UAB, que funciona per estaments, com en l’època medieval, on el rector d’avui no és el més votat”, en al·lusió al 21% dels vots totals aconseguits per l’actual cap de la UAB en les darreres eleccions al rectorat.

“No som clients de la universitat, som els propietaris perquè són part del nostre patrimoni col·lectiu i així les hem defensat” afirmava Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola per Compromís. També es va exigir una universitat sense jerarquies, tal com explicava Gassiot denunciant que “no és cert que un professor valgui més que un PAS (Personal d’Administració o Serveis) o un estudiant. Les aules no són espais de poder, sinó d’aprenentatge compartit. Probablement per tot això la UAB ens denuncia i ens vol veure entre reixes”.

L’acte es va cloure recordant el nou repte que tenen obert les estudiants, l’aplicació del model 3+2, i recollint autoinculpacions i adhesions a favor de les encausades en aquest procés judicial.

https://directa.cat/actualitat/arrenca-campanya-de-solidaritat-amb-27-imputades-de-uab

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page