Manifest 25 de Novembre. Plantem-li cara a la violència masclista

30776020800_0790-43994

Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!”. Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Les dones assassinades no són casos aïllats ni els seus botxins són bojos. Ells són fills sans del patriarcat i elles has estat víctimes d’un sistema social sencer.

Les dones agredides som dones a les que intenten disciplinar i domesticar a base de tortura psicològica, insults o cops.

Les dones violades i abusades som tractades com a objectes de plaer i de judici estètic al servei dels mascles que no accepten que diguem No o Prou.

Les dones violentades i infantilitzades en parir, menstruar, avortar o durant la lactància som vistes com a cossos socials sobre els que legislar, decidir, medicalitzar o exercir tutories paternalistes.

Les dones que patim escletxa salarial, abusos sexuals a la feina i les ofensives misògines i masclistes de la patronal, som considerades mà d’obra complementària i sobrant, suposadament menys capaç, més dòcil i doblement precaritzable.

Les dones que assumim les tasques de cura, de manteniment de les llars i de la vida, de les dependències i les emocions, de manera diària i gratuïta resultem invisibles perquè en l’heteropatriarcat capitalista la vida no compta més que per ser explotada.

Les dones racialitzades, les migrants, som les que no tenen veu i les que aguantem les majors ofensives per motiu de raça, de classe, de gènere…

Les dones som la mudesa social davant les morts, la indiferència general davant l’explotació amb la que fem la nostra tasca diària, som les que rebem els majors cops també en temps de crisi, som en crisi permanent…

Però també som les que diem que tot això és viure en una agressió constant i diària de la que ja en tenim prou. Som les que anem fent passos per a defensar-nos i autodefensar-nos, per a respondre entre totes , i cada una de nosaltres, a tot el que ens violenta. Som les que creem un món nou en el que no volem relacions de poder de cap mena, vingui de qui vingui. Per què som nosaltres, les dones, les treballadores, les que som als marges i a les perifèries, les sempre hem fet i fem les revolucions pioneres des del suport mutu, les que hem fet i fem aquesta xarxa de món nou des de l’autogestió i l’acció directa, sense tutors ni protectors, ni permisos ni vist-i-plaus de les institucions, patriarques o patrons.

Perquè si toquen a una ens toquen a totes,

Perquè no deixarem cap agressió sense resposta:

Contra les Violències de Gènere, autoorganització, acció directa, suport mutu i autodefensa feminista!!

Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

TranFormem UB hem guanyat les eleccions al Comitè d’Empresa PDI-L

cartell-escudo-face-i-twtitter

TransFormem UB, la candidatura conjunta formada per COS-CGT-Plataforma de Professors Associats i Assemblea de Professorat Reclamant va obtenir el major nombre de vots a les eleccions del Comitè d’Empresa on està representat el Personal Docent i Investigador Laboral (no funcionari) de la Universitat de Barcelona. Volem agrair a totes les persones i col·lectius que ens ha donat suport.

Aquets han estat els resultats:

Candidatura Vots Representants
CGT 230 12
CCOO 139 7
UGT 90 5
CSI-F 60 3
Intersindical-CSC 34 2

Entenem que aquests resultats avalen la feina feta fins ara i ens comprometen a seguir transformant el malestar del professorat laboral en argumentari i propostes concretes per tal de millorar la situació del col·lectiu.

TransFormem UB – Confederació General del Treball CGT- UBlogo-positivo

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Candidatura al Comitè d’Empresa TransFormem UB

som-2000-precaris-i-precaries_internet
Vota TransFormem UB!

[Dijous 27 d’octubre, al comitè de PDI-l de la UB]

  • Formes part del professorat associat, col·laborador, lector, agregat interí o agregat? Tens una beca o contracte predoctoral o postdoctoral?
  • Saps que el dijous 27 d’octubre hi ha eleccions al Comitè d’Empresa de Personal Docent i Investigador laboral?
  • Saps que el Comitè d’Empresa de PDI-l és l’òrgan de representació de TOT el nostre col·lectiu, on hi ha prop de 3.000 persones que no tenim garantida la carrera acadèmica?

Som més de 2.000 precaris i precàries

Som el professorat i becaris en lluita

Volem TransFormar la UB!

Hem agrupat companys i companyes independents de tots els sectors del PDI laboral de la Universitat de Barcelona, junt amb persones implicades activament en la defensa dels nostres drets entre els col·lectius de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la Confederació General del Treball (CGT), la Plataforma de Professors Associats (PPA) i l’Assemblea de Professorat Reclamant (APR). Tot plegat amb el nom TransFormem UB, que per raons de representativitat a la Mesa d’Universitats (t’ho expliquem més avall), presentem amb les sigles de la CGT que trobaràs a la papereta el dijous 27 d’octubre, dia de les eleccions (els membres de la qual reproduïm al final del programa).

A continuació et presentem el nostre programa complet i la llista de les persones que formem la candidatura.

Programa electoral de TransFormem UB

COS / CGT / PLATAFORMA D’ASSOCIATS / ASSEMBLEA DE PROFESSORAT RECLAMANT

Programa base

Programa precarització laboral

Programa per categories laborals

Programa investigadores predoctorals

Programa igualtat

Programa funcionament Comitè d’Empresa

Programa transparència

PERSONES QUE FORMEM LA CANDIDATURA 

(PAPERETA DE LA CGT)

Continua llegint

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Cremat el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya

La nit de diumenge a dilluns, el cotxe del secretari general de la CGT de Catalunya va ser cremat a un carrer de Terrassa i ha quedat totalment calcinat.

Ens preocupa que aquest fet hagi passat pocs dies després d’una manifestació sorpresa pel centre de Barcelona contra la repressió del cas ‘Som 27 i més’, on ell és un dels 27 imputats a qui demanen més d’onze anys de presó per defensar la universitat pública. Ens preocupa que hagi cremat a la ciutat on ha tornat a viure fa 15 dies i on va militar des de l’assemblea d’okupes per construir espais d’autogestió i des d’on es va enfrontar al poder i les seves injustícies. Ens preocupa que hagi cremat el cotxe del secretari general de la nostra organització, un sindicat compromès de manera radical amb la lluita de la classe treballadora.

No volem pensar que aquest incendi és una amenaça cap a ell o cap a tota la militància de la CGT per intentar condicionar la nostra acció sindical i social. Si els nostres temors es confirmen, volem deixar clar que aquest tipus d’agressions no aconseguiran de cap manera el seu objectiu.

Si ens toquen a una, respondrem totes.
Visca la lluita de la classe obrera!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
20 de setembre de 2016

29174174723_22c8-9ac4d

29172318284_bddf-6697c

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

MANIFEST PER LA DESPENALITZACIÓ DE LA DISSIDÈNCIA A LA UNIVERSITAT

NO al judici a 25 estudiants, 1 tècnic i 1 professor de la UAB
Des de fa dècades acceptem que les universitats són un espai on hi hauria de regnar la llibertat, el pensament crític i reflexiu, la innovació teòrica, el qüestionament de paradigmes polítics o científics i l’impuls a la construcció de referents per a la transformació de la vida social, amb la finalitat de millorar les condicions de vida de les dones i els homes que vivim en el present. Per aquesta raó la nostra societat trasllada a l’espai universitari la producció de nous coneixements i la transmissió a la resta de la societat dels avenços científics i de la crítica de dogmes i de pràctiques. En la realitat quotidiana de l’entorn de la majoria de les universitats no sempre és així. Però el reconeixement que les universitats són llocs on ha de prevaler la llibertat està assumit, i la llibertat acadèmica és un dels principis que donen sentit a l’àmbit universitari, d’acord amb les Recomanacions de la UNESCO en la seva Conferència General de 1997, i ratificades per tots els Estats membres d’aquest organisme (1).

Com a conseqüència de l’anterior, els atacs a la llibertat acadèmica, del professorat o de l’alumnat universitari, són considerats un símptoma que un Estat no s’ajusta als mínims requerits per a ser considerat “democràtic”, ni tan sols per les menys exigents de les definicions que s’atorguen a aquest terme. Els processos penals contra personal universitari, derivats de l’exercici de l’adopció de posicions dissidents davant l’statu quo, de la manifestació d’opinions i postures polítiques o de l’actuació per fer públiques les mateixes, s’han associat sempre a accions de caràcter autoritari, quan no directament antidemocràtiques o feixistes.

A l’Estat Espanyol, una de les accions de la dictadura del general Franco que va tenir més repercussió internacional, pel que comportava d’atac a la llibertat acadèmica i a qualsevol principi rector de l’espai universitari, va ser la destitució de tres professors en un procés que es va desenvolupar durant les mobilitzacions estudiantils de 1965. En aquell moment, el Govern de Franco, a través del seu Consell de Ministres, expulsava de la Universitat als professors José Luis López-Aranguren Jiménez, Agustín García Calvo i Enrique Tierno Galván, i sancionava per dos anys a altres dos professors (2). Les acusacions que van impulsar aquesta actuació feien referència a la inducció a activitats subversives a l’alumnat universitari, en el context de mobilitzacions estudiantils i d’ocupació de facultats ( “adhesió a la insubordinació”, “incitació i estímul de manifestacions col·lectives”, “presència al capdavant de reunions estudiantils”…) d’acord amb la resolució del Tribunal Suprem de 1967 que va ratificar la decisió (3). La Llei d’Amnistia de l’any 1977 (Llei 46/1977, de 15 d’octubre) revocaria aquestes decisions governamentals i judicials, davant l’evident naturalesa antidemocràtica de l’acció punitiva.

Durant els següents 50 anys no s’han tornat a produir situacions similars, d’acció repressiva contra la dissidència en política universitària. Fins que hem tornat a veure com l’acció del Govern, en aquest cas a través del Ministeri Fiscal, de nou actua en contra de personal i l’alumnat universitari. I amb arguments equiparables als esgrimits per les autoritats franquistes.

La mobilització social contra les polítiques dels recents governs de l’Estat Espanyol, sobretot des de l’any 2010, coincidint amb l’anomenada “crisi” associada al col·lapse en 2008 del capitalisme financer, unida a l’impuls d’un programa neoliberal extrem des de la Unió Europea i des dels governs estatal i autonòmics, es va incrementar notablement.

En aquest context, les mobilitzacions estudiantils es van plantejar qüestionar una orientació de les universitats públiques cap a funcionaments similars als de les universitats privades. I, entre altres coses, es van plantejar fer front a la pujada de taxes de matrícula, que seguien un ritme de creixement que ha dificultat l’accés o la permanència en la universitat de sectors cada vegada més amplis d’estudiants. El sistema universitari de l’Estat Espanyol s’ha situat entre els més cars d’Europa. Aquest fenomen és especialment acusat a Catalunya, on les taxes universitàries han crescut per sobre de les d’altres universitats de l’Estat i la inversió pública en educació superior és una de les més baixes (4).

La protesta contra el preu de les matrícules universitàries, juntament amb la reclamació que s’aturessin els acomiadaments de personal derivades de les retallades en el finançament de les universitats, que s’apliquessin les resolucions aprovades al Claustre, i alguns aspectes organitzatius van impulsar al mes d’abril de 2013 a diversos col·lectius estudiantils de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a traslladar la mobilització a l’Edifici del Rectorat de la universitat. Com en moltes altres mobilitzacions, l’espai del Rectorat va ser ocupat, igual que havia passat a les esmentades protestes durant el govern de Franco, o com s’havia fet en altres països ( “Maig del 68”) o durant les lluites del Professorat No Numerari (PNN) en els anys de l’anomenada “Transició Espanyola” els anys 70 del segle passat. Formes de protesta que han tingut continuïtat en múltiples ocasions també en els últims anys.

La mobilització estudiantil a la UAB va comptar ràpidament amb el suport explícit de diversos sindicats de treballadores i treballadors de la Universitat i, a títol individual, de docents que van impartir classes en els espais ocupats per l’alumnat durant diverses setmanes.

La resposta de les autoritats acadèmiques va ser l’immobilisme. Oïdes sordes a les peticions de diàleg. Cap concessió a allò que, en definitiva, eren les resolucions de l’òrgan més plural de la universitat: el Claustre. Finalment, al cap d’un mes l’ocupació del Rectorat va ser abandonada per voluntat pròpia de qui la protagonitzaven.

Mentrestant, el Rector de la UAB i diversos membres del seu Equip de Govern van denunciar a la policia i la fiscalia a una sèrie d’integrants de la comunitat universitària que eren coneguts per la seva participació en mobilitzacions dins de la mateixa universitat i per les seves posicions crítiques. Entre les persones denunciades hi ha 25 alumnes. I també un professor i un treballador del PAS (Personal d’Administració i Serveis) que, a més de ser representants sindicals, havien tingut un paper rellevant en una candidatura anterior al Rectorat, així com en diverses mobilitzacions en defensa del caràcter públic de la universitat. El professor encausat, Ermengol Gassiot, a banda de docent d’arqueologia prehistòrica, és actualment secretari general del sindicat Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya. Per altre banda, el membre del PAS encausat, Jordi Gassiot i Pintori, es tècnic mitjà (audiovisuals) de la UAB i actualment forma part de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

A l’inici d’aquest passat mes de juliol hem sabut que la Fiscalia ha sol·licitat formalment penes d´un mínim de 11 anys i 5 mesos de presó per a les 27 persones, a més d’una prohibició de trepitjar la UAB durant 5 anys. Ens trobem que les institucions espanyoles tornen a actuar contra la dissidència universitària, com en època del Govern de Franco, i buscant un càstig desorbitat, que supera fins i tot al que la Dictadura va imposar en 1965. I els arguments no s’aparten dels que trobàvem llavors. En el seu escrit d’acusació el fiscal utilitza les militàncies socials, sindicals i polítiques dels i les encausades per argumentar que seguien un “pla criminal”, que s’incentivava i impulsava de manera conspirativa la mobilització estudiantil (5).

L’escrit d’acusació del fiscal garanteix que tots els encausats/es seran jutjades i, d’acord amb les elevades peticions, amb un risc real de ser condemnades. I si això succeeix, seria la primera vegada des de fa més de 40 anys que universitaris/es van a la presó per la seva postura política dins de la mateixa universitat, per aixecar la veu davant el que consideren injust, per ser dissidents.

Per tot això, els i les signants d’aquest manifest, treballadors / es i membres d’universitats de Catalunya, de la resta de l’Estat Espanyol i del món, fem una crida d’alerta. Ens preocupa profundament una situació que pot ser indicativa de la pèrdua de pluralisme i de llibertat a les universitats. Considerem que el pensament crític i el debat públic obert i dinàmic són actius imprescindibles del món acadèmic i que aquesta denúncia, aquest processament penal, obre de nou un camí aterridor que, si no reaccionem amb fermesa, ens conduirà a la progressiva expulsió de la llibertat de pensament de la Universitat.

Per tot l’exposat, sol·licitem:

1) A la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​que a través del seu nou Equip de Govern retiri la demanda civil que encara manté contra els i les encausades i, especialment, que manifesti públicament el seu desacord amb la persecució penal de membres de la comunitat universitària: estudiants, (ex)estudiants i treballadors, tant docents com d’administració i serveis.

2) A les autoritats judicials, que emprenguin les actuacions pertinents per arxivar la causa judicial sense cap acció contra les persones encausades.

3) A les institucions competents en política universitària, científica i judicial, que duguin a terme les mesures oportunes per tancar aquest procés, tant en la seva versió penal com civil.

4) A totes les formacions polítiques, sindicats i altres organitzacions socials, que mantinguin un compromís inequívoc per garantir la llibertat d’expressió, la llibertat política i la llibertat acadèmica a les universitats de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol.

Signa aqui

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

15 de JULIOL – Benvinguda a la Caravana a Grècia! #ObrimFronteres‏

050ea5e6-c060-4b5d-aa5e-74e3fc9e2691

Del 16 al 25 de Juliol una caravana d’autobusos solidaris anirà des de Barcelona fins a Tessalònica, procedent de diverses ciutats de l’estat espanyol per denunciar les polítiques migratòries europees i exigir als estats que compleixin amb les seves obligacions davant els i les sol·licitants d’asil.

En relació a la caravana, us fem arribar la CRIDA DE SUPORT CATALÀ A LA CARAVANA. És molt important que que el DIVENDRES 15 JULIOL a les 19hs, donem la benvinguda als autobusos que arriben a Barcelona el dia 15 i que partiran l’endemà cap a Grècia. Veniu a donar suport!
A les 20h tindrà lloc l’acte reivindicatiu amb intervencions i música, al final de la Rambla de Poblenou – Front Litoral. (veure el seu manifest)

També us recordem que el DIJOUS 14 JULIOL a les 12hs, tindrà lloc una roda de premsa davant l’oficina de la UE al Passeig de Gràcia, 90. Portarem la pancarta de les Jornades “Dones lliure en territoris lliures, obrim les fronteres!”. Podeu consultar la nota de premsa al següent enllaç.

Animem a tots els grups que vulguin, a signar i adherir-se al manifest, enviant un correu a l’adreça: caravanafeministagrecia@gmail.com indicant a l’assumpte “suport caravana”.

Cridem ben fort contra les polítiques patriarcals -armes, guerres, fronteres- que separen la humanitat en dues parts:
qui té dret a la vida i qui no en té!

‪#caravanaagrecia‬ ‪#obrimfronteres #refugiadesbenvingudes #DDHH

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

CGT-Plataforma de Professors Associats del Comitè d’Empresa PDI-L acaba d’interposar un CONFLICTE COL•LECTIU

Captura de pantalla 2016-05-31 a las 11.28.27

Al juny de 2012 la secció sindical CGT-Plataforma de professors associats va integrar el comitè d’empresa PDI-L de la UB. Des de llavors, hem tractat de portar a la taula de negociacions amb rectorat dues reivindicacions històriques del col·lectiu de professorat associat: la correcció de la situació de discriminació que afecta al col·lectiu en el còmput de la seva dedicació docent en el PDA (que es fa de manera diferent a la resta de categories laborals), i el reconeixement de la problemàtica dels falsos associats amb l’aplicació de mesures que vagin en el sentit de regularitzar com a figures a temps complet el col·lectiu contractat en situació inadequada, tal com exigeix la disposició transitòria segona del conveni laboral del nostre sector.

En relació a aquesta segona reivindicació tot el que rectorat ha ofert és un programa, al que anomenen de transformació d’associats que, en essència, no modifica la situació de contractació inadequada que afecta massivament al col·lectiu, i que CGT-Plataforma de professors associats no  ha donat el seu vot favorable en el marc de comitè d’empresa. 

En relació a la primera reivindicació, rectorat s’ha negat a reconèixer en tot moment de les negociacions que els criteris que actualment regeixen el PDA constitueixin una discriminació dels associats respecte  les altres categories laborals.

Davant aquesta intransigència i uns resultats de les negociacions que només podem jutjar de insatisfactoris, la CGT-Plataforma de Professors Associats del Comitè d’Empresa PDI-L acaba d’interposar un CONFLICTE COL·LECTIU contra la Universitat de Barcelona per donar solució al greuge comparatiu que afecta el còmput de la dedicació docent de tot el professorat associat de la UB.

Entenem aquesta acció dins de la nostra lluita contra la precarització de la universitat pública i en la defensa dels drets dels treballadors/es. En el cas de la Universitat de Barcelona, aquesta precarització està augmentant de manera alarmant tal i com podeu comprovar a la següent taula:

 

DADES PDI agost 2012 agost 2013 abril 2014 juny 2015 maig 2016
Professors associats 2011 2106 2230 2489 2749
Percentatge de professorat associat 35% 37% 38% 41% 44%
Titulars d’Universitat 1298 1289 1252 1218 1173
Total PDI 5701 5717 5798 6044 6189

Esperem doncs que les accions judicials puguin redreçar aquesta situació que ha assolit ja proporcions inacceptables.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Programa de transformació de professorat associat

PROGRAMA DE TRANSFORMACIÓ DE PROFESSORAT ASSOCIAT

COMUNICAT I CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA

Després de diverses reunions de la taula de negociació sobre la regularització del professorat associat, entre el Vicerectorat de Professorat i el Comitè d’Empresa PDI-L,  el Vicerectorat de Professorat ha proposat impulsar un “Programa de transformació de professorat associat, amb serveis previs a l’entrada en vigor del conveni col·lectiu del 2007”, que esperem que es convoqui aviat. 

El Programa de transformació pretén formalitzar un contracte de professor associat de 12 hores (6+6), per un curs acadèmic, retribuït amb el nivell més alt de les taules salarials del professorat associat establertes en el Conveni Col·lectiu (Associat tipus 4, sou base: 956,21€). En una segona fase del programa, i a proposta de la Comissió de Professorat delegada del Consell de Govern, es dotaran noves places de professorat Agregat Interí per a la transformació directa d’alguns dels professors incorporats al programa.
Aquest programa només va dirigit a aquells professors associats acreditats com a lectors o agregats (AQU o ANECA), que han estat contractats amb dedicació P6 i P5, i amb serveis previs a l’entrada en vigor del Conveni (14 de febrer del 2007). Considerem que la regularització del professorat acreditat ha de ser a través de la convocatòria de concursos de professorat lector i/o agregat.

Entenem que aquest programa és un primer pas per respondre a les exigències de la disposició transitòria segona del Conveni, que preveu l’establiment de mesures per tal de regularitzar el col·lectiu de professorat associat en situació inadequada. El compliment d’aquesta exigència, així com la lluita per la millora de les condicions laborals del sector més precari i nombrós de la UB, ha estat sempre una de les prioritats de la CGT- Plataforma de Professors Associats. Però volem deixar ben palès que aquest programa és absolutament insuficient i que no respon als objectius amb els que el Comitè es comprometia quan s’asseia a la mesa de negociacions per a la regularització del professorat associat de la nostra universitat. Recordem que aquests objectius es recullen en el següent informe publicat al novembre del 2014. Aquest document reconeix les situacions de contractació inadequada anteriors i posteriors al 2007, i va ser impulsat i treballat amb intensitat per la CGT. El document també va ser debatut en el marc de diferents assemblees de professorat associat. Destaquem les propostes que va realitzar en el seu moment l’Assemblea de Professorat Reclamant i que vam traslladar al Comitè perquè fossin incorporades.
  
En aquest sentit, els representants de la CGT- Plataforma de Professors Associats seguim collats a la taula de negociació, i no pararem d’aportar arguments ni de fer la pressió necessària per tal d’aconseguir la dignificació i la regularització de tot el professorat precari. Exigim que la resta de forces sindicals del Comitè segueixin treballant per assolir els compromisos presos quan vam aprovar el document referit. 

Per informar en detall d’aquest programa, recollir-ne valoracions i acordar les actuacions pertinents de pressió necessària perquè les negociacions continuïn, us volem convocar dimecres vinent 9 de març a les 14.00 a l’aula 0.1 de l’Aulari Josep Carner (C/ Aribau 2) de la Facultat de Filologia a una assemblea oberta a tot el professorat associat.

Si les negociacions no tenen continuïtat, creiem que ha arribat el moment que aquelles forces sindicals compromeses amb el professorat associat es posin d’acord per fer front a la inadmissible situació dels falsos associats amb actuacions de caire jurídic.

Confederació General del Treball
secció sindical CGT – UB
http://www.ub.edu/cgt/

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page