Aturem el feminicidi: Prou violències masclistes

10988286_767436286681757_7182552061302255293_nSom aquí per a denunciar que no hi som totes, que ens falten totes les dones assassinades i també totes les altres persones mortes a mans de masclistes maltractadors, que no entren a les estadístiques. Enguany son més de 88 a l’Estat espanyol i 13 a Catalunya. A finals de l’any 2014 ens van colpejat de ben a prop els assassinats de dones, com l’Andrea de Nou Barris, l’Harijatou de Sant Pere Pescador, a les que els jutjats de violència de gènere havien denegat l’ordre de protecció, tot i estar acreditat que vivien un alt risc. En aquest 2015 ja hi ha 5 assassinats

Totes les dones assassinades pel terrorisme masclista, van lluitar fins el darrer minut per ser lliures i felices. Les varen matar homes maltractadors que són els darrers perpetradors, però d’aquests assassinats també són responsables les institucions policials i judicials, les administracions locals, autonòmiques i estatals, la tolerància i la indiferència social.

Davant d’un discurs institucional que condiciona el suport a les dones que viuen violència a que aquestes posin una denúncia ( i recordem que més del 70% de dones que estan visquent situacions de violència masclista no ho denuncien), ens trobem un circuit policial, judicial i institucional que desampara les dones i les revictimitza: veiem advocades i advocats de guàrdia que no acompanyen en el procés de la denúncia, perquè els torns de guàrdia estan saturats per les retallades, perquè no tenen prou formació o interés. Veiem serveis socials i circuits municipals i autonòmics d’atenció a les dones en violència masclista saturats de demandes, on les treballadores es deixen la pell per provar d’aportar solucions a les situacions de violència, impotents davant la manca de recursos i la manca d’articulació entre ells.

Veiem jutjats de violència de gènere saturats de denúncies i expedients, amb una judicatura que no té prou formació sobre violència masclista i que no aborda els processos amb perspectiva de gènere, sinó amb perjudicis masclistes. Processos judicials que converteixen la declaració de les dones que denuncien violència en autèntics interrogatoris, on es culpabilitza a les que estan demanant justícia i acompanyament. Jutjats que, a Catalunya, deneguen un 70% de les ordres de protecció que demanen les dones que denuncien violència. Jutjats que arxiven les denúncies per violència de gènere o fins i tot condemnen a les dones, apuntalant l’estratègia dels maltractadors recolzats per grups neomasclistes de convertir les dones que viuen violència en culpables, mentideres i manipuladores, tot reforçant l’estereotip misògin que encobreix i perpetua les violències de gènere. L’escarni i la pressió que han viscut dones denunciants de violència sexual, com la noia que va viure una agressió sexual múltiple a Màlaga el passat agost, és un exemple de la deriva misògina que es viu a la judicatura i a altres àmbits de la societat.

Per a molts mitjans i institucions la única realitat vinculada a la violència masclista són els assassinats de dones. Nosaltres sabem que hi ha milers, milions de dones que sobreviuen que triomfen construint vides i relacions sense violència. Sabem que fa segles que el moviment feminista trenca el silenci per denunciar les violències masclistes, creant xarxes per afrontar-les i esborrar-les, acompanyant els processos de recuperació de la violència, denunciant la impunitat i construint alternatives des de la comunitat, incidint en les administracions públiques municipals, estatals i internacionals perquè despleguin polítiques, lleis i altres mesures per eradicar aquesta pandèmia internacional, intergeneracional, interclassista i interètnica. Sabem que els avenços que hem aconseguit en la lluita per eradicar la violència de gènere són, fruit de la movilització, l’articulació, els sabers i les pràctiques de les organitzacions feministes que porten dècades acompanyant a les dones per sortir de relacions violentes, abans que hi haguessin protocols d’atenció, lleis per abordar la violència i altres recursos.

Davant la situació d’emergència que vivim les dones, persones i organitzacions feministes, seguirem fent costat a les dones que viuen violència, a les famílies i l’entorn de les dones que han perdut la vida a mans dels maltractadors, a les advocades, treballadores socials i altres professionals que cada dia s’enfronten a la realitat de les dones que demanen suport i protecció. Sabem que juntes som més fortes i podem invertir aquesta tendència. No estem totes però no estem soles. Per totes les que han perdut la vida pel terrorisme masclista, seguim i seguirem lluitant. Espereu-nos!

Front les violències masclistes, acció i lluita feminista!

Si toquen a una, ens toquen a totes. Juntes esborrarem les violències masclistes.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *