Israel no és cap referent: l’ocupació, la colonització i l’apartheid no són el nostre model per a Catalunya

#IsraelNoEsReferent
#BDS
bd3346ba561b5b55180dd1441a09d1ee_XL
Aquests dies el President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i el Conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell, estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un “model” i un “referent” per a Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca, entre d’altres, com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Davant d’aquests fets volem apuntar cinc consideracions:

  1. La visita i les paraules d’Artur Mas mostren l’inequívoc posicionament del Govern de Convergència i Unió a favor de l’estat d’Israel i en contra dels drets del poble palestí. Això implica, entre altres coses, recolzar una ocupació militar il·legal i contrària al Dret Internacional [1-4]
  2. Aquest enfortiment de les relacions amb Israel va en contra del que la societat civil palestina demana a la comunitat internacional de forma insistent des de 2005: una campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) fins que aquest estat respecti els drets del poble palestí i el Dret Internacional [5]
  3. La línia adoptada pel Govern de la Generalitat va en contra dels temps que corren en la comunitat internacional. Un exemple recent ho il·lustra clarament: la darrera setmana el govern de Sud-Àfrica (hereu de les lluites contra el règim d’apartheid implantat en aquell país) va anunciar que reduïa al mínim les relacions institucionals amb Israel mentre aquest no respectés els drets del poble palestí [6]. Durant els darrers anys del règim d’apartheid Sud-Africà, certs governs occidentals van destacar pel seu suport a aquest règim racista. No desitgem que el Govern de Catalunya desenvolupi aquest rol de cara al futur (i estem segurs que la ciutadania de Catalunya no ho permetrà)
  4. El Govern de la Generalitat no ha mostrat cap interès en conèixer la realitat palestina durant la visita d’aquests dies. Aquesta invisibilització d’un poble que viu sota un règim d’ocupació militar i d’apartheid és un menyspreu envers el patiment de milions de persones
  5. Finalment, els acords signats amb Universitats i centres de recerca israelians també van en contra dels temps que corren en aquest àmbit. I és que la Unió Europea ha decidit recentment que no col·laborarà amb els centres de recerca israelians que mantinguin vincles amb centres i institucions situats a les colònies israelianes dels territoris ocupats, a Cisjordània i Jerusalem Est. Aquesta notícia, que ha passat pràcticament desapercebuda als mitjans de comunicació, és d’una enorme transcendència i ha enfurismat al govern de Benjamin Netanyahu [7, 8]. Cal remarcar que totes les universitats israelianes mantenen -ja sigui de forma directa o indirecta- una estreta col·laboració amb l’exèrcit, la indústria armamentista i l’ocupació dels territoris palestins

Davant d’això, no només alcem la veu en protesta per aquesta visita, sinó que també anunciem que reprenem la campanya estatal de recollida de signatures en favor del boicot acadèmic contra les institucions universitàries israelianes. Una campanya on ja hem recollit més de 500 signatures del món acadèmic de tot l’Estat espanyol i que de ben segur rebrà un fort impuls en les properes setmanes. Aquí podeu signar en cas de no haver-ho fet encara:

https://spreadsheets.google.com/viewformformkey=dFZOTjJWeFRUUFVkbXBSN3dEQ0pqX1E6MQ

A un any de la última campanya militar anomenada “Pilar defensiu”, que del 14 al 21 de Novembre del 2012 va produir més de 139 morts a la Franja de Gaza, segons paraules del secretari General de la ONU [9], volem reiterar la nostra crida a la societat civil per que s’adhereixi a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’estat d’Israel, llançada al 2005 per més de 170 organitzacions palestines. Mentre hi hagi ocupació, mentre Israel practiqui de manera sistemàtica l’apartheid en contra de la població palestina, demanem als nostres governs el trencament de qualsevol acord amb Israel; ja sigui acadèmic, comercial, cultural o de qualsevol altre mena.

L’ocupació, la colonització i l’apartheid no son el nostre model per a Catalunya.

[1] http://unispal.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/7d35e1f729df491c85256ee700686136?OpenDocument&Highlight=0,242

[2] http://unispal.un.org/unispal.nsf/a06f2943c226015c85256c40005d359c/c758572b78d1cd0085256bcf0077e51a?OpenDocument

[3] http://www.icj-cij.org/homepage/sp/advisory/advisory_2004-07-09.pdf

[4] http://www.icrc.org/ihl.nsf/full/195

[5] http://www.bdsmovement.net/call

[6] http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/1.555773

[7] http://www.reuters.com/article/2013/11/06/us-eu-israel-relations-idUSBRE9A50M120131106

[8] http://www.nature.com/news/israel-in-deadlock-on-horizon-2020-1.13765

[9] http://edition.cnn.com/2012/11/21/world/meast/gaza-israel-strike/index.html?hpt=hp_t1

 

 

  

Concentració el 24 d’octubre a Barcelona de suport a la lluita d’una companya de CGT Caprabo per aconseguir un horari de treball compatible amb la seva condició de família monoparental

arton9655-bcb82

Petició de suport mutu de la Secció Sindical de CGT Caprabo

Us demanem el màxim de suport mutu per a la lluita empresa per la companya Vanessa Mañas, treballadora de Caprabo.

Des de fa gairebé un any, la nostra companya està lluitant per aconseguir un horari de treball compatible amb la seva condició de família monoparental. L’empresa Caprabo, que s’ha destacat en els últims anys per discriminar i agredir a la CGT, ha negat dita horària a Vanessa encara que ho facilita a persones de la seva conveniència.

A l’agost, dies abans que la seva filla complís els 8 anys, el jutjat social va dictar una sentència de mesures cautelars on se li atorgava un horari compatible amb l’assistència a la menor fins que sortís el judici.

AQUEST JUDICI S’HA ASSENYALAT PER AL DIJOUS 24 D’OCTUBRE EN EL JUTJAT 13, RONDA DE SANT PERE 41 A LES 10 HORES.

Aquest judici té una important transcendència entre el col·lectiu de mares solteres, separades, monoparentals… Actualment, a Caprabo, la majoria de companyes que tenen fills majors de 8 anys es veuen obligades a abandonar el lloc de treball. Vanessa ha decidit trencar amb la resignació i denunciar per a ella i per a totes les companyes que tenen la seva mateixa situació. Un precedent que pot servir també per a altres empreses o sectors.

Per això us demanem a tots l’assistència davant el Jutjat social 13 de Barcelona. Us esperem a tots i totes.

Una salutació solidària i llibertària.

Sindicat d’Hostaleria, Comerç i Alimentació de CGT Barcelona.

 

CORREOS EXPEDIENTA A UN COMPAÑERO POR NEGARSE A REPARTIR PROPAGANDA ANTIABORTISTA. POR EL CIERRE DEL EXPEDIENTE A EDUARDO SAN JUAN

arton9524-2f574El pasado mes de Mayo la Asociación Derecho a Vivir contrató con Correos un envío publicitario sin dirección y con el contenido visible para el cartero de propaganda orientada a pedir al ministro de Justicia que endurezca aún más la Ley del Aborto de 2010. En ese envío se hacía cómplice del asesinato de 300 niños al día y de genocidio infantil a toda persona que no estuviese de acuerdo con su petición.

El compañero Eduardo San Juan ,cartero del distrito 7 de Madrid ,comunicó a su jefe que ejercía el derecho a la objeción de conciencia y se negaba a sacar a reparto algo que consideraba degradante para la dignidad de las mujeres. La respuesta furibunda de la empresa ha sido abrirle un expediente sancionador por falta grave o muy grave por negarse a repartir 86 impresos. ( faltas que podrían conllevar hasta el despido).

 

Ante esta situación el Sindicato Federal de Correos de CGT Correos expresa su absoluta solidaridad y apoyo con el compañero Edu y declara:

 

1- Que Correos incumplió su propia legislación ya que aceptó como publibuzón (envíos de carácter comercial de la línea Marketing Directo) un envío de propaganda política. Es decir favoreció, abaratando el precio, un envío a una asociación particular. ¿Será algún directivo de la empresa miembro de dicha asociación?

2- Que el compañero actúo según el reglamento de Servicios Postales, Real Decreto 1829/1999 de 3 de Diciembre. Dicho Reglamento impide el envío de objetos “cuya envoltura o cubierta contenga un texto que vulnere un derecho fundamental de la persona”. Obviamente un texto que te hace cómplice de la muerte de 300 niños vulnera muchos derechos fundamentales de la persona.

3- Que el compañero está peleando por su derecho a la objeción de conciencia. Igual que a médicos y personal sanitario se les reconoce el derecho a no practicar o ayudar a realizar un aborto, ¿por qué a un carter@ no se le reconoce el derecho a la objeción de conciencia para poder no repartir propaganda antiabortista? ¿Es que pesa más la opinión de l@s que ganan varios miles de euros que la opinión de l@s que somos mileuristas? ¿Es que los lobbies de presión de la jerarquía Católica, el Opus Dei, Comunión y Liberación,… pueden conseguir lo que a un trabajad@r normal se le niega?.

4- Que la pelea que ha iniciado Edu, es la pelea de tod@s. El derecho a la objeción según la legislación solo se reconoce en temas concretos que tengan legislación propia. Pues bien, Edu está iniciando la lucha por que se nos reconozca ese derecho a tod@s nosostr@s, como en su momento muchos iniciaron la lucha por la objeción de conciencia contra el militarismo negándose a hacer “la mili”. Si mañana la dirección de Correos decide admitir impresos que contengan propaganda racista, o anti-sindical o cualquier otra barbaridad ¿ tendremos la obligación de repartirlos?.

5- Que no es casualidad que la empresa se cebe con Edu. Edu fue varios años delegado de la sección sindical de CGT Madrid. Dar un escarmiento a Edu tiene que ver con trasladar un mensaje de miedo a toda la plantilla: “Si vamos a por alguien que ha sido miembro de una sección sindical, y por tanto se le podría suponer una cierta protección jurídica, podremos ir a por cualquiera cuando queramos”.

 

Confiamos en la respuesta solidaria de todos los trabajador@s de Correos. Os pedimos vuestra firma contra este abuso y que deis a conocer en vuestro entorno esta situación para ponerle freno.

Dissabte 15 a les 19h. Plaça de Sant Jaume, concentració en solidaritat amb la lluita dels joves i treballadors/es turcs contra el Govern d’Erdogan

2013.06.11- 18* Quan els joves i treballadors/es turcs ja porten més d’una setmana resistint la repressió brutal de la policia i diversos intents de desallotjament de les places ocupades.

* Quan el món ha pogut observar com es vulnera el dret a manifestació i expressió, i apareixen els mètodes propis de règims dictatorials.
* Quan la lluita contra un govern neoliberal i autoritari s’ha estès per tot Turquia.

 

Des d’Istanbul i la plaça Taksim fan una crida a totes les organitzacions polítiques d’esquerra, als sindicats, als moviments socials i a tota la població treballadora i jove que expressi la seva solidaritat amb la justa lluita del poble turc i rebutgi la repressió i el govern d’Erdogan.

Prou repressió.
Defensa dels drets de llibertat d’expressió i mnifestación sense restriccions.
Investigació i càstig als responsables policials i polítics de la repressió que ha provocat almenys 3 morts i centenars de ferits.
Fora el Govern Erdogan.




Quan reflexionem sobre el nostre segle, el que ens semblarà més greu no seran les malifetes dels malvats, sinó l’escandalós silenci de les bones persones.” (Martin Luther King)

CAPRABO: PROHIBIT SER MARE. Concentració 8 de juny, travessera de Gràcia,72, 12 hores

arton9161-81c9fUs comuniquem que el conflicte en l’empresa Caprabo no cessa. A l’ofensiva de reestructuració de l’empresa i empitjorament de condicions i els tancaments anunciats en aquesta setmana que significaran acomiadaments encoberts, se suma la contínua dinàmica d’agressions als nostres delegats/des i afiliats/des.

En aquesta situació es troba Vanessa, una delegada de la Planta 12 de Caprabo, (Travessera de Gràcia / Balmes). Després de sofrir dos anys de discriminació i assetjament pel seu cap, mandatat per l’empresa, ara se li nega la possibilitat de mantenir un horari que conciliï l’atenció a la seva filla de 7anys, quan arribi als 8 anys d’edat. La raó per a negar-lo, quan l’empresa ho està concedint a altres persones, “ÉS QUE ÉS UNA DELEGADA LLUITADORA DE LA CGT”.

El tema ja està en mans del Jutjat Social, però necessitem també de l’acció social i sindical que permeti guanyar aquesta batalla. Per això, des de la Secció sindical de la CGT de Caprabo i el Sindicat d’Hostaleria de Barcelona hem acordat enfrontar-nos a aquesta nova agressió a la CGT.

Sol·licitem el suport de tota l’organització, i especialment de les Secretaries de Genero de tots els ens, per a lluitar contra aquesta doble agressió a la companya: per ser de la CGT i per ser dona. Per això us convoquem dissabte que ve dia 8 de juny, davant les portes de la planta 12 de Caprabo, Travesera de Gràcia cantonada Balmes, de Barcelona, des de les 12 hores fins a les 14.

Esperem que prengueu aquesta lluita com vostra ja que, a més d’enfrontar-nos a una empresa que agredeix a la CGT, les dones, i els homes que demanen aquests drets de conciliació familiar necessiten d’exemples que anem guanyant per al futur.

Aquesta és la primera acció que convoquem, però esperem que ens ajudeu en tots els territoris per a expandir aquesta lluita davant totes les botigues de Caprabo de les vostres localitats. Us adjuntem una fulla informativa en castellà i català que podeu repartir a partir del 8 de juny en totes les botigues que us sembli.

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUES A TOTES,

Demostrem-ho!

Sindicat Hostaleria CGT Barcelona

El Somonte a la Universitat el proper 23 d’abril

Somonte-abril-general-1Carta oberta de Somonte:

1º ANIVERSARIO DE SOMONTE
Compañeros/as salud:
Hoy 4 de marzo de 2013 se cumple un año de la ocupació de las tierras de Somonte, varios centenares de trabajadores/as del SAT nos organizamos y decidimos que ya estaba todo dicho que había pasado la hora de ocupaciones simbólicas, de denuncias infructuosas contra terratenientes, duques y marqueses, y pensamos que era el momento de pasar a la acción revolucionaria a recuperar la tierra y empezar a trabajarla.
Un año de trabajo colectivo con mucho esfuerzo, mucha solidaridad y generosidad de los pueblos de todo el universo que han pasado por Somonte. Debemos de sentirnos orgullosos/as de que las tierras de Somonte en un año haya dao mas trabajo y vida que en 50 años de explotación por los terratenientes y la Junta de Andalucía, pocos pondrían creer que en tan poco tiempo y con tan pocos medios, solo con nuestras manos y las vuestras se haya conseguio sembrar 55 hectáreas de trigo, 20 ha de girasol, 2ha de garbanzos, 200 olivos 1500 encinas, algarrobos, etc. 2 ha de habas, 1 ha de patatas, cebollas, ajos coliflor, coles, acelgas, zanahorias, pimientos etc.. 70 ha de avena, se ha puesto en riego por goteo 5 ha, de tierra. Contamos con una piara de 29 ovejas y 5 cabras, gallinas, y gallos, mejoras en la infraestructuras del cortijo, etc. construcción de un invernadero, y lo mas importante es que los trabajadores/as defendemos nuestra dignidad y nos sentimos como mujeres y hombres libres que creemos en la Reforma Agraria.
Juntos/as podemos, ahora mas que nunca es la hora de la Revolución Social, de la solidaridad, la unidad, y la organización para conseguir el triunfo final de la clase trabajadora.
Salud, un fuerte abrazo.
¡LA TIERRA PA QUIEN LA TRABAJA!
¡VIVA SOMONTE!
¡VIVA LA CLASE TRABAJADORA!
¡VIVA LA SOLIDARIDAD DE LOS PUEBLOS!
Somonte marzo 2013

 

 

El Tribunal Suprem torna a donar la raó a 672 conductors/es i la Direcció d’autobusos de TMB els hi haurà de pagar 894.831 euros pel “descans de l’entrepà”

arton6597-46b90

Són afiliats d’ACTUB, BS, CGT, COS i PSA que van denunciar a la Direcció per negar-se a donar-lis els 15 minuts de l’entrepà.
Els afiliats de CCOO, UGT i SIT no ho cobraran segons la sentència per que els seus sindicalistes els hi van recomanar no fer cap denuncia.

El Tribunal Suprem torna a donar la raó a l’ACTUB, CGT i PSA la sentència del Jutjat social 19 de Barcelona i del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC). No és un any de retroactivitat el que aquests conductors cobraran per no haver pogut descansar els 15 minuts de l’entrepà, sinó dos anys. Així que ja no són 483.700 euros el que la Direcció de TMB haurà de pagar, sino 411.131 euros més. En total: 894.831 euros.

Una mica d’història:

21-03-2007: El jutjat 18 de Barcelona estima la demanda de CGT al declarar que els treballadors que treballin més de sis hores seguides tenen dret a un descans de 15 minuts (ENTREPÀ).
10-12-2007: El TSJC confirma la sentència a favor de CGT no admetent el recurs de l’empresa.
6-05-2008: Acord pel qual es generen 25 minuts per cada dia que venim a treballar.
19-1-2011: Sentència a favor de CGT, PSA i ACTUB per la qual es reconeix dret a indemnització del període 21-03-2007 al 05-05-2008.
18-01-2012: El TSJC modifica la sentència anterior en considerar que s’ha d’indemnitzar un any mes als conductors/as agafant com a referència la data de la primera sentència guanyada per CGT (21-03-2006 al 20-03-2007).
18-03-2013: El Tribunal Suprem confirma la sentència i falla contra el recurs de la Direcció. La Direcció haurà de pagar als afiliats i afiliades d’ACTUB, BS, CGT, COS i PSA.

Aquesta noticia té dues connotacions d’especial rellevància per a nosaltres:

1er: Ja a l’any 2007, quan encara no sonava la paraula Crisi, la CGT va haver de denunciar la Direcció de TMB per que s’estava negant el dret als treballadors/es d’autobusos de TMB per descansar 15 minuts de l’entrepà.

Ara que tots els polítics de l’Ajuntament de Barcelona, els directius de TMB i els tertulians dels mitjans de comunicació ens diuen que abans de la Crisi-Estafa tots vivíem amb un nivell de vida superior al que ens podíem permetre i sembla que tot era ideal, la realitat és que pels treballadors/es el moment de creixement econòmic no va significar cap millora significativa, sinó una reducció del seu nivell de poder adquisitiu i incompliments sistemàtics de la Llei per part dels representants patronals. Per tant, tan llavors com ara, la lluita i la denuncia és l’únic camí que tenen els treballadors/es per defensar-se d’una govern i una Patronal que només pensa en destruir les condicions laborals de la majoria de la societat.

2òn: CCOO, UGT i SIT front a la denuncia interposada pels actuals afiliats d’ACTUB, BS, CGT, COS i PSA i front la proposta de que als afiliats i afiliades d’aquests sindicats els hi diguessin als seus sindicalistes que també posessin la denuncia, aquests sindicalistes no només es van negar, sinó que en diferents fulles van desanimar fer-ho als seus afilats i afiliades.

Queda clar que aquestes empreses sindicals estan al servei de la Patronal i que han de ser desemmascarades si volem com a treballadors/es poder organitzar-nos i defensar-nos en condicions.