Peti qui peti, molesti a qui molesti: Algunes precisions sobre les promocions de personal a la Diputació de Barcelona

Butlletí Diputació a l’aire Número 6 de Novembre-Desembre 2014 de la Secció Sindical de la Diputació de Barcelona:

PETI QUI PETI I MOLESTI A QUI MOLESTI

(ALGUNES PRECISIONS SOBRE EL TEMA DE LA PROMOCIÓ)

El proppassat 24 de novembre, vam difondre un comunicat sobre les negociacions aleshores en curs amb la Diputació sobre promoció de personal i manual de funcions, en un moment en el qual l’actual majoria sindical (UGT/CTeC + CCOO) ja havia establert les bases per a signar amb RRHH de la Diba un primer acord sobre aquesta qüestió, bases que es trobaven ben lluny dels criteris que havíem definit a la nostra Secció Sindical per a tractar aquesta tema amb la Corporació.

En aquell comunicat explicàvem que arran d’una demanda interposada per “un col·lectiu de xofers del parc mòbil de la Diba del subgrup de classificació professional C2… per a reclamar l’equiparació econòmica amb els companys del subgrup C1 que realitzen exactament les mateixes funcions, la Diputació ha engegat un procés de negociació sobre la promoció del personal que podria afectar a diversos col·lectius de treballadors i treballadores. Aquest procés, en un principi, podria servir per a posar ordre en el tema de les funcions i els grups. La realitat actual de la Diputació és que ens trobem, en molts nivells de l’organització, treballadores i treballadors que, malgrat fer les mateixes tasques, cobren sous diferents. Una situació que és manifestament injusta i anòmala, i que contradiu el principi bàsic segons el qual a treball igual li correspon (li hauria de correspondre) un mateix salari… Recursos Humans de la Dipu, per pànic a una pluja de demandes d’altres col·lectius de treballadors i treballadores (atès que n’hi ha molts altres que es troben en situació anàloga: mateixa feina i diferents subgrups de classificació), desitja trobar una sortida ordenada a aquest atzucac que ells mateixos han generat.

En el procés de negociació que s’ha iniciat, RRHH ha proposat començar considerant la possible revisió d’un seguit de llocs de treball del grup de classificació C [en aquells moments: Auxiliars de suport a la gestió, Guardes forestals, i Jardiners]… En tots els casos, es tracta de llocs ocupats per companys i companyes que, malgrat estar classificats en subgrups diferents (C1 i C2) i, per tant, cobrar sous diferents, realitzen la mateixa feina.

Després de dues reunions de la Comissió de Promoció i Manual de Funcions per a tractar sobre aquest tema, la proposta de l’empresa queda clara, volen instaurar un sistema de “doble fitxa” (dues fitxes amb funcions diferenciades per a cadascun d’aquests llocs de treball, cadascuna d’elles corresponent a un subgrup professional). Això, des del nostre punt de vista, suposa instituir definitivament una doble escala salarial en feines en les que és molt difícil, sinó impossible, establir una diferència real en el contingut del treball que realitzen les companyes classificades com a C1 de les classificades com a C2.

Davant d’això, la posició de la secció sindical de la CGT és clara i és la que estem defensant a la Mesa de Negociació i a les reunions de la Comissió de Promoció:

- A igual treball, igual sou.

- Només una fitxa de funcions per a cadascun dels llocs de treball, i equiparació econòmica (via reclassificació, per exemple) dels companys i les companyes classificades com a C2 amb les classificades com a C1

- Els interins i interines han d’entrar també en el procés de promoció
que s’acordi.”

La posició que hem defensat des de la primera reunió es concreta en el següent: Que tot el personal dels llocs de treball objecte de discussió i que estaven en el subgrup C2 havia de ser promocionat al subgrup C1, per la via de la reclassificació de la seva plaça, atès que no hi ha diferència entre uns i altres pel que fa al contingut del seu lloc de treball. Aquesta reclassificació havia de ser, des del nostre punt de vista, automàtica, en el cas de les companyes que estan al subgrup C2 i tenen un nivell de titulació suficient per a ocupar un lloc de treball C1 (títol de batxiller o tècnic, segons l’article 76 de l’EBEP), o bé amb un examen o prova formal per a aquelles companyes que no tenen un nivell de titulació suficient per a ocupar un lloc C1.

Sobre la doble fitxa per a cada lloc de treball vam acordar que com a Secció Sindical només la podíem acceptar, eventualment, com una via per a que puguin accedir a llocs de treball a la Diputació treballadores amb nivell d’estudis de graduat en educació secundària obligatòria (requisit d’ingrés, per als llocs C2, segons l’EBEP, art. 76), però que en cap cas podíem permetre que això servís per a consolidar permanentment dobles escales salarials, atès que la doble fitxa no es correspon –insistim— a diferències reals de funcions. La nostra condició sine qua non per a donar el nostre vist-i-plau a qualsevol possible sistema de doble fitxa era que la del grup C2 només s’apliqués a les noves incorporacions de forma temporal limitada, amb el compromís per escrit de l’empresa que en un termini curt de temps la gent que entrés per aquesta via fos automàticament reclassificada a C1. Fora d’aquestes condicions, que van ser rebutjades de seguida per la resta de parts participants en la negociació, CGT no podia acceptar cap sistema de doble fitxa, i així ho exposàvem en el comunicat.

Malauradament, el recorregut que ens quedava per a defensar allò que us explicàvem en l’esmentat comunicat es va comprovar que era ja ben escàs, sinó inexistent, atès que l’endemà, 25 de novembre, UGT/CTeC i CCOO van signar amb RRHH un primer acord que afectava a aquests tres col·lectius (Acord de la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació de Barcelona sobre actualització Manual de funcions i ampliació de PAMO 2014 de promoció interna en relació a les categories -personal administratiu, guardes forestals i personal de jardineria: http://intradiba/rh/temgen/AcordMGNmc_141125.pdf). En aquest acord s’institueix a la pràctica un sistema de doble escala salarial (malgrat s’afirmi, a la segona pàgina, que un dels objectius és evitar aquestes dobles escales), en diferenciar dos llocs de treball en cadascun dels tres col·lectius, és a dir, en establir un esquema permanent de doble fitxa descriptiva de funcions.

En resum, s’acorda fer quelcom, alhora que es declara que hom té com a objectiu no fer allò que està fent… S’acorda també incorporar 76 places de personal administratiu, 8 de guardes forestals, i 9 de personal de jardineria al PAMO 2014 de promoció interna, així com treure a PAMO més endavant “més places” (un 25% de les ocupades per personal administratiu C2, un número indeterminat de guardes forestals, i 16 places de personal jardiner C1). L’acord incorpora també les noves fitxes descriptives de les funcions dels nous llocs de treball.

Al dia següent de la signatura, 26 de novembre, ens vam trobar totes a les nostres bústies un comunicat irat de la UGT, el qual, sota el títol “Les coses pel seu nom”, i sense esmentar la CGT, però referint-se clarament a nosaltres, ens acusava sense embuts de “regalar les oïdes” i enganyar les treballadores i els treballadors. Sembla ser —vam pensar, un cop el vam haver llegit— que enganyar la gent és no acceptar, com ells, “negociar amb limitacions” (és a dir, acceptar d’entrada l’oferta de mínims de l’empresa, sense gaire més discusió). Tot el comunicat és un despropòsit, però val la pena citar textualment la part final, que mereixeria formar part d’una antologia general del sindicalisme groc:

“- si demanem que tothom passi al grup [en realitat, subgrup] de titulació superior (C2 a C1) [noti’s que IMPLÍCITAMENT la UGT reconeix que NO HO ESTAVA DEMANANT], molts de nosaltres ens podem quedar al marge de la promoció, com a mínim, fins i tot sense lloc de treball. LA NORMA DIU QUE HAS DE TENIR LA TITULACIÓ O EQUIVALENT, HI HA EMPLEATS QUE NO HO TENEN. Què passarà amb el personal funcionari que no reuneixi els requisits? Què passarà amb el personal interí que no tingui titulació?

- si demanem que a igual treball, igual retribució [noti’s que un altre cop UGT està reconeixent IMPLÍCITAMENT que NO HO ESTAVA DEMANANT], la Diputació pot donar-nos la raó i decidir que el que necessita organitzativament tan sols són grups C2. SE’NS ACABA LA PROMOCIÓ.”

Curiosament, aquest comunicat es difon un cop ja signat l’acord, i aquests semblen ser els arguments de la UGT per a haver-lo subscrit. El primer d’aquests dos punts pot ser rebatut amb relativa facilitat i, de fet, un altre dels sindicats signants de l’acord, CCOO, ho va fer — potser sense ser-ne massa conscient— en un comunicat seu, fet públic el mateix dia; la qual cosa també palesa l’extrema debilitat de l’argument emprat per UGT com a justificant per a signar l’acord. Deia aquest comunicat de CCOO, en la seva part final: “ACLARIMENTS: TITULACIÓ PER PROMOCIONAR. Aprofitem aquest tema, per aclarir un dubte que molts ens feu arribar. En les convocatòries per a C1, ens els requisits es diu que la titulació requerida és FP2. ¿Vol dir que qui estigui a C-2 i no tingui la titulació requerida no pot presentar-se?: Es pot presentar qui tingui una antiguitat de 5 anys més un curs d’acreditació o formació, o més de 10 anys exercint funcions similars. Aquí teniu la Llei 30/1984, disposició addicional 22a [… i reprodueix a continuació l’esmentada disposició de la Llei de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, la qual podeu trobar aquí:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1984-17387 ]”

Vist això, i dient LES COSES PEL SEU NOM, que és com sembla que s’han de dir, resulta evident que la UGT estava intentant enganyar algú per a justificar-se pel que fa al primer punt. Curiosament, CCOO no sent pas aquesta necessitat en redactar el seu comunicat, simplement es despatxen dient que “la nostra estratègia com a sindicat no pot ser la de mantenir una posició inflexible”, i d’aquesta manera justifiquen haver accedit a què no es reclassifiqui la totalitat de les persones dels col·lectius afectats, sinó només una part (pràcticament, la part que oferia l’empresa de bones a primeres, amb un petit regateig a l’alça). Així, doncs, hem de concloure que la seva estratègia negociadora com a sindicat és la d’adaptar la seva posició a allò que desitja l’empresa, i prou.

L’afirmació inclosa en el comunicat de la UGT en aquest mateix primer punt, segons la qual la postura defensada per la CGT suposa que “molts de nosaltres ens podem quedar… sense lloc de treball” ja és directament DE TRACA I MOCADOR! Resulta tan ridícula que no mereix ni ser rebatuda. Menys encara venint de qui ve, d’un sindicat que es lucra amb la misèria de la gent signant acomiadaments col·lectius en moltes empreses (Unipost, Atento i tantes, tantes altres…)

El segon dels punts al·legats per la UGT no és més que demagògia, la típica demagògia que no sorprendria pas en boca de RRHH en una reunió de Mesa de Negociació, però que resulta frapant en boca d’un (presumpte) sindicat que figura que defensa els treballadors i les treballadores (i no la postura de l’empresa). Si s’ha obert la negociació sobre aquesta qüestió és precisament perquè a la Diputació no li ha quedat més remei que admetre que, des d’un punt de vista legal, es troba en fals, no
precisament perquè “necessiti organitzativament tant sols grups [en realitat, subgrups] C2” (cosa que difícilment la Diputació pot “decidir”, ajustant-se a dret), sinó perquè organitzativament necessita molt més personal del subgrup C1 que el que té classificat com a tal, i li poden caure un bon grapat de demandes als jutjats de companyes i companys C2 sol·licitant que se’ls reconegui la feina que fan per la via de l’equiparació econòmica amb els C1.

El fet que la UGT obviï en les seves comunicacions sobre aquesta qüestió, així com en les assemblees informatives que ha realitzat, l’existència de la demanda dels xofers del parc mòbil com a fet CAUSANT de la negociació ens sembla ben significatiu al respecte. L’objecte de la negociació, per a la Diba, no és altre que establir les condicions per a evitar possibles noves demandes, creant dos llocs de treball de caràcter permanent (dues fitxes descriptives) allà on ara hi ha un lloc de treball ocupat per companyes de dos subgrups diferents. Per a aconseguir-ho, fa una proposta de promoció de mínims, que no resol el problema de fons, i que a més en crea un de nou (les dobles escales salarials), com no ens cansarem de dir.

El 27 de novembre, l’endemà dels comunicats d’UGT i CCOO, arriba un nou comunicat, aquest cop de part d’aquells que encara faltaven per dir el què, és a dir, de la Direcció dels Serveis de Recursos Humans. Val a dir que és força inhabitual que RRHH difongui un comunicat enmig o després d’un procés de negociació (més enllà de les notes que publica al seu butlletí a la Intradiba). I quan això es produeix és perquè hi ha algú (CGT) que està explicant a les treballadores i els treballadors les coses com són, no com l’empresa i la majoria sindical han acordat que han de
fer aparentar que són. En aquest cas, l’escrit no aporta gaire res d’informació addicional que vagi més enllà del text del mateix acord del 25 de novembre. S’hi detallen les altres 46 places de promoció interna que seran incoporades al PAMO 2014 (les quals ja s’havien informat a l’e- RH el 4 de novembre), a més de les 93 corresponents a l’acord, i poca cosa més.

El proper dimarts 16 de desembre (el mateix dia en què, si tot va bé, es farà públic aquest butlletí) estem convocades a una nova reunió de Mesa de Negociació per a continuar tractant de la promoció de tres col·lectius més que es troben en condicions anàlogues als anteriorment descrits: Oficials d’instal·lacions, Oficials fusters i Oficials pintors. Vist com estan les coses, sembla evident que està tot el bacallà venut de bon
principi, i que la majoria sindical continuarà plegant-se, “flexibles” com són, a qualsevol proposta de mínims que faci l’empresa, i a seguir establint més sistemes de doble fitxa. Això, sense ni tant sols pensar que acceptar les condicions de l’empresa els comportarà en un futur no gaire llunyà un munt de reclamacions de les treballadores que quedin “atrapades” en un lloc de treball i subgrup que no es correspon amb la feina que fan. Nosaltres continuarem acudint a aquestes reunions a
defensar la nostra postura, assumint la nostra condició actual de minoria absoluta. Hi serem per a poder-vos informar i per a fer saber a tothom com es fan les coses a la Diputació de Barcelona en matèria de gestió dels “recursos humans”, peti qui peti i molesti a qui molesti.

Salut

(Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona)

Una nova Reforma de les Mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals

arton10831-20161

Una nova Reforma de les Mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals

Comunicat de la CGT de Catalunya contra la Llei de Mútues tramitada al Senat el passat 18 de desembre amb els vots de PP, CiU i PNB, i que properament serà definitivament aprovada pel Congrés amb un text que atempta greument contra el dret a la Salut de la classe treballadora

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem pública novament la nostra radical i absoluta oposició a la tramitació de la Llei de Reforma de les Mútues, tramitada al Senat el passat 18 de desembre de 2014 amb els vots de PP, CiU i PNV, i que serà properament aprovada de forma definitiva pel Congrés espanyol, i que aprofundeix en les mesures que ja va introduir el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas” del passat 18 de juliol.

El redactat cada cop més definitiu de la llei de Mútues (i que en poques setmanes pot entrar definitivament en vigor) no deixa lloc a cap dubte. A cop de BOE, l’objectiu d’aquesta llei és novament reduir encara més els períodes de baixes mèdiques dels i les treballadores donant noves eines a les Mútues patronals per a pressionar-nos per a retornar als llocs de treball encara que no estiguem curats. Novament, es legisla per a privatitzar el servei mèdic, en detriment de la nostra salut sota l’argumentació de fer més “sostenible” el sistema de Seguretat Social.

Les anomenades Mútues d’Accidents de Treball, associacions patronals suposadament “sense cap ànim de lucre” (però esquitxades per múltiples casos de corrupció), inicialment només tenien competències en les baixes i invalideses per Accident de Treball. Però des de 1994, diferents governs estatals han legislat per estendre les seves possibilitats d’acció, permetent que “controlessin” cada vegada més àmbits de les baixes per Malaltia Comuna, sota l’argument de la seva “efectivitat” en donar altes mèdiques, segons demostren (i denuncien) les estadístiques. Els i les treballadores semblem guarir-nos “miraculosament”, en aplicació dels criteris economicistes de les Mútues, molt més estrictes que els metges de la Seguretat Social, i més que els ja restrictius criteris dels tribunals mèdics (ICAMS a Catalunya).

El resultat és que avui en dia més de la meitat de treballadors i treballadores estem assegurats en Mútues patronals per a les contingències comunes, i les dràstiques mesures aprovades pel govern espanyol el 18 de juliol, i la tramitació al Senat de la nova Llei el passat 18 de desembre, accentuen l’ampliació de les seves possibilitats d’acció en els següents aspectes:

1- Possibilita el control de la situació mèdica i poder fer propostes d’altes mèdiques per Malaltia Comuna des del primer dia. La nova llei permet a les Mútues inspeccionar la situació mèdica i realitzar propostes d’alta des del primer dia, amb obligació de resposta per part de la Seguretat Social. Aquesta competència accentua les possibilitats de control i inspecció de les Mútues en contingències comunes, amb l’objectiu declarat de reduir els períodes que necessitem els i les treballadores per recuperar-nos d’una malaltia.

2 – Es creen taules de durada estandaritzada de cada malaltia, segons edat i professió. Aquest nou mecanisme busca intentar pressionar els metges per donar altes mèdiques automàtiques.

3 – S’amplia la potestat de les Mútues de declarar justificades o no les no assistències a les revisions mèdiques, augmentant així les possibilitats d’alta mèdica incentivada per part d’aquestes entitats privades.

La ministra Báñez, seguint les contínues i insaciables reclamacions de la patronal, declara públicament que el seu objectiu amb aquestes mesures és reduir els diners destinats a les Incapacitats Temporals (uns 300 milions anuals), reduint el temps mitjà de les baixes mèdiques. Per tant, es vol retallar novament en una matèria tan sensible socialment com la salut laboral.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hem de denunciar un altre cop que s’està legislant contra els interessos d’una gran majoria de treballadores i treballadores, i en benefici d’una petita minoria capitalista. Però a més a més, en aquest cas, amb l’agreujant de que es posa en perill la nostra integritat física, fent retornar a persones als seus llocs de treball quan encara no estan en les condicions de salut adequades.

Aquestes mesures s’aproven quan, en contra les declaracions de les autoritats i la patronal, les estadístiques indiquen que els últims set anys (des de l’inici de la crisi capitalista) les baixes mèdiques s’han vist reduïdes i escurçades, sota la pressió i la coacció diària de l’atur, els acomiadaments, la temporalitat i la precarietat laboral. En els darrers anys cada cop més treballadors i treballadores han hagut de posar en risc la seva integritat física treballant en condicions de salut no adequades, sota l’amenaça de perdre el seu lloc de treball.

A més a més, la prestació de serveis realitzada sense una total recuperació mèdica és causant (entre altres factors) de l’augment dels riscos laborals i de múltiples accidents de treball, en un context en el que en els primers 5 mesos del 2014 hi ha hagut un augment del 7,3% dels morts en accidents laborals, malgrat haver-hi menys treballadors i treballadores en actiu.

Aquest intent de reduir per reial Decret les baixes, aprofundeix encara més en la dramàtica situació laboral actual, privatitzant la sanitat pública i vinculant als interessos empresarials la gestió de la salut laboral. És, per tant, una greu agressió als drets dels i les treballadores.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya apostem per una sanitat pública i de qualitat, al servei dels i les treballadores, i denunciem un altre cop l’actuació de les Mútues, al servei únicament dels vergonyosos beneficis de la patronal, i a costa de la integritat física i de benestar psicosocial de la classe treballadora.

O els seus beneficis o la nostra Salut!

Secretariat Permanent. Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya.
Barcelona, 23 de desembre de 2014

En l’enllaç podreu trobar la proposta de “Proyecto de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social en relación con el régimen jurídico de las Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social” amb les esmenes ja aprovades pel Senat espanyol el passat 18 de desembre, i al que només li falta la votació al Congrés en les properes setmanes per ser aprovada.

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/esmenes-al-senado-de-la-llei-de-mtues-a-17-de-desembre-2014-que-convaliden-llei-de-mtues

Confederació General del Treball de Catalunya
Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Barcelona, a 23 de desembre de 2014

El nou acord entre CCOO, UGT, la patronal i el govern del PP: Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població

arton10816-3acfa

Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població.

Aquest dilluns 15 de desembre hem vist una nova fotografia conjunta dels màxims dirigents de CCOO i UGT junt amb els presidents de les patronals CEOE, CEPYME i la ministra d’Empleo y Seguridad Social Fátima Báñez. En aquesta ocasió, el motiu ha sigut escenificar la signatura del “Acuerdo sobre el Programa extraordinario de activación para el empleo”. Ja de per si la imatge és tot un insult als milions de persones que els darrers anys estem patint un fort deteriorament de les nostres condicions de vida i la misèria o la por a la misèria per culpa de les polítiques econòmiques de la patronal i el govern. L’acord signat encara fa més reprovable aquesta fotografia. En donem alguns detalls significatius.

1. Sobre el paper suposa donar una prestació de 426 € mensuals a aturats/des de llarga durada, segons ens diuen els seus promotors, que hauran de participar en un programa d’insersió laboral. No cal dir que la quantitat és misèrrima, una autèntica amoïnà que no garanteix el poder cobrir les necessitats bàsiques d’una persona i molt menys d’una família. Aquest fet és especialment indignant si, a més, tenim presents els sous dels grans directius de les empreses de l’IBEX, a més de les dietes de desenes o centenars de milers d’euros que membres dels sindicats signants han cobrat els darrers anys per participar en consells d’administració d’algunes empreses i entitats financeres.

2. L’acord continua situant la responsabilitat de l’atur en la pròpia persona aturada i atribueix la causa de la seva situació personal a un suposat dèficit formatiu. En canvi, exculpa el sistema productiu, a les empreses i als diferents governs de la seva responsabilitat en la situació econòmica de l’Estat espanyol i en l’existència d’un contingent de varis milions de persones sense feina (inscrites o no en els serveis d’ocupació). Neteja la cara als capitalistes i als governs i criminalitza als i les treballadores.

3. Ha transcendit que només es podran “beneficiar” d’aquest acord entre 300.000 i 450.000 persones aturades. Actualment enregistrades com aturades hi ha, segons l’EPA, 5,4 milions de persones al conjunt de l’Estat, de les quals només reben algun tipus de prestació 2,4 milons (entre pensions contributives, assistencials i la renda mínima d’insersió). És a dir, aquest “super” acord que han aconseguit CCOO i UGT només donarà almoina a un 10-15% dels aturats i aturades de llarga durada.

4. L’acord conté algunes autèntiques “perles”. Una d’elles, per exemple, estableix que la persona beneficiària d’aquesta ajuda de 426 € no podrà rebutjar cap oferta de feina, independentment de les condicions d’aquesta (tipus d’activitat, salari, horaris o lloc geogràfic). Una altra és que obre la porta a encara més incentius pels empresaris que contractin aturats/des . Acorden un nou traspàs de diner públic a les rendes del capital a les empreses, a les quals ja sel’s ha salvat els beneficis i plusvàlues en convertir el seu deute privat en deute públic. A part, consolida el reconeixement de les agències privades de que col•laboren amb els serveis públics d’ocupació.

5. També hi ha més punts foscos. Per exemple, si el programa comportarà activitats formatives, qui les farà? Els mateixos sindicats i patronals signants de l’acord? No és una manera encoberta de finançar a CCOO, UGT i patronals amb l’excusa del drama de l’atur i a canvi de garantir uns mesos més de “pau social” al govern, just quan inicia un període amb diversos processos electorals?

No deixem que ens estafin una altra vegada. Aquest acord és vergonyós, com vergonyosa és la participació de CCOO i UGT en ell. El problema no és només l’atur, sinó el capitalisme i els capitalistes, la complicitat dels diferents governs i el model sindical que representen els que han signat l’acord. Ho tenim clar i per això no ens sentim en absolut cridats a jugar el seu joc. La resposta la donarem lluitant al carrer i a la feina. Hi tenim molt a guanyar i, cada vegada, menys a perdre.

Barcelona, a 16 de desembre de 2014

Secretariat Permanent – Comitè Confederal
Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya

Ataque repugnante a la CGT desde el diario El Mundo

Nos lo estábamos temiendo. Algo se estaba fraguando contra la CGT desde los arton9524-2f574mentideros políticos y financieros. Pensábamos más en algún montaje policial como ya hicieran en otras ocasiones históricas, algo que se podía vislumbrar tras las declaraciones del Director General de la Policía Cosidó, cuando habla de la implantación de un terrorismo anarquista. Pero el nivel de miseria del que son capaces aún nos sigue sorprendiendo.
El momento en el que estamos es muy significativo. Justo dos días después de que el Consejo de Ministros decidiera la privatización de Renfe Viajeros y de AENA, El Mundo arremete contra el único Sindicato que ha actuado contra este robo de lo público.
CGT, ni nadie a través de CGT, se ha enriquecido en una actuación sindical que se ha distinguido por la coherencia, la transparencia y la denuncia permanente de la corrupción. CGT se ha personado como acusación popular o ha actuado judicialmente en casos como los ERE de Andalucía, Bankia, caso Bárcenas, Marina D´Or y las adjudicaciones realizadas por el presidente de les Corts Valencianes, Juan Cotino, a empresas de la trama Gürtel.
El crecimiento permanente de CGT en las Elecciones Sindicales se está viendo desde el poder como una amenaza que hay que neutralizar, con mentiras a falta de otra cosa. Nuestro rechazo explícito a la continuidad de la Monarquía, nuestra amplia participación en las Marchas de la Dignidad, lo ocurrido con las elecciones europeas y nuestra apuesta pública de Abstención activa contra la construcción de esta Europa, la dinámica de luchas que llevamos contra las privatizaciones (Sanidad, Enseñanza, Ferrocarril, AENA, Correos, etc…), contra los recortes sociales, la denuncia contra la represión policial, la defensa de las pensiones….. es algo que no están dispuestos a consentir.
Han estado buscando como ratas, por todas las alcantarillas, algún argumento para atentar contra la CGT. No han encontrado, porque no existe, nada que pueda ensuciar la actuación de CGT con respecto a los ERE, las subvenciones ni con ningún tipo de corrupción, y han sido tan carroñeros como para, profanando la memoria de nuestro compañero Eladio, fallecido hace casi cinco años, rebuscar en su vida privada para lanzar este libelo vomitivo, en el que tampoco han tenido escrúpulos para nombrar a su viuda, ajena a la organización en la que militó su marido, con la clara intención de perjudicarla gravemente, personal y profesionalmente.
La CGT está creciendo cada día y ya es una organización que preocupa a mucha gente poderosa, por lo que debemos estar preparados y preparadas para defendernos de estrategias de acoso y desprestigio tan repugnantes como esta.

El compañero Eladio se casó con quien quiso. Las posibilidades económicas que pudiera tener su esposa procedían de su trabajo, lo que está suficientemente demostrado. Si el matrimonio estaba en régimen de Gananciales es por razones que solo a ellos competían. Pero cuando Eladio falleció, nadie de su familia heredó nada, porque estaba claro que era un patrimonio que le pertenecía a ella, como así consta en el registro de la propiedad, que el periodista de El Mundo bien conoce ya
que al parecer lo ha investigado, y así se le comunicó en su momento cuando se dirigió a CGT.
El sentido de responsabilidad de Eladio con la organización, su coherencia ideológica, su militancia desinteresada en la CGT y la ética intachable con la que ejerció su representación, no ofrece ninguna duda para quienes le conocimos y compartimos con él todas las luchas. Esta basura periodística no va a empañar ni un ápice su imagen y su memoria.
La tendenciosa acusación sobre la vinculación de su supuesto patrimonio con el “Pasillo Verde Ferroviario” no solo es absolutamente falsa, sino que CGT se enfrentó en su momento a esta operación especulativa y al Consorcio que la llevó a cabo, y que se creó cuando Eladio trabajaba como guardagujas en un pueblo de Cantabria.
La CGT no va a consentir este burdo ataque político y mediático a nuestra organización, ni el daño a la imagen de nuestro compañero ni tampoco el que se pretende causar a su viuda. Responderemos como se merecen. Este “periodismo-basura”, famoso ya por sus mentiras cotidianas (no olvidemos la “trama de la conspiración” que se inventaron con el atentado de los trenes de Atocha), tendrá que enfrentarse ahora a nuestra estrategia jurídica, comunicativa y a la respuesta sindical y social que ejerceremos con todos los medios que estén a nuestro alcance. CGT tiene muy claro que cuando tocan a uno/a nos tocan todos y a todas.
Su interés es transparente: impedir por cualquier medio, incluida la calumnia a una persona ya fallecida, el imparable ascenso de la CGT que les tiene muy nerviosos. Ello evidencia que lo estamos haciendo bien, que no han encontrado nada con lo que atacarnos, aunque lo han investigado y que son profundamente rastreros quienes lo están intentando.
Convertiremos este ataque miserable, en la mejor propaganda, para que la sociedad conozca la ponzoña que hay detrás de estos medios de desinformación, que trabajan para los poderes políticos y financieros, así como el interés que les guía, el cual nada tiene que ver con dar informaciones veraces a la sociedad.
Nos hemos dirigido a los medios de comunicación que han difundido este libelo para ejercer el derecho de rectificación, y estamos estudiando las actuaciones judiciales que vamos a emprender para que este ataque infame no quede impune.
¡SUS MENTIRAS NO FRENARÁN NUESTRA LUCHA!

CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO
Secretariado Permanente

CAPRABO: PROHIBIT SER MARE. Concentració 8 de juny, travessera de Gràcia,72, 12 hores

arton9161-81c9fUs comuniquem que el conflicte en l’empresa Caprabo no cessa. A l’ofensiva de reestructuració de l’empresa i empitjorament de condicions i els tancaments anunciats en aquesta setmana que significaran acomiadaments encoberts, se suma la contínua dinàmica d’agressions als nostres delegats/des i afiliats/des.

En aquesta situació es troba Vanessa, una delegada de la Planta 12 de Caprabo, (Travessera de Gràcia / Balmes). Després de sofrir dos anys de discriminació i assetjament pel seu cap, mandatat per l’empresa, ara se li nega la possibilitat de mantenir un horari que conciliï l’atenció a la seva filla de 7anys, quan arribi als 8 anys d’edat. La raó per a negar-lo, quan l’empresa ho està concedint a altres persones, “ÉS QUE ÉS UNA DELEGADA LLUITADORA DE LA CGT”.

El tema ja està en mans del Jutjat Social, però necessitem també de l’acció social i sindical que permeti guanyar aquesta batalla. Per això, des de la Secció sindical de la CGT de Caprabo i el Sindicat d’Hostaleria de Barcelona hem acordat enfrontar-nos a aquesta nova agressió a la CGT.

Sol·licitem el suport de tota l’organització, i especialment de les Secretaries de Genero de tots els ens, per a lluitar contra aquesta doble agressió a la companya: per ser de la CGT i per ser dona. Per això us convoquem dissabte que ve dia 8 de juny, davant les portes de la planta 12 de Caprabo, Travesera de Gràcia cantonada Balmes, de Barcelona, des de les 12 hores fins a les 14.

Esperem que prengueu aquesta lluita com vostra ja que, a més d’enfrontar-nos a una empresa que agredeix a la CGT, les dones, i els homes que demanen aquests drets de conciliació familiar necessiten d’exemples que anem guanyant per al futur.

Aquesta és la primera acció que convoquem, però esperem que ens ajudeu en tots els territoris per a expandir aquesta lluita davant totes les botigues de Caprabo de les vostres localitats. Us adjuntem una fulla informativa en castellà i català que podeu repartir a partir del 8 de juny en totes les botigues que us sembli.

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUES A TOTES,

Demostrem-ho!

Sindicat Hostaleria CGT Barcelona

14 de novembre: Vaga General

La CGT de Catalunya, reunida en plenària el 22 d’octubre, va acordar traslladar la jornada de vaga general que tenia convocada per al 31 d’octubre al 14 de novembre de 2012, reconvertint el 31 d’octubre en una jornada de lluita i mobilització, però mantenint el preavís de vaga general per tal de donar cobertura legal a aquells territoris, sectors o empreses on s’acordi mantenir la jornada de vaga del 31 d’octubre.
Per altra banda, la CGT reunida en plenària confederal a Madrid el 23 d’octubre, també va acordar traslladar la convocatòria de vaga general del 31 d’octubre al 14 de novembre, mantenint-se però la convocatòria de vaga del 31 d’octubre en aquells territoris que així ho hagin acordat, i convocant a nivell general una jornada de lluita social el mateix dia.

ACORDS DE LA PLENÀRIA CONFEDERAL EXTRAORDINÀRIA 23 D’OCTUBRE DE 2012

1. La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.
La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.
2. Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (reformes, retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions…).
La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.
3. Per altra banda, la CGT mantindrà la convocatòria de Vaga el 31 d’octubre en aquells Territoris que, mantenint la seva pròpia convocatòria territorial, així ho precisin a fi de garantir l’exercici de la vaga per a aquells àmbits que han manifestat la seva voluntat de seguir fent-la.
4. Així mateix, la CGT manté el 31 d’Octubre com Jornada de Lluita Social Activa amb mobilitzacions, accions directes, ocupacions, manifestacions, concentracions, vaga de consum, vaga social, com camí cap a la Vaga General del 14 de Novembre.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Contra els ajustaments, les retallades. No volem pagar la seva crisi

La crisi del sistema capitalista arriba a a tots els països. A tot arreu governs i patronals prenen el pretext de tal situació per a explotar més encara als treballadors i treballadores. No obstant això són ells els responsables d’aquesta situació, és el seu sistema econòmic i polític el qual es qüestiona.
Totes les mesures excepcionals d’ajustament, retallades, austeritat tracten de fer-nos creure que són necessàries per a mantenir el sistema quan l’única cosa que pretenen és seguir enriquint-se a costa de les persones que viuen del seu treball.
Tots els atacs que sofrim en cada país europeu tenen el mateix patró:
- Destrucció dels Serveis Públics

- Reformes de les lleis del mercat laboral deixant tot el poder en mans de la patronal

- Eliminar drets fonamentals aconseguits després de molts anys de lluita

- Increment de la precarietat

- Augment de l’atur

- Atacs contra el dret a la salut, l’educació i la jubilació

- ……
Totes les ordres del FMI, BM, BCE,.. només busquen salvaguardar els interessos dels més poderosos.
El sindicalisme institucional està deixant de costat una vegada i una altra als treballadors i treballadores. En aquestes condicions no es poden signar pactes, és acceptar els dictats que imposen els organismes internacionals.
Per a nosaltres, el paper del sindicalisme és el de defensar als treballadors/es i construir una societat més justa: això passa per una negativa als “plans d’ajustament”, i no pel seu acompanyament.
Un moviment de vagues i manifestacions és necessari a escala europea.
Per al moviment sindical, la prioritat ha de situar-se a construir tal mobilització europea, i no ficar-se en negociacions amb la patronal per a acceptar acords o pactes que apliquin els plans d’ajustament decidits pel banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
Construïm juntes aquest moviment sindical europeu i aquesta mobilització social!
Coordinadora Europea del Sindicalisme Alternatiu
CGT, CUB, USI, TIE, SUD, ESE, IAC, SO, Solidaires, Intersindical, CNT-F