Ballem juntes la nostra revolució

Animado 8 marzo

MANIFEST DE CGT 8 DE MARÇ.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA
Des de l’ anarcosindicalisme volem recordar que ens agradaria, i lluitem per això, que les relacions entre les persones no haguessin de veure’s sotmeses a intercanvis comercials de cap tipus i que, per tant, l’explotació laboral no existís.
Volem, i lluitem per això, que desapareguin les relacions de treball sotmeses a les lleis del mercat i que deixin pas a l’autoorganització i l’autogestió.
Però mentrestant, necessitem establir uns drets que ens protegeixin dels abusos del capital ja que els treballs de totes les persones, i especialment de les dones, són un punt difícil d’unió entre el patriarcat i el capitalisme.
En aquest 8 de març de 2017, Dia Internacional de la Dona Treballadora manifestem que:
Ens anomenem anarcofeministes incloent totes les identitats que difereixen del patró heteronormatiu.
Defensem l’autogestió dels Serveis Públics i denunciem la privatització a la qual aquests estan sotmesos i que ens afecta especialment a les dones en sectors com
telemarqueting, neteja, educació, sanitat …
Defensem la inclusió de l’economia feminista en tots els ordres de la vida per eliminar
totes les desigualtats com: l’escletxa salarial, l’explotació de la doble jornada, l’accés
als serveis socials, les pensions, l’educació feminista i la coeducació, els plans d’igualtat,
els sostres de vidre…. perquè totes les vides mereixen ser sostingudes.
Defensem els drets de les dones refugiades i emigrants.
Denunciem el salari precari i la vida en la precarietat.
Denunciem la intrusió de les religions, exigint la sortida d’aquestes de l’àmbit públic:
educació, legislació, opinió pública, mitjans de comunicació públics …
Denunciem l’ascens dels feixismes a nivell mundial.
Reivindiquem els espais segurs, eradicant tot tipus de violències sexuals.
És necessària la lluita feminista perquè hi ha una falsa igualtat, perquè la doble
discriminació, com a dones i com a treballadores, segueix existint.
Les dones no ens resignem a la injustícia social i a la desigualtat. Hem lluitat, lluitem i seguirem lluitant fins a aconseguir-ho.
I ho fem des de la dignitat, la integritat, sense perdre l’alegria i les ganes de viure.
Com deia Emma Goldman “Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa”
‘BALLEM JUNTES LA NOSTRA REVOLUCIÓ!
NO HI HA REVOLUCIÓ SENSE ALLIBERAMENT DE LES DONES!
ENS VOLEM LLIURES, VIVINT!

Declaracions masclistes i resposta de la UB

A tot el personal:
 
La secció sindical CGT celebrem la decisió de l’equip rectoral de la UB al assumir i exercir les responsabilitats institucionals vers un greuge masclista, en aquest cas rescindint el contracte del professor Àlex de Jaureguizar per les seves declaracions masclistes a les xarxes socials.
 
Volem recordar que la Universitat de Barcelona no sempre ha actuat en aquesta línia i que a la institució hi ha hagut casos de violència masclista davant els quals la institució no ha volgut, o no ha estat, a la alçada de les circumstàncies (ans al contrari).
 
Considerem que la resposta de la UB en aquest últim cas pot esdevenir un precedent protocol·lari i que caldria que el rectorat manifesti coherència actuant amb la mateixa contundència davant de tots els casos de violència masclista, independentment de la situació contractual dels implicats.
 
I, tot seguit, reproduïm –literalment– la carta que ens ha enviat el Rectorat UB.
 
“a/a: Secció Sindical CGT – UB
 
Benvolguts / Benvolgudes,
 
Per al vostre coneixement i en referència al vostre correu de 4 de gener, us comuniquem que, en relació a les expressions realitzades pel Sr. Alejandro de Jaureguizar a la xarxa social “Twitter” el proppassat dia 3 de gener, la Universitat de Barcelona ha iniciat ja el procediment de rescissió del contracte del Sr. Jaureguizar, que preservarà el seu dret de defensa.
 
Amb aquesta decisió la Universitat de Barcelona vol fer palès que els valors de respecte a la dignitat de les persones i de lleialtat institucional, com a principis bàsics i fonamentals, no es poden traspassar ni obviar.
 
Rebeu una salutació cordial.
 
Rectorat Universitat de Barcelona”

 

Prou masclisme a la UB

 

Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.31.41

Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.32.10Captura de pantalla 2016-01-04 a las 10.31.08A l’atenció del Sr. rector Dídac Ramírez i de tot l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona,

Des de la Secció sindical CGT- Plataforma de professorat associat, rebutgem i condemnem l’actitud misògina i de violència envers les dones del professor del Departament de Comptabilitat de la UB, Àlex de Jaureguizar realitzades el dia 3 de gener a les xarxes socials. Aquestes afirmacions no poden tenir cabuda en una institució com és la Universitat de Barcelona, no només perquè ha de preservar i defensar els valors d’igualtat i llibertat de les dones com a part de la seva missió, sinó perquè no pot tolerar més cap acció que promogui la violència contra les dones.

La declaració emesa per la UB a la xarxa social Twitter no està a l’alçada de les greus circumstàncies provocades per aquest professor. Per això com a CGT exigim a la UB que tingui un posicionament contundent i que prengui mesures al respecte el més aviat possible.

 

CGT contra la violència masclista. 7N – Marxa estatal contra les violències masclistes

Marxa Estatal contra les Violències Masclistes 7n_2014_1

7 de novembre Madrid

MANIFEST

El moviment feminista DENUNCIA que les violències masclistes suposen la manifestació més violenta de la DESIGUALTAT DE GÈNERE I REPRESENTEN la més greu violació dels DRETS HUMANS DE LES DONES que pateix la nostra societat.

Des de l’any 1995, 1.378 dones han sigut assassinades pel terrorisme masclista. Enguany s’han perpetrat 70 feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes: només l’estiu de 2015 han sigut assassinades 37 dones i 8 menors a mans de les parelles, pares o parelles de les mares. Dones i menors sofreixen violència patriarcal en múltiples formes. I això només és la punta de l’iceberg.

Els últims anys hem patit les retallades sistemàtiques en els recursos públics generals, en els drets sexuals i els drets reproductius, retallades en la interrupció voluntària de l’embaràs de les menors d’entre 16 i 17 anys i retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes. La cultura patriarcal ens culpabiliza sense que la societat, els mitjans de masses i els poders públics s’enfronten als mites misògins i antifeministes.

El moviment feminista considera que les violències, que vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat, i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvaloració, la cosificació dels nostres cossos i la falta de respecte a les nostres decisions. Igualment, aquestes agressions són inseparables d’aquelles que sofreixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.

Per tot això, el moviment feminista convoca la marxa contra les violències masclistes el 7-N per a:

EXIGIR:

  • Que la lluita contra el terrorisme masclista siga una qüestió d’estat.

  • Que es desenvolupe i implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW, i es reforme la llei 1/2004 perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.

  • Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita.

  • Que la lluita i els recursos incloguen tant la violència que exerceix la parella o l’exparella com les agressions sexuals, l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i totes les violències masclistes.

  • Que totes les instàncies de govern es comprometen realment en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència i la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es troben les dones.

  • Que l’accent es pose en la protecció de les afectades, facilitant diferents sortides que impliquen una veritable recuperació vital, econòmica i social d’elles així com dels fills i filles.

  • Que la prevenció siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.

  • Que els mitjans de comunicació es comprometen a fer tractament adequat de les diferents de violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

  • L’eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no-cessió de la pàtria potestat als maltractadors.

Prenguem consciència d’una vegada que el masclisme mata i fa que siga impossible la convivència exigible en una democràcia.

Estem ací presents per fer una crida a cada persona, a cada institució, a cada partit polític, a cada govern perquè no siguen còmplices d’aquesta barbàrie.

La meitat de la humanitat ha de seguir vivint, no podem permetre ni un assassinat més.
Per això us esperem el proper 7 de novembre a Madrid, on realitzarem una marxa que eixirà del Ministeri de Sanitat al passeig del Prado, a les 12 h, a la plaça d’Espanya.

ENS VOLEM VIVES! JA N’HI HA PROU!

Página web: http://marcha7nmadrid.org/

Twitter: @Marcha7Nmadrid https://twitter.com/Marcha7Nmadrid

Facebook: https://www.facebook.com/Marcha7N?fref=ts

Pots descarregar-te el manifest.

Moció per a presentar als ajuntaments

Aturem el feminicidi: Prou violències masclistes

10988286_767436286681757_7182552061302255293_nSom aquí per a denunciar que no hi som totes, que ens falten totes les dones assassinades i també totes les altres persones mortes a mans de masclistes maltractadors, que no entren a les estadístiques. Enguany son més de 88 a l’Estat espanyol i 13 a Catalunya. A finals de l’any 2014 ens van colpejat de ben a prop els assassinats de dones, com l’Andrea de Nou Barris, l’Harijatou de Sant Pere Pescador, a les que els jutjats de violència de gènere havien denegat l’ordre de protecció, tot i estar acreditat que vivien un alt risc. En aquest 2015 ja hi ha 5 assassinats

Totes les dones assassinades pel terrorisme masclista, van lluitar fins el darrer minut per ser lliures i felices. Les varen matar homes maltractadors que són els darrers perpetradors, però d’aquests assassinats també són responsables les institucions policials i judicials, les administracions locals, autonòmiques i estatals, la tolerància i la indiferència social.

Davant d’un discurs institucional que condiciona el suport a les dones que viuen violència a que aquestes posin una denúncia ( i recordem que més del 70% de dones que estan visquent situacions de violència masclista no ho denuncien), ens trobem un circuit policial, judicial i institucional que desampara les dones i les revictimitza: veiem advocades i advocats de guàrdia que no acompanyen en el procés de la denúncia, perquè els torns de guàrdia estan saturats per les retallades, perquè no tenen prou formació o interés. Veiem serveis socials i circuits municipals i autonòmics d’atenció a les dones en violència masclista saturats de demandes, on les treballadores es deixen la pell per provar d’aportar solucions a les situacions de violència, impotents davant la manca de recursos i la manca d’articulació entre ells.

Veiem jutjats de violència de gènere saturats de denúncies i expedients, amb una judicatura que no té prou formació sobre violència masclista i que no aborda els processos amb perspectiva de gènere, sinó amb perjudicis masclistes. Processos judicials que converteixen la declaració de les dones que denuncien violència en autèntics interrogatoris, on es culpabilitza a les que estan demanant justícia i acompanyament. Jutjats que, a Catalunya, deneguen un 70% de les ordres de protecció que demanen les dones que denuncien violència. Jutjats que arxiven les denúncies per violència de gènere o fins i tot condemnen a les dones, apuntalant l’estratègia dels maltractadors recolzats per grups neomasclistes de convertir les dones que viuen violència en culpables, mentideres i manipuladores, tot reforçant l’estereotip misògin que encobreix i perpetua les violències de gènere. L’escarni i la pressió que han viscut dones denunciants de violència sexual, com la noia que va viure una agressió sexual múltiple a Màlaga el passat agost, és un exemple de la deriva misògina que es viu a la judicatura i a altres àmbits de la societat.

Per a molts mitjans i institucions la única realitat vinculada a la violència masclista són els assassinats de dones. Nosaltres sabem que hi ha milers, milions de dones que sobreviuen que triomfen construint vides i relacions sense violència. Sabem que fa segles que el moviment feminista trenca el silenci per denunciar les violències masclistes, creant xarxes per afrontar-les i esborrar-les, acompanyant els processos de recuperació de la violència, denunciant la impunitat i construint alternatives des de la comunitat, incidint en les administracions públiques municipals, estatals i internacionals perquè despleguin polítiques, lleis i altres mesures per eradicar aquesta pandèmia internacional, intergeneracional, interclassista i interètnica. Sabem que els avenços que hem aconseguit en la lluita per eradicar la violència de gènere són, fruit de la movilització, l’articulació, els sabers i les pràctiques de les organitzacions feministes que porten dècades acompanyant a les dones per sortir de relacions violentes, abans que hi haguessin protocols d’atenció, lleis per abordar la violència i altres recursos.

Davant la situació d’emergència que vivim les dones, persones i organitzacions feministes, seguirem fent costat a les dones que viuen violència, a les famílies i l’entorn de les dones que han perdut la vida a mans dels maltractadors, a les advocades, treballadores socials i altres professionals que cada dia s’enfronten a la realitat de les dones que demanen suport i protecció. Sabem que juntes som més fortes i podem invertir aquesta tendència. No estem totes però no estem soles. Per totes les que han perdut la vida pel terrorisme masclista, seguim i seguirem lluitant. Espereu-nos!

Front les violències masclistes, acció i lluita feminista!

Si toquen a una, ens toquen a totes. Juntes esborrarem les violències masclistes.

#22O Vaga de Totes. Les dones movem el món, ara l’aturarem! Totes a la vaga!

vagadetotes1#VagaDeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos.

Mitjançant el procés assambleari obert iniciat fa uns mesos,que ha tingut lloc a diversos espais com places i mercats, s’ha decidit que el dia de la #VagaDeTotes sigui el 22 d’octubre, amb temps suficient per pensar com volem dur-la a terme, per adaptar-la a les realitats de cadascuna. Continuem organitzant assemblees quinzenals a Ca la Dona i d’altres a espais oberts per continuar definint les formes en què podem visibilitzar la nostra protesta, d’una forma que ens representi a totes.  I tu, com faries vaga? Vine a pensar-la amb nosaltres!!

Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.

Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…

Així, la iniciativa #VagaDeTotes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.

Per voler convocar una vaga no ens manquen motius: lleis retrògrades com la de l’avorament o la de la reproducció assistida, que ens condemnen a la maternitat obligatòria heterosexual i ens neguen d’altres maternitats; la violència masclista que durant els primers mesos de 2014 ja ha assassinat 22 dones; retallades criminals de serveis públics i de benestar social que acabem amortint les dones tot incrementant les hores dedicades a la cura i atenció de persones; una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila; l’exclusió sanitària o les lleis d’estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i a les agressions xenòfobes; reformes laborals que aprofundeixen en la desigualtat laboral que ja de per sí enfrontem les dones.

Aquests són només alguns d’una llarga llista de motius que ens porten a dir que estem fartes, a plantar-nos, a voler una vaga convocada per les dones que representi les dones.

5 de juliol #VdeVagina #VdeVulva #VdeVioleta #VdaVortament #VdaVaga

10257309_771272999570027_7050899984989464320_n10502046_1558639594363347_4811679938011174985_nDes de la CGT UB recolcem  les diverses movilitzacions que es realitzaran demà arreu del territori.

Recordem que la Universitat de Barcelona ha aprovat una declaració en contra de la reforma de la llei d’avortament.

A BARCELONA serà el 5 de juliol a les 22h a Pl. Catalunya. És possible que es realitzi a d’altres pobles i ciutats

#‎VdeVioleta‬ ‪#‎VdeVulva‬ ‪#‎VdeVagina‬ ‪#‎VdaVortament‬ #‎VdaVaga

L’aprovació de la Contrareforma Gallardón és imminent: entre octubre i desembre d’aquest any, si fan ús de la seva majoria absoluta autoritària. Entrarà un d’aquests divendres  a Consell de Ministres i iniciarà el seu camí cap al Senat i el Congrés, malgrat els informes negatius de molts organismes públics i privats.

Però la ciutadania, li donarem la Volta! Si les lleis no ens acompanyen, les pràctiques ho faran!

EN AQUÍ TROBARAS LES DIFERENTS CONVOCATÒRIES DELS DIFERENTS POBLES I CIUTATS PEL ‪#‎5Jul‬

El 5 de juliol es compleixen 4 anys de l’aprovació de la Llei de Drets Sexuals i Reproductius i de la Interrupció de l’Embaràs

En aquesta data ES VOL FER  Visible arreu del país que les dones aVortem quan ho necessitem, que Volem que les lleis i els governs reconeguin la nostra capacitat de decidir, que continuarem treballant per tenir una llei encara millor que l’actual i que, en cap cas, tolerarem cap passa enrere.

El 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, es preveuen mobilitzacions a tot l’Estat i quan s’aprovi la llei (al Congrés) ens concentrarem davant delegacions i seus del PP, ens tornarem a mobilitzar i continuarem amb una estratègia de desobediència.

A BARCELONA, el 5 de juliol a les 22h a Pl. Catalunya

Campanya pel Dret a l’Avortament

Confederació General del Treball
secció sindical CGT – UB