Que tornin totes les nenes!!!. Concentració d’urgència dissabte 10 de maig

image001Concentració d’urgència per demanar l’alliberament de les nenes segrestades el passat 14 d’abril.

10 de maig, plaça Sant Jaume, 13’45 hores

276 nenes van ser segrestades pel grup yihadista nigerià Boko i al voltant de 50 han aconseguir escapar. La resta cotinuen captives i sotmeses a agressions i violacions mentres amenacen amb vendre-les al mercat de compra-venda de persones.

El govern nigerià, malgrat la greu situació i les diverses denúncies de les mares i ciutadans, hores d’ara no les han trobat

Exigim que el govern de Catalunya i de l’Estat s’impliquin i facin pressió a Nigèria pel retorn d’aquestes nenes sanes i estàlvies!!

+info:

http://www.eldiario.es/desalambre/secuestradores-amenazan-esclavas-secuestradas-Nigeria_0_256875048.html

http://amanpour.blogs.cnn.com/2014/05/07/malala-yousafzai-girls-in-nigeria-are-my-sisters/

http://www.rtve.es/noticias/20140505/grupo-islamista-boko-haram-reivindica-secuestro-200-ninas-nigeria/932900.shtml

 

 

8 de març dia de les lluites de les dones. També a la Universitat de Barcelona

 

rectoresAquests dies moltes feministes estarem més que mai als carrers, als nostres pobles, als nostres barris, denunciant la terrible ofensiva d’aquest sistema capitalista i patriarcal contra els drets i llibertats de les dones

Les nostres vides viuen una creixent precarització provocada per les polítiques neoliberals que flexibilitzen el mercat laboral (reformes, acomiadaments massius, increment de les jornades laborals, robatoris del salaris,etc…) i pel desmantellament del sistema de serveis públics, el sanitari i l’educatiu sobretot.

L’augment de la violència estructural del patriarcat exercida pels homes i per l’Estat  no és més que l’expressió d’un sistema jeràrquic de menyspreï per les dones, que provoca mortes i constants agressions

La Universitat de Barcelona , no és aliena i participa com institució en aquest ordre patriarcal, i ho podem observar en diferents àmbits de la vida universitària.

Malgrat les lleis que imposen plans d’igualtat i mecanismes contra la violència a les dones, la realitat continua sent la mateixa que fa anys i anys: el treball continua segregat entre aquells que representen i aquelles que administren, dins dels diferents llocs de feina, escales i categories professionals la precarització laboral afecta globalment més a les dones.

Els processos d’ERE que actualment s’estan realitzant a les treballadores de la neteja (primer col·lectiu de treballadores privatitzat per la Universitat) , o les associades que cobreixen estructuralment les necessitats docents per un sou de misèria i uns contractes que només cerquen un servilisme laboral que no exigeix augments salarials, ni reclama drets socials fonamentals, així com les interines i temporals que viuen amb la incertesa de quan serà renovat el seu contracte.

Una de les necessitats prioritàries que urgeix a la Universitat, és el desenvolupament i compromís amb tolerància zero envers les violències contra les dones. Violències que de vegades prenen forma d’assetjament, d’altres d’exclusió, d’altres mitjançant silencis i la no-acció contemplativa.

Amb aquesta  voluntat política la CGT-UB va recolzar a les reivindicacions bàsiques que del manifest contra les violències a la Universitat en el que es demanava de el cessament definitiu i immediat de la tasca acadèmica, especialment la docència, del professor Jesús de Miguel.

No val amb publicar la notícia de que s’ha aprovat un protocol contra l’assetjament sexual, mentre hi ha una activitat frenètica mediàtica sobre el tema. Cal fer, entre d’altres accions,  campanyes preventives, que travessin col·lectius, facultats, serveis, plans de formació, plans d’estudi, òrgans de govern, etc.. Però sobre tot, quan passa cal actuar immediatament, sense justificacions ni complicitats corporatives. Cal que la Universitat de Barcelona inverteixi tots els esforços per aconseguir que el protocol contra les violències, una vegada publicat, sigui una eina útil que generi confiança a les víctimes per tal de sentir-se emparades per la institució i la justícia.

Esperem que els 8 de marçs veniders aquests compromisos s’hagin acomplert

Visca, visca, vica, la lluita feminista !!

+info i materials

La CGT davant el 8 de març 2014

Xerrada 7 de març a Barcelona: Jo pareixo, jo decideixo. Desobeeixo . Local CGT a Via Laietana18, Barcelona

Activitats 8 de març de la CGT

Manifest de la comissió 8 de març

Manifestació de dones Contra la Ofensiva Patriarcal i Capitalista: Desobediència feminista

Se va a armar la Gorda. Mani nocturna de dones “Fem-nos fortes, fem-ho juntes, la nit és nostra” la nit del 7 de març.

I totes les activitats que es fan a facultats i centres, pobles i barris. Sortiu al carrer. Cal defensar l’espai públic que és un be comú des d’on construirem una societat millor

Concentració el 24 d’octubre a Barcelona de suport a la lluita d’una companya de CGT Caprabo per aconseguir un horari de treball compatible amb la seva condició de família monoparental

arton9655-bcb82

Petició de suport mutu de la Secció Sindical de CGT Caprabo

Us demanem el màxim de suport mutu per a la lluita empresa per la companya Vanessa Mañas, treballadora de Caprabo.

Des de fa gairebé un any, la nostra companya està lluitant per aconseguir un horari de treball compatible amb la seva condició de família monoparental. L’empresa Caprabo, que s’ha destacat en els últims anys per discriminar i agredir a la CGT, ha negat dita horària a Vanessa encara que ho facilita a persones de la seva conveniència.

A l’agost, dies abans que la seva filla complís els 8 anys, el jutjat social va dictar una sentència de mesures cautelars on se li atorgava un horari compatible amb l’assistència a la menor fins que sortís el judici.

AQUEST JUDICI S’HA ASSENYALAT PER AL DIJOUS 24 D’OCTUBRE EN EL JUTJAT 13, RONDA DE SANT PERE 41 A LES 10 HORES.

Aquest judici té una important transcendència entre el col·lectiu de mares solteres, separades, monoparentals… Actualment, a Caprabo, la majoria de companyes que tenen fills majors de 8 anys es veuen obligades a abandonar el lloc de treball. Vanessa ha decidit trencar amb la resignació i denunciar per a ella i per a totes les companyes que tenen la seva mateixa situació. Un precedent que pot servir també per a altres empreses o sectors.

Per això us demanem a tots l’assistència davant el Jutjat social 13 de Barcelona. Us esperem a tots i totes.

Una salutació solidària i llibertària.

Sindicat d’Hostaleria, Comerç i Alimentació de CGT Barcelona.

 

CORREOS EXPEDIENTA A UN COMPAÑERO POR NEGARSE A REPARTIR PROPAGANDA ANTIABORTISTA. POR EL CIERRE DEL EXPEDIENTE A EDUARDO SAN JUAN

arton9524-2f574El pasado mes de Mayo la Asociación Derecho a Vivir contrató con Correos un envío publicitario sin dirección y con el contenido visible para el cartero de propaganda orientada a pedir al ministro de Justicia que endurezca aún más la Ley del Aborto de 2010. En ese envío se hacía cómplice del asesinato de 300 niños al día y de genocidio infantil a toda persona que no estuviese de acuerdo con su petición.

El compañero Eduardo San Juan ,cartero del distrito 7 de Madrid ,comunicó a su jefe que ejercía el derecho a la objeción de conciencia y se negaba a sacar a reparto algo que consideraba degradante para la dignidad de las mujeres. La respuesta furibunda de la empresa ha sido abrirle un expediente sancionador por falta grave o muy grave por negarse a repartir 86 impresos. ( faltas que podrían conllevar hasta el despido).

 

Ante esta situación el Sindicato Federal de Correos de CGT Correos expresa su absoluta solidaridad y apoyo con el compañero Edu y declara:

 

1- Que Correos incumplió su propia legislación ya que aceptó como publibuzón (envíos de carácter comercial de la línea Marketing Directo) un envío de propaganda política. Es decir favoreció, abaratando el precio, un envío a una asociación particular. ¿Será algún directivo de la empresa miembro de dicha asociación?

2- Que el compañero actúo según el reglamento de Servicios Postales, Real Decreto 1829/1999 de 3 de Diciembre. Dicho Reglamento impide el envío de objetos “cuya envoltura o cubierta contenga un texto que vulnere un derecho fundamental de la persona”. Obviamente un texto que te hace cómplice de la muerte de 300 niños vulnera muchos derechos fundamentales de la persona.

3- Que el compañero está peleando por su derecho a la objeción de conciencia. Igual que a médicos y personal sanitario se les reconoce el derecho a no practicar o ayudar a realizar un aborto, ¿por qué a un carter@ no se le reconoce el derecho a la objeción de conciencia para poder no repartir propaganda antiabortista? ¿Es que pesa más la opinión de l@s que ganan varios miles de euros que la opinión de l@s que somos mileuristas? ¿Es que los lobbies de presión de la jerarquía Católica, el Opus Dei, Comunión y Liberación,… pueden conseguir lo que a un trabajad@r normal se le niega?.

4- Que la pelea que ha iniciado Edu, es la pelea de tod@s. El derecho a la objeción según la legislación solo se reconoce en temas concretos que tengan legislación propia. Pues bien, Edu está iniciando la lucha por que se nos reconozca ese derecho a tod@s nosostr@s, como en su momento muchos iniciaron la lucha por la objeción de conciencia contra el militarismo negándose a hacer “la mili”. Si mañana la dirección de Correos decide admitir impresos que contengan propaganda racista, o anti-sindical o cualquier otra barbaridad ¿ tendremos la obligación de repartirlos?.

5- Que no es casualidad que la empresa se cebe con Edu. Edu fue varios años delegado de la sección sindical de CGT Madrid. Dar un escarmiento a Edu tiene que ver con trasladar un mensaje de miedo a toda la plantilla: “Si vamos a por alguien que ha sido miembro de una sección sindical, y por tanto se le podría suponer una cierta protección jurídica, podremos ir a por cualquiera cuando queramos”.

 

Confiamos en la respuesta solidaria de todos los trabajador@s de Correos. Os pedimos vuestra firma contra este abuso y que deis a conocer en vuestro entorno esta situación para ponerle freno.

28 de setembre: Dia internacional per la despenalització de l’avortament

28set2013icon

l Partit Popular està disposat a continuar la seva proposta de canviar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva a finals d’octubre. Ho ha anunciat el ministre Gallardón, també vol reformar el Codi Penal.

Ens estan deixant sense dret a viure lliurement en tots els àmbits, laboral, familiar, social … i sexual.

Gallardón ha anunciat en diverses ocasions que una menor no pot avortar sense permís patern i que anava a endurir els supòsits per danys físics o psíquics a la mare.

Aquest govern vol convertir el poc que tenim i que hem aconseguit després d’anys de lluita en una de les lleis més retrògrades d’Europa. No parlen de formació, ni de prevenció, temes pendents i molt importants.

A nivell de Sanitat ja han reformat el tema de la reproducció assistida: les dones solteres o casades amb altres dones no tenen opció a inseminar, has d’estar casada amb un home. ara volen reformar l’actual llei de salut sexual i reproductiva. Pas a pas veiem com el PP va modelant la figura de la dona espanyola del segle XXI: dona submisa, bona i cristiana. Com ja van fer en els anys 60.

La CGT defensa la llibertat de les persones en tots els sentits. No es pot discriminar ningú perquè tingui ploma o perquè vulgui tenir un fill o una filla sense casar-se.

Avortar és l’última opció que li queda a la dona que no vol seguir amb l’embaràs. És una decisió personal, de vegades compartida i sempre dolorosa. Però és un dret que tenim les dones sobre el nostre cos: triar la nostra maternitat lliurement. Ningú, ni l’Església que ens culpabilitza, ni l’Estat que ens reprimeix han d’obligar a tenir fills per ser dones i perquè consideren que aquesta és la nostra funció.

Des de CGT convoquem a totes les persones que se sentin afectades amb aquestes retallades a què mostrin la seva repulsa, ja no només contra la reforma de la llei de l’avortament, sinó també contra el seu model de família i de sexualitat, monoparental, patriarcal i retrògrad, que legitima la violència vers les dones i els cossos de les persones sense reconèixer totes les formes de sexualitat possibles.

El 28 de setembre és el dia per la despenalització de l’avortament. Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs al món, el 95 per cent en països en vies de desenvolupament, els quals són responsables d’una de cada vuit morts maternes.

Per un dret a decidir lliure de prejudicis i convencions socials, pel dret a una educació sexual.

Contra la repressió dels cossos i de les decisions de les dones

AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT. EL MEU COS ÉS MIO, JO DECIDEIXO

SECRETARIA DE LA DONA DE CGT

8 de març Dia Internacional de la Lluita de les dones

Ens cuidemA4_Página_1

CONTRA L’OFENSIVA PATRIARCAL I CAPITALISTA

Desobediència feminista!!
Nosaltres, dones diverses i compromeses, ocupem juntes novament els carrers en aquest dia tant important , el 8 de març, dia internacional de les lluites de les dones , per a continuar el procés de lluita i reivindicacions feministes pels nostres drets.

Sortim un cop més de la Plaça Universitat , perquè ens reafirmem en la nostra lluita històrica feminista . Amb aquest recorregut visibilitzem els reforçats atacs contra els nostres drets.
Protestem contra l’heteropatriarcat capitalista que s’apropia dels nostres cossos i de les nostres vides , sotmetent-les , explotant-les i controlant-les. Denunciem el brutal retrocés dels nostres drets.

Li diuen deute però és heteropatriarcat capitalista. La situació de crisi que vivim no és econòmica i financera només, sinó també social, ecològica, alimentària, de cures i de gènere.

L’allau de retallades i restriccions de drets , les polítiques d’ajust i austeritat davant la seva generada crisi financera són una excusa per a reforçar i ampliar el cada vegada més voraç sistema Neoliberal i Heteropatriarcal. Sistema jeràrquic , sexista , racista i classista que explota tant a les persones com a la natura amb l’única finalitat de l’enriquiment d’uns pocs, la feminització de la pobresa n’és una de les conseqüències directes.

DENUNCIEM

. El desmantellament  del ja deficient estat del benestar , el brutal retrocés dels drets laborals , la progressiva privatització i retallades dels serveis públics :sanitat , educació , serveis socials i atenció a la dependència derivant els costos cap les dones , relegant-nos de nou a l’espai privat , empitjorant les nostres condicions de vida , augmentant la nostra pobresa i la desigualtat entre homes i dones.

. Les retallades i atacs específics a les polítiques d’igualtat i en particular als ajuts , serveis i prestacions per a l’eradicació de les violències masclistes , per a garantir l’exercici dels drets sexuals i reproductius i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Rebutgem l’anunciada marxa enrere en la legislació sobre la salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs plantejada pel ministeri de justícia.

.Aquest atac general a les condicions de vida afecta de manera més virulenta a les dones migrades, gitanes, a les famílies monoparentals, a dones amb diversitat funcional.

. Amb l’excusa de la crisis s’estan silenciant les veus de les dones  i de les seves organitzacions ,a través de l’exclussió i la repressió, aconseguint que desapareguin els ja escassos canals de participació social.

EXIGIM

El rebuig unànime a un model heteropatriarcal de dona única , privada i domèstica , així com la invisibilitat i explotació del treball reproductiu i de cura.

Una organització política , social i econòmica que posi en el centre a les persones. Entre el deute o la vida triem la da i per això exigim l’anulació del deute financer il·legítim i impagable, així como el reconeixement del deute de gènere.

Urgeix la reorganització social de les cures i l’aposta pel bon viure. NO DEVEM , NO PAGUEM!!

L’exercici d’una sexualitat lliure i diversa. Una educació afectiva sexual no determinista, no biologista i igualitària que garanteixi el lliure desenvolupament de les identitats dones, lesbianes , bisexuals i transsexuals, així com el manteniment de relacions afectives i sexuals triades, respectuoses, amb plaer i saludables.

El reconeixement de totes les famílies i models de convivència , així com la creació de xarxes d’afectes , suport mutu i sororitat.

L’inqüestionable dret de les dones a decidir sobre els seus cossos, afectes, sexualitats i maternitats, estant l’obligació de l’estat garantir l’accés lliure, segur i gratuït a l’avortament, eliminant qualsevol restricció legislativa . Demanem la sortida immediata de l’avortament del codi penal, excepte quan es practiqui contra la voluntat de la dona
d’un estat laic que garanteixi els drets humans i la pluralitat de totes les persones FORA ELS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!

La garantia per part dels poders públics d’una vida lliure de totes les violències masclistes i de discriminacions a totes les dones.

Davant d’aquesta situació, nosaltres, dones feministes apostem per desenvolupar eines legítimes d’actuació davant aquests atacs sostinguts i creixents d’aquest ferotge sistema patriarcal i capitalista.

             CONTRA L’OFENSIVA PATRIARCAL I CAPITALISTA
Desobediència feminista
Visca la lluita feminista !!!

COMISSIÓ 8 DE MARÇ

 

Manifest i convocatòria manifestació 28 de setembre. NI UN PAS ENRERA

Des de la campanya pel dret avortament ens arriba la info de la Convocatòria pel 28 setembre a Barcelona:
Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats
MANIFESTACIÓ
Divendres 28 de setembre,  19:00h Delegació del govern (mallorca, 278)
Avortament lliure i gratuït. Dret al propi cos!
MANIFEST: SI NO PODEM DECIDIR, no podem ser lliures (manifest 28set2012unitari pdf)
En motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, continuem fent nostre la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d’adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.

Històricament el Patriarcat i les Institucions que el perpetuen ha volgut dominar el cos de les dones (negant la nostra capacitat de decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i el nostre plaer) i controlar la nostra capacitat com a reproductores de la força de treball (interposant-se en la nostra voluntat o no de ser mares), utilitzant tots els mecanismes possibles. L’avortament ha estat i és una realitat en totes les societats, més enllà dels paràmetres legals, I ho seguirà sent, ja que les dones sempre
hem trobat fórmules per dur-lo a terme.

Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora, atur, desnonaments i sota el pretext de la crisi econòmica, retallades socials i constants nous atacs als drets de les dones. Des de la pujada al poder de la dreta més conservadora la voluntat s’està amenaçant constantment l’accés a l’IVE.
A Catalunya, el govern de CiU s’excusa en la crisi per poder impedir la gratuïtat i l’accés a l’ interrupció voluntària de l’avortament Per la seva banda, el govern del PP no és tan subtil, i directament utilitza arguments moralitzants i des de la seva pujada al poder amenaça amb una reafirma de la llei que ens vol fer retrocedir trenta anys enrere. Per la seva banda,els integrismes religiosos, a la seva misogínia i demagògia habitual hi estan sumant falsos arguments econòmics i per justificar la voluntat de control del cos de les dones. Com per exemple les declaracions del bisbe de Granada. La precarietat del mercat de treball, les diverses reformes laborals i les retallades estan expulsant del sistema productiu a les dones fent-les econòmicament dependents del seu marit, posant dificultats a qualsevol tipus d’organització familiar fora de la parella heterosexual. En un context de dificultats econòmiques per la majoria de la població, les dones amb menys recursos es poden veure abocades als avortaments clandestins i en condicions precàries, posant en perill les seves vides o sent empeses a una maternitat no desitjada. Alhora aquest context complica el poder proporcionar una vida digna a una persona de més en la nostra vida si decidim tenir filles o fills. Paradoxalment doncs, aquells que ens prenen els recursos que ens permetien mantenir una persona ens neguen també el dreta a decidir tenir-la.

És només gràcies a la lluita de les dones que hem aconseguit esgarrapar alguna millora, com la modificació de la llei que permet no haver de justificar l’avortament dins les primeres 14 setmanes. Cal recordar però els impediments soferts per tal de fer realitat dites millores, com és el fet que en algunes Comunitats Autònomes no existeixen clíniques on es practiquen IVEs o que les dones migrants han deixat de disposar del Dret a l’Avortament en la sanitat pública.

Tot i així aquesta llei queda molt lluny de ser una regulació que respongui a les necessitats reals de les dones. En un dia com avui continuem reclamant el nostre dret a decidir:
Per una despenalització de l’IVE i el seu accés lliure i gratuït als espais públics per a totes les dones autòctones o immigrades! Pel dret a decidir de les dones sense límits de terminis en l’embaràs i garantint la seva plena autonomia! Perquè estigui inclòs dins del sistema sanitari públic! Pel reconeixement de la capacitat d’autogestió de les dones! Per la regulació de l’objecció de consciència! Per una educació afectivo-sexual amb perspectiva de gènere i no heteronormativa!
Per una informació dels mètodes anticonceptius segurs i la seva gratuïtat!

NI UN PAS ENRERE EN DEFENSA DELS
NOSTRES DRETS I LLIBERTATS!!!
SI NO PODEM DECIDIR, NO PODREM SER LLIURES!!!

DRET AL PROPI COS!!!! AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!!!
I US ESPEREM A TOTES I TOTS A LA MANIFESTACIO DEL 28 de SETEMBRE A LES 7 DE LA TARDA a la Delegació de Govern (Llúria- Mallorca) fins la Plaça sant Jaume
Grup de coordinació dels actes del 28 de setembre
dretalpropicos@gmail.com
Països Catalans, Setembre de 2012
Organitza: coordinació 28 de setembre
Fem-ne difusió! fes-ho córrer… manifest 28set2012unitari

Links per estar al cas mogudes 28 Setembre:
nina-avortament3_reasonably_small 
Dret al propi cos. Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït. Lluitant pels drets sexuals i reproductius de les dones
@dretpropicos
http://dretalpropicos.wordpress.com
http://www.facebook.com/pages/Dret-al-propi-cos/344781018885896
sinrecortes 
Mujeres ante el congreso. Plataforma de asociaciones del estado español que, desde 2009, lucha por la despenalización del aborto voluntario y por el reconocimiento del pleno derecho a decidir de las mujeres, incluyendo las jóvenes.
http://mujeresantecongreso.org/
http://www.facebook.com/pages/Mujeres-ante-el-Congreso/338963509509677
@MujeresCongreso
decidir nos hace libres 
Plataforma DecidirNosHaceLibres. Defensa de los derechos sexuales y reporductivos. Por el derecho a decidir!.
@decidirlibres
http://www.facebook.com/NosotrasDecidimos
http://www.decidirnoshacelibres.org
270 organizaciones se levantan contra Gallardón por su reforma de la Ley del Aborto

sep 
28deSeptiembre. Perfil oficial del Día de Acción Global por el Derecho al Aborto Seguro y Legal. Diversas acciones, diferentes lugares, una demanda!
@dia28septiembre
http://www.september28.org/
http://www.28deseptiembre.org/
http://www.wgnrr.org/event/september-28-global-day-action-access-safe-and-legal-abortion
https://www.facebook.com/WGNRR
algunes etiquetes via twitter:

#DigamosQueSiAlAborto   #AbortoLegalSeguroyGratuito   #28S #dia28septiembre #abortolibre #lesdonesdecidim #avortament