La CGT ante la reforma de la Ley del Aborto

Ante el anuncio del ministro Gallardón de su intención de reformar la Ley Orgánica 2/2010 de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo, la CGT quiere manifestar lo siguiente:

Los posicionamientos ultra conservadores, reaccionarios y retrógrados que preconizan sectores del PP y de la jerarquía eclesiástica católica, pretenden imponer un integrismo radical y religioso por la vía de la normativa legal. El control del cuerpo de la mujer siempre ha sido, a lo largo de la historia, una obsesión patriarcal, dando a entender que las mujeres somos propiedad de los varones y por tanto no estamos capacitadas para decidir y tomar decisiones. 
El derecho a elegir es solo un aspecto más de un tema mucho más amplio que el de los derechos reproductivos, esto es: el derecho de las mujeres a decidir sobre nuestro cuerpo, nuestra vida reproductiva y sobre cuándo queremos ser madres. A pesar de que en las décadas recientes la batalla se ha centrado alrededor del derecho al aborto, los derechos reproductivos incluyen mucho más que poner fin a un embarazo no deseado, ya que comprende también la decisión de tener hijos o no, para lo que es imprescindible la recuperación de las políticas de planificación que han hecho desaparecer tanto los gobiernos del PP como los del PSOE.
La propuesta del Gobierno, a través del ministro de justicia, de recuperar la Ley de supuestos significa retroceder en libertades, poniendo en peligro la vida y la seguridad de las mujeres, es decir, quieren obligarnos a llevar adelante un embarazo aún cuando “el feto tenga graves minusvalías o malformaciones”. Un despropósito poco entendible que no se puede permitir.
La eliminación del derecho de las jóvenes de 16 y 17 años a decidir supondrá un aumento de los abortos clandestinos, que incidirá negativamente en la salud y seguridad de las mujeres.
Las mujeres consideramos este anuncio como un ataque directo a nuestra autonomía, un ataque de la derecha ultra conservadora, a quien solo interesa la capacidad reproductiva que poseemos.
ANTE TODO ELLO LA CGT EXIGE: 
Libre elección de la mujer sobre su cuerpo, sin sobres informativos ni períodos de reflexión
Igualdad territorial y gratuidad en todo el estado
Eficaces políticas de anticoncepción incluidas en la seguridad social y aplicables universalmente
Inclusión de una materia afectivo sexual en los currículos escolares
Formación específica para el personal sanitario, educativo y servicios sociales.
Seguridad jurídica tanto para las mujeres que deciden interrumpir su embarazo como para el personal que lo realiza. 
Secretariado Permanente del Comité Confederal

26 abril Prostitutas indignadas

26abril. MANIFESTACIÓN PROSTITUTAS INDIGNADAS
NO PROHÍBAS MIS DERECHOS

Diferentes colectivos, entidades, mujeres que ejercen prostitución, vecinas y vecinos presentan hoy una campaña ciudadana de defensa de derechos y en oposición a la ordenanza de “civismo” de la ciudad de Barcelona, a su actual redactado y al endurecimiento de sus artículos sobre prostitución anunciado por el consistorio barcelonés.

La Campaña Prostitutas Indignadas pretende recoger voces contra la prohibición de los derechos de las mujeres que ejercen prostitución y contactan en la vía pública. Hace días, la campaña ya se ha hecho visible a partir de carteles que poco a poco van copando zonas del barrio del Raval con mensajes de reivindicación y denuncia de las consecuencias de la Ordenanza.

Discriminación, persecución policial, criminalización y acoso son solamente algunas de las repercusiones de la prohibición de la prostitución que desde diferentes sectores se han denunciado y que la Campaña Prostitutas Indignadas considera deben hacerse oír. Por ello, esta iniciativa se adhiere además al comunicado impulsado por algunas entidades que dan apoyo a mujeres que ejercen prostitución.

La Campaña Prostitutas Indignadas reclama políticas públicas en coherencia con las demandas de las mujeres que ejercen prostitución, en el respeto de sus derechos ciudadanos y fuera de toda respuesta de carácter represiva o policial.

La Campaña considera además que la propuesta de modificación de la Ordenanza que pretende prohibir la prostitución puede tener consecuencias gravísimas sobre la vida de las mujeres, de las trabajadoras sexuales y también sobre aquellas mujeres que están en un contexto de trata con fines de prostitución forzada y por lo tanto reclama el fin de la violencia institucional hacia estos colectivos.

Así mismo, llama a una movilización ciudadana en defensa de los derechos de las mujeres que ejercen prostitución el próximo día 26 de abril a las 19h. Esta manifestación saldrá desde la calle San Ramón hasta la Plaza Sant Jaume donde se encuentra la sede del Ajuntament de Barcelona.

La campaña estrena hoy sus espacios de difusión a través de diferentes redes sociales y pone a disposición de quienes quieran sumarse y de medios de comunicación:

Blog: www.prostitutasindignadas.wordpress.com.
Twitter: @putasindignadas
Facebook: prostitutas Indignadas
E-Mail:prostitutasindignadas@gmail.com

El 29M: El davantal al finestral, les dones al carrer

M-29AN ETXE HAU GREBAN!


DELANTALES AL BALCÓN, LAS MUJERES A LAS CALLES!!
SÍ a la reforma general del sistema: delantales a la calle!
EL 29M, ¡ESTA CASA ESTÁ EN HUELGA!
La feminización de la pobreza es un hecho. Los ataques a nuestros derechos laborales y sociales plasmados en reformas y recortes, no hacen más que agudizar y precarizar esta realidad. No se nos tiene en cuenta a la hora de dar soluciones reales pero sí para pagar las consecuencias derivadas de esta ofensiva capitalista y patriarcal.
Ante la convocatoria de huelga del 29 de marzo, todas las mujeres, asalariadas o no, queremos salir a la calle, reivindicando:
– Que el trabajo doméstico y de cuidados, no reconocido y carente de derechos y garantías, también es un trabajo.
– Que el sistema económico y social se sostiene a costa del trabajo invisibilizado que estamos obligadas a realizar las mujeres.
– Que a pesar de no aparecer en las estadísticas ni en los medios oficiales, aporta y genera riqueza y bienestar.
– Que la vida y las personas han de ser el centro del sistema y no los mercados.
– ¡Que ya es hora de hacer una huelga en el ámbito privado!
Por todo ello, desde la Marcha Mundial de Mujeres de Euskal Herria llamamos a la sociedad en general y, a las mujeres en particular, a secundar la Huelga General el 29 de marzo junto con el resto de la clase trabajadora. Y animamos a manifestar nuestra indignación colgando delantales en las ventanas y balcones de las casas simbolizando el paro en el trabajo doméstico y de cuidados:

EL 29M, ¡ESTA CASA ESTÁ EN HUELGA!

Comunicat de les dones de la FAVB a favor de les treballadores sexuals

22 DE MARÇ DE 2012

El aborto en el túnel del tiempo

José Ángel Lozoya Gómez
Miembro del Foro y de la Red de Hombres por la Igualdad

A finales de 1978, en Valencia, una amiga me contó que pertenecía a un grupo que hacia abortos clandestinos para luchar por su legalización y me pidió prestado el piso para hacer los que tenían concertados para esa tarde. Accedí porque no encontré ningún motivo para negarme, sin imaginar que ese acto de solidaridad me iba a cambiar la vida.
Esa tarde conocí a un grupo de mujeres valencianas, andaluzas y gallegas, asustadas y dispuestas a enfrentarse a lo desconocido con tal de interrumpir un embarazo no deseado para retomar una vida que se había visto absolutamente alterada por la noticia de su gestación.
Las chicas que practicaban los abortos, sorprendidas por mi habilidad para ayudar a estar relajadas a las mujeres que esperaban turno para ser intervenidas, me ofrecieron ver un aborto y me propusieron integrarme en su grupo, a lo que accedí porque planteaban una batalla para ampliar las libertades en la que valía la pena participar.
En el largo año que duró mi experiencia, interrumpida en Sevilla por la policía, que acabo en juicio, condena e indulto, conocí a más de mil mujeres de todas las edades, ideologías, nivel económico o cultural, y provincias españolas.
La mayoría confesaba estar en contra del aborto hasta que su embarazo venciera sus resistencias, cada mujer tenía unos motivos para abortar, pero siempre eran lo bastante poderosos como para que cada una de ellas estuviera dispuesta a arriesgar su libertad y su vida. Podían ser condenadas con seis años de cárcel y la imagen que tenían del aborto clandestino era realmente truculenta.
Unas abortaban porque no querían ser madres en ese momento y otras porque no “podían” serlo. Estas últimas hubieran llevado a término sus embarazos de contar con el respaldo necesario. Social o de sus parejas.
Recién legalizada la anticoncepción su uso era aún minoritario, en casi todas las familias había algún hijo del doctor Ogino y la manida promesa masculina del “confía en mí cariño que yo controlo” demostraba ser de una fiabilidad muy limitada.
La práctica totalidad de los embarazos eran el resultado de eyaculaciones irresponsables en relaciones sexuales físicamente satisfactorias para los hombres y solo ocasionalmente para las mujeres, que no obstante siempre cargaban con las consecuencias. Esta constatación nos llevo a defender la difusión y uso de la anticoncepción y promover una educación sexual igualitaria que cuestionase el modelo sexual dominante.
Una educación sexual que me llevo a cuestionar la pobreza de la sexualidad masculina, que oscila entre el placer y el dar la talla, y esta a cuestionar los modelos masculinos tradicionales, es decir el machismo y sus manifestaciones.
A principios de los años 80, en una reunión de clínicas de abortos estimábamos en unos cien mil el número de los que se practicaban en España (la Fiscalía hablaba de 300.000) una cantidad que ha ido saliendo a la luz con la legalidad y creciendo al ritmo de la población. La legalización disipó las tinieblas de la clandestinidad, el riesgo para la salud de las mujeres y la indefensión de quienes los practican, pero no ha logrado un descenso significativo de los mismos porque no se ha avanzado nada en la educación sexual.
Hoy, cuando parecía que las mujeres habían consolidado su derecho al voto, el acceso a la educación, al mercado de trabajo y al control de la natalidad, la victoria del PP nos recuerda que todas las conquistas son reversibles, y en el caso del aborto nos obliga a desempolvar viejos argumentos: que la legalización no recomienda ni obliga, que el derecho de los fecundadores a opinar no puede prevalecer sobre el de las embarazadas, que si los hombres parieran el aborto sería legal, que se cuestiona la capacidad de decisión de las mujeres porque se las quiere mantener a ellas y a sus cuerpos bajo control, que si ellas son las que pueden parir ellas suyo es el derecho a decidir.
Indigna que se opongan al aborto las mismas personas que se oponen a la educación sexual, al control de la natalidad, a los servicios sociales y las que exigen a las mujeres anteponer el cuidado de sus hijos o familiares dependientes a su desarrollo personal en lugar de exigir a
sus parejas corresponsabilidad en lo Doméstico.
Gallardón promete que ninguna mujer ira a la cárcel por abortar, lo mismo que decía el PSOE de principios de los 80, pero entonces eso significaba un avance y hoy es un serio retroceso.

8 de març dia de les dones II

Manifest i convocatòries Ca la Dona

CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ – 120308_Manifest_Cld – pdf
Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal – capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat… La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista? .Retallades que afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt greu que en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica continua rebent milers de milions d’euros? ¨. Per què no es retallen els diners que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa l’església catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir.
Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexual i reproductius. Volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges… i qualsevol intermediari. Nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat.
Denunciem, també, la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses, sota una comunitat científica androcèntrica que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos.
El meu cos és meu, jo decideixo!
Avortament lliure i gratuït
Església i PP, parella de fet
Feministes per un estat laic.Contra la jerarquia catòlica patriarcal, totalitària i misògina. Contra l’adoctrinament de qualsevol fonamentalisme religiós.
Aquest 8 de març, sortirem al carrer com sortim moltes altres vegades, i omplirem els carrers de les ciutats amb la força de totes les dones. Cridarem ben alt que la marea lila avança i continuarà avançant amb més força.
Juntes podem
Insubmissió a la política econòmica del patriarcat.

Ca la Dona
Us encoratgem a totes les dones a participar conjuntament d’aquest 8 de Març, per enfortir i engrandir els nostres espais feministes i les nostres aliances. 
::::::::8 de març. Dia Internacional de les Dones. Actes des de Ca la Dona:::::::::
.7 de març.… a les 19.00 h, a Ripoll 25: Pa amb xocolata!.
.8 de març.… a les 17.30h, a Ripoll 25: per si no n’havies tingut prou 8o no has pogut venir el 7)… més pa amb xocolata!
Coneixem la nova casa, compartim una estona plegades, i després, totes les que vulguem, cap a la mani!
.8 de març.… a les 19.00h, a plaça Universitat, Bcn: manifestació del Dia Internacional de les Dones. Organitzada per diferents col·lectius, entre ells Ca la Dona.
. 24 de març.… pel matí, a Ripoll 25: trobada-debat entre col·lectius feministes.Aviat us passarem més informació, però mentrestant, feu la reserva a l’agenda!
Visca el 8 de març!
Cada dia és 8 de març

8 de marc. Dia de les dones. Convocatòries i manifestos

Accions i mobilitzacions pel 8 de març a Barcelona:
  • DIMECRES 7 DE MARÇ
20.30h. Parc de les Tres Xemeneies (metro Paral·lel)
MANIFESTACIÓ NOCTURNA per a dones, lesbianes i trans (Jornades d’Acció Feminista Autonoma “Se va a armar la Gorda”)
  • DIJOUS 8 DE MARÇ
Plaça Universitat
18h. PERFORMANCE FEMINISTA
19h. MANIFESTACIÓ unitària del 8 de març
  • DISSABTE 10 DE MARÇ
Davant la Delegació de Govern
CADENA HUMANA FEMINISTA PEL DRET A DECIDIR SOBRE ELS NOSTRES COSSOS
El vídeo censurat de Feministes indignades el trobaràs a:
Retallades per a la Desigualtat
Comunicat de la CGT per al 8 de març de 2012
La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.
Ens retallen les prestacions de la llei de dependència, perjudicial tant per a les dones que es queden a cuidar els seus familiars directes com per a les contractades amb aquesta finalitat. Les empreses d’ajuda a domicili porten mesos sense cobrar. Cada vegada es fan menys centres de dia públics. I aquests treballs tenen cara de dona.
Les empreses de neteja contractades per les diferents administracions estan plenes de dones amb contractes a temps parcial a les que, en molts casos, se’ls deuen diversos mesos de salari.
En educació, aquest any es quedaran buides milers de places de professorat interí, amb el consegüent deteriorament en l’educació de les nostres filles i fills. Cada any que passa és més difícil trobar plaça en una escola infantil pública. Els menjadors escolars estan saturats de nens i nenes i el personal que els atén és insuficient, i se’ls deuen diners en alguns casos també.
En sanitat amenacen amb el copagament i, en tenir major esperança de vida, les dones carregarem amb ell més que els homes. La supressió o el no compliment dels concerts amb els hospitals privats per les interrupcions voluntàries de l’embaràs, fa que en diverses comunitats estiguin avançant els diners per avortar les mateixes dones
Segueix sense ser reconegut el treball que s’exerceix a casa, que és el pilar de la nostra societat masclista i patriarcal, i que acaba convertint-se en treball gratuït.
Semblant és la situació de les dones de fer feines perquè, tot i haver-se aprovat al novembre la reforma del règim de la seguretat social, la precarietat del seu treball fa que les persones treballadores pensin que no els val la pena i les ocupadores s’estiguin qüestionant el seguir amb el seu servei, més quan gairebé no hi ha subvencions estatals que reconeguin la finalitat conciliatòria del treball d’aquestes dones.
No volem acabar sense nomenar a les dones maltractades, que estan veient com es retallen les subvencions a les organitzacions que gestionen els centres d’assistència i com disminueixen els recursos destinats a la seva protecció, convertint-se en el més evident símbol de tots els drets que les dones estem perdent amb aquesta estafa que anomenen crisi.
Davant d’aquesta situació només hi cap la rebel·lió massiva i decidida de totes les persones que creiem i lluitem perquè la paraula IGUALTAT tingui sentit.
EL 8 DE MARÇ (I TOTS ELS DIES) SIGUES LLIURE I LLUITA
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

 

  

Convocatòria Feministes Indignades

Fembloc al Bloc Crític de la Manifestació del 19F a Barcelona. Contra la reforma laboral i l’ofensiva patriarcal…vaga global!

Diumenge 19 de febrer, 11:30 Av. Diagonal amb Enric Granados
 
La reforma laboral recentment aprovada ens confirma que, com a la resta d’Europa, el Govern espanyol utilitza l’excusa de sortir de la crisi per destruir les conquestes socials que han costat segles de lluita i avançar cap a un règim de seudoesclavisme en el mercat de treball: dinamitar els convenis, abaratir l’acomiadament, facilitar l’acomiadament lliure (incloent raons d’un clar darwinisme social com haver estat de baixa un 20% dels dies hàbils durant dos mesos, com si les malalties es podessin programar), generalitzar la por en el lloc de feina com a via per mantenir- la població en estat de xoc i sense capacitat de reacció.
A més,  confirma també que l’altra via per sortir de les crisis serà carregar els seus efectes a les espatlles de les dones, forçant-nos a tornar al rol tradicional de treballadores a la llar sense reconeixement i per amor. L’anterior reforma laboral ja eliminà les bonificacions a les contractacions de les dones; la de la negociació col·lectiva permet a les empreses despenjar-se dels convenis col·lectius sectorials que obligaven a fer convenis d’igualtat a les empreses; la de les pensions segueix promocionant que les casades es quedin fora del mercat de treball per fer de cuidadores a la llar i que les dones siguem les úniques responsables de la cura dels fills, possibilitant que només nosaltres cotitzem fins a dos anys per la criança de fills i filles. I aquesta nova reforma laboral afegeix encara més dificultats a la nostra situació al mercat de treball, en eliminar les bonificacions a les empreses per contractar dones després de la baixa de maternitat. A més, incorpora la possibilitat d’imposar hores extres a les persones que treballen a temps parcial (un 16% de les quals són dones), dificultant encara més la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de totes les persones. Tot això, en un context de retallades generalitzades als serveis públics, al transports, a  la sanitat i l’educació públiques, als pressupostos d’ajut a les famílies… el que suposa més càrrega de treball reproductiu , domèstic i de cura, que recauen majorment en les dones, i enmig d’una ofensiva patriarcal contra el dret a decidir sobre els nostres cossos que amenaça amb dificultar encara més el nostre accés a educació sexual, anticonceptius gratuïts i a l’avortament lliure i gratuït com a prestació sanitària normalitzada en la sanitat pública. A més de fer pagar a tota la població la crisi econòmica que uns pocs han creat amb polítiques d’ajust de tall neoliberal, volen que les dones carreguem amb els seus efectes a  “casa i amb la pota trencada”. 
Les cúpules sindicals també són patriarcals
Aquest diumenge 19 de febrer serem a la manifestació que convoquen els sindicats majoritaris a Barcelona per fer visible que no estem d’acord amb les seves polítiques pactistes i amb la inacció davant un atac sense precedents als drets dels i les treballadores assalariades.  Perquè sabem que a la base dels sindicats majoritaris hi ha milers de persones descontentes amb els seus dirigents, tant per les seves decisions com pels privilegis dels que gaudeixen. Per animar-los a sumar-se a una marea que aixequi no només una vaga general, sinó total. Una vaga global de les treballadores assalariades, però també de les que no poden fer vaga: les persones precàries, les migrades, les que treballen en l’economia submergida, les domèstiques internes que no poden manifestar-se, les mares, avies, filles…les cuidadores invisibles, les prostitutes, les estudiants, les becàries… Una vaga en l’àmbit del treball assalariat però també en l’àmbit del treball de cura.  Una vaga contra el capitalisme i el patriarcat, l’aliança criminal que cada dia devasta milions de vides i despulla el planeta. Serem a la manifestació per recordar que, igual que no són els polítics ni els banquers qui decideixen sobre les nostres vides, no són les cúpules sindicals qui determinen una vaga,. Som les persones les que sostenim cada dia aquest sistema i podem aturar-lo si ho decidim. Juntes podem!
Perquè les dones no sostindrem les seves crisis
vaga global contra el capitalisme i el patriarcat!