CONCENTRACIÓ DE PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA: DIJOUS 15 JUNY

Cartell_Dijous15Juny_7tarda_Def

CONCENTRACIÓ DE PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA: DIJOUS 15 JUNY
(7 TARDA) DAVANT L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB

TransFormemUB convoquem una concentració per al dijous vinent 15 de juny a les 7 de la tarda per fer efectiva la taula reivindicativa que defensem. A més de la concentració i la tancada del dia 4 i de la vaga del dia 16 de maig, i atesa la imminència de la fi d’un any acadèmic en una situació d’incertesa general, TransFormemUB portem tot el mes passat i aquest principi de juny intentant implicar la resta del Comitè d’empresa perquè convoquéssim conjuntament una mobilització massiva del PDI, a la qual cosa no han donat suport. Després de dues reunions i diferents propostes, a la darrera reunió del Comitè d’empresa (8 de juny) s’ha decidit convocar una Assemblea de tot el PDI i una roda de premsa per al proper 19 de juny. Mentrestant les negociacions entre el Comitè d’empresa i l’equip de govern de la Universitat de Barcelona segueixen el seu curs (no solament lent, sinó gens resolutori respecte al que reivindiquem).

TransFormemUB considera imprescindible visibilitzar públicament el malestar que l’aplicació del reial decret del 2012 i la manca de definició d’una política de personal a llarg termini està provocant entre la plantilla. Cal tornar a expressar al carrer quines són les nostres principals reivindicacions, sobre les quals volem i creiem que el rectorat de la UB ha de donar una resposta clara. Així com la Generalitat insisteix a retallar 1.5M € del Capítol I de docència acomiadant professorat precari, centenars de professors titulars de la UB no imparteixen la totalitat de la seva dedicació docent. És urgent resoldre això i, alhora, fer possible:

• Que no s’implementi el punt cinquè de la normativa del PDA aplicant el Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a 32 crèdits.
• Que es reconegui que hi ha falsos associats i que no es faci cap acomiadament (en forma de no renovació), ni reducció de contracte.
• Que es reobri la taula de negociacions per regularitzar aquests falsos associats.
• Que es millorin les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i eliminant-hi el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador.
• Que es convoquin Comitè i Junta del professorat a la taula que ha d’elaborar la relació de llocs de treball (RLT).
• Que s’implementin plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
• Que es dignifiquin els contractes de les investigadores predoctorals i postdoctorals, evitant el treball fora de contracte i les desigualtats dins de la mateixa categoria.

Per aquest motiu, TransFormem UB convoquem tot el PDI (laboral i funcionari) a unaconcentració davant l’edifici històric, a les 7 de la tarda el dijous 15 de juny.

Volem Estabilitat, Dignitat i Futur. Us convidem a participar-hi!

TransFormemUB

Comunicat de l’SP de la CGT de Catalunya:Desobeïm el procés polític del cas “27 i més”

arton12469-cd4f6
Recentment el jutjat de Cerdanyola del Vallès que instrueix el cas per la tancada d’estudiants al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l’any 2013 (el cas conegut com a “27 i més”) ha dictat una interlocutòria on es disposa l’obertura del judici oral i es fixa una fiança absolutament desproporcionada, de 511.835,05 EUR per a assegurar les responsabilitats civils. 27 persones encausades arran d’aquella protesta universitària estan a l’espera de peticions penals d’entre 11 i 14 anys de presó, segons el cas, i prohibició d’accés a la UAB durant 5 anys. Entre elles hi ha el nostre Secretari General, el company Ermengol Gassiot. La fiança abans esmentada, com tothom pot suposar, no serà abonada pels 27 afectats i afectades, la qual cosa probablement comportarà processos d’embargament de nòmines i béns.
Durant els propers dies o setmanes les 27 persones seran emplaçades a personar-se en dependències judicials per a fer-los entrega d’una còpia dels escrits d’acusació, a fi que en el termini de 3 dies compareguin amb advocat i procurador, i siguin requerits per a dipositar la fiança.

Aquest Secretariat Permanent considera que tot aquest procés no és sinó un muntatge motivat en una revenja política per part de l’anterior rectorat ultraliberal de la UAB, orientat a escarmentar per la via penal el moviment estudiantil i el sindicalisme que li plantava cara en defensa de la universitat pública. L’actuació d’aquell rectorat, i el relat conspiranoïc construït pels advocats que va contractar a tal efecte, ha estat aprofitada per la Fiscalia, òrgan polític de l’Estat espanyol, per a iniciar un esperpèntic procediment judicial que suposa el pitjor cas de repressió política a una universitat des de l’època del franquisme.

Davant d’aquesta situació, el nostre company Ermengol Gassiot ha decidit que no participarà en la farsa i que no es personarà al jutjat per voluntat pròpia sota cap circumstància, tot afrontant les conseqüències que es derivin de la seva decisió.

Aquest Secretariat Permanent comparteix plenament l’anàlisi que sosté la decisió presa pel nostre company Ermengol, i hi donem suport. Entenem que davant d’un atac de caràcter polític (instrumentat en forma de procés judicial) contra les llibertats i els drets civils és legítim practicar la desobediència i la solidaritat per a impugnar públicament la totalitat d’aquest muntatge repressiu. Considerem que en el moment present ens estem jugant bona part del missatge que es transmetrà a les lluites socials que vindran en el futur sobre la resposta que cal donar davant la repressió político-judicial. Ens juguem molt, i les estratègies punitives mitjançant les quals es vol paralitzar i escarmentar qualsevol mena de resistència sindical, estudiantil o social han de ser aturades. En el cas concret de l’Ermengol, el present muntatge està orientat a reprimir l’exercici de l’acció sindical de la CGT a la UAB en defensa dels drets de les treballadores i de la universitat pública i, més enllà d’aquesta, el considerem un atac al conjunt de la nostra organització.

Volem deixar clar que, en la mesura en què això depengui de nosaltres, cap de les 27 persones encausades està ni estarà mai sola. Fem una crida a totes les Federacions i Sindicats de la CGT de Catalunya, al conjunt de la nostra militància, moviments socials i persones solidàries a preparar la resposta col·lectiva i organitzada que aquests fets es mereixen. La CGT de Catalunya no quedarà a l’expectativa, ni restarà amb els braços creuats. Ens reservem el dret, com a organització, a actuar quan i com ho considerem oportú, tenint en compte la gravetat del cas.

DAVANT LA REPRESSIÓ POLÍTICA, DESOBEÏM! SI ENS TOQUEN A 27 ENS TOQUEN A TOTES!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
2 de juny del 2017

La #VagaUB16M de professorat i investigadores en imatges / Recull Premsa

foto mani 16m ub

 

 

 

photo_2017-05-17_10-38-42 vaga 16m pdi 2 vaga 16m pdi 7 vaga 16m pdi 1 vaga 16m pdi 8 vaga 16m pdi 3 vaga 16m pdi 4 vaga 16m pdi 5 vaga 16m pdi 6Recull premsa:

http://beteve.cat/docens-ub-vaga-professors-associats/

https://directa.cat/actualitat/personal-docent-investigador-de-universitat-de-barcelona-va-vaga

De mobilitzacions, negociacions i deures pendents

poema i logoLa mobilització del passat 4 de maig, que va reunir membres de tots els col·lectius i escales laborals de treballadores de la UB, va servir per compartir les situacions que s’estan vivint en diferents departaments i facultats, i per consensuar assembleàriament les reivindicacions que volíem transmetre al rectorat. Va concloure l’endemà, després que uns quants d’aquests treballadors i treballadores passessin la nit al mateix Edifici Històric en senyal de protesta. L’endemà, divendres 5 de maig, vam acudir a la reunió convocada per la Vicerectora de Personal Docent i Investigador, la Dra. Mercè Pallàs. El motiu d’aquest correu és per informar tota la plantilla de com es va desenvolupar aquesta reunió i en quina situació ens trobem.

La valoració que en fem com a membres de Transformem UB és negativa, perquè malgrat les bones intencions i paraules d’empatia amb les nostres reivindicacions per part de la vicerectora, no hem aconseguit cap canvi significatiu en les polítiques que l’equip de govern de la UB pretén aplicar. Ho detallarem per a cadascuna de les peticions concretes:

  • Sobre el fet que no s’implementi el punt cinquè de la normativa del PDA aplicant el Reial Decret-Llei 14/2012, que significarà augmentar la docència de professorat a jornada completa (malgrat que el reial decret sols remet al PDI funcionari) a 32 crèdits, cap acord, és a dir, que s’aplicarà a partir del curs 2017-18. La vicerectora ja ha enviat a tots els Departaments quin professorat es veurà afectat per aquesta mesura i ara està esperant que siguin els mateixos Departaments que presentin els respectius POA i la càrrega docent per al curs vinent. Si hi ha professorat funcionari que no compleix amb la docència que li pertoca, és tasca del rectorat i dels departaments encarregar-se que això canviï. Però no entenem que aquest reial decret obligui a passar als funcionaris amb perfils “baixos” (concepte també qüestionable) de recerca de 24 a 32 hores, castigant la docència i premiant la recerca; a banda que és una mesura que tampoc permet millorar-ne ni l’una ni l’altra –qui faci més crèdits de docència nova, difícilment podrà investigar–.
  • Amb relació a la demanda que es reconegui que hi ha falsos associats, i que no es faci cap acomiadament, cal dividir-ho en dues parts: sobre la primera part admeten que se n’ha fet un ús fraudulent, però al·leguen que no hi ha vigent cap figura contractual que s’hi ajusti; i sobre la segona part, reconeixen que l’aplicació del reial decret tindrà un impacte sobre la plantilla d’associats. Segons paraules de la mateixa Dra. Pallàs, representarà unes 24 places d’ETC (Equivalències a Temps Complet). Un associat de 18 crèdits (6+6) té un contracte pel 29.2% de la jornada laboral. Per tant, un temps complet equival a 3.42 associats (100/29.2). Això significa que 82.19 associats de 18 crèdits (24 x 3.42) no seran renovats el proper setembre. Però poden ser molts més, el doble o triple de no renovacions si afecta associats contractats per menys crèdits. La vicerectora s’ha compromès a informar-nos en 15 dies del nombre exacte d’acomiadaments previstos. Des de Transformem demanem que cada degà informi de les implicacions de l’aplicació del RD 14/2012 a la seva Facultat i de com pensa afrontar la situació.
  • Pel que fa a la millora de les condicions laborals de tots els associats amb l’aplicació immediata de l’escala salarial màxima i eliminant-hi el greuge comparatiu salarial que pateixen els associats amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador, la vicerectora afirma que això és impossible. Estem superant el capítol 1 de despesa de personal, que sembla que és inamovible, malgrat que no entenem per què no hi ha cap possibilitat (no serà voluntat?) d’augmentar-lo. La possibilitat que el rectorat es planti davant de la Direcció General d’Universitats i adopti una actitud combativa per canviar aquest capítol 1 se’ns mostra com a molt remota. La DGU i la UB es reuniran al final de maig, quan els POA ja estaran tancats o molt avançats i ja coneixerem l’impacte d’acomiadaments fruit de l’aplicació del reial decret 14/2012. La Generalitat no aprovarà el pressupost del 2017 de la UB sense aquest reajustament de personal. Criteris economicistes, sense resoldre dimensions de la mateixa gestió econòmica que impliquen dotzenes de milions d’euros sobre els quals continuem sense disposar d’informació (per exemple, l’import exacte del deute de la Generalitat amb la UB, o bé com es resoldrà el finançament del nou edifici de la Facultat de Dret, que va passar de 21 a 44 milions d’euros de cost i del qual s’ha ajornat la inauguració). Per altra banda, sembla que la “causa” que se superi aquest capítol pertoca als associats, que precisament tenen uns sous miserables… què passaria si diguessin als catedràtics o titulars que els paguen la meitat del salari perquè se supera la despesa en personal prevista? Seria impensable, en canvi neguen al 40% de la plantilla esdevenir mileurista. D’això se’n diu classisme!
  • La taula de negociacions per regularitzar els falsos associats es reprendrà entre el juny i el juliol. La vicerectora ha demanat que enviem el document de treball amb què es van encetar les negociacions durant l’anterior rectorat. Tot i així la taula s’emplaça a l’estiu, quan ja tenim les renovacions a sobre i, per tant, serà gairebé impossible modificar cap aspecte de la condició contractual fraudulenta per al curs vinent. De moment, sabem que hi ha la voluntat d’impulsar un pla de regularització de falsos associats que comenci pels contractats abans del 2007. Per a nosaltres és una mesura parcial, perquè encara crea més subcategories dins del conjunt de professorat associat, i insuficient, ja que el gruix de contractacions com a associat s’ha fet en els darrers anys.
  • Pel que fa a la denúncia que va presentar la CGT sobre el PDA dels associats, on es va suspendre el judici perquè la UB va manifestar la seva voluntat de dialogar, i es va establir un termini temporal per a la negociació del 6 de juny: en la reunió no s’ha concretat res, per tant, si no es produeix cap apropament respecte a això és molt probable que el judici es reprengui.
  • Quant a implementar plans d’estabilització per als investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa, també cal anar per parts. La vicerectora afirma que l’any vinent hi haurà unes 32 places de lector. De la resta no en sabem res. A més, això anirà molt lligat que s’elabori la relació de llocs de treball (RLT) que ja fa anys que s’anuncia. Llavors se sabrà què hi ha i què es necessita. La vicerectora ha manifestat que cal elaborar la RLT amb molta cura i sense pressa: hi està treballant una comissió sobre la constitució de la qual pensem que s’hauria d’haver demanat el parer del comitè d’empresa, car afecta els treballadors i treballadores de la UB. Lamentem que no hagi estat així. Recordem que, pel que fa a la taxa de reposició, la llei estatal l’estableix en el 100%, mentre que la Generalitat, més papista que el papa, sosté que serà del 50% o això ens han dit des de la UB.
  • El darrer punt reivindicatiu és que es dignifiquin els contractes de les investigadores predoctorals i postdoctorals, evitant el treball fora de contracte i les desigualtats dins de la mateixa categoria. En aquest sentit hem demanat que s’obri una mesa de negociació respecte a això, i la vicerectora ho ha emplaçat novament al setembre, ja que de moment no han treballat les dades. Increïblement, resulta que la persona que ho porta fa una estada a l’estranger i, fins que no torni, no s’hi posaran.

Per tot l’exposat MANIFESTEM:

  • És inadmissible que l’equip de govern de la UB encapçalat pel rector Joan Elias vulgui aplicar el Reial-Decret 14/2012, relatiu a retallades urgents proposades fa cinc anys pel govern del PP, sense haver-ho consensuat amb deganats, ni equips departamentals, ni el comitè d’empresa de PDI-laboral ni la Junta de funcionaris. La docència és tant o més important que la recerca, en cap cas pot ser un càstig.
  • Que aquest reial-decret serveixi de justificació per acomiadar, com a mínim, 82 docents i investigadores, com sempre d’aquell col·lectiu més precari. No acceptarem cap acomiadament!
  • Que no hi hagi cap voluntat d’augmentar el rang salarial del col·lectiu pitjor pagat de totes les universitats catalanes i que no hi hagi cap voluntat de negociar amb DGU l’augment de la partida pressupostària, i en concret el capítol 1. És inadmissible!
  • És indigne que es vulgui aplicar una taxa de reposició del 50% condemnant la UB a un procés d’envelliment de la plantilla estable i a fer créixer una bossa cada vegada més gran de personal precari, temporal i amb salaris de misèria.
  • És completament perjudicial que es continuï amb aquesta política de no estabilització dels col·lectius temporals, argumentat amb criteris economicistes propis d’un model d’universitat-empresa merament neoliberal.
  • És perniciós que s’emplacin les negociacions de les diferents meses a l’estiu, quan ja no hi haurà cap possibilitat de canvi per al curs vinent.

NO VOLEM una universitat que està EXPULSANT ESTUDIANTS, DOCENTS, PRECARITZANT i REESTRUCTURANT amb criteris econòmics Estem parlant del model d’universitat pública que defensem i de la seva funció dins la societat, ens hi estem jugant el futur de país.

PER TOTS AQUESTS MOTIUS, TRANSFORMEM UB (COS, CGT-PPA, APR) CRIDEM TOTA LA COMUNITAT DE LA UB A SEGUIR PRESSIONANT L’EQUIP RECTORAL DE TOTES LES FORMES QUE ASSEMBLEÀRIAMENT DECIDIM, I A LA VAGA I LES MOBILITZACIONS DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR EL DIMARTS 16 DE MAIG

PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA, AMB CONDICIONS DE TREBALL DIGNES, EMANCIPADORA I DE QUALITAT!

 

Barcelona, 8 de maig del 2017

I abans de l’assemblea…..

cgtpagojusto

Abans de l’assemblea us convidem a participar al debat sobre el film “Pago Justo” en el marc de la Jornada d’aturada internacional de dones organitzada per Vaga de Totes a la que la CGT donem suport

Dia 8 de març a les 11 hores. Àula 0.3 de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia

CGT dona suport a la mobilització “Aturada Internacional de Dones”convocada a nivell mundial pel 8 de març

Des de la CGTUB, manifestem públicament el nostre recolçament i solidaritat a la mobilització “Aturada Internacional de dones” pel proper 8 de marc, Dia Internacinal de les dones que s’està organitzant en diversos països, sota el lema “La Solidaritat és la nostra millor arma”. Recolçem i animem a seguir l’aturada internacional feminista a les feines i al comsum durant el 8 de març que aqui convoca VAGA DE TOTES

CARTEL 8 DE MARZO UB

Convoquem juntamente amb d’altres col·lectius a l’assemblea de dones el proper 8 de març a les 14 hores al Pati de Lletres de la Universitat de Barcelona

Més informació: Vaga de Totes

Ens estan enganyant, defensem les pensions

Una nova agressió contra els interessos de la gran majoria de la població s’està preparant. Com qui cuina un plat a foc lent, des de fa mesos els mitjans de comunicació (que depenen de grans empreses) i el govern central estan filtrant, dia rere dia, informacions sobre la insostenibilitat de l’actual sistema de pensions. Ens diuen que hi ha un dèficit de 16.000 milions d’€ a la Seguretat Social, que hi ha un envelliment de la població i que ambdós factors obliguen a modificar quines pensions cobrarem en jubilar-nos i el temps que haurem d’estar treballant per a poder-ne rebre. I poc a poc van apuntant les seves mesures que, curiosament, van en la direcció d’atacar directament les nostres condicions de vida. De manera resumida, el que plantegen és:

1- Fomentar un treball cada vegada més precari. Ho estem patint ja en carn pròpia: les successives reformes laborals faciliten els acomiadaments, fan més fàcil empitjorar les nostres condicions laborals, augmenten l’ús discrecional dels nostres horaris per part de l’empresari, estenen encara més els contractes temporals, a temps parcial i els «mini jobs» i ens fan baixar els salaris a una majoria. Ser treballador/a i ser pobre és cada vegada més habitual, especialment si som joves, dones o migrants.

2- Promoure que del nostre sou ens haguem de pagar una part de la pensió. El seu argument és, directament, cínic. «Com que la teva pensió serà de misèria – ens diuen- hauràs de pagar un pla d’estalvis o pensió privada». Mentre els salaris van baixant progressivament, pretenen que nosaltres mateixos/es ens cobrim una part de la nostra pensió de jubilació. Uns diners que, a més, gestionaran entitats privades, que especularan amb els nostres diners de cara a obtenir-ne beneficis (que seran privats). Ja coneixem, a més, les misèries del sistema financer de l’Estat espanyol, que ha calgut rescatar amb diners públics.

3- Allargar encara més el temps que haurem d’estar treballant, més enllà dels 67 anys de la reforma de l’any 2011. Cada vegada ens aproparem més a allò de «treballar tota la vida» quan, paradoxalment, el desenvolupament de la productivitat del treball hauria permetre tot el contrari, treballar menys, treballar tothom i viure millor. Com ho faran si no ho aturem? Fàcil, modificant a l’alça les edats mínimes i màximes de jubilació i incrementant tant el temps mínim de cotització com les bases reguladores.

La destrucció de les pensions públiques no és una situació inevitable. És un projecte polític perfectament planificat des del capital i els governs de torn des de fa anys. La descapitalització de la Seguretat Social ha sigut premeditat i provocat. A banda de la destrucció de llocs de treball, la precarització laboral fa caure les cotitzacions. El manteniment dels topalls màxims de cotització i les exoneracions de cotitzar a determinades rentes salarials generen una pèrdua d’ingressos de 7.000 milions € l’any. I les bonificacions a les quotes empresarials a la Seguretat Social ha suposat un immens estalvi a les empreses a canvi de crear treball precari i molt barat.

I d’alternatives n’hi ha. Millorar les condicions de treball, els salaris i l’estabilitat dels contractes faria pujar els ingressos a la Seguretat Social. Revisar a l’alça els topalls màxims de cotització també, així com incrementar les cotitzacions de les empreses. En paral·lel es podria traspassar el finançament de la Seguretat Social i les pensions als Pressupostos Generals de l’estat. Aquestes alternatives no agraden al Capital que s’ha marcat com a un objectiu trinxar les nostres pensions i fer encara més negoci amb la nostra vida.

Des d’aquí fem una crida a que cap força política accepti negociar la reforma del Pacte de Toledo en els termes que proposen les asseguradores, els bancs i les grans empreses. Aquesta crida la fem extensiva als sindicats CCOO i UGT que, l’any 2011 ja van pactar una vergonyosa reforma de les pensions.

A tots ells, als partits i sindicats «oficials» els fem saber el nostre compromís ferm a defensar les nostres condicions de vida, presents i futures. I ho farem amb tota la nostra força, al carrer i als centres de treball. Poden escollir al costat de qui estan, amb el poble, amb la gran majoria o amb el capital privat, que només es mou per la voluntat de màxim benefici.

Vols deixar que et prenguin el pèl o vens a plantar-los cara?

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
27 de febrer de 2017

VÍDEO -Ens estan prenent el pèl: https://www.youtube.com/watch?v=0CUByYz0qfI

Govern i Bancs preparen un nou atac contra les Pensions públiques. Mentre regalen subvencions a empreses i empresaris, ara ens diuen que la factura la paguem nosaltres amb patiment per a que els seus bancs facin negoci amb qui es pugui pagar una pensió privada.

Es pensen que ens empassarem les mentides amb que ens bombardejen des dels seus mitjans de comunicació, però ens trobaran preparades.

Comparteix, difon. No ens callaran.

Crida a la comunitat educativa a participar a la vaga del 18 de gener per revertir les retallades en educació

[Tot seguit reproduïm i donem suport al comunicat de CGT Ensenyament]

16114195_1254333717993282_3949824926313461533_n

El sindicat CGT Ensenyament convoquem VAGA de l’ENSENYAMENT PÚBLIC el DIMECRES 18 DE GENER coincidint amb el debat d’esmenes parcials de l’àrea d’educació als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2017.

En l’actual context d’infrafinançament pressupostari que ha malmès greument l’ensenyament públic els darrers anys, el Govern de la Generalitat presenta uns pressupostos per l’any 2017 en els quals la inversió en educació pública per alumne segueix sent molt inferior a la del 2010 i no arriba ni a la meitat del que determina la pròpia LEC, situant-nos a la cua de la UE i al nivell de països com Laos o Perú.

Amb questa convocatòria exigim que als propers pressupostos es comencin a revertir les retallades en educació pública i que incorporin una sèrie de mesures bàsiques per a la qualitat de l’educació pública.

- El retorn a l’horari lectiu anterior a les retallades (18h a secundària i 23h a primària) suposaria la incorporació als centres de 6.000 docents (que van ser acomiadats/des) i per tant una major atenció a l’alumnat, més possibilitats de desdoblaments, més temps de preparació de classes i correccions, de coordinació, atenció a famílies, etc.
- Substitucions de tot el personal des del primer dia i des de l’1 de setembre és essencial perquè l’alumnat segueixi les classes amb normalitat quan algun/na docent està de baixa o en qualsevol situació de permís.
- Cap tancament d’aules a centres públics i reducció de les ràtios (relació nombre d’alumnes per professor) per poder oferir una atenció més individualitzada a l’alumnat.

Les reivindicacions laborals (que incloem al cartell) també repercuteixen en la qualitat de l’educació pública perquè les condicions en que treballem les persones que atenem els i les nostres filles, encara que sempre hi posem tots els esforços, també incideixen en el servei que prestem.

Som conscients dels inconvenients que aquesta convocatòria pot ocasionar però molt més greus i constants són les mancances que està patint el nostre alumnat i estem convençudes que aquesta vaga pot ajudar a que s’incrementin els recursos i l’atenció que reben.

És per això que us demanem que secundeu aquesta VAGA no portant els vostres fills i filles a l’escola/institut el proper dimecres 18 de gener, i que els i les que pugueu participeu a la CONCENTRACIÓ que tindrà lloc a les 12:00 hores del mateix dia davant del Parlament de Catalunya.

L’educació pública és de tots i de totes. Defensem-la entre tots i totes.

Gener del 2017

CGT Ensenyament
http://cgtense.pangea.org/
http://www.facebook.com/CGTENSE
https://twitter.com/CGTEnsenyament

Manifest 25 de Novembre. Plantem-li cara a la violència masclista

30776020800_0790-43994

Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!”. Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Les dones assassinades no són casos aïllats ni els seus botxins són bojos. Ells són fills sans del patriarcat i elles has estat víctimes d’un sistema social sencer.

Les dones agredides som dones a les que intenten disciplinar i domesticar a base de tortura psicològica, insults o cops.

Les dones violades i abusades som tractades com a objectes de plaer i de judici estètic al servei dels mascles que no accepten que diguem No o Prou.

Les dones violentades i infantilitzades en parir, menstruar, avortar o durant la lactància som vistes com a cossos socials sobre els que legislar, decidir, medicalitzar o exercir tutories paternalistes.

Les dones que patim escletxa salarial, abusos sexuals a la feina i les ofensives misògines i masclistes de la patronal, som considerades mà d’obra complementària i sobrant, suposadament menys capaç, més dòcil i doblement precaritzable.

Les dones que assumim les tasques de cura, de manteniment de les llars i de la vida, de les dependències i les emocions, de manera diària i gratuïta resultem invisibles perquè en l’heteropatriarcat capitalista la vida no compta més que per ser explotada.

Les dones racialitzades, les migrants, som les que no tenen veu i les que aguantem les majors ofensives per motiu de raça, de classe, de gènere…

Les dones som la mudesa social davant les morts, la indiferència general davant l’explotació amb la que fem la nostra tasca diària, som les que rebem els majors cops també en temps de crisi, som en crisi permanent…

Però també som les que diem que tot això és viure en una agressió constant i diària de la que ja en tenim prou. Som les que anem fent passos per a defensar-nos i autodefensar-nos, per a respondre entre totes , i cada una de nosaltres, a tot el que ens violenta. Som les que creem un món nou en el que no volem relacions de poder de cap mena, vingui de qui vingui. Per què som nosaltres, les dones, les treballadores, les que som als marges i a les perifèries, les sempre hem fet i fem les revolucions pioneres des del suport mutu, les que hem fet i fem aquesta xarxa de món nou des de l’autogestió i l’acció directa, sense tutors ni protectors, ni permisos ni vist-i-plaus de les institucions, patriarques o patrons.

Perquè si toquen a una ens toquen a totes,

Perquè no deixarem cap agressió sense resposta:

Contra les Violències de Gènere, autoorganització, acció directa, suport mutu i autodefensa feminista!!

Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya