4F amb noms i cognoms Una reflexió sobre el paper de la policia, la judicatura, la premsa i la classe política en l’asfixiant silenci previ a l’emissió de Ciutat Morta

Jesús Rodríguez 20/01/2015, article publicat a La Directa

Muy Sra. mía, soy Mariana Huidobro, madre de Rodrigo Lanza…”,així comença2015-02-21-azulva una carta, amb data de 19 de desembre de 2011, dirigida a la Fiscalia Provincial de Barcelona. Fa més de tres anys que Huidobro, mitjançant aquesta missiva, va informar al màxim òrgan fiscal de les irregularitats del cas 4F que quedarien reflectides uns mesos més tard al documental Ciutat Morta. El fet que els agents Bakari Samyang i Víctor Bayona –peça clau testifical del cas 4F– haguessin estat condemnats per tortures greus i simulació de delictes en un altre cas podia haver donat un tomb a tot el procés. Cal recordar que els cinc anys de presó de Lanza i els tres anys i tres mesos de Juan Pintos, Àlex Cisternas i Patrícia Heras només estaven suportats per les paraules de Samyang i Bayona. Cap prova més. Per contra, la resta de proves, testimonis, indicis i pericials apuntaven a la versió del test que va caure des del terrat, una versió que exculpava els encausats.

Malgrat les esperances dipositades per Huidobro, la Fiscalia va optar pel silenci i mai es va dignar a donar resposta a la carta. Només de manera verbal, la fiscal del cas 4F –que casualment va ser la mateixa fiscal del cas Yuri Jardine– li va dir a la mare de Lanza, segons ella mateixa va explicar, que amb una única coincidència no podia fer-hi res i que només en cas que es trobessin més coincidències amb altres casos de tortura i simulació de delictes “potser” es podria plantejar la revisió del cas. Aquest va ser l’últim intent de la Mariana. A partir d’aleshores es va abocar en la seva particular venjança: el documental que dissabte va colpir durament el cap i el cor de 569.000 catalanes.

L’actitud de passivitat de la fiscal va dibuixar una renglera més del mur que el poder polític, mediàtic, judicial i policial ha construït al llarg d’aquests nou anys en relació al cas 4F. Un mur infranquejable en paraules d’Huidobro la nit de dissabte, entre llàgrimes i emocionada, a les portes del consistori barceloní, poc després que finalitzés el passi del Canal 33. Tot aquest desori no ha estat fruit d’un cúmul de coincidències desafortunades: aquí hi ha hagut una deliberada actuació, en alguns aspectes, i un mirar cap a un altre costat, en d’altres. En repasso alguns de fonamentals per entendre què ha passat.

 

Un problema a la Guàrdia Urbana

La nit del 4F, els agents Samyang i Bayona van actuar des de les vísceres, però també des de la profunda convicció que tot allò il·legal o irregular que fessin seria encobert i protegit pels seus comandaments. Consciència d’impunitat, certesa de mant protector. Només cal que cerqueu a internet les paraules “Julian Delgado” i “Guàrdia Urbana” per saber d’on venim. Avui és oportú que tothom coneixi qui era fins fa tres mesos el màxim responsable de la UNOC (Unitat Nocturna Operativa Centralitzada), unitat on estaven adscrits els dos agents ara empresonats al mòdul d’alta seguretat del centre penitenciari de Quatre Camins. Es tracta de l’inspector en cap Agustín Hernando, més conegut com a Cuchi, recentment suspès de sou i feina arran d’una investigació del jutjat d’instrucció 10 de Barcelona que l’acusa de greus delictes, com ara donar la instrucció d’ocultar dins d’un atestat els cops que un guàrdia urbà va propinar a un vianant detingut, així com de l’apropiació de grans quantitats de llaunes de cervesa incautades en aplicació de l’ordenança del civisme. ¿Si un comandament té comportaments com els descrits, què podem esperar dels seus subalterns?

Aquestes pràctiques s’han fet més i més comunes des de 2007, any en que les ordenances del civisme i la persecució a la venda ambulant van justificar una “guerra de baixa intensitat” de la UNOC contra persones amb “estètica alternativa” que gaudeixen de la festa al centre de la ciutat, així com vers immigrants i treballadores sexuals. Són desenes els casos d’abusos que aquests anys hem localitzat, malgrat no poder-los investigar a fons, protagonitzats per agents d’aquesta brigada policial on hi treballen uns 200 efectius. Totes aquelles amb algun “estigma” han estat víctimes potencials d’aquesta croada. Identificacions, insults, empentes i humiliacions són a l’ordre del dia, i les pallisses i episodis més greus s’esdevenen amb més freqüència del que podríem imaginar. En l’últim any els venedors de “top manta” han passat a ser els principals damnificats d’aquesta política securitària. La seu de les UNOC i les UPAS (antiavalots nocturns i diürns) és a la comissaria de la Zona Franca. Aquest edifici va quedar segregat de la resta de dependències del cos després d’una càrrega de les UPAS –ara fa dotze anys– contra agents de comissaries de districte que volien accedir a la Casa Gran del consistori en el marc d’una jornada de vaga per la millora de les seves condicions laborals. A la Zona Franca, on també s’hi ha ubicat estratègicament la seu del CIE, els antiavalots comparteixen comissaria amb el Servei d’Informació i Documentació, dirigit fins fa un parell d’anys per l’inspector Víctor Gibanel. Fou destituït amb l’arribada de Xavier Trias al consistori, quan Joan Delort va assumir les tasques de coordinació del cos. Un subaltern de Gibanel es va dirigir a mi un dia de gener de 2011, poc després de l’esclat del cas Macedònia, i em va dir literalment: “Te vamos a cortar el cuello”, amb l’afegitó de simular l’amenaça amb la mà. Aquesta fanfarronada, en el meu cas, no s’ha arribat a materialitzar mai més enllà d’una roda de la bicicleta rebentada amb una navalla a mans d’un policia de paisà.

 

La premsa i la versió d’oficials

Quin paper han jugat els mitjans de comunicació? Gran, molt gran. El mur amb què topava la Mariana es feia més alt quan malgrat les clamoroses informacions que anaven trascendint se li tancaven les portes de la gran majoria dels mitjans de comunicació. A banda del conjunt de webs i publicacions de la premsa alternativa –paper destacat del Masala– i de la Directa, només un mitjà, Vilaweb, i cinc periodistes, Helena López, Gregorio Morán, Mònica Terribas, Jordi Mumbrú i Sílvia Barroso, van desobeir la mordassa. Cito els noms i no els mitjans pels que treballaven, perquè s’ajusta més a la realitat. També hi va haver teletips d’agència d’alguns bons professionals del periodisme, que no tenen signatura, i que desgraciadament van tenir poc reflex en els mitjans. Clamava al cel que mitjans de Xile i Argentina desplacessin recursos humans i materials en avió fins a Barcelona i la gran família de periodistes d’Interior no dediqués ni una coma a les contradiccions del cas fins que ha aparegut el documental Ciutat Morta. Versió oficial, versió d’oficials. Les portes giratòries entre els gabinets de premsa policials i les seccions de successos de diaris, ràdios i TV en tenen una gran responsabilitat. La màxima és clara: no li facis un lleig a qui et dóna cada dia de menjar, a qui gràcies a les filtracions et fa un lloc dins el cada cop més competitiu món de l’exclusiva. Cadascú amb la seva consciència. Però també hi va haver una censura editorial. Recordo especialment dos mitjans que van vetar que els seus periodistes informessin de les irregularitats durant els primers anys del cas, i ho sé perquè ells mateixos m’ho van explicar. No diré els seus noms, però si el de les capçaleres per les que treballaven: El Periódico i El País.

 

Mínim interés a la classe política

Han estat anys de picar la porta de despatxos oficials. Montserrat Tura (PSC) quan era consellera de Justícia va rebre Huidobro, la va escoltar, però no hi hagué cap actuació concreta, cap alleugiment, ni per ella ni per les familiars de cap de les empresonades. Ricard Gomà, regidor d’ICV-EUiA al consistori barceloní, va al·legar el poc marge de maniobra que tenia en relació als seus socis de Govern: “no podem apretar tant al PSC, només controlem la nostra àrea, així són els equilibris”. Joan Herrera (ICV-EUiA) va visitar Mariana Huidobro durant la vaga de fam i Joan Tardà (ERC) es va entrevistar amb Rodrigo Lanza quan va sortir de presó. Aquí s’acaba el llistat. Perdó, me n’oblidava: David Fernàndez, òbviament, sempre va estar present, deixant-s’hi la pell com a membre de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, al costat de les famílies i dels empresonats.

Per contra, una agrupació del PSC de la Federació de Barcelona i els delegats sindicals d’UGT i SAPOL a la Guàrdia Urbana es van moure molt per defensar Víctor Bayona i Bakari Samyang, els policies condemnats per tortures. Es van reunir amb altes instàncies de diverses administracions catalanes per provar d’aconseguir un suport a la petició d’indult, malgrat que finalment aquest va ser denegat. L’última mostra d’aquesta tancada defensa corporativa la tenim en el desafortunat tuit del community manager del Sindicat de Mossos d’Esquadra: “Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou”.

En resum. La jutgessa Carmen Garcia Martínez (que ahir no va anar a treballar) va renunciar a investigar perquè ja li anava bé que la sentència condemnatòria estigués prèviament dictada. La Fiscalia no va voler saber res de proves, testimonis o indicis que deixessin el cas sense culpables. Els polítics van mirar a un altre costat i no van moure un dit per quatre “arreplegats” que ni tan sols apareixien als grans mitjans. Més fructífer va ser tancar files al voltant dels guàrdies urbans, que majoritàriament formaven part de la claca sociata que per aquelles dates controlava la ciutat. Si ocupes quota de pantalla o garanteixes un grapat de vots tindràs qui es vulgui fer la foto, si no és així et podriràs a la garjola. I la deixadesa i la submissió a les redaccions va fer la resta i va tancar el cercle de la perversa equació. Ningú tornarà la vida a la Patri. Ningú tornarà els anys de joventut al Rodrigo, l’Àlex i el Juan. Ningú farà justícia ara des de la Fiscalia, els tribunals o les portades dels diaris. Ja no es pot fer justícia, s’havia de fer fa nou anys.

No ens deixarem emmordassar #lleimordassa #leymordaza

arton10802-c6c39

El Govern de l’Estat espanyol torna, un cop més, a atemptar contra els nostres drets i llibertats. Aquesta vegada es tracta de l’aprovació avui al Congrès dels Diputats del projecte de Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda i molt millor denominada com a llei mordassa.

Amb l’entrada en vigència d’aquesta llei, el Govern pretén tapar-nos la boca, limitar la nostra llibertat d’expressió, d’informació i de lliure circulació. Es tracta de drets que, de manera hipòcrita, el poder polític estableix com a llibertats públiques en la seva tan preuada Constitució. Des del govern han observat que no ens callem, que hem dit prou a tantes mesures que restringeixen, i en molts casos fan desaparèixer, els nostres drets. Per això responen de manera dràstica, manllevant al poble aquells mecanismes dels quals fa ús per a evitar “legalitats” gens legítimes.

El projecte de llei tipifica com a infraccions administratives i castiga amb elevades multes econòmiques (les més greus poden ser de fins a 600.000 euros, sense tenir en compte la capacitat econòmica de “l’infractor”) actuacions que des del poble s’han dut a terme per a protegir els drets i llibertats de les persones. N’esmentem algunes:

1. Es castiguen de forma molt greu les manifestacions i reunions no comunicades que es realitzin en instal•lacions que presten serveis bàsics per a la comunitat, com poden ser les concentracions davant d’hospitals per a la defensa de la sanitat pública.

2.Tipifiquen com a infracció greu les manifestacions que es realitzin davant el Congrés dels Diputats o el Parlament (recordem les concentracions davant del Congrés dels Diputats i els Parlaments Autonòmics arran del moviment del 15-M).

3. Penalitzen administrativament actes d’obstrucció, entre d’altres, que pretenguin impedir el compliment de resolucions judicials. Per exemple, perseguiran els actes de solidaritat i resistència en desnonaments d’habitatges.

4. Castiguen també l’escalament d’edificis i monuments sense autorització i l’incompliment de les restriccions de circulació peatonal o itinerari amb ocasió d’una manifestació, reunió o acte públic.

Algunes d’aquestes conductes es trobaven fins ara tipificades com a falta al Codi Penal. Tractades com a faltes, comportaven un judici previ, uns terminis de prescripció més curts i una sanció econòmica molt més lleu que les infraccions administratives ara tipificades per la Llei Mordassa.

Amb aquest canvi de jurisdicció, el poder polític sanciona directament per la via administrativa, un procediment que serà molt més ràpid, directe i ens deixarà més indefensos davant les seves actuacions. Al mateix temps ens dificulta les mesures de defensa i d’impugnar les multes. Cal recordar que l’existència de taxes judicials fa pal•lès l’interès del poder polític de circumscriure l’accés a la justícia (no oblidem que es tracta de la “justícia” burgesa) a les classes altes.

Ens retallen la salut, l’educació, ens deixen gairebé a zero en drets laborals i ara intenten desactivar les nostres eines de lluita i resistència.

L’única resposta que ens queda és impedir que aquesta llei sigui finalment una realitat. Des de la CGT de Catalunya cridem al poble a resistir per a fer veure a la classe política que malgrat els atemptats continuats d’aquest govern d’herència, mentalitat i procedir feixista, continuarem lluitant per a la consecució d’una societat llibertària. Serà la intensificació de la lluita als carrers i als centres de treball la que desbordi la llei i en faci impracticable la seva aplicació.

I així, entre totes, l’acabarem tombant.


Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

#22O Vaga de Totes. Les dones movem el món, ara l’aturarem! Totes a la vaga!

vagadetotes1#VagaDeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos.

Mitjançant el procés assambleari obert iniciat fa uns mesos,que ha tingut lloc a diversos espais com places i mercats, s’ha decidit que el dia de la #VagaDeTotes sigui el 22 d’octubre, amb temps suficient per pensar com volem dur-la a terme, per adaptar-la a les realitats de cadascuna. Continuem organitzant assemblees quinzenals a Ca la Dona i d’altres a espais oberts per continuar definint les formes en què podem visibilitzar la nostra protesta, d’una forma que ens representi a totes.  I tu, com faries vaga? Vine a pensar-la amb nosaltres!!

Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.

Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…

Així, la iniciativa #VagaDeTotes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.

Per voler convocar una vaga no ens manquen motius: lleis retrògrades com la de l’avorament o la de la reproducció assistida, que ens condemnen a la maternitat obligatòria heterosexual i ens neguen d’altres maternitats; la violència masclista que durant els primers mesos de 2014 ja ha assassinat 22 dones; retallades criminals de serveis públics i de benestar social que acabem amortint les dones tot incrementant les hores dedicades a la cura i atenció de persones; una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila; l’exclusió sanitària o les lleis d’estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i a les agressions xenòfobes; reformes laborals que aprofundeixen en la desigualtat laboral que ja de per sí enfrontem les dones.

Aquests són només alguns d’una llarga llista de motius que ens porten a dir que estem fartes, a plantar-nos, a voler una vaga convocada per les dones que representi les dones.

Aquest 11 de Setembre: Decidim-ho Tot! Vine als Blocs Llibertaris

arton10557-52983Aquest 11 de setembre “Decidim-ho Tot!” Vine als Blocs Llibertaris

Lleida: 12:00h plaça Paeria
Barcelona: 18:30h plaça Tetuan
Reus: 19:30h Mercat Central

Independència sense límits!!!

Decidim habitatge digne.
Decidim educació per a tothom.
Decidim el dret al propi cos.
Decidim una sanitat no privatitzada.
Decidim viure sense patrons.
Decidim desobeir el dictat dels mercats.
Decidim alliberar-nos de tot imperialisme.
Decidim decidir!
Decidim-ho tot!

EXERCIM L’AUTODETERMINACIÓ, CONSTRUÏM L’AUTOGESTIÓ

Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb arton10554-d3bb4la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per a decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots nivells. Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris de la nostra organització.

Catalunya és un poble amb una història, una llengua i una cultura pròpies, que té com a àmbit un territori físic. Una comunitat cultural comuna de la qual també formen part la resta de terres de parla catalana. Aquesta és una realitat innegable que ha de donar dret al poble català, com a la resta de pobles, a decidir lliurement sobre el seu propi futur, sense altres pressupòsits que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionants ni imposicions.

Però quan parlem d’autodeterminació no ens referim simplement a decidir sobre la creació d’un Estat independent respecte un altre, un nou Estat que perpetuï l’ordre establert. Al contrari, entenem que l’autodeterminació i l’autogestió ens han de permetre establir les bases d’una societat lliure de tot Estat opressor i del sistema capitalista en el qual ens trobem sotmeses.

Des de la CGT de Catalunya no obviem que el poder polític català, una part del qual de manera hipòcrita ens vol fer creure que ens portarà a l’alliberament d’un Estat dèspota, vol perpetuar el sistema capitalista establert. Un sistema que ens fa romandre a totes nosaltres, la classe treballadora, com a precàries, perquè comercialitza la nostra capacitat de treball i ens dóna misèria a canvi. Perquè privatitza els recursos bàsics, l’educació, la sanitat, i ens fa pagar molt cara la necessitat de viure sota un sostre.

Des de la CGT de Catalunya volem construir una societat llibertària, on la nostra llibertat no finalitzi allà on s’acabi la de les altres sinó que es reafirmi. Una societat on totes i cadascuna de les persones puguem autogestionar-nos, puguem prendre lliurement les nostres decisions en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida. Autogestió individual i autogestió col·lectiva, perquè vivim en societat. I autodeterminació, sí. Però que no es limiti només al dret a decidir respecte a quin tros de territori volem o no formar part.

Des de la CGT de Catalunya també ens declarem internacionalistes, però no entenent que aquest internacionalisme hagi de comportar la desaparició de la personalitat de cada poble, és a dir, de la seva pròpia cultura, llengua i història, sinó que entenem que l’internacionalisme significa convivència en pau de tots i cadascun dels pobles tot respectant els seus fets diferencials.

Per tot això, acabem com hem començat: Des de la CGT Catalunya, defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles com a manifestació del principi llibertari d’autogestió de l’individu i de la col·lectivitat, perquè en un futur, més proper que llunyà, totes i cadascuna de nosaltres puguem ser lliures en una societat lliure i solidària.

PER UN POBLE LLIURE. PER UNA CATALUNYA AUTOGESTIONÀRIA, SOLIDÀRIA I LLIBERTÀRIA!

Confederació General del Treball de Catalunya
Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Convocatòries suport al CSA@SomCanVies per avui 28 de maig

Llistat ACTUALITZAT a les 14:30h de convocatòries x avui en suport al CSA @SomCanVies desallotjat 10390260_684696561595549_4360512050295920740_ndilluns 26M enderrocat dimarts 27M. HT per avui:
#EfecteCanVies (el més important)
#GamoSants
#PrimaveraSants14
#CanViesNoEsToca

Barcelona:
– Sarrià: 20h Pl d la Vila
– Sant Gervasi: 20h Seu del Districte
– Nou Barris: 19h Seu del Districte.
–  La marina ZF: 18h Escrache a Jordi Martí a la Bàscula.
– Gràcia: 20h Plaça Revolució.
– Sant Andreu: 20h a Plaça Comerç.
– Eixample: 20 h davant seu del Districte (Aragó/Bruc).
– Horta: 19h Plaça Eivissa.
– Clot: 20h  Plaça del Mercat Nou, seu del Districte
– Poblenou: 20h rotonda del Casino
– St Antoni: 20h davant de la Carboneria (c\Urgell 30)
– Raval: 20h Seu del Districte
– Ciutat Vella: 20h Pl Bon Succés
– Guinardó: 20h Pl Ramon Albo

Pobles i ciutats:
– Badalona: 19h Plaça de la Vila.
– Cornellà: 19h Plaça de l’Església
–  L’Hospitalet: 20h Plaça de l’Ajuntament.
– Gramenet del Besós: 19h Pl de la Vila
– Mollet: 20h Seu de CiU al costat de l’Ajuntament (es queda al parc de Can Mulà)
– Tarragona: 19h Seu de CDC.
– Girona: 20h Plaça del Vi.
– Lleida: 19:30 Plaça de la Paeria.
– Manresa: 20h Plaça Major.
– Mataró: 17:30 al CPI El Teler.
– Terrassa: 20h Plaça de l’Ajuntament.
– Rubí: 20h Plaça de l’Ajuntament.
– València: 20h Plaça de l’Ajuntament.
– Palma: 19h Plaça París
– Granollers: 20h Pl de la Porxada.
– Cerdanyola del Vallès: 19:30h Pl Viladomat (la plaça de la biblioteca)
– St Feliu de Llobregat: 20h Pl de la Vila
– Igualada: 20h Pl del Pilar
– Sta Perpètua de la Mogoda: 20h Pl de la Vila
– Barberà del Vallès: 20h Pl de la Vila
– Viladecans: 20h seu de CiU
– Tortosa: 19h Pl de l’Àngel
– St Quirze del Vallès: 20h Pl de l’Ajuntament
– Berga: 20h Pl St Pere
– Esparreguera: 20h Pl Ajuntament
– Vic: 20h Pl del Pes
– Vilafranca del Penedès:
– Montcada: 20h Casa de la Vila
– Vilanova i la Geltrú: 20h Pl de la Vila
– Valls: 20h Pl del Blat
– El Vendrell: 20h Pl Vella
– Olesa d Montserrat: 20:30h Pl Ajuntament
– Reus: 20:30h Pl Mercadal
– St Cugat del Vallès: 20:30h seu CDC
– St Celoni: 20h Pl de la Vila
– Sta Coloma de Farners: 19h Pl d la Vila

Fora dels Països Catalans:
– Gamonal (Burgos): 20h Zona 0

Comunicat de la CGT Catalunya en suport al CSA Can Vies
CAN VIES NO ES TOCA!


http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10317#.U4XszXZCIdU

La Plataforma #StopPujadesTransport convoca una manifestació el dissabte 15 de març a Barcelona.

La Plataforma StopPujadesTransport ha convocat una gran manifestació el dissabte 15 de març a Barcelona i vol ampliar la base social de la mobilització.
La Plataforma StopPujadesTransport decideix enfocar les energies cap una gran mobilització el dissabte 15 de març a Barcelona, mantenint les concentracions els dimecres com a espai de difusió. Es posa com a prioritat ampliar la base social de la mobilització.
L’ATM es nega a aplicar una rectificació tarifària demanada per la FAVB, CONFAVC, PTP i la Plataforma STOP PUJADES, durant l’última negociació.
STOP PUJADES no modificarà el calendari de protestes previst per les properes setmanes, a causa de la inoperància de l’Autoritat del Transport Metropolità d’atendre les demandes socials.
Les convocatòries segueixen vigents pels dimecres a les 19h i s’anuncia una manifestació per dissabte 15 de març que s’iniciarà a les estacions dels corresponents barris, viles o ciutats i confluirà a les 19h a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Les diferents entitats socials i sindicats convocats a la negociació de dimecres 26 al vespre, van tornar a demanar als representants de l’ATM, Josep Antoni Grau (Director General) i Mayte Capdet i Sorribes (cap del servei d’Integració tarifària i Comunicació), la retirada de les tarifes 2014 del transport. La resposta de l’ens públic fou la negació, apel·lant al deute econòmic que arrossega l’ATM.
Davant d’aquest bloqueig, STOP PUJADES reitera que:
· la situació econòmica de moltes famílies exigeix una rectificació política en matèria de transport públic, que és una necessitat bàsica per a la majoria;
· el deute l’han provocat els gestors a partir d’un malbaratament de recursos de l’ATM, així com els operadors de transport, no pas els usuaris;
· que hi ha mecanismes per reconduir el deute, sense que això comporti augments tarifaris (1);
· i que, per tant, la retirada no és un problema econòmic, sinó de voluntat política.
Durant la trobada, l’ATM es va comprometre a “implicar les associacions i entitats de caire social en les propostes i polítiques de mobilitat”, va fer una exposició de títols i de l’evolució de la demanda i es va fer una presentació de la T-Mobilitat.
Per STOP PUJADES aquesta trobada fou un avançament d’una agenda política ja planificada (únicament forçada per les protestes als carrers i als metros) i que en qualsevol cas, no suposa un diàleg real sobre les línies mestres del model de finançament, ni model de transport ni, per tant, del model tarifari.
(1): Infografia publicada per Promoció del transport públic:

STOP PUJADES TRANSPORT PÚBLIC

Xerrada “Com ens afectarà la llei mordassa”

Cartell Mordassa CGT definitiu

Fa poques setmanes el govern central va aprovar l’avantprojecte del que han anomenat “Llei de Seguretat Ciutadana” (en trobareu més info aquí). Per tal de conèixer millor les novetats legals que preveu aquesta mesura, diverses organitzacions sindicals (CGT, CNT-AIT, IAC, COBAS, Solidaritat Obrera) hem organitzat una xerrada sobre Com ens afectarà la “Llei Mordassa”.

La xerrada/ taller formatiu serà el proper dijous 23 de febrer a les 10:30 a la sala d’actes de la Casa del Mar (C/Albareda 1-13, Barcelona). La imparteix el magistrat C. H. Preciado. Previsiblement durarà tot el matí i l’assistència és totalment lliure.