Prou brutalitat, Prou impunitat. Manifestació Divendres 18 d’octubre a les 19,30h

Prou brutalitat, Prou impunitat. Divendres 18 d’octubre a les 19,30h a la Rambla del Raval amb el carrer d’Aurora.Mani_raval1

Convoquen: Veïns i veïnes del Raval. Porta la teva pancarta. Perquè aixó no torni a passar i es faci justicia.

La manifestació sortirà de la Rambla del Raval / carrer d’Aurora i passarà davant del lloc on van succeïr els fets, baixarà pel  Carrer Carretes i s’aturarà a la comissaria del mossos on és demanarà 1 minut de silenci en memòria de Juan Andrés, continuarà pel carrer Robadors per finalitzar davant la seu del districte on és llegirà el manifest de denúncia.

Projecció del documental “4F. Ni oblit ni perdó” 23 d’octubre Sala de Juntes de Filologia

1011996_214839418664191_1687031918_n 111-1Aquest proper dimecres 23 d’octubre, a les 18:00, a la Sala de Juntes de Filologia de la UB, es projectarà el documental “4F. Ni oblit ni perdó”.

Es tracta d’un documental molt aclaridor sobre el cas 4F, un muntatge policial-judicial-polític que comença la nit del 4 de febrer del 2006  a l’actual Palau Alòs del carrer Sant Pere Més  Baix.

“Una festa sorollosa, la guàrdia urbana que intervé, un urbà que cau per un cop al cap i acaba en coma. A partir d’aquí, detencions sense fonament,  maltractaments, tortures, condemnes injustificades, tot amb la complicitat dels estaments polítics. Un muntatge contra persones innocents que o bé passaven per allà o portaven una estètica “sospitosa” per a les autoritats. 7 anys després, aquest documental co-finançat per multitud de persones individuals i diversos col·lectius, analitza i aclareix molts dels clarobscurs del cas.

Comptarem amb la presència de la Mariana Huidobro, mare d’un dels acusats i condemnats

Amb aquesta projecció, a més, volem retre homenatge a la Patricia Heras, estudiant de Filologia, jove poeta acusada i condemnada per aquest cas que va  acabar suicidant-se al 2011.

Us esperem a totes i a tots!

“4F. Ni oblit ni perdó” .:. Dimecres23 d’octubre a les 18 hores Sala de Juntes de Filologia

El Somonte a la Universitat el proper 23 d’abril

Somonte-abril-general-1Carta oberta de Somonte:

1º ANIVERSARIO DE SOMONTE
Compañeros/as salud:
Hoy 4 de marzo de 2013 se cumple un año de la ocupació de las tierras de Somonte, varios centenares de trabajadores/as del SAT nos organizamos y decidimos que ya estaba todo dicho que había pasado la hora de ocupaciones simbólicas, de denuncias infructuosas contra terratenientes, duques y marqueses, y pensamos que era el momento de pasar a la acción revolucionaria a recuperar la tierra y empezar a trabajarla.
Un año de trabajo colectivo con mucho esfuerzo, mucha solidaridad y generosidad de los pueblos de todo el universo que han pasado por Somonte. Debemos de sentirnos orgullosos/as de que las tierras de Somonte en un año haya dao mas trabajo y vida que en 50 años de explotación por los terratenientes y la Junta de Andalucía, pocos pondrían creer que en tan poco tiempo y con tan pocos medios, solo con nuestras manos y las vuestras se haya conseguio sembrar 55 hectáreas de trigo, 20 ha de girasol, 2ha de garbanzos, 200 olivos 1500 encinas, algarrobos, etc. 2 ha de habas, 1 ha de patatas, cebollas, ajos coliflor, coles, acelgas, zanahorias, pimientos etc.. 70 ha de avena, se ha puesto en riego por goteo 5 ha, de tierra. Contamos con una piara de 29 ovejas y 5 cabras, gallinas, y gallos, mejoras en la infraestructuras del cortijo, etc. construcción de un invernadero, y lo mas importante es que los trabajadores/as defendemos nuestra dignidad y nos sentimos como mujeres y hombres libres que creemos en la Reforma Agraria.
Juntos/as podemos, ahora mas que nunca es la hora de la Revolución Social, de la solidaridad, la unidad, y la organización para conseguir el triunfo final de la clase trabajadora.
Salud, un fuerte abrazo.
¡LA TIERRA PA QUIEN LA TRABAJA!
¡VIVA SOMONTE!
¡VIVA LA CLASE TRABAJADORA!
¡VIVA LA SOLIDARIDAD DE LOS PUEBLOS!
Somonte marzo 2013

 

 

1a Fira d’economia solidària

La FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) vol difondre l’economia solidaria de Catalunya mostrant durant dos dies un nombre significatiu i representatiu d’empreses i entitats del sector, així com els seus principals reptes. L’esperit de la Fira, doncs, és inclusiu, ja que pretén abastar la gran diversitat d’experiències existents. Per aquest motiu, s’ha prioritzat en tota la cadena de proveïment de l’esdeveniment l’ús i la contractació de béns i serveis de l’economia solidària.
L’abast de l’esdeveniment, tot i ser d’àmbit català, busca també la projecció estatal i internacional en els àmbits europeu i mediterrani, i te la voluntat de consolidar-se com una cita de referència periòdica dins el sector.

  1. Donar a conèixer l‘economia solidària a la ciutadania inquieta i presentar-la com una opció que pot resoldre la major part de necessitats materials de la vida des de diversos sectors: treball, consum, estalvis, oci, educació, habitatge, etc.
  2. Aconseguir implicar més persones en les iniciatives d’economia solidària: com a consumidores, com a estalviadores, per emprendre algun nou projecte, col·laborant amb la Xarxa d’Economia Solidària, etc.
  3. Augmentar la consciència de sector per part dels mateixos actors de les iniciatives d’economia solidària.
  4. Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, tant immediates com per sortir del capitalisme.
  5. Convertir la Fira en un referent periòdic de tot el sector a Catalunya.

L’Economia Solidària la formen totes aquelles organitzacions amb activitat econòmica de producció, distribució, comercialització, consum o estalvi que es desenvolupa sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les necessitats humanes, regida per principis democràtics, de transparència i bon govern, i minimitzadora de les externalitats negatives.

Manifest Antirepressiu Reraguarda en Moviment

Contra la retallada de llibertats i la criminalització de la resistència als ajustos estructurals, justícia social!

 

Per sortir de la  crisi econòmico-financera, els governs català i espanyol han apostat per un programa d’ajustos estructurals que implica un enduriment de les condicions de vida de tota la població i una escalada de violència econòmica, institucional, judicial i policial. Enlloc de processar els responsables de la crisi, han optat per rescatar els bancs que van generar la bombolla financera, per amnistiar el frau fiscal i per un paquet de reformes i retallades que violenten les nostres vides: la reforma del sistema de pensions; la reforma laboral i de la negociació col·lectiva; la modificació de la Constitució per fixar el dèficit públic i els anuncis de  reforma de la llei d’avortament i del codi penal, que instaura un autèntic estat d’excepció en l’exercici dels drets i llibertats. Les retallades pressupostàries a l’educació i sanitat públiques, als pressupostos de cooperació, d’ajut a les famílies, a dones en situació de violència masclista, a les persones en situació d’exclusió social o de diversitat funcional (dependència), a la promoció de la igualtat de gènere, ens aboquen a un augment de les desigualtats, la pobresa, l’exclusió i la conflictivitat social.
 Durant els darrers quatre anys milions de persones, organitzacions socials, sindicals i polítiques s’han mobilitzat en contra d’aquestes mesures sense èxit. El 15 de maig de 2011, milions de persones van prendre els carrers i places de tot l’Estat i s’engegà un procés d’organització social des de la base sense precedents, fruit de la indignació generalitzada amb la gestió institucional de la crisi i els privilegis de la classe política i la banca, que reclamà un altre model socioeconòmic alternatiu al capitalisme salvatge, i arribà a concertar el suport de prop del 80% de la població d’arreu de l’Estat. La nostra veu no ha estat escoltada i la resposta ha estat l’assetjament i la repressió policial: milers d’ identificacions, multes i detencions , i nombrosos episodis de brutalitat policial que, a més, s’han saldat amb total impunitat, tant a nivell judicial com institucional.
 Quan s’agreugen les desigualtats i es contesta amb la repressió qualsevol forma de protesta o resistència, el conflicte social està servit. Sobren exemples històrics: les revoltes contra els ajustos estructurals durant els anys 80 a Amèrica Llatina: la guerra de l’aigua contra la privatització d’aquest recurs a Bolívia l’any 2000; les revoltes àrabs a Tunisia, Argèlia, Egipte, Iemen i Marroc durant l’any 2011…en són alguns. Aquí i ara, quan ens acostem als sis milions de persones aturades i s’ instaura un règim de semiesclavatge al món laboral, s’esmicolen les conquestes socials que han costat segles de lluites i la frustració s’arrela en la població, quan les mobilitzacions contra reformes i retallades no troben resultats tangibles, el desencís està esclatant als carrers.
Els governs català i espanyol estan promovent una lectura estereotipada del que succeeix, creant enemics públics ‘de manual’ (violents, estrangers, ciberterroristes…) i generant un clima de terror per legitimar les mesures impopulars i il·legítimes adoptades, fins i tot convidant a la població a denunciar altres persones a través de pàgines web de la policia. Nosaltres diem que és urgent i necessari obrir un procés de reflexió col·lectiva sobre les causes de la creixent conflictivitat social, que assenyali com a orígen d’aquestes violències els ajustos estructurals, i no es quedi en donar explicacions estereotipades de les seves conseqüències. No serà amb criminalització i  repressió com aturarem l’escalada de violència que han desfermat aquestes polítiques, sinó amb justícia social i processos democràtics des de la base.
________________ Per tot això, exigim ________________
–    Retirada de totes les reformes i retallades pressupostàries.
–    Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.
–    L’absolució i llibertat immediata de totes les persones represaliades a totes les mobilitzacions de resistència als ajustos estructurals (29 de setembre de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de maig de 2011, 15 de juny de 2011, 29 de març de 2012 i resta de processos).
–    Prohibició de les bales de goma.
–    Dimissió de Felip Puig i Jorge Fernández Díaz.
La nostra millor arma: la solidaritat.