Peti qui peti, molesti a qui molesti: Algunes precisions sobre les promocions de personal a la Diputació de Barcelona

Butlletí Diputació a l’aire Número 6 de Novembre-Desembre 2014 de la Secció Sindical de la Diputació de Barcelona:

PETI QUI PETI I MOLESTI A QUI MOLESTI

(ALGUNES PRECISIONS SOBRE EL TEMA DE LA PROMOCIÓ)

El proppassat 24 de novembre, vam difondre un comunicat sobre les negociacions aleshores en curs amb la Diputació sobre promoció de personal i manual de funcions, en un moment en el qual l’actual majoria sindical (UGT/CTeC + CCOO) ja havia establert les bases per a signar amb RRHH de la Diba un primer acord sobre aquesta qüestió, bases que es trobaven ben lluny dels criteris que havíem definit a la nostra Secció Sindical per a tractar aquesta tema amb la Corporació.

En aquell comunicat explicàvem que arran d’una demanda interposada per “un col·lectiu de xofers del parc mòbil de la Diba del subgrup de classificació professional C2… per a reclamar l’equiparació econòmica amb els companys del subgrup C1 que realitzen exactament les mateixes funcions, la Diputació ha engegat un procés de negociació sobre la promoció del personal que podria afectar a diversos col·lectius de treballadors i treballadores. Aquest procés, en un principi, podria servir per a posar ordre en el tema de les funcions i els grups. La realitat actual de la Diputació és que ens trobem, en molts nivells de l’organització, treballadores i treballadors que, malgrat fer les mateixes tasques, cobren sous diferents. Una situació que és manifestament injusta i anòmala, i que contradiu el principi bàsic segons el qual a treball igual li correspon (li hauria de correspondre) un mateix salari… Recursos Humans de la Dipu, per pànic a una pluja de demandes d’altres col·lectius de treballadors i treballadores (atès que n’hi ha molts altres que es troben en situació anàloga: mateixa feina i diferents subgrups de classificació), desitja trobar una sortida ordenada a aquest atzucac que ells mateixos han generat.

En el procés de negociació que s’ha iniciat, RRHH ha proposat començar considerant la possible revisió d’un seguit de llocs de treball del grup de classificació C [en aquells moments: Auxiliars de suport a la gestió, Guardes forestals, i Jardiners]… En tots els casos, es tracta de llocs ocupats per companys i companyes que, malgrat estar classificats en subgrups diferents (C1 i C2) i, per tant, cobrar sous diferents, realitzen la mateixa feina.

Després de dues reunions de la Comissió de Promoció i Manual de Funcions per a tractar sobre aquest tema, la proposta de l’empresa queda clara, volen instaurar un sistema de “doble fitxa” (dues fitxes amb funcions diferenciades per a cadascun d’aquests llocs de treball, cadascuna d’elles corresponent a un subgrup professional). Això, des del nostre punt de vista, suposa instituir definitivament una doble escala salarial en feines en les que és molt difícil, sinó impossible, establir una diferència real en el contingut del treball que realitzen les companyes classificades com a C1 de les classificades com a C2.

Davant d’això, la posició de la secció sindical de la CGT és clara i és la que estem defensant a la Mesa de Negociació i a les reunions de la Comissió de Promoció:

- A igual treball, igual sou.

- Només una fitxa de funcions per a cadascun dels llocs de treball, i equiparació econòmica (via reclassificació, per exemple) dels companys i les companyes classificades com a C2 amb les classificades com a C1

- Els interins i interines han d’entrar també en el procés de promoció
que s’acordi.”

La posició que hem defensat des de la primera reunió es concreta en el següent: Que tot el personal dels llocs de treball objecte de discussió i que estaven en el subgrup C2 havia de ser promocionat al subgrup C1, per la via de la reclassificació de la seva plaça, atès que no hi ha diferència entre uns i altres pel que fa al contingut del seu lloc de treball. Aquesta reclassificació havia de ser, des del nostre punt de vista, automàtica, en el cas de les companyes que estan al subgrup C2 i tenen un nivell de titulació suficient per a ocupar un lloc de treball C1 (títol de batxiller o tècnic, segons l’article 76 de l’EBEP), o bé amb un examen o prova formal per a aquelles companyes que no tenen un nivell de titulació suficient per a ocupar un lloc C1.

Sobre la doble fitxa per a cada lloc de treball vam acordar que com a Secció Sindical només la podíem acceptar, eventualment, com una via per a que puguin accedir a llocs de treball a la Diputació treballadores amb nivell d’estudis de graduat en educació secundària obligatòria (requisit d’ingrés, per als llocs C2, segons l’EBEP, art. 76), però que en cap cas podíem permetre que això servís per a consolidar permanentment dobles escales salarials, atès que la doble fitxa no es correspon –insistim— a diferències reals de funcions. La nostra condició sine qua non per a donar el nostre vist-i-plau a qualsevol possible sistema de doble fitxa era que la del grup C2 només s’apliqués a les noves incorporacions de forma temporal limitada, amb el compromís per escrit de l’empresa que en un termini curt de temps la gent que entrés per aquesta via fos automàticament reclassificada a C1. Fora d’aquestes condicions, que van ser rebutjades de seguida per la resta de parts participants en la negociació, CGT no podia acceptar cap sistema de doble fitxa, i així ho exposàvem en el comunicat.

Malauradament, el recorregut que ens quedava per a defensar allò que us explicàvem en l’esmentat comunicat es va comprovar que era ja ben escàs, sinó inexistent, atès que l’endemà, 25 de novembre, UGT/CTeC i CCOO van signar amb RRHH un primer acord que afectava a aquests tres col·lectius (Acord de la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació de Barcelona sobre actualització Manual de funcions i ampliació de PAMO 2014 de promoció interna en relació a les categories -personal administratiu, guardes forestals i personal de jardineria: http://intradiba/rh/temgen/AcordMGNmc_141125.pdf). En aquest acord s’institueix a la pràctica un sistema de doble escala salarial (malgrat s’afirmi, a la segona pàgina, que un dels objectius és evitar aquestes dobles escales), en diferenciar dos llocs de treball en cadascun dels tres col·lectius, és a dir, en establir un esquema permanent de doble fitxa descriptiva de funcions.

En resum, s’acorda fer quelcom, alhora que es declara que hom té com a objectiu no fer allò que està fent… S’acorda també incorporar 76 places de personal administratiu, 8 de guardes forestals, i 9 de personal de jardineria al PAMO 2014 de promoció interna, així com treure a PAMO més endavant “més places” (un 25% de les ocupades per personal administratiu C2, un número indeterminat de guardes forestals, i 16 places de personal jardiner C1). L’acord incorpora també les noves fitxes descriptives de les funcions dels nous llocs de treball.

Al dia següent de la signatura, 26 de novembre, ens vam trobar totes a les nostres bústies un comunicat irat de la UGT, el qual, sota el títol “Les coses pel seu nom”, i sense esmentar la CGT, però referint-se clarament a nosaltres, ens acusava sense embuts de “regalar les oïdes” i enganyar les treballadores i els treballadors. Sembla ser —vam pensar, un cop el vam haver llegit— que enganyar la gent és no acceptar, com ells, “negociar amb limitacions” (és a dir, acceptar d’entrada l’oferta de mínims de l’empresa, sense gaire més discusió). Tot el comunicat és un despropòsit, però val la pena citar textualment la part final, que mereixeria formar part d’una antologia general del sindicalisme groc:

“- si demanem que tothom passi al grup [en realitat, subgrup] de titulació superior (C2 a C1) [noti’s que IMPLÍCITAMENT la UGT reconeix que NO HO ESTAVA DEMANANT], molts de nosaltres ens podem quedar al marge de la promoció, com a mínim, fins i tot sense lloc de treball. LA NORMA DIU QUE HAS DE TENIR LA TITULACIÓ O EQUIVALENT, HI HA EMPLEATS QUE NO HO TENEN. Què passarà amb el personal funcionari que no reuneixi els requisits? Què passarà amb el personal interí que no tingui titulació?

- si demanem que a igual treball, igual retribució [noti’s que un altre cop UGT està reconeixent IMPLÍCITAMENT que NO HO ESTAVA DEMANANT], la Diputació pot donar-nos la raó i decidir que el que necessita organitzativament tan sols són grups C2. SE’NS ACABA LA PROMOCIÓ.”

Curiosament, aquest comunicat es difon un cop ja signat l’acord, i aquests semblen ser els arguments de la UGT per a haver-lo subscrit. El primer d’aquests dos punts pot ser rebatut amb relativa facilitat i, de fet, un altre dels sindicats signants de l’acord, CCOO, ho va fer — potser sense ser-ne massa conscient— en un comunicat seu, fet públic el mateix dia; la qual cosa també palesa l’extrema debilitat de l’argument emprat per UGT com a justificant per a signar l’acord. Deia aquest comunicat de CCOO, en la seva part final: “ACLARIMENTS: TITULACIÓ PER PROMOCIONAR. Aprofitem aquest tema, per aclarir un dubte que molts ens feu arribar. En les convocatòries per a C1, ens els requisits es diu que la titulació requerida és FP2. ¿Vol dir que qui estigui a C-2 i no tingui la titulació requerida no pot presentar-se?: Es pot presentar qui tingui una antiguitat de 5 anys més un curs d’acreditació o formació, o més de 10 anys exercint funcions similars. Aquí teniu la Llei 30/1984, disposició addicional 22a [… i reprodueix a continuació l’esmentada disposició de la Llei de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, la qual podeu trobar aquí:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1984-17387 ]”

Vist això, i dient LES COSES PEL SEU NOM, que és com sembla que s’han de dir, resulta evident que la UGT estava intentant enganyar algú per a justificar-se pel que fa al primer punt. Curiosament, CCOO no sent pas aquesta necessitat en redactar el seu comunicat, simplement es despatxen dient que “la nostra estratègia com a sindicat no pot ser la de mantenir una posició inflexible”, i d’aquesta manera justifiquen haver accedit a què no es reclassifiqui la totalitat de les persones dels col·lectius afectats, sinó només una part (pràcticament, la part que oferia l’empresa de bones a primeres, amb un petit regateig a l’alça). Així, doncs, hem de concloure que la seva estratègia negociadora com a sindicat és la d’adaptar la seva posició a allò que desitja l’empresa, i prou.

L’afirmació inclosa en el comunicat de la UGT en aquest mateix primer punt, segons la qual la postura defensada per la CGT suposa que “molts de nosaltres ens podem quedar… sense lloc de treball” ja és directament DE TRACA I MOCADOR! Resulta tan ridícula que no mereix ni ser rebatuda. Menys encara venint de qui ve, d’un sindicat que es lucra amb la misèria de la gent signant acomiadaments col·lectius en moltes empreses (Unipost, Atento i tantes, tantes altres…)

El segon dels punts al·legats per la UGT no és més que demagògia, la típica demagògia que no sorprendria pas en boca de RRHH en una reunió de Mesa de Negociació, però que resulta frapant en boca d’un (presumpte) sindicat que figura que defensa els treballadors i les treballadores (i no la postura de l’empresa). Si s’ha obert la negociació sobre aquesta qüestió és precisament perquè a la Diputació no li ha quedat més remei que admetre que, des d’un punt de vista legal, es troba en fals, no
precisament perquè “necessiti organitzativament tant sols grups [en realitat, subgrups] C2” (cosa que difícilment la Diputació pot “decidir”, ajustant-se a dret), sinó perquè organitzativament necessita molt més personal del subgrup C1 que el que té classificat com a tal, i li poden caure un bon grapat de demandes als jutjats de companyes i companys C2 sol·licitant que se’ls reconegui la feina que fan per la via de l’equiparació econòmica amb els C1.

El fet que la UGT obviï en les seves comunicacions sobre aquesta qüestió, així com en les assemblees informatives que ha realitzat, l’existència de la demanda dels xofers del parc mòbil com a fet CAUSANT de la negociació ens sembla ben significatiu al respecte. L’objecte de la negociació, per a la Diba, no és altre que establir les condicions per a evitar possibles noves demandes, creant dos llocs de treball de caràcter permanent (dues fitxes descriptives) allà on ara hi ha un lloc de treball ocupat per companyes de dos subgrups diferents. Per a aconseguir-ho, fa una proposta de promoció de mínims, que no resol el problema de fons, i que a més en crea un de nou (les dobles escales salarials), com no ens cansarem de dir.

El 27 de novembre, l’endemà dels comunicats d’UGT i CCOO, arriba un nou comunicat, aquest cop de part d’aquells que encara faltaven per dir el què, és a dir, de la Direcció dels Serveis de Recursos Humans. Val a dir que és força inhabitual que RRHH difongui un comunicat enmig o després d’un procés de negociació (més enllà de les notes que publica al seu butlletí a la Intradiba). I quan això es produeix és perquè hi ha algú (CGT) que està explicant a les treballadores i els treballadors les coses com són, no com l’empresa i la majoria sindical han acordat que han de
fer aparentar que són. En aquest cas, l’escrit no aporta gaire res d’informació addicional que vagi més enllà del text del mateix acord del 25 de novembre. S’hi detallen les altres 46 places de promoció interna que seran incoporades al PAMO 2014 (les quals ja s’havien informat a l’e- RH el 4 de novembre), a més de les 93 corresponents a l’acord, i poca cosa més.

El proper dimarts 16 de desembre (el mateix dia en què, si tot va bé, es farà públic aquest butlletí) estem convocades a una nova reunió de Mesa de Negociació per a continuar tractant de la promoció de tres col·lectius més que es troben en condicions anàlogues als anteriorment descrits: Oficials d’instal·lacions, Oficials fusters i Oficials pintors. Vist com estan les coses, sembla evident que està tot el bacallà venut de bon
principi, i que la majoria sindical continuarà plegant-se, “flexibles” com són, a qualsevol proposta de mínims que faci l’empresa, i a seguir establint més sistemes de doble fitxa. Això, sense ni tant sols pensar que acceptar les condicions de l’empresa els comportarà en un futur no gaire llunyà un munt de reclamacions de les treballadores que quedin “atrapades” en un lloc de treball i subgrup que no es correspon amb la feina que fan. Nosaltres continuarem acudint a aquestes reunions a
defensar la nostra postura, assumint la nostra condició actual de minoria absoluta. Hi serem per a poder-vos informar i per a fer saber a tothom com es fan les coses a la Diputació de Barcelona en matèria de gestió dels “recursos humans”, peti qui peti i molesti a qui molesti.

Salut

(Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona)

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someonePrint this page

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *