Comunicat de la CGT de les Universitats Públiques Catalanes

El sistema universitari català es troba en aquest moments en estat de shock com a producte directe de les polítiques aplicades pel govern de CIU i del PP, que pretenen una transformació radical de la universitat: cada vegada més inaccessible, més precaritzada i al servei d’uns interessos concrets.
No es tracta només de retallades, no és tan sols conseqüència d’una suposada crisi, és una planificació que ve de lluny. Cap dels sectors que composen la universitat pública: alumnat, personal d’administració i serveis, professorat i personal investigador, queda fora d’aquesta agressió política, ja que és el conjunt el que és atacat.
El resultat és una universitat que, lluny d’estar al servei de la societat i de la sortida de la desastrosa situació econòmica, social, cultural i política que estem patint, resta cada cop més al servei dels interessos i dels principis que ens han dut precisament a l’atzucac actual. La pujada de taxes, que ens porta a una educació superior cada cop més allunyada de la majoria de la població, n’és tan sols el símptoma més evident.
La mercantilització de la recerca, el tancament de màsters i graus no “rendibles” en termes econòmics de curt termini o l’entrada dels interessos privats dins d’un dret públic, en són altres mostres. Procés que porta irremeiablement al deteriorament de la funció social de la universitat en el si de les nostres societats i, si no s’hi posa fre, a la pèrdua de tota una generació, i de la feina realitzada per l’anterior, en termes de recerca, docència i pensament crític.
A les universitats públiques la precarietat és estructural, no un dany col•lateral de la crisi:
La carrera docent i investigadora ha quedat profundament malmesa. Si les agressions han arribat ja al professorat estable, al que es farà treballar més hores per menys retribució, el cert és que fa temps que el professorat més jove pateix una incertesa absoluta. El professorat amb contracte d’associat, i més concretament els “falsos” associats, ha sofert el pes més important de les retallades en forma de “no renovacions”o baixades brutals de sou.
En aquests moments a les universitats públiques catalanes s’estan fent ja contractes de vergonya per 90 euros mensuals, alhora que s’està estenent la pràctica de semestralitzar els contractes anteriorment anuals. Però també el professorat lector i les investigadores i investigadors Ramón i Cajal es troben en aquests moments a la corda fluixa.
1.500 places docents menys d’aquí a 2021:
La desaparició de centenars de professors i professores joves del sistema universitari català en els darrers dos anys ha vingut acompanyada pel Pla Serra Hunter II, que és la principal eina per la destrucció de les actuals carreres docents i investigadores. La “promesa” feta per Antoni Castellà de “cobrir” les 2.000 jubilacions previstes d’aquí al 2020 amb tan sols 500 noves contractacions (les altres 500 en realitat no són sinó la conversió de places estructurals a noves formes de contractació) significa la desaparició de 1.500 places docents.
Alhora aquest pla només preveu l’estabilització de 500 professors lectors d’aquí al 2021, quan actualment el professorat lector a Catalunya supera els 700, més de la meitat dels quals seran expulsats del sistema. Queden a l’aire, a més, les vies d’ingrés de nous joves doctors i doctores a les carreres investigadores i docents en una universitat cada cop més envellida.
Pèrdua d’autonomia dels tribunals de selecció de professorat
La descapitalització sense precedents de la capacitat de recerca i docència d’aquest país es farà amb tribunals de selecció de professorat intervinguts per la Generalitat, a partir de la seva participació en l’elecció de tres dels cinc membres que els composen.
La violació de l’autonomia universitària que suposa aquesta mesura només és equiparable a l’actitud mesella dels nostres rectors i rectores, que ho han permès en acceptar el pla, a la vegada que practiquen una política erràtica: uns preveuen superar el bloqueig actual en la convocatòria de places per la gent acreditada establint contractes d’agregat interí, altres de postdoctoral amb pèrdua de retribució i drets i, encara, els últims d’associat.
En aquest marc, reblat per la futura modificació de la LOU, la LUC i la negociació del conveni col•lectiu, les mobilitzacions viscudes durant el curs passat han impedit portar les intencions de la Generalitat fins als extrems previstos, però caldrà molt més per aturar-les. En aquest marc la CGT del PDI de les universitats catalanes vol fer extensives les següents consideracions:
-  La necessitat d’impugnar la política de professorat seguida fins ara i fer-ne un replantejament general basat en l’equitat, la seguretat i la independència científica i docent.
-  La necessitat d’impugnar en la seva globalitat el Pla Serra Hunter II, ja que és una eina de destrucció de carreres docents i investigadores i de violació de l’autonomia universitària.
-  L’exigència d’assegurar la carrera docent i investigadora i, complint els acords presos en el conveni col•lectiu vigent, procedint a la regularització dels “falsos” professors i professores associats contemplada a la Disposició Addicional Segona del conveni i a l’estabilització de cada plaça de Lector i Ramón i Cajal que s’extingeixi, acceptant totes les acreditacions de les diferents agències (AQU i ANECA), com també queda recollit en el conveni.
-  La negativa a permetre cap agressió en les condicions docents, de recerca i laborals del conjunt del professorat, ja sigui baixada de retribucions, ja sigui incrementant les hores de dedicació.
-  La idoneïtat d’anar cap a la convocatòria d’una gran assemblea de tot el PDI de les universitats públiques catalanes per fer prevaler els principis de la universitat pública.
-  La urgència d’establir ponts entre tots els sectors de la comunitat universitària, ja que tots ells són els atacats, i entre la universitat i el teixit social català en la defensa d’un dret, el de l’educació superior, indispensable en el camí de la sortida de la situació actual.

La CGT ante la reforma de la Ley del Aborto

Ante el anuncio del ministro Gallardón de su intención de reformar la Ley Orgánica 2/2010 de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo, la CGT quiere manifestar lo siguiente:

Los posicionamientos ultra conservadores, reaccionarios y retrógrados que preconizan sectores del PP y de la jerarquía eclesiástica católica, pretenden imponer un integrismo radical y religioso por la vía de la normativa legal. El control del cuerpo de la mujer siempre ha sido, a lo largo de la historia, una obsesión patriarcal, dando a entender que las mujeres somos propiedad de los varones y por tanto no estamos capacitadas para decidir y tomar decisiones. 
El derecho a elegir es solo un aspecto más de un tema mucho más amplio que el de los derechos reproductivos, esto es: el derecho de las mujeres a decidir sobre nuestro cuerpo, nuestra vida reproductiva y sobre cuándo queremos ser madres. A pesar de que en las décadas recientes la batalla se ha centrado alrededor del derecho al aborto, los derechos reproductivos incluyen mucho más que poner fin a un embarazo no deseado, ya que comprende también la decisión de tener hijos o no, para lo que es imprescindible la recuperación de las políticas de planificación que han hecho desaparecer tanto los gobiernos del PP como los del PSOE.
La propuesta del Gobierno, a través del ministro de justicia, de recuperar la Ley de supuestos significa retroceder en libertades, poniendo en peligro la vida y la seguridad de las mujeres, es decir, quieren obligarnos a llevar adelante un embarazo aún cuando “el feto tenga graves minusvalías o malformaciones”. Un despropósito poco entendible que no se puede permitir.
La eliminación del derecho de las jóvenes de 16 y 17 años a decidir supondrá un aumento de los abortos clandestinos, que incidirá negativamente en la salud y seguridad de las mujeres.
Las mujeres consideramos este anuncio como un ataque directo a nuestra autonomía, un ataque de la derecha ultra conservadora, a quien solo interesa la capacidad reproductiva que poseemos.
ANTE TODO ELLO LA CGT EXIGE: 
Libre elección de la mujer sobre su cuerpo, sin sobres informativos ni períodos de reflexión
Igualdad territorial y gratuidad en todo el estado
Eficaces políticas de anticoncepción incluidas en la seguridad social y aplicables universalmente
Inclusión de una materia afectivo sexual en los currículos escolares
Formación específica para el personal sanitario, educativo y servicios sociales.
Seguridad jurídica tanto para las mujeres que deciden interrumpir su embarazo como para el personal que lo realiza. 
Secretariado Permanente del Comité Confederal

Ens han robat

Avui dijous 12 d’abril, ens han “robat” dels nostres drets a fer afers propis: 10 DIES.
He gastat 15 dies d’afers propis i a mi encara em queden 2; això pot ser cert o no?
Sí, sí. Aquest 2012 ja he gastat 15 dies d’afers propis, però i quan miro en el meu espai personal, el primer que veig és que m’ha sostret 10 dies (com a tot el PAS) i tot i així encara em queden 2 per gaudir.
Quin és el secret? doncs que dels 15 dies que he gastat, tan sols m’han estat autoritzats 6. Bé, cal aclarir a més que disposo de 2 dies afegits per antiguitat a la UB.
Què passarà ara amb els 9 dies gastats i en aparença no autoritzats? Els he fet al febrer-març i tampoc he rebut cap rebuig o denegació d’aquests dies. Com havia d’actuar jo? N’hi ha més casos comparables al meu cas? Què farà ara la UB en el meu cas i en altres de similars?
Però… i si no fa res… ¿no constitueix una discriminació vers la resta del PAS que li han sostret els 10 dies sense més avís previ?
INDIGNEU-VOS! no n’hi ha per menys.
En hem quedat sense 10 dies d’afers propis de lliure disposició. Això, companyes i companys, és sols el principi d’una realitat que no podem suportar en silenci.
Ara si, sense més excuses, hem de fer ben visilble la nostra INDIGNACIÓ COL·LECTIVA.
M. Jesús Núñez, PAS laboral i membre de la CGT-UB.

Comunicat d’entitats, organitzacions ciutadanes i personalitats de condemna a la insòlita presó preventiva aplicada a l’Ismael, el Dani i el Javi

El passat dijous 29 de març, en mig de les accions organitzades pels piquets de la vaga general de la Zona
Universitària, els cossos de repressió de l’Estat, amb un dispositiu d’uns 20 furgons -al voltant d’uns 140
efectius dels Mossos d’Esquadra-, varen començar a intimidar i perseguir als i a les estudiants.
Veient-se encerclats, els i les estudiants decidiren dividir-se per escapar. Un dels grups més nombrosos va
dirigir-se cap a Les Corts per donar suport als piquets de l’assemblea del barri. En el camí, baixant pel carrer
Numància, un grup de policies de paisà que perseguia el grup d’estudiants des de l’Avinguda Diagonal,
corregueren rere 3 companys que s’havien separat del grup. Un d’ells va poder fugir, però els altres dos,
l’Isma i el Dani, varen ser detinguts. Paral·lelament, van ser detinguts altres companys i companyes de
l’Assemblea de Les Corts i l’Assemblea del Clot, i entre elles, el Javi.
Els detinguts van ser traslladats a la Comissaria de Les Corts. Se’ls acusa de violència al carrer (“Kale
Borroka”) i desordres públics entre d’altres i ahir, divendres 30 de març al vespre, van declarar a la Ciutat de
la Justícia. Tot apuntava que després de les declaracions serien posats en llibertat a l’espera del judici. Un
grup força nombrós de familiars i amics es va concentrar a la porta de l’edifici, a l’espera de la seva sortida,
per a acollir-los i mostrar el seu suport.
Poc a poc, la majoria de detinguts van anar sent posats en llibertat. Malauradament, els advocats van
comunicar al grup que, per pressions del Ministeri Fiscal des de Madrid, la jutgessa responsable del cas va
decretar presó preventiva per l’Isma, el Dani i el Javi que van ser traslladats a diferents presons. El motiu pel
qual no se’ls ha deixat en llibertat és que se’ls acusa de pertànyer a un suposat grup organitzat responsable
dels aldarulls recurrents a Barcelona.
Davant d’aquests fets, DENUNCIEM:
-Que l’Isma, el Dani i el Javi han estat detinguts arbitràriament amb la voluntat política de marcar precedent
per a futures mobilitzacions ciutadanes, instaurant un règim de por que freni les protestes legítimes.
-Que l’Isma, el Dani i el Javi són joves que participen socialment de manera legítima i necessària a través de
diverses organitzacions i que EN CAP CAS PERTANYEN A UNA XARXA ORGANITZADA PER PROVOCAR
ALDARULLS a Barcelona.
I, per tant, EXIGIM:
-Que prevalgui la PRESSUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA i no es tracti a l’Isma, al Dani i al Javi com a caps de
turc.
-La POSADA EN LLIBERTAT INMEDIATA dels 3 joves donat que la presó preventiva s’ha decretat sense
base real i respon a un intent de criminalitzar la societat civil que s’organitza legítimament per reivindicar els

seus drets.

Comunicat de premsa. Ocupació rectorat 2 de febrer del 2011

COMUNICAT DE PREMSA
OCUPACIÓ DEL RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Avui, a les 12 hores, delegats i delegades de les Seccions Sindicals de CCOO, UGT,
CGT, CAU-IAC, CSIF, CSC, amb el suport dels diferents òrgans de representació del
personal d’administració i serveis (PAS) i del personal docent i investigador (PDI) han
ocupat el rectorat de la UB.
Aquesta acció es realitza com un acte més de les mobilitzacions que es venen
realitzant en defensa dels drets laborals i socials i en preservació de la democràcia i
l’autonomia universitària, que estan en perill per les accions tant del Govern de la
Generalitat de Catalunya com de l’Estatal espanyol.
A banda de la previsió de retallades salarials prevista a la Llei de PRESSUPOSTOS
GENERALS de Catalunya per als empleats públics, també es liquiden drets laborals
del personal de les universitats amb l’anul·lació d’Acords, Convenis i Pactes en aquells
punts que s’especifiquen també al projecte de llei de MESURES o
D’ACOMPANYAMENT i, molt especialment, es pretén realitzar una reducció
indiscriminada de plantilles, tant de PAS (interins i laborals temporals) com de PDI
(ajudants, lectors, “Ramon y Cajal”,…)
Aquestes mesures, afegides a les retallades pressupostàries a la Universitat de
Barcelona, signifiquen un atac brutal contra l’autonomia universitària, i fan inviable una
Universitat Pública, per tothom i de qualitat.
Davant d’aquesta situació exigim del rector de la UB un posicionament actiu en
defensa de la universitat pública i de qualitat que passa per disposar de pressupostos
suficients i d’autonomia universitària, així com de personal suficient i amb condicions
dignes de treball.
Barcelona, 2 de febrer de 2012
Seccions Sindicals de la UB:
CCOO – UGT – CGT – CAU-IAC – CSIF – CSC
Òrgans de Representació:
Comitè d’Empresa de PAS-laboral
Junta de PAS-funcionari:
Comitè d’Empresa de PDI-laboral:
Junta de PDI-funcionari