La CGT de Catalunya crida a la mobilització contra les mesures econòmiques del govern espanyol

Davant les noves mesures i retallades aprovades pel govern del PP el 13 de juliol, des de la CGT de Catalunya es fa una crida a la mobilització. La gravetat del moment requereix una actuació ferma i decidida.

Alguns materials:

El comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya cridant a la mobilitzacióen els propers dies contra les mesures econòmiques del govern espanyol i amb la vista posada en la necessària vaga general per a la tardor, comunicat que teniu en document adjunt o en el web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7515

El text del R.D. 20/2012 de 13 de juliol, de les retallades socials massives del govern del PP, anomenat eufemísticament “de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad”, que teniu en document adjunt o en el web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7517

El comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya realitzat després de l’anunci de les noves mesures per part de Rajoy l’11 de juliol, que teniu en document adjunt.

———————————————————————————————-

Cap a una VAGA de la societat … en GENERAL

Ja fa temps que la CGT comparteix amb sindicats alternatius i de base i amb moviments socials d’esquerres la clara i absoluta necessitat de treballar i, millor encara, de treballar plegats per a establir un marc d’oposició constant i efectiu contra les polítiques regressives i destructives que els últims anys els parlaments europeu, espanyol i català ens estan imposant sota la justificació de la crisi econòmica.
No importa si és el sistema capitalista o les polítiques neoliberals les que determinen que tot ha de funcionar sota l’únic imperi dels diners i de l’acumulació d’aquests, tant se val. El que importa és que aquells que s’omplen la boca dient que ens representen i que són demòcrates perquè es presenten a eleccions cada quatre anys, estan sota la pressió d’uns altres que ningú no ha escollit i que són els que posseeixen el poder econòmic, al qual els primers se sotmeten tot elaborant les lleis que a nosaltres ens ofeguen.
Som la gran majoria dels ciutadans, els que vivim, o vivíem, d’un sou mensual els qui rebem les garrotades de les retallades; som els cuidadors de tercers que no rebem l’ajut promès; som les malaltes que confiem en el sistema sanitari públic les qui hem de pagar més cares les receptes i hem de patir retallades a l’atenció dels CAP o a les intervencions als hospitals; som els discapacitats que ens retallen la nostra integració; som els estudiants que patim la pujada de les matrícules; som els ecologistes que veiem que ens destrossen el litoral per poder edificar ports nàutics o més xiringuitos a costa de la costa; som les treballadores de l’empresa pública que veiem com el nostre sou es congela primer i es rebaixa després en tant que els nostres caps continuen en cotxes oficials per anar a sopars de ric; som els empleats no funcionaris de les empreses públiques que patim les mateixes retallades econòmiques i encara més tisorades de condicions laborals; som els de les empreses privatitzades del transport que fem la mateixa feina que els de la pública, cobrem menys i tenim menys garanties; som els desnonats perquè un dia vam creure el que se’ns deia que podríem comprar i després ens han deixat sense poder pagar; som les acomiadades després de 30 anys a l’empresa perquè no som rendibles i som barates de substituir; som els qui ells anomenen antisistema perquè a més de no voler que ens retallin sous tampoc volem que ens retallin drets i llibertats i se’ns pixin a sobre; som els treballadors vinguts de fora, usats com a mà d’obra barata i als que, al drama de les retallades, s’hi afegeix la negació dels drets bàsics de ciutadania i, ara, també de l’assistència sanitària; som…
Per tot això refusem frontalment totes les mesures econòmiques d’aquest i de l’anterior govern: perquè no són per a la defensa del nivell i qualitat de vida de la població sinó de l’economia d’uns pocs. Considerem positives totes les accions que es facin per cercar unitat d’acció entre aquells que, d’una manera o una altra, sabem que aquest no és el nostre sistema social i en volem un altre. Estem segurs que cal una mobilització permanent, diversa, imaginativa, sorollosa i creativa per tal de fer que la societat tota vagi prenent el tren de no deixar a les mans d’altres la gestió de la seva vida. Ara mateix, totes les convocatòries que rebutgin les retallades i el manteniment de l’estatus de poder establert les hem de sentir com a nostres. Hi hem de participar en la mesura de les nostres possibilitats, no de les nostres afinitats.
Ja hi ha preparades mobilitzacions i vagues per al juliol i setembre, a empreses, barris i sectors; també vagues de consum. Tot això pot crear bones condicions per a una vaga general -cap a la tardor- real, forta i efectiva. Una vaga que aplegui a qui treballa i a qui ha perdut la feina, a qui estudia i a qui té cura de la llar, a qui rep la pensió i a qui no té contracte…
La vaga general no és l’acció d’un sol dia ni resol res per ella mateixa: funciona i té sentit si és la culminació d’un procés i la demostració de què junts podrem arribar a canviar les coses.
Aquesta darrera tongada de retallades ha deixat palès que aquest govern, més que cap altre, només té els ulls posats en els bitllets que hi ha a les seves butxaques i a les dels seus amics i/o propietaris. No té cap respecte per a l’ésser humà, sigui migrant, malalt crònic, pensionista… No té respecte per cap pacte social que estableixi que qui treballa és un ésser digne que no hauria de poder ser despatxat, sense avís, només perquè el cost, en diners, de fer-ho és pràcticament zero. Ja només faltava el ¡que se jodan!, ara ja ens ho han dit alt i clar.
Som-hi tots i totes, cadascú a la seva manera i amb les seves propostes, però tots cap a aturar aquestes malifetes i a sentir-nos capaços de rellançar les alternatives que tant de temps fa que la societat, i nosaltres dins d’ella, proclamem. Exigim, defensem i creem: cooperatives econòmiques i socials, horts urbans i agraris que fomentin l’autoconsum ecològic, centres socials ocupats, banca ètica, energia neta, serveis públics de qualitat, empreses públiques al servei de la població, recuperació d’espais públics a les ciutats, una agricultura al servei de la sobirania alimentària de les persones…
Tot això és el que realment motiva i el que s’aconsegueix amb una vaga general: revertir la situació des de la negativa crisi que ens imposa el Capital a la positiva societat amb justícia social i llibertats individuals i col·lectives que serem capaços de fer si som els amos de les nostres pròpies vides.
Secretariat Permanent CGT Catalunya, a 15 de juliol de 2012

8 de març dia de les dones II

Manifest i convocatòries Ca la Dona

CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ – 120308_Manifest_Cld – pdf
Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal – capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat… La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista? .Retallades que afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt greu que en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica continua rebent milers de milions d’euros? ¨. Per què no es retallen els diners que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa l’església catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir.
Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexual i reproductius. Volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges… i qualsevol intermediari. Nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat.
Denunciem, també, la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses, sota una comunitat científica androcèntrica que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos.
El meu cos és meu, jo decideixo!
Avortament lliure i gratuït
Església i PP, parella de fet
Feministes per un estat laic.Contra la jerarquia catòlica patriarcal, totalitària i misògina. Contra l’adoctrinament de qualsevol fonamentalisme religiós.
Aquest 8 de març, sortirem al carrer com sortim moltes altres vegades, i omplirem els carrers de les ciutats amb la força de totes les dones. Cridarem ben alt que la marea lila avança i continuarà avançant amb més força.
Juntes podem
Insubmissió a la política econòmica del patriarcat.

Ca la Dona
Us encoratgem a totes les dones a participar conjuntament d’aquest 8 de Març, per enfortir i engrandir els nostres espais feministes i les nostres aliances. 
::::::::8 de març. Dia Internacional de les Dones. Actes des de Ca la Dona:::::::::
.7 de març.… a les 19.00 h, a Ripoll 25: Pa amb xocolata!.
.8 de març.… a les 17.30h, a Ripoll 25: per si no n’havies tingut prou 8o no has pogut venir el 7)… més pa amb xocolata!
Coneixem la nova casa, compartim una estona plegades, i després, totes les que vulguem, cap a la mani!
.8 de març.… a les 19.00h, a plaça Universitat, Bcn: manifestació del Dia Internacional de les Dones. Organitzada per diferents col·lectius, entre ells Ca la Dona.
. 24 de març.… pel matí, a Ripoll 25: trobada-debat entre col·lectius feministes.Aviat us passarem més informació, però mentrestant, feu la reserva a l’agenda!
Visca el 8 de març!
Cada dia és 8 de març

Calendari de mobilitzacions

     CALENDARI DE MOBILITZACIONS PER LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES
  • Dimarts 14 de febrer. Segona onada de tancaments a les universitats públiques (UAB, UPC, UdG I UdL). A les 19 h: vetlla pels drets laborals dels empleats públics davant del Parlament de Catalunya.
  • Dimecres 15 de febrer:
    • Al matí: concentració de delegats/des a les portes del Parlament entregant esqueles als i les diputades.
    • A les 13 h: assemblea general del PAS de la UB.
    • A les 17,30 h: concentració davant del Parlament coincidint amb la votació dels PPGG de la Generalitat.
  • Dijous 16 de febrer: concentració de protesta a la URV coincidint amb la reunió de l’ACUP.
  • Del divendres 17 al dimarts 28 de febrer (aprox.): assemblees descentralitzades amb propostes de mobilitzacions.
  • Dimecres 22 de febrer: concentració de protesta davant la secretaria d’universitats coincidint amb la reunió de la Mesa d’Universitats.
  • Dimecres 29 de febrer: jornada de lluita  juntament amb  PDi i alumnat

Dret al propi cos

Nosaltres parim, nosaltres decidim. Avortament lliure i gratuït – Divendres 10feb marea violeta a les 19:30h Pl.Sant Jaume, bcn

1985. Seqüela.
El nostre cos, la nostra terra.
Les dones de la Campanya pel Dret a l’avortament Lliure i Gratuït,
després de les inconcretes i amenaçadores declaracions en roda de premsa del ministre
Gallardon, no podem altra cosa que manifestar alta i clarament, simplement, que:
ARA i AQUÍ,
Ahir, demà i arreu,
Les dones decidim.
………………….
La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït fou critica amb la Llei de Drets
Sexuals i Reproductius i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs del 2010 ja que, tot i els
avenços, no respon a les necessitats reals d’autonomia i capacitat plena de decisió de les
dones.
Però defensarem, com ho fem des de fa dècades, qualsevol avenç en el dret de les dones
a decidir. No farem cap pas enrere en el reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius
que, recordem, estan recollits i protegits per les convencions internacionals de NNUU del
Caire 1994 i Beijing1996.
100.000 dones avortem cada any a l’Estat Espanyol. Cal escoltar les veus que amaguen
aquests números. El dret a decidir no pot limitar-se per uns supòsits conservadors decidits
per governs canviants. Si volem rebaixar el nombre d’avortaments, no el penalitzeu.
Volem relacions igualitàries, anticonceptius gratuïts i a l’abast de tothom. Dret a decidir i
avortament lliure i gratuït. És aquesta la política en la que treballem les feministes de tot
el món.
L’avortament és un fet. L’educació sexual i afectiva una necessitat.
************ És per això que cridem:
* a assistir a la marea violeta convocada pel divendres 10 de febrer, a les 19.30h, a plaça
sant Jaume (més informació a @mareavioleta i a la plana de facebook Marea Violeta)
* a tuitejar, piular, cantar, posar al facebook, webs, blocs, a balcons, enganxines,
samarretes i arreu la imatge que adjuntem. O altres de la vostra invenció. @dretpropicos
@joheavortat.
* a signar i difondre fins l’estratosfera la campanya de signatures que aviat farem arribar.
* a assistir massivament a les convocatòries de manifestacions pel 8 de març, amb lemes
pel dret al propi cos.
* a coordinar-nos tots els col·lectius que treballem pels Drets Sexuals. Hem de fer sentir
les nostres veus ben alt per a aturar aquesta nova campanya dels sectors ultra
(ultracatòlics, antiavortistes, ultraconservadors, antitot).
El meu cos no és territori de disputes
Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït
dretalpropicos@gmail.com
******************
Conjugació verbal catalana. Verbs regulars acabats en -ar.
Jo he avortat,
Tu has avortat
A ella li va fallar el condó.
Nosaltres hem avortat,
Vosaltres no podeu assumir la maternitat,
Elles manquen d’educació afectiva i sexual i acabaran avortant.
Totes hem avortat.
*******************
Recomanem a la classe política algunes fórmules senzilles per a reduir el nombre
d’avortaments. Estan garantides per anys d’experiències polítiques i segles de repressió
sexual:
Major repressió sexual = penalització de l’avortament = avortament insegur i clandestí.
Despenalització de l’avortament + educació sexual i afectiva = reducció del nombre
d’avortaments + major i millor plaer + menys relacions violentes.
(per aprofundir en les fórmules poseu-vos en contacte amb dretalpropicos@gmail.com)
***************** AVATARS:
El meu cos no és territori de disputes
Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït
dretalpropicos@gmail.com