Manifest Antirepressiu Reraguarda en Moviment

Contra la retallada de llibertats i la criminalització de la resistència als ajustos estructurals, justícia social!

 

Per sortir de la  crisi econòmico-financera, els governs català i espanyol han apostat per un programa d’ajustos estructurals que implica un enduriment de les condicions de vida de tota la població i una escalada de violència econòmica, institucional, judicial i policial. Enlloc de processar els responsables de la crisi, han optat per rescatar els bancs que van generar la bombolla financera, per amnistiar el frau fiscal i per un paquet de reformes i retallades que violenten les nostres vides: la reforma del sistema de pensions; la reforma laboral i de la negociació col·lectiva; la modificació de la Constitució per fixar el dèficit públic i els anuncis de  reforma de la llei d’avortament i del codi penal, que instaura un autèntic estat d’excepció en l’exercici dels drets i llibertats. Les retallades pressupostàries a l’educació i sanitat públiques, als pressupostos de cooperació, d’ajut a les famílies, a dones en situació de violència masclista, a les persones en situació d’exclusió social o de diversitat funcional (dependència), a la promoció de la igualtat de gènere, ens aboquen a un augment de les desigualtats, la pobresa, l’exclusió i la conflictivitat social.
 Durant els darrers quatre anys milions de persones, organitzacions socials, sindicals i polítiques s’han mobilitzat en contra d’aquestes mesures sense èxit. El 15 de maig de 2011, milions de persones van prendre els carrers i places de tot l’Estat i s’engegà un procés d’organització social des de la base sense precedents, fruit de la indignació generalitzada amb la gestió institucional de la crisi i els privilegis de la classe política i la banca, que reclamà un altre model socioeconòmic alternatiu al capitalisme salvatge, i arribà a concertar el suport de prop del 80% de la població d’arreu de l’Estat. La nostra veu no ha estat escoltada i la resposta ha estat l’assetjament i la repressió policial: milers d’ identificacions, multes i detencions , i nombrosos episodis de brutalitat policial que, a més, s’han saldat amb total impunitat, tant a nivell judicial com institucional.
 Quan s’agreugen les desigualtats i es contesta amb la repressió qualsevol forma de protesta o resistència, el conflicte social està servit. Sobren exemples històrics: les revoltes contra els ajustos estructurals durant els anys 80 a Amèrica Llatina: la guerra de l’aigua contra la privatització d’aquest recurs a Bolívia l’any 2000; les revoltes àrabs a Tunisia, Argèlia, Egipte, Iemen i Marroc durant l’any 2011…en són alguns. Aquí i ara, quan ens acostem als sis milions de persones aturades i s’ instaura un règim de semiesclavatge al món laboral, s’esmicolen les conquestes socials que han costat segles de lluites i la frustració s’arrela en la població, quan les mobilitzacions contra reformes i retallades no troben resultats tangibles, el desencís està esclatant als carrers.
Els governs català i espanyol estan promovent una lectura estereotipada del que succeeix, creant enemics públics ‘de manual’ (violents, estrangers, ciberterroristes…) i generant un clima de terror per legitimar les mesures impopulars i il·legítimes adoptades, fins i tot convidant a la població a denunciar altres persones a través de pàgines web de la policia. Nosaltres diem que és urgent i necessari obrir un procés de reflexió col·lectiva sobre les causes de la creixent conflictivitat social, que assenyali com a orígen d’aquestes violències els ajustos estructurals, i no es quedi en donar explicacions estereotipades de les seves conseqüències. No serà amb criminalització i  repressió com aturarem l’escalada de violència que han desfermat aquestes polítiques, sinó amb justícia social i processos democràtics des de la base.
________________ Per tot això, exigim ________________
–    Retirada de totes les reformes i retallades pressupostàries.
–    Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.
–    L’absolució i llibertat immediata de totes les persones represaliades a totes les mobilitzacions de resistència als ajustos estructurals (29 de setembre de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de maig de 2011, 15 de juny de 2011, 29 de març de 2012 i resta de processos).
–    Prohibició de les bales de goma.
–    Dimissió de Felip Puig i Jorge Fernández Díaz.
La nostra millor arma: la solidaritat.

8 de març dia de les dones II

Manifest i convocatòries Ca la Dona

CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ – 120308_Manifest_Cld – pdf
Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal – capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat… La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista? .Retallades que afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt greu que en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica continua rebent milers de milions d’euros? ¨. Per què no es retallen els diners que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa l’església catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir.
Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexual i reproductius. Volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges… i qualsevol intermediari. Nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat.
Denunciem, també, la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses, sota una comunitat científica androcèntrica que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos.
El meu cos és meu, jo decideixo!
Avortament lliure i gratuït
Església i PP, parella de fet
Feministes per un estat laic.Contra la jerarquia catòlica patriarcal, totalitària i misògina. Contra l’adoctrinament de qualsevol fonamentalisme religiós.
Aquest 8 de març, sortirem al carrer com sortim moltes altres vegades, i omplirem els carrers de les ciutats amb la força de totes les dones. Cridarem ben alt que la marea lila avança i continuarà avançant amb més força.
Juntes podem
Insubmissió a la política econòmica del patriarcat.

Ca la Dona
Us encoratgem a totes les dones a participar conjuntament d’aquest 8 de Març, per enfortir i engrandir els nostres espais feministes i les nostres aliances. 
::::::::8 de març. Dia Internacional de les Dones. Actes des de Ca la Dona:::::::::
.7 de març.… a les 19.00 h, a Ripoll 25: Pa amb xocolata!.
.8 de març.… a les 17.30h, a Ripoll 25: per si no n’havies tingut prou 8o no has pogut venir el 7)… més pa amb xocolata!
Coneixem la nova casa, compartim una estona plegades, i després, totes les que vulguem, cap a la mani!
.8 de març.… a les 19.00h, a plaça Universitat, Bcn: manifestació del Dia Internacional de les Dones. Organitzada per diferents col·lectius, entre ells Ca la Dona.
. 24 de març.… pel matí, a Ripoll 25: trobada-debat entre col·lectius feministes.Aviat us passarem més informació, però mentrestant, feu la reserva a l’agenda!
Visca el 8 de març!
Cada dia és 8 de març

Manifest TMB

                              MANIFEST TMB
Si el transport públic és un servei que pretén garantitzar el dret a la mobilitat de tothom:
1. és just tornar a pagar mitjançant els bitllets per un servei que, com la sanitat i
l’educació, ja paguem a través dels impostos?
2. Aquests impostos son redistributius?
No, son més grans per la gent treballadora i menys per la gent amb grans
fortunes.
3. És just que persones amb especials dificultats com aturades, joves, estudiants o
pirmis hagin de pagar el mateix preu de bitllet que les persones amb grans
fortunes?
4. És just que en front a les pujades de un 37% i un 12% dels preus dels bitllets
senzills i T10 respectivament, el preu del bitllet del bus turístic puji un 4%?
5. Aquesta pujada del % de les tarifes es correspon amb una pujada en els
salaris?
No.
6. El transport públic resulta igual de car a la resta de països europeus?
No,
7. La pujada de tarifes en el transport públic obeeix a una millora del servei?
No, tindrem menys autobusos i menys metros, menys seguretat i neteja per
reducció del manteniment i del personal de neteja.
8. Aquesta pujada de tarifes obeeix a una millora de les condicions laborals dels
treballadors?
No, hi ha menys seguretat laboral, acomiadaments encoberts, salaris per sota del
conveni, reducció 5% dels salaris en els ferrocarrils.
9. La reducció del servei afecta per igual a tothom?
No, s’han suprimit linies de autobusos de barri i al hospital, però la resta
incloent-hi el bus turístic es mantenen. Nit bus municipalització
10. Aquesta major precarietat laboral afecta també als directius?
No, comparativa 10/10.
11. Aquests directius fan una bona gestió per garantir el nostre dret a la mobilitat?
No, corrupció, despeses inútils.