Manual d'Introducció a Internet Sistema Operatiu UNIX

	Sistema Operatiu UNIX
	Comandes bàsiques

Nocions principals sobre UNIX
Conceptes de fitxers
Algunes comandes útils
Exemple de serveis oferts per una màquina UNIX

Un sistema operatiu és un programa de control per a un ordinador: controla els recursos i organitza les tasques. També proporciona una interfície per a facilitar a l’usuari l’accés a aquests recursos. Molts servidors i ordinadors que mantenen informació connectats a Internet tenen el sistema operatiu UNIX, pensat per a treballar amb el TCP/IP. El UNIX és un sistema operatiu multiusuari, multitasca i interactiu. Multiusuari vol dir que el sistema permet de treballar amb diversos usuaris simultàniament. Per això cada usuari disposa d’una identificació (codi i password) per poder-hi treballar. Multitasca vol dir que el sistema permet l’execució de diversos programes simultàniament. Interactiu vol dir que el sistema executa les ordres just després de donar-les. L’estructura d’aquest sistema operatiu es pot entendre així:
 

 

 

Kernel:	Nucli del sistema operatiu que s’encarrega de gestionar els recursos de l’ordinador.
Shell:	Interface d’usuari o intèrpret de comandes. S’identifica amb el símbol $.
Sistema de fitxers:	Estructura per a l’organització de les dades. Conjunt de directoris i fitxers on el sistema i   els diferents usuaris poden emmagatzemar i recuperar la diferent informació.

 

Per poder accedir a una màquina UNIX cal estar donat d’alta com a usuari, és a dir, disposar d’un codi i una clau d’accés. El codi és una paraula pública i ens identificarà a Internet. La clau d’accés ha de ser secreta per motius de seguretat. És important d’esmentar que el sistema UNIX fa diferència entre les majúscules i les minúscules. Per tal que cada comanda sigui processada cal prémer la tecla INTRO després d’escriure-la pel teclat.   L’estructura de les comandes en UNIX és similar a la del DOS:

$ comanda [-opcions] [argument] [argument2] ...

posem un exemple:

$ ls -l
$ date
$ grep mussol aus.txt

Disposem d’un manual instal·lat a la màquina (on-line) per poder consultar en qualsevol moment el que es necessiti:

$ man comanda

per exemple:

$ man ps

Un fitxer és una estructura que permet emmagatzemar un conjunt de dades sota un únic nom. Normalment es guarda físicament en un disc. Bàsicament es poden distingir tres tipus de fitxers en base al seu contingut i la seva funcionalitat. La manera com estan organitzats els fitxers s’anomena sistema de fitxers.

Sistema de fitxers:

1. fitxers "normals": Contenen informació de tipus text,dades o programes.
2. fitxers directoris: Són magatzems de fitxers. Anomenats també directoris.
3. fitxers de dispositiu: Contenen informació dels dispositius connectats a la màquina (p.e. impressores, discos ...)

Per a visualitzar-ho amb un exemple, el sistema de fitxers seria com un armari arxivador, un directori un calaix d’aquest armari i un fitxer normal una carpeta dins el calaix. Els noms dels fitxers poden composar-se de qualsevol grup de caràcter excepte l’espai blanc. És convenient evitar caràcters com *, ?, ", !, /, \, $, |. L’organització dels fitxers en UNIX és jeràrquica, en forma d’arbre invertit. Del primer directori de tots se’n diu directori arrel i s’indica amb una barra inclinada /
 
 

 

 

Cada usuari té assignat un directori personal on va a parar en el moment de connectar-se. És el directori de treball o directori HOME, on hi pot guardar tota la informació que desitgi. D’igual manera que el DOS existeix un directori anomenat .. que és el directori immediatament superior a un de donat. En UNIX, cada usuari definit a l’ordinador pertany a un grup com a mínim (grup primari). Per exemple, si tenim tres persones amb codis joan, albert i ricard, que són de bioquímica, podíem posar als tres dins d’un grup anoment bioquímica. Respecte de cada fitxer existeixen tres tipus d’usuaris: el propietari (l'usuari que crea el fitxer), el grup (el grup al qual pertany el propietari),  i other (la resta d’usuaris). Tots els fitxers en UNIX tenen tres tipus de permisos que descriuen què es pot fer amb el fitxer:

• permís de lectura (r): el fitxer es pot visualitzar
• permís d’escriptura (w): el fitxer es pot modificar
• permís d’execució (x): el fitxer es pot executar (córrer)

Cada tipus d’usuari té assignat uns permisos determinats sobre cada un dels fitxers i directoris del sistema. Això es pot visualitzar amb la comanda:

$ ls -l

Per exemple:

$ ls -l pico

-rwxr-xr-- 1 perez users 12341 Feb 30 pico

permisos       propietari     grup       bytes     data             nom

El primer grup de deu caràcters ens dóna informació sobre els permisos associats al fitxer en qüestió (anomenat pico, en aquest exemple):

-rw   xr-  xr--

Permisos del:                 propietari i grup    altres

En aquest exemple, el propietari, perez, té permès visualitzar el contingut del fitxer, read, modificar-ho, write, i engegar-ho, execute. Els usuaris del seu grup, users, poden visualitzar-ho, i engegar-ho, però no tenen permís per a modificar-ho. La resta d’usuaris de l’ordinador només pot visualitzar el fitxer. El primer caràcter dels deu ens informa sobre si aixòés un fitxer ordinari - o un directori d. Podem canviar els permisos associats a un fitxer, si som el seu propietari, amb la comanda chmod .

$ chmod g+w pico dona permís d’escriptura als del grup, g del propietari
$ chmod o-r pico treu el permís de lectura a la resta d’usuaris other
$ chmod g-x pico treu el permís d’execució als del grup
$ chmod o+rx pico dona els permisos de lectura i execució a la resta de’usuaris
$ chmod ug-w pico treu el permís d’escriptura al propietari user i als del grup

Tot aixòes pot aplicat també als directoris en lloc de als fitxers ordinaris. Ara:

r: permís de lectura Es pot fer un llistat del que conté el directori (encara que no estem situats "dins" del directori).
w: permís d’escriptura Es pot crear i borrar fitxers continguts en aquest directori.
x: permís d’execució Podem "entrar" al directori amb la comanda cd.

Comandes de manipulació de directoris

ls dir Llistar el contingut d’un directori. Si no s’indica un nom de directori, llista el directori on s'estigui situat en aquest moment.

mkdir dir Crear un directori.

rmdir dir Esborrar un directori si està buit.

rm -r dir Esborrar un directori encara que estigui ple. Esborra tots els fitxers al seu interior i tots els subdirectoris que pengin d’ell.

mv dir1 dir2 Canviar el nom del directori.

pwd Veure en quin directori s'està situat

cd dir Moure’s al directori esmentat.
 

Comandes de visualització de fitxers de text

more fitxer Visualitzar el contingut d’un fitxer. Un cop activat podem fer:

Space Bar: següent pàgina

q: sortir

b: pàgina anterior

h: menú d'ajuda

head [-N] fitxer Veure les N primeres línies del fitxer

tail [-N] fitxer Veure les N últimes línies del fitxer

cat [fitxer] Visualitza tot el fitxer d'un cop

cat fitx_i fitx_j > fitx_k Concatena fitxers

 

Còpia, desplaçament i modificació de fitxers

cp fit1 fit2 Copiar el contingut d’un fitxer sobre un altre

   rm fitxer Esborrar un fitxer

mv fit1 fit2 Canviar el nom del fitxer

mv fit dir  Moure un fitxer al directori esmentat

pico fitxer Crear un fitxer nou

 

Exemples:

$ ls -al /tmp Llista de fitxers del directori tmp

$ mkdir paperera Crea el directori "paperera" dins el nostre

$ cd paperera Ens mou cap al directori "paperera"

$ pico kk Posem em marxa l’editor de text per tal de crear el nou fitxer "kk"

$ more kk Visualitzem el contingut d’aquest fitxer

$ head -2 kk Visualitzem les primeres dues línies

$ cd .. Tornem al directori superior

$ cp paperera/kk /tmp Copiem el fitxer "kk", del directori "paperera", al directori tmp

$ mv paperera/kk /paperera/vv Canvia de nom el fitxer "kk" a "vv"

$ rm -r paperera Esborra el directori "paperera" amb el seu contingut

 

Altres comandes interessants

who Veure quins usuaris hi ha treballant a la màquina

passwd login Canviar la clau d’accés de l'usuari login

Moltes de les aplicacions que s'esmenten al present manual estan disponibles als servidors UNIX de les diferents divisions i facultats de la Universitat de Barcelona. Si es disposa de codi i password en una d'aquestes màquines servidores institucionals, és possible en la majoria dels casos, conèixer quins serveis hi ha instal·lats connectant-s'hi i executant el programa 'noticies', una petita utilitat desenvolupada per sistemes del CIUB com a eina per informació d'aplicacions. Per accedir a un servidor cal emprar un telnet (capítol 2.1). Quan aparegui el símbol ‘$’ o un de similar, i en cas que aquest estigui instal·lat, es podrà obtenir informació sobre les aplicacions executant:

$ noticies

 

Sistemes | Documents

Manuals | Fitxes Tècniques | Preguntes i respostes més freqüents

Darrera Actualització 05-Sep-2001