Manual d'Introducció a Internet Introducció

INTRODUCCIÓ Xarxes d'ordinadors i Internet

Nocions bàsiques de xarxes d'ordinadors

1. Concepte de xarxa
2. Tipus de xarxes i protocols
3. Concepte de client i servidor

Internet: protocol TCP/IP

1. Què és la xarxa internet
2. Característiques d'internet
3. El protocol TCP/IP
4. Com posar en marxa el TCP/IP des dels diversos ordinadors de la UB
5. Serveis que ofereix Internet

 

Nocions bàsiques de xarxes d'ordinadors

Podríem definir una xarxa com a un conjunt d’ordinadors (i altres dispositius) amb capacitat de comunicar-se i d’intercanviar informació, compartir recursos, tals com discs, impressores, dispositius de còpia, ...) a través d’una sèrie d’enllaços (connexions físiques) existents entre ells.

Cada element connectat a la xarxa s’anomena node. Per fer possible la comunicació entre ordinadors és necessari que existeixin una sèrie d’elements que suportin el tràfic d’informació entre els diferents nodes, així com l’emissió i la recepció d’aquesta informació per part dels diferents nodes. Podem distingir entre elements del maquinari o hardware (targeta de comunicacions, cablejat i connector de xarxa ) i elements de programari o software que és el conjunt de programes que gestionen lògicament la comunicació entre nodes i els que proporcionen els diferents serveis que ofereix la xarxa (impressió remota, emulació de terminal, transmissió de fitxers ...).

Una xarxa local és aquella que té una extensió física d’uns quants kilòmetres com a màxim. Les xarxes locals poden interconnectar-se entre sí per compartir recursos i serveis mitjançant uns dispositius anomenats routers o bridges.

Es poden classificar les xarxes tant pel que fa a les seves característiques i organització físiques entre els nodes (Ethernet, AppleTalk, X25, RDSI,..) com pel tipus de programa que utilitzen per intercanviar la informació.

Un protocol és el llenguatge que utilitzen els nodes d’una xarxa per a comunicar-se entre ells. En funció de les regles i convencions lògiques emprades en la comunicació entre nodes, es poden distingir diferents protocol : Novell, TCP/IP AppleTalk, SNA, DecNET...

Dos ordinadors podran comunicar-se si utilitzen el mateix protocol, encara que es trobin en xarxes físicament diferents. Dos ordinadors que utilitzin protocols diferents no podran comunicar-se, encara que es trobin en la mateixa xarxa física.

Un ordinador pot interpretar més d’un protocol simultàniament. El software de comunicacions són aquells programes que utilitzant el(s) protocol (s) adequat(s), permet(en) establir la comunicació entre els ordinadors d’una xarxa i permeten a l’usuari accedir o bé oferir un cert servei a altres ordinadors de la xarxa .

Molt d’aquest software de comunicacions utilitza l’estructura de client-servidor i que respon al paper  que fan cada un dels ordinadors connectats durant la utilització d’un determinat programa de comunicacions.

L’ordinador que demana un servei i comença la comunicació fent una petició d’utilització d’aquest servei s’anomena client. L’ordinador que respon a la petició i ofereix el servei és el servidor. Un mateix ordinador pot actuar com a servidor o com a client, així com fer de servidor de diferents aplicacions o només de client.

Per a que els dos ordinadors puguin mantenir aquest diàleg, cal que el software de comunicacions dels dos s'entengui, és a dir, que els protocols que està emprant l´un siguin compresos per l'altre.

 

Internet: protocol TCP/IP

La xarxa Internet es pot definir com un conjunt de xarxes locals interconnectades entre sí que s’estén a nivell mundial, els  ordinadors de la qual utilitzen el protocol de comunicacions TCP/IP. És a dir una xarxa de xarxes d’ordinadors a través de la qual podem comunicar-nos i compartir informació i recursos amb altres usuaris. També ens referim a Internet com al conjunt de serveis als quals es pot accedir.

Des d’un ordinador connectat a Internet podrem dialogar amb els altres ordinadors d’arreu del món i per això nomésnecessiten que els dos puguin parlar el mateix protocol (generalment TCP/IP) i que existeixi algun camí físic que els  uneixi: via satèl·lit, fibra òptica, xarxa telefònica, un fil directe.

Aquesta xarxa està en constant expansió i no està governada globalment per ningú, sinó que més aviat cadascú se n'encarrega de mantenir la seva part. Hi ha però dues organitzacions, la ISOC (Internet Society) i l’InterNIC (Internet Information Center) que s’encarreguen de supervisar el bon funcionament de la xarxa .

La xarxa informàtica de la Universitat de Barcelona o UBnet forma part de la xarxa Internet. A la Universitat de Barcelona la xarxa arriba físicament a tots els campus. La UBnet està connectada físicament a la resta d’Espanya mitjançant la xarxa ARTIX, administrada pel REDIRIS/CSIC i a la resta del món mitjançant la xarxa EUROPANET.

Per tal que dos ordinadors es connectin cal que es puguin identificar d’una manera unívoca dins de la xarxa. Per això, cada un dels ordinadors connectats a Internet disposa d’un identificador únic anomenat adreça IP.

L’adreça IP consta de quatre nombres separats per punts:

116.161.208.1
125.115.234.6
123.34.24.56
125.116.2.101

Les adreces de la xarxa de la Universitat de Barcelona són del tipus    161.116.*. *

Per facilitar als usuaris la identificació dels ordinadors, a aquests identificadors (adreça IP) se’ls associa un nom simbòlic. Aquest nom està format per quatre segments o paraules, separats per punts. Els tres últims s’anomenen dominis i subdominis. Segueixen una estructura jeràrquica i ens donen informació sobre la localització geogràfica de l’ordinador, quina i de quin tipus és la institució (educativa, governamental...) a qui pertany. El primer segment és el nom de l’ordinador.

Per exemple, en el cas de l’ordinador clitemnestra.d5.ub.es:

Existeixen altres dominis generals:

La conversió d’adreces IP i noms, anomenada DNS , la fan una sèrie d’ordinadors que contenen unes taules de conversió. Aquests ordinadors es diuen servidors de noms. Si un ordinador no és al servidor de noms, hom hi podrà accedir per adreça IP, però no per nom.

El TCP/IP (Transmision Control Protocol / Internet Protocol) és el protocol de comunicacions característic d’Internet. En realitat és un conjunt de protocols que s’encarreguen de dur a terme les tasques bàsiques de comunicació entre ordinadors dins de la xarxa Internet. Aquest conjunt de protocols és independent de l’arquitectura de l’ordinador que els utilitza o del sistema operatiu i per tant permet la comunicació entre els ordinadors de diferents fabricants i sistemes.

Ofereix una sèrie d’aplicacions de comunicacions a l’usuari, les quals estan disponibles en qualsevol ordinador que tingui instal·lat el TCP/IP . Els principals, són els serveis d’emulació de terminal remot, el servei de transferència de  fitxers i el d’impressió remota.

Des d’un PC amb Windows 3.11:

Hi ha duess possibles opcions:

- Si no es disposa del sofware de comunicacions TCP Connect 4 i sí del software de comunicacions de FTP Software (instal·lació de les comunicacions a l'ordinador abans de setembre del 1996), s'haura de executar les següents comandes des de MSDOS per a activar aquest protocol:

C:\>tcp +

Per a desactivar aquest protocol cal executar la comanda (és convenient fer-ho abans d’apagar el PC):

C:\>tcp -

- Si es disposa  del Software de comunicacions  TCP Connect 4, només s'haura d'activar qualsevol de les icones corresponents als serveis de comunicacions (per exemple fent doble click sobre la de Terminal o de FTP),  i el sistema ja carrega el protocol corresponent.

 

Des d’un MAC:

Per a activar-ho cal fer doble clic sobre l’icona TCP Connect, de forma semblant a la versió per PC.

 

Des d’un PC amb Windows 95/98 o Windows NT:

A diferència dels anteriors sistemes, Windows 95/98 o NT ja porta  incorporat amb el sistema operatiu el software de comunicacions. Només cal tenir ben definits els serveis, protocols i clients a l'apartat de Xarxa del Panell de Control. Aquesta és una tasca que Comunicacions del CIUB realitza cada cop que instal·la una nova tarja de comunicacions en un PC que tingui qualsevol d'aquests sistemes operatius.

Per tant, en aquest cas no cal carregar cap controlador ni protocol, sinó que quan es necessiten, el sistema ja els té disponibles.

Es poden englobar fonamentalment en dos:

• Serveis de comunicació entre usuaris.
• Recerca i accés a informació.

Serveis de comunicació entre usuaris:

Correu electrònic: Intercanvi de missatges entre usuaris d’Internet en base al protocol SMTP.

Usenet: Ens permet de participar en discusions a nivell mundial sobre els temes més diversos.

Talk: Permet una conversa interactiva entre usuaris.

IRC: Permet establir una conversa interactiva entre varis usuaris simultàniament.

 

Serveis de recerca i accés d’informació:

Archie : Cerca de software disponible en els servidors d’FTP que permeten accés anònim.

wais: Recerca de bases de dades sobre diversos temes a ordinadors de tot el món per paraules clau.

Gopher: Accés a informació de tot tipus de forma senzilla a través de menús jeràrquics de manera semblant a
una taula de continguts.

Hytelnet: Consulta bibliogràfica a biblioteques d’arreu del món.

WWW: Accés a informació en forma d’hipertext gràfic. Permet accedir també als serveis anteriorment esmentats.

La majoria de les aplicacions ofertes per Internet treballen amb el model Client -Servidor . Per utilitzar-les necessitem disposar dels programes necessaris per poder establir el diàleg i l’intercanvi d’informació que s’escaigui. Això es pot fer tant des d’un ordinador UNIX com des d’un PC o un MAC.

Un mateix ordinador pot fer de servidor de diverses aplicacions alhora, sempre que sàpiga parlar amb els diferents protocols i tingui els programes necessaris.

Sistemes | Documents

Manuals | Fitxes Tècniques | Preguntes i respostes més freqüents

Darrera Actualització 05-Sep-2001