Classificació basada en l'emplaçament

 

En funció del lloc on s’emplaça i refreda el magma les roques ígnies es poden classificar en: plutòniques, hipabissals o subvolcàniques i volcàniques.
 
Per reconèixer si una roca és plutònica, hipabissal o volcànica cal fixar-se en la morfologia i lloc on es refreda el magma.

 

Plutòniques

Les roques plutòniques són intrusives, solidifiquen i s’emplacen a l’interior de l’escorça a grans fondàries i formen cossos de morfologies diverses. S’originen en un refredament lent en zones profundes de l’escorça. Les morfologies més freqüents són:

      

       Batòlit            Cos irregular d’una extensió de centenars de
                              km i un guix de fins a 8 km.

 

         Plutó            Cos d’una extensió de desenes a centenars
                              de km i un gruix de 2-3 km.

 

 

 

Hipabissals o subvolcàniques

Les roques hipabissals són intrusives, solidifiquen i s’emplacen a l’interior de l’escorça a poca fondària i reben diferent noms segons la morfologia del cos. S’originen en un refredament lent en zones de menor profunditat. Les morfologies més freqüents són:

 

        Lacòlit         Cos lenticular de diversos km d’extensió
                            (<10km de Ø i algun centenar de metres de
                            gruix). Presenta una base plana i sostre
                            convex.

        Sill              Cos subhoritzontal, concordant en forma de
                           capa. La mida varia de pocs metres a desenes 
                           de gruix.

        Dic              Cos laminar discordant, generalment vertical
                           varia de desenes a centenars de
                           metres.

 

Volcàniques

Les roques volcàniques són extrusives, solidifiquen ràpidament i s’emplacen sempre a l’exterior de l’escorça en forma de:

 

        Colada de lava Massa fluida de lava que surt d’un cràter
                            i que s’estén tot baixant per les valls, pel
                            pendent del con volcànic, per   la plana o
                            depressió fins que s’immobilitza per
                            refredament i es consolida.

        Con volcànic    Cos rocós format per l’acumulació de
                            laves i/o piroclasts al voltant d’una boca
                            d’emissió volcànica, de forma cònica truncada
                            i sovint esportellat, segons el tipus de
                            vulcanisme a què pertany.

         Dipòsits piroclàstics Dipòsit primari constituït per
                            piroclasts (bombes, blocs, lapil·li i cendra).