Les roques hipabissals, de vegades també anomenades subvolcàniques, es classifiquen segons la composició química, mineral i textural. Generalment les textures d’aquests tipus de roques presenten similituds entre les roques volcàniques i plutòniques. Les més comunes són: els pòrfirs, les diabases  i els lampròfirs.

Pòrfirs

Són roques de composició variable que van des de termes granítics fins a diorítics.  Presenten textura porfírica amb fenocristalls inclosos en una matriu afanítica o microgranular. Es classifiquen mitjançant el diagrama QAPF de Streckeisen (1973) i s’anomena a la roca: pòrfir + l’equivalent plutònic/volcànic (p. ex.: pòrfir granític, pòrfir tonalític).   Alternativament també, s’utilitza el terme: micro + l’equivalent plutònic/volcànic  + porfíric (p. ex.: microgranit porfíric, microtonalita porfíric).

Diabases

També anomenades dolerites o ofites, tot i que es recomana emprar el terme microgabre. Són roques de de composició basàltica, de mida de gra mitjà, formades per piroxè i plagiòclasi i, en alguns casos, olivina.

Lampròfirs

Són roques fosques, amb marcada textura porfírica. Els fenocristalls són de minerals màfics hidratats com la biotita i l’amfíbol que estan envoltats per una matriu feldspàtica amb possible olivina i piroxè.

La classificació específica dels lampròfirs té en compte els minerals fèlsics i màfics predominants.