Roques volcàniques piroclàstiques i els seus components

Classificació dels materials fragmentaris: els piroclastos

La classificació dels piroclastos es pot fer tenint en compte: la granulometria i la naturalesa dels piroclastos.

 

Classificació granulomètrica dels piroclastos

en compte la mida dels fragments de cristalls, de roques i de vidre emesos durant una erupció explosiva. Els tipus de piroclastos són:

 

Bombes              Piroclastos de mida superior a 64 mm amb morfologia arrodonida o subarrodonida

Blocs                   Piroclastos de mida superior a 64 mm amb morfologia angulosa o subangulosa

Lapil·lis               Piroclastos de mida que varia entre 2 i 64 mm

Cendres            Piroclastos de mida inferior a 2 mm. Es distingeixen les cendres gruixudes (entre 2 mm i 0.063 mm) i les fines
                            (mida inferior a 0.063 mm)

 

 

Classificació segons la naturalesa dels piroclastos

en compte la procedència dels fragments. Aquests poden ser:

 

Fragments juvenils        Provenen directament del trencament del magma quan arriba a la superfície

Fragments lítics              Provenen de roques que formaven el conducte volcànic i que han estat arrencats durant les erupcions

 

Classificació dels dipòsits piroclàstics

La classificació dels dipòsits piroclàstics (Schmid, 1981)  es realitza tenint en compte la mida de gra i el grau de consolidació dels  piroclastos.

La classificació dels dipòsits piroclàstics (Schmid, 1981)  es realitza

tenint en compte la mida de gra i el grau de consolidació dels  piroclastos.

Exemples d'ús:

1) Un dipòsit piroclàstic de mida lapil·li i no consolidat rep el nom “tefra de lapi·li”. En canvi un dipòsit piroclàstic de mida lapil·li i consolidat rep el nom de “tova de lapil·li”

2) Un dipòsit piroclàstic de mida cendra i no consolidat rep el nom de “cendra (gruixuda o fina)”. En canvi un dipòsit piroclàstic de mida cendra i consolidat rep el nom de “tova cinerítica (gruixuda o fina)”