Classificació d'Streckeisen

La classificació d’Streckeisen és una classificació basada en el contingut modal de quars (Q), feldspat alcalí (A), plagiòclasi (P), feldspatoides (F) i minerals màfics (M) i que s’utilitza per a roques: plutòniques i volcàniques.

 

Classificació d’Streckeisen per a les roques plutòniques

En funció del contingut en minerals màfics (M):

- si M < 90 la roca es classifica segons el contingut en els minerals fèlsics.

- si M > 90 la roca es classifica com a roca ultramàfica.

 

Roques plutòniques amb M<90

 

 

Les roques volcàniques presenten un contingut en M<90. És per això que per classificar-les s’utilitza el diagrama d'Streckeisen QAPF per a les roques volcàniques.

Els grans grups de roques que s’hi representen són: riolitoides, dacitoides, traquitoides, andesitoides i basaltoides, fonolitoides, basanitoides i foiditoides.

 

Roques plutòniques amb M>90

Aquestes roques es classifiquen en funció del contingut en els minerals màfics: olivina, piroxè i amfíbol representats en un diagrama triangular. Aquesta classificació dóna lloc a tres  grans grups de roques: les peridotites, les piroxenites i les hornblendites. Dins de les peridotites, la roca més coneguda és la dunita.

 

Classificació d’Streckeisen per a les roques volcàniques

 

 

 

 

Les roques volcàniques presenten un contingut en M<90. És per això que per classificar-les s’utilitza el diagrama d'Streckeisen QAPF per a les roques volcàniques.

Els grans grups de roques que s’hi representen són: riolitoides, dacitoides, traquitoides, andesitoides i basaltoides, fonolitoides, basanitoides i foiditoides.


  La classificació de Streckeisen                                                                Com utilitzar el diagrama de Streckeisen