Classificació dels materials fragmentaris: els piroclastos
La classificació dels piroclastos es pot fer tenint en compte: la granulometria i la naturalesa dels piroclastos.
Classificació granulomètrica dels piroclastos
Té en compte la mida dels fragments de cristalls, de roques i de vidre emesos durant una erupció explosiva. Els tipus de piroclastos són:
Bombes Piroclastos de mida superior a 64 mm amb morfologia arrodonida o subarrodonida
Blocs Piroclastos de mida superior a 64 mm amb morfologia angulosa o subangulosa
Lapil·lis Piroclastos de mida que varia entre 2 i 64 mm
Cendres Piroclastos de mida inferior a 2 mm. Es distingeixen les cendres gruixudes (entre 2 mm i 0.063 mm) i les fines
(mida inferior a 0.063 mm)
Classificació segons la naturalesa dels piroclastos
Té en compte la procedència dels fragments. Aquests poden ser:
Fragments juvenils Provenen directament del trencament del magma quan arriba a la superfície
Fragments lítics Provenen de roques que formaven el conducte volcànic i que han estat arrencats durant les erupcions
Classificació dels dipòsits piroclàstics
La classificació dels dipòsits piroclàstics (Schmid, 1981) es realitza tenint en compte la mida de gra i el grau de consolidació dels piroclastos.
La classificació dels dipòsits piroclàstics (Schmid, 1981) es realitza tenint en compte la mida de gra i el grau de consolidació dels piroclastos. |
Exemples d'ús:
1) Un dipòsit piroclàstic de mida lapil·li i no consolidat rep el nom “tefra de lapi·li”. En canvi un dipòsit piroclàstic de mida lapil·li i consolidat rep el nom de “tova de lapil·li”
2) Un dipòsit piroclàstic de mida cendra i no consolidat rep el nom de “cendra (gruixuda o fina)”. En canvi un dipòsit piroclàstic de mida cendra i consolidat rep el nom de “tova cinerítica (gruixuda o fina)”