Claustra

Autoria

Maria Giuseppina Meloni

Nom

San Martino di Oristano

Dades cronològiques

1335-1567

Ordes

Benedictines
De 1350 a 1550

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

No és possible establir amb certesa la data de fundació del monestir de San Martino, situat extramurs d’Oristano, avui als afores del centre històric de la ciutat. No s'ha conservat cap document sobre el seu origen, fundació i possible dotació. Segons alguns estudiosos, en els seus origens va ser un monestir masculí de l'ordre benedictina, fundat pels monjos del monestir de Sant Nicolau de Gurgo, situat també fora de les muralles d’Oristano. L'estil gòtic de l'església, segons R. Coroneo, s'adscriu a la meitat del segle XIV, tot i que l'edifici ha patit moltes reestructuracions al llarg dels segles, les quals han canviat el seu aspecte original.

El primer esment cronològicament segur del monestir i de les monges que l'habitaven es troba al testament del "jutge" d'Arborea, Hug II, del 4 d'abril 1335, en el qual el sobirà arborense deixava "dominabus monasterii Sancti Martini prope Arestanum, pro earum substentatione, singulis Annis, starellos grani viginti quinque et porcos dus de gland ". No s'especifica a quin ordre pertanyien, encara que se suposa que eren monges benedictines.

No coneixem l'existència de documentació que ens informi sobre la trajectòria i la vida del monestir, a excepció de dos còdexs que proporcionen un important testimoni sobre la formació i sobre la gestió del seu patrimoni immobiliari així com dels seus ingressos: l'anomenat "Condaxi Cabrevadu ", un registre de 1533 constituït per la transcripció d'un registre més antic ("fundague", que no s'ha conservat) que conté els documents (actes de donació, testaments, contractes) que acrediten la manera com el monestir havia aconseguit els seus propis béns. Aquest registre tenia com a objectiu no només preservar i autenticar un seguit d'actes preexistents, sinó també legitimar una situació de fet. D'altra banda, es disposa de l'anomenat "Brogliaccio", també un registre que descriu els béns i les rendes del monestir, compilat, si fem cas a la data que apareix a la coberta, a partir de 1462.

El monestir va ser escenari d'importants esdeveniments històrics: el 28 març 1410 va veure signar-se la "Pau de San Martino", que, posant fi a la guerra entre la Corona d'Aragó i el "judiciat" d'Arborea, d'acord amb els acords entre el tinent del rei d'Aragó, Pere Torrelles, i l'últim "jutge" arborense Leonardo Cubello, van marcar la fi de l'antic "judiciat" i el naixement del Marquesat de Oristano.

Les monges van habitar al convent, presumiblement, fins a mitjan segle XVI; segurament residien allà encara a 1504, com ho demostra una targeta datada procedent del "Condaxi" (“sas venerandas sorres dessu monasteriu de Sanctu Martini”). M. Teresa Atzori ("Brogliaccio del convento") aporta la notícia que l'arquebisbe d’Oristano, Carlo de Alagón, que governava l'arxidiòcesi entre 1537 i 1553, va tractar d'imposar la clausura a les monges, encara que aquestes no van acceptar.

En 1554 l'arquebisbe Andrea Sanna va elevar a casa parroquial l'església de Sant Martí.

Mitjançant una butlla expedida el 25 de setembre de 1567, el Papa Pius V va concedir al Mestre General dels Frares Predicadors l'establiment d'un monestir de l’esmentada orde a l'església de Sant Martí, suprimint la seva condició de parròquia (Scano, Codice Diplomatico, doc. DVIII). Es pot suposar que, en aquell moment, les monges havien d'haver deixat ja l'edifici monàstic.

Figures destacades

Del "Condaxi" i del "Brogliaccio" sorgeixen els noms d'algunes monges i abadesses de monestir:

Pintada Meloni, monja el 1414 ("Condaxi", targeta 19, ed. Serra); Pereduza Cadellana, abadessa; sor Paula Carta; sor Justina Lay; sor Mariana, probablement tresorera del convent ( "Brogliaccio").

Edifici Arquitectura

No disposem de notícies documentals sobre la fàbrica gòtica de l'església, adscribible a meitat del segle XIV. L'edifici ha sofert nombroses reestructuracions i un arrebossat en època moderna que afecta la seva llegibilitat. L'estructura original és d'una sola nau, amb un sostre de fusta i un absis quadrangular amb volta de creuer, per tant, de tipologia similar a les erigides a Oristano i Arborea, i contemporània a la reestructuració de la catedral gòtica de Santa Maria. Façana i laterals apareixen amb aspecte neogòtic, per les reformes del segle XX. Els trams de parament murari medieval a la vista estan fets amb blocs de pedra sorrenca de mida mitjana. A l’encapçalament de l'absis s'obre un llarga finestra amb cintra ogival i mainell. El conjunt està gòticament conformat per petites columnes, successió de motllures, capitells i mènsules fitomòrfiques decorades amb fulles a ganxet (per R. Coroneo, Arquitectura romànica dalla metà del 1000 al cosí '300).

Patrimoni Documental

Durant la invasió francesa d'Oristano el 1637, l'arxiu del monestir va ser severament danyat a causa d'un incendi i la major part de la documentació més antiga, en la qual s'incloïen molts documents que donaven testimoni de les propietats del monestir, es va perdre.

Les fonts principals són:

-testament d'Hugo II d'Arborea de 1335/04/04 (P. Tola, Codex Diplomaticus sardiniae, I, 2 doc. XLVIII, pp. 701-708);

-El "Condaxi cabrevadu" (un terme, aquest últim, que es deriva de l'espanyol "cabreig", llatí "capibrevium", amb el qual es feia referència a un registre en el qual es contenien els actes d'adquisició de béns arrels i els títols jurídics que donaven testimoni la legitimitat dels drets percebuts dels seus béns, copiat en 1533 d'un anterior registre que no hem conservat. El còdex es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Càller, ms. no. 254, publicat per MT Atzori, "Condaxi Cabrevadu", Modena 1957, i per Patrizia Serra," Il Condaxi Cabrevadu", Càller 2006;

-El manuscrit anomenat "Brogliaccio", conservat a la Biblioteca de la Universitat de Càller, publicat per M. T. Atzori, “Brogliaccio del convento di San Martino del convento di Oristano”, Parma 1956.

Patrimoni Artistic

A l'església de Sant Martí va pertànyer l'anomenat "retaule de Sant Martí", un tríptic d'estil català adscribible a la primera meitat del segle XV, del qual han arribat fins a nosaltres només la taula central i dreta, avui conservades a l’Antiquarium Arborense.

El tríptic és una pintura al tremp sobre fons daurat amb petites columnes en espiral que marquen els panells pictòrics subdividits en dos compartiments. A la part baixa de la taula central, observem a la Verge alletant l'Infant, sobre un tron entre àngels músics. Per sobre, una dramàtica i complexa crucifixió.

La taula dreta presenta, en el seu espai inferior, a Sant Martí sobre el seu cavall mentre es tallava la capa per cobrir Crist com un captaire; en el compartiment superior es narra la segona part de la història del sant, bisbe de Tours.

Segons l'opinió dels historiadors de l'art, l'obra podria atribuir-se a un mestre català anònim de gran qualitat tècnica de principis del segle XV. Segons Roberto Coroneo, podria tractar-se del pintor català Mateu Ortoneda.

Arqueologia

Cap noticia destacable

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Bonu, R., 1973. Oristano nel suo duomo e nelle sue chiese : Cenni storici e 2 appendici, Cagliari: Fossataro.

Coroneo, R., 1993. L'Architettura romanica dalla metà del Mille al primo Trecento, Nuoro: Ilisso.

Simbula, P.F., 1993. "L'Archivio del Monastero di San Martino di Oristano e la falsa donazione di Mariano IV d'Arborea", Medio Evo. Saggi e rassegne, 18: 141-163.

Serra, P. 2006. Il Condaxi cabrevadu, Cagliari: Centro di studi filologici sardi.

Bonu, R., 1973. Oristano nel suo duomo e nelle sue chiese : Cenni storici e 2 appendici, Cagliari: Fossataro.

Coroneo, R., 1993. L'Architettura romanica dalla metà del Mille al primo Trecento, Nuoro: Ilisso.

Serra, P. 2006. Il Condaxi cabrevadu, Cagliari: Centro di studi filologici sardi.

Simbula, P.F., 1993. "L'Archivio del Monastero di San Martino di Oristano e la falsa donazione di Mariano IV d'Arborea", Medio Evo. Saggi e rassegne, 18: 141-163.

Paraules clau

San Nicola di Gurgo; Ugone II d'Arborea; Carlo de Alagon arcivescovo; Andrea Sanna arcivescovo

Geogràfics

Sardegna

Notes