Claustra

Santa Clara de Girona

Autoria

Núria Silleras

Nom

Santa Clara de Girona

Dades cronològiques

1319

Ordes

Clarisses
De 1325 a 1550

Comunitats relacionades

Santa Clara de Castelló d’Empúries
Santa Clara de Gandia
Santa Clara de Perpinyà
Historia Comunitat

El monestir de Santa Clara de Girona va ser fundat l'any 1319 i va romandre en la mateixa ubicació fins a 1882. Entre 1882-1974 es va traslladar al barri de Salt i des de 1974 fins a l'actualitat (continua actiu) es troba en el terme de Vilobí d'Onyar.


El monestir original, Santa Clara de Girona, va ser fundat el 18 juliol 1319 per iniciativa de l'infant Joan, fill del rei Jaume II. Les monges fundacionals procedien de Castelló d'Empúries i es van instal•lar el 20 de desembre de 1321. Es tractava de l'abadessa Gerarda Scarrera i de les monges Anneta de Sala, Gerarda de Sala, Maria Carbassera i Francesca Scarreta. Les primeres referències fiables sobre les seves edificacions daten de 1333, si bé la constitució canònica atorgada pel pontífex Climent VI està datada el 4 de gener de 1343. El cenobi estava situat en l'actual carrer Álvarez de Castro, davant de la plaça de l'Hospital, propera a la muralla.


En 1488 seguint la reforma religiosa impulsada pels Reis Catòlics, i animades pel papat i els jurats de la ciutat, les religioses es van sumar a l'observança franciscana, seguint el model de Santa Colette. Aquesta clarissa francesa, Nicolette Boilet (1381-1447) va buscar el retorn del seu orde al model de la fundadora. L'any 1462 un grup de "clarisses descalces" o "monges coletines" procedents de Lesigne es van instal•lar a Gandia. En 1488 set d'elles es van desplaçar a Girona, essent la seva primera abadessa la francesa Caterina Cremés. Cap a 1500 un grup de descalces de Girona es va traslladar a reformar el monestir de Perpinyà.


Joan Carreras narra les vicissituds de la comunitat més detalladament (vegeu bibliografia). El 12 juliol del 1653 les tropes franceses van assetjar Girona i les monges van ser evacuades. Es van allotjar en una casa dins de les muralles, en la qual van residir durant quaranta anys (1653-1693). Consta que el 1654 es va enderrocar el monestir original per construir en el seu lloc un fortí defensiu, el fortí de Santa Clara.


Entre 1693-1868 les religioses es van instal•lar en un nou convent situat dins de les muralles i proper al riu Onyar (en l'actualitat carrer de Santa Clara), i que van poder edificar gràcies al suport del canonge Ignasi de Bofill i el frare Miquel Pontich. L'església del monestir va ser inaugurada el 16 de desembre del 1703.


La comunitat va sobreviure a la desamortització de Mendizábal, que va respectar la seva propietat, de manera que les 26 religioses que llavors vivien al convent van poder quedar-se al mateix. No obstant això, durant la revolució de 1868 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns confiscats, i finalment cedits a l'ajuntament (16 de maig de 1873). Quan els va ser restituït l'edifici el 28 d’octubre del 1876 aquest es trobava en ruïnes.


El 1879 van restaurar una part de l'edifici i van consagrar l'església. No obstant això, la ubicació no les va satisfer ja que, donada l'evolució i creixement urbanístic de la ciutat, no era apropiada per a la vida contemplativa. Per això, tres anys després, el 1882, es van traslladar a Salt, on van construir un nou convent en el qual va residir la comunitat fins a l'inici de la guerra civil espanyola. Durant la guerra civil (1936-1939) la comunitat es va dispersar, tornant en finalitzar la contesa per trobar el seu convent convertit en la presó provincial (1939-1969). A la comunitat se li va oferir una casa petita annexa, la qual havia estat ocupada amb anterioritat pel sacerdot. El 1964 l'església va passar a ser una parròquia.


Finalment el 1969 se'ls va retornar l'edifici, però es trobava en molt mal estat i novament van decidir marxar a una zona menys poblada i més propícia per a la contemplació. El 8 de juny de 1974 es va instal•lar a Vilobí d'Onyar i van canviar el seu nom a Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d'Onyar

- Página Web Monasterios de Cataluña): http://www.monestirs.cat/monst/girones/cgi11clar.htm - Monastic Matrix: http://monasticmatrix.org/bibliographia/?function=detail&id=2243 - Información sobre la comunidad proporcionada por las clarisas mismas:  http://www.clarisas.cat/?idm=2
Figures destacades

Caterina Ardiera: la primera abadessa coletina.

Edifici Arquitectura

El primer monestir, construit en estil gòtic, va ser enderrocat el 1654. Tampoc es conserven els dos monestirs fundats després.

Patrimoni Documental

El pare Antonio Mochales, l'any 1583, va reunir les còpies autenticades i els memorials fundacionals dels diferents convents que estaven en aquell moment sota la jurisdicció dels franciscans observants de Catalunya, que servirien com a base i material per a la redacció de la història que sobre ells redactava aleshores el ministre general de l’orde, el pare Francisco de Gonzaga (De origine seraphicae religionis).


Del monestir de Santa Clara de Girona, on consten en aquell moment que hi viuen 40 religioses, el pare Mochales troba al seu a arxiu un seguit de documents papals, breus, que permeten resseguir la seva fundació, com també el document que inicia la reforma coletina en aquesta comunitat l’any 1488, esdevenint el primer de Catalunya en què es donà aquesta reforma, al qual li seguiren els de Castelló d’Empúries i el de Tarragona.


Més d’un segle després de la feina que va fer el pare Mochales, el pare José Batlle féu quelcom similar amb l’objectiu de compondre una crònica de la Província Franciscana de Catalunya (Chrónica Seráphica de la Provincia de la Regular Observancia, 1710, Ms. BUB). El 16 de juny de 1701, el pare Batlle visita aquest monestir gironí, acompanyat del notari d’aquesta ciutat, Ramon Vila. L’abadessa li presenta un llibre vell, mitjà, enquadernat en pergamí i sense títol, en què es relata, en català, la fundació d’aquesta comunitat, i es transcriu, traduint-lo al català, el breu del papa Joan XXII, de la reforma coletina.


 

Patrimoni Artistic

El sarcòfag de la primera abadessa, Gerarda Scarrera, es conserva en el museu de Sant Pere de Galligants de la ciutat de Girona.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Carreres i Péra, J., 1993. "El monestir de Santa Clara de Girona", Revista de Girona, 161: 36-39.


Boadas i Raset, J., Gironella i Delgà, A., 2005. Girona: convents i monestirs segles X-XIX, Girona: Ajuntament de Girona. 


Boadas i Raset, J., Gironella i Delgà, A., 2005. Girona: convents i monestirs segles X-XIX, Girona: Ajuntament de Girona. 


Carreres i Péra, J., 1993. "El monestir de Santa Clara de Girona", Revista de Girona, 161: 36-39.


Enllaços

- Página Web Monasterios de Cataluña): http://www.monestirs.cat/monst/girones/cgi11clar.htm

- Monastic Matrix: http://monasticmatrix.org/bibliographia/?function=detail&id=2243

- Información sobre la comunidad proporcionada por las clarisas mismas:  http://www.clarisas.cat/?idm=2

Contacte

Fraternidad de Santa Clara | Apart 85 | 17430 - Santa Coloma de Farners (Girona), Tel.: 972 474 276 | Fax: 972 473 524 - www.clarisas.cat - info@clarisas.cat

Paraules clau

Joan, infant d'Aragó; Gerarda Scarrera;

Geogràfics
Catalunya
Notes

CLAUSTRA es un proyecto del IRCVM (Institut de Recerca en Cultures Medievals) de la Universitat de Barcelona.
CLAUSTRA ha sido financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación 2008-2010 y 2011-2013 (HAR2008-02426, HAR2011-25127), el Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya 2010-2011 y las ayudas a las actividades de investigación de la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona.