Claustra: Monestirs

Santa Maria de Conques

Identificació
Descripció
Recursos informació
Contacte i serveis
Paràmetres de cerca
Galeria de fotos

Autoria: Carme Aixalà / Anna Castellano / Marta Segarra / Mònica Barbas

Nom: Santa Maria de Conques
Altres noms: Santa Clara de Conques
Dades cronològiques: 1342

Ordes

Clarisses
De 1350 a 1550

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

El nostre coneixement sobre aquest monestir és absolutament limitat doncs, tret de comptades mencions en la historiografia que han recuperat alguns capítols de la història del convent, no comptem, ara per ara, ni amb l’edifici ni amb patrimoni gràfic o documental suficient per a fer-nos una idea de com podia ser.

El monestir de Santa Maria de Conques estava situat al terme municipal d’Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.

Es tracta d’un convent associat al castell de la localitat, documentat ja al segle XI i pertanyent als comtes de Barcelona i als d’Urgell. L’any 1281, el castell va ser adquirit per Ramon d’Orcau i un segle després els barons d’Orcau van decidir fundar un convent de clarisses.

La data fundacional del monestir la coneixem a través d’un manuscrit que es conservava a l’Arxiu Municipal de Conques i que va arribar a Sanahuja per mitjà d’una còpia de Francesc Roca. En aquest document es fa menció de la fundació d’un monestir de clarisses el dia 7 de juny de 1342, és per això que s’ha acceptat historiogràficament aquesta data.

L’any 1483, el monestir va ser posat sota la protecció reial d’Enric d’Aragó. També tenim notícies que el convent va ser visitat l’any 1495 per Juan de Daza i Miguel Fenals ja que aquest pertanyia al bisbat d’Urgell.

Finalment, per causa del lamentable estat en què es trobava l’edifici que havia estat abandonat per la comunitat, el papa Urbà VIII va decidir decretar suprimides les funcions conventuals l’any 1624. Així doncs, amb anterioritat a aquesta data ja no quedaven religioses en aquest indret i, per tant, la comunitat estava extingida. A partir d’aquest moment no tenim més notícies sobre què va passar amb les religioses, ni tampoc sobre el convent.

Figures destacades

Enric d’Aragó: (1400 – 1445) quart fill de Ferran I d’Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, i germà petit dels reis Alfons el Magnànim i Joan II d’Aragó.

Edifici Arquitectura

Les escasses restes conservades del monestir es troben envoltades de camps de conreu i vegetació.

Patrimoni Documental

Ara per ara no es té constància de l’estat del seu patrimoni documental.

Patrimoni Artistic

Al llarg de la Guerra Civil es va cremar l’interior de l’església, de manera que bona part del seu patrimoni artístic es va destruir. Tanmateix, es va poder conservar una imatge del Sant Crist

Sant Crist de Conques: el Sant Crist va ser traslladat del cenobi de Covet al de Conques, tot i que no tenim constància del moment en què es va dur a terme. Ara bé, s’ha de tenir en compte que la comunitat de Covet va desaparèixer al 1315, i la de Conques no es va fundar fins el 1342.

Es conserva una notícia documental del 1609 en la que es fa referència a una professó del Sant Crucifici que se celebrava a Conques, i en aquell moment la imatge ja estaria a l’església de Sant Miquel de Conques, parròquia on encara avui en dia es venera.

Tot i la crema de l’interior de l’església al llarg de la Guerra Civil, aquesta imatge es va poder salvar i, amb posterioritat, va ser reconstruïda, tot i que d’una manera no gaire fidel a com era originàriament. Tanmateix, es conserven fotografies del Crist preses abans del conflicte bèl•lic, de forma que podem conèixer el seu aspecte original.

La imatge representa un Crist mort, amb els ulls aclucats, la boca entreoberta, i amb la ferida del costat dret sagnant.
Joan Torruella sosté que es tracta d’una talla gòtica de principis del segle XIII, amb una forta influència de les imatges romàniques del segle XII. A més, considera que l’artífex de l’obra era coneixedor de Majestats provinents del taller d’Erill, donades les similituds que té amb aquestes, com la caixa toràcica, les costelles, el pectoral, l’estèrnum, les cames, i la forma en què els cabells li cauen per damunt de les espatlles, tot i que en aquest no caigui a banda i banda, sinó a l’espatlla dreta.

A diferència de les Majestats d’Erill, que són de quatre claus i el cap el té inclinat a la dreta, la del Conques és de tres, i el cos s’arqueja lleugerament a l’esquerra. A més, tant les mans com els peus són de forma esquemàtica.

Arqueologia

Ara per ara no es té constància de què s’hagi realitzat cap intervenció arqueològica.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Torruella i Boix, J., 2000. "Goigs en alabansa dels Sant Crucifici de la iglesia de Conques", Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 14: 47-63.

Sanahuja, P., 1959. Historia de la seráfica provincia de Cataluña, Barcelona: Seráfica.

Diputació de Lleida, 2002. El Patrimoni cultural de la Diputació de Lleida, Lleida: Diputació.

Sanahuja, P., 1959. Historia de la seráfica provincia de Cataluña, Barcelona: Seráfica.

Torruella i Boix, J., 2000. "Goigs en alabansa dels Sant Crucifici de la iglesia de Conques", Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 14: 47-63.

Enllaços